Orde (religió)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.

Els ordes en les congregacions catòliques[modifica | modifica el codi]

En les tradicions del catolicisme els seus membres són anomenats regulars (perquè segueixen una regla) i, si són de sexe femení, monges.

Als preceptes comuns per a tots els fidels s'afegeixen els tres consells evangèlics de castedat, pobresa i obediència, que esdevenen obligatoris per mitjà dels vots perpetus o temporals (que s'han de renovar al vèncer el termini) i que sempre són públics, és a dir, acceptats com a tals per l'Església. Aquest estat religiós comporta la vida fraterna en comunitat i un distanciament del món que variarà en funció del caràcter i la finalitat de cada institut.

Tipus d'ordes[modifica | modifica el codi]

A l'Església d'Occident se'n distingeixen quatre tipus bàsics:

  • Orde de canonges regulars: formades pels canonges d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida comunitària i la combinen amb l'ofici clerical. El seu origen està en els capítols catedralicis, on els canonges van formar comunitats vivint junts. Majoritàriament, van seguir la Regla de Sant Agustí.
  • Monàstics: formades per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la pròpia comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
  • Mendicants: completen els vots amb la pobresa corporativa, ja que l'orde tampoc no pot posseir, com a entitat, riqueses. Es dediquen a l'apostolat, la tasca pastoral i d'assistència, deixant la vida contemplativa en un segon pla.
  • Orde de clergues regulars: formats per clergues, amb l'objectiu de fer apostolat entre ells mateixos i assolir la perfecció del ministeri.

A més, es poden considerar com a ordes:

  • els ordes monàstics de tipus semieremític: els membres viuen com a eremites, en solitud, la major part del temps i només actuen com a comunitat en alguns moments (oficis comuns, algunes festes, etc.)
  • els ordes militars: on els membres feien vots religiosos i hi afegien el defensar la fe amb les armes. Són característiques del temps de les Croades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]