Luteranisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El segell de Luter

El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament. Martí Luter va ésser un sacerdot catòlic que volia reformar les pràctiques i les doctrines desvirtuades i humanitzades que l'Església Catòlica duu a terme. Per això, es considera que el començament del luteranisme és el començament de la branca protestant del cristianisme.

L'inici del luteranisme, i per conseqüència de la Reforma Protestant, va ser el 31 d'octubre de 1517, el dia en què el professor Martí Luter va clavar un escrit amb 95 tesis (declaracions) relacionades amb els dogmes i les pràctiques catòliques sobre la porta de l'Església de Tots els Sants (una pràctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris), al costat del castell de Wittenberg, Saxònia (Alemanya).

El luteranisme es basa en la doctrina exclusiva de la Paraula de Déu, és a dir, la Santa Bíblia. Els pilars bàsics del Luteranisme són:

La Gràcia, la Fe i la Paraula.

Gràcia: La gràcia és l'actitud i predisposició de bondat i compassió de Déu, ensenyada a l'home pecador que no pot salvar-se per si mateix.

La Fe: La fe és l'acceptació de Jesucrist, per part del pecador penedit, com a seu únic Salvador. La fe salvadora és aquella que creu i fa seu allò que Crist va aconseguir per nosaltres i el que ens ha promès. La fe és dipositar la confiança en el perdó dels pecats i la salvació, únicament en Jesucrist. La fe no és un acte o mèrit humà, és obra de l'Esperit Sant. La salvació sense fe és impossible.[1]

La Paraula: Els Luterans ensenyen que, en tots els seus termes, la Bíblia és la Paraula de Déu. Tots els fets escrits en ella són veritablement certs. La Bíblia s'interpreta així mateix. És l'única font d'ensenyances i normes de conducta de l'Església. El seu missatge principal és la Salvació per Fe en Jesucrist, per la qual cosa ha de ser diligentment escoltada i estudiada.[2]

Quant als sagraments, es celebra el baptisme, i el Sant Sopar (Comunió). En el Sant Sopar, el cos i la sang de Jesucrist són presents (no simbòlicament) mitjançant la fe. Dintre de l'estructura eclesial, no hi ha jerarquies. Les congregacions (esglésies luteranes locals) s'autoadministren econòmicament. Tots els membres són tractats en el mateix nivell de respecte. En contrast amb les doctrines catòliques, els luterans neguen les indulgències, el purgatori, la intervenció dels sants i la validesa de les oracions per als difunts, entre altres aspectes de la doctrina.

Martí Luter (1483-1546) va ser un teòleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvació, va entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre els anys 1508 i 1510, en què va marxar a Roma. Els abusos i defectes de la Cúria van influir en ell. Va interpretar el text de sant Pau "sereu salvats per la gràcia i per la fe" de manera que les bones obres no serveixen per a res, sinó que només justifiquen la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgències que es feien a Alemanya per recollir fons per a la construcció de la basílica de sant Pere i va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llatí a les portes de la catedral de Wittemberg, cosa que va motivar l'inici de la Reforma -el luteranisme-. La seua intenció no era provocar un cisma, sinó lluitar contra els abusos i els errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a la plaça de Wittemberg, i va ser condemnat pel Papa. Des d'aleshores va publicar els seus escrits bàsics que van servir de fonament de l'Església reformada: exhorta el poble alemany a fer-se conscient per a salvar l'Església i la pàtria, a oposar-se al poder papal, a l'exclusivitat de la interpretació de la Sagrada Escriptura per part del clergat, al dret del Papa de convocar un Concili Universal; exigeix la reforma de la Cúria Pontifícia, la supressió del celibat dels capellans i no admet més sagraments que el Bateig i la Comunió, però retirant-li el caràcter de sacrifici. No admet la transsubstanciació, sinó la impanació. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicació definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg, on va començar la traducció de la Bíblia, que va acabar el 1534.

El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Església. El 1525 va trencar amb l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb l'exmonja Caterina Bora. Als anys següents es va dedicar a l'organització de la litúrgia de la seua Església i va resumir la seua doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessió d'Augsburg.[3] Roma encara va intentar que es retractés, però ell va contestar amb virulentes diatribes contra el Papat.

L'església catòlica va contraatacar amb el Concili de Trento i la Contrareforma.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan 1:12, 16,- Fets 10:43; Gàlates 2:16; 1 Corintis 12:3; 1 Pere 1:5; Fets 16:31; Mateu 24:13; Joan 3:36.
  2. Referències: 2 Pere 1:21; 1 Corintis 2:13; Joan 5:39; Lluc 11:28
  3. Smith, William Frank. Catholic Church Milestones: People and Events That Shaped the Institutional Church (en anglès). Dog Ear Publishing, 2010, p.52-53. ISBN 1608448215. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luteranisme Modifica l'enllaç a Wikidata