Transsubstanciació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La transsubstanciació és un concepte de la teològica catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.[1] D'aquesta manera, els catòlics, quan combreguen, no prenen pa i vi, sinó, literalment, el cos i la sang de Crist. Aquesta opinió s'oposa a altres grups que veuen el pa el vi només com un símbol.

La transsubstanciació, tal com es va definir al concili de Tarent (en italià, "Trento") (1545-1563), és part de la doctrina de l'Església catòlica i s'oposa a la noció de consubstanciació, doctrina luterana segons la qual el cos i la sang de Crist coexisteixen en i amb el pa i el vi, que guarden la seva substància.

El terme transsubstanciació va ser utilitzat per primera vegada per l'Església catòlica el 1215, al concili del Laterà IV. El dogma va ser confirmat pel concili de Tarent, de la manera següent :

« Si algú digués que, durant el santíssim sagrament de l'eucaristia, la substància del pa i del vi roman amb la del cos i la sang de nostre Senyor Jesucrist, i negués aquest canvi admirable i únic de tota la substància del pa en cos seu i de tota la substància del vi en sang seva, tot i que romanguin pa i vi en aparença, canvi que l'Església catòlica anomena de manera molt apropiada "transsubstanciació", que sigui anatema. »
— (Sessió 13, Canon 2)

L'Església ortodoxa i l'Església anglicana comparteixen la mateixa doctrina sobre la presència real de Crist en l'eucaristia, tot i que no utilitzen la paraula transsubstanciació.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Entrada "transsubstantiation." Microsoft® Études 2007 [DVD]. Microsoft Corporation, 2006.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]