Potències de l'Eix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa mundial amb els participants en la Segona Guerra Mundial
   Potències de l'Eix
   Aliats
   Aliats després de l'atac a Pearl Harbor
   Països neutrals
Mapa de les potències en .gif
   URSS
   Aliats
   Aliats orientals
   Potències de l'Eix
   Territoris ocupats per l'Eix
   Colònies de Vichy
   URSS

Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial. Els tres principals Poders de l'Eix eren: Alemanya, Itàlia i l'Imperi Japonès.

Després de la victòria alemanya sobre França (juny 1940), part del govern francès va decidir col·laborar amb els nazis, era la França de Vichy. Més tard, els països de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perquè s'unissin a l'Eix: Romania ho va fer el juliol de 1940, Hongria el novembre següent i Bulgària el març de 1941. Iugoslàvia s'hi va unir a contracor el 25 de març de 1941, però dos dies després hi va haver un cop d'estat anti-Eix que va desencadenar l'ocupació alemanya del país. Un altre cas especial és Finlàndia, que va declarar la guerra a l'URSS però no a cap altre país i durant un temps se la va considerar com a aliat de l'Eix.

En el seu moment àlgid, l'aliança militar de les potències de l'Eix controlava imperis que dominaven grans parts d'Europa, Àsia, Àfrica i l'Oceà Pacífic, però el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial va acabar amb la seva derrota total. Igual que per als Aliats, la pertinença a l'Eix va ser fluida, i algunes nacions van entrar i després sortir segons el decurs de la guerra.

Imatge de l'imperi alemany el 1939 i del Reich a la seva màxima esplendor (blau) i els aliats (vermell)

Forces bel·ligerants[modifica]

Alemanya[modifica]

Alemanya Nazi Alemanya era, de facto, la potència líder de l'Eix, ja que disposava de les forces armades més potents i avançades tecnològicament. Adolf Hitler en va ser el comandant en cap, així com del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.

La invasió alemanya de Polònia l'1 de setembre de 1939 fou la causa immediata de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores, l'Alemanya Nazi estigué contínuament en guerra, participant a pràcticament tots els fronts d'Europa i el nord d'Àfrica fins pràcticament al final del conflicte (signà la rendició incondicional el 8 de maig, 9 a Moscou, de 1945).

Itàlia[modifica]

Regne d'Itàlia Els exèrcits feixistes italians eren liderats pel dictador Benito Mussolini (el Duce) i en el nom del rei d'Itàlia Víctor Manuel III.

Fou a Itàlia on sorgí el feixisme com a moviment polític, durant el període d'entreguerres, i el primer estat on prengué el poder (si fem abstracció dels governs autoritaris d'Hongria i el Japó). Després de la invasió d'Abissínia i Albània entrà en guerra a favor d'Alemanya el juny de 1940. Els fronts on lluitaren els soldats italians foren principalment el nord d'Àfrica, Grècia i Iugoslàvia.

Durant la invasió aliada de Sicília i Itàlia, Mussolini fou destituït i empresonat, i aparentment el feixisme havia estat derrocat, però poc després Alemanya envaí la península Itàlica, alliberant a Mussolini i establint al nord del País la República Social Italiana.

Japó[modifica]

Japó L'Imperi Japonès, amb l'emperador Shōwa i els primers ministres Fumimaro Konoe (1937-1939), Hideki Tōjō (1941-1944), Kuniaki Koiso (1944-1945) i Kantarō Suzuki (1945-1945) era la principal força de l'Eix al Pacífic i a Àsia Oriental.

Forces menors[modifica]

Hongria[modifica]

Hongria Hongria es va adherir a les forces de l'Eix el 20 de novembre de 1940; era el primer estat que ho feia després de les tres potències bel·ligerants. El líder militar fou el regent Miklós Horthy.

Romania[modifica]

Romania Era un govern nacional i ultradretà que al caure Alemanya es va tornar comunista.

Bulgària[modifica]

Bulgària Es va aliar amb l'Eix.

Cooperants[modifica]

Finlàndia[modifica]

Finlàndia Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la Guerra de Continuació de 1941–1944.

Iraq[modifica]

Iraq El rei Faisal II va pujar al tron amb l'inici de la Guerra i va pactar amb els aliats.

Tailàndia[modifica]

Tailàndia El país va ser breument ocupat per les potències de l'Eix.

Participants menors[modifica]

Sant Marino[modifica]

San Marino

Iugoslàvia[modifica]

Regne de Iugoslàvia

Índia (Provisional Govern de l'Índia Lliure)[modifica]

Índia

Birmània (Règim de Ba Ma)[modifica]

Birmània Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya en 1945.

Estats titelles del Japó[modifica]

Manxukuo (Manxúria)[modifica]

Manxukuo Va ésser un govern "independent" al nord de la Xina governat pels japonesos.

Mengjiang (Mongòlia Interior)[modifica]

MengjiangEncara que l'objectiu del Japó en permetre la creació de Mengkukuo era donar suport al nacionalisme mongol, la població de l'estat era composta en la seva majoria per xinesos de l'ètnia han (80%).

Govern de Wang Jingwei[modifica]

Xina

Filipines (Segona República)[modifica]

Filipines La resistència filipina local no va tenir èxit quan els japonesos la varen bombardejar i atacar, moriren més d'un milió de filipins i Manila va ser devastada.

Indoxina[modifica]

Vietnam (Imperi del Vietnam)[modifica]

Indoxina Francesa Els francesos van mantenir el domini de les seves colònies quan els japonesos van envair la Península Indoxina. Els recursos naturals del Vietnam van ser explotats pel Japó per a les seves campanyes militars en Birmània, Malàisia i Índia.

Cambodja[modifica]

Protectorat Després de l'establiment del règim de Vichy a França el 1940, les forces japoneses van ocupar Vietnam i van desplaçar a les autoritats franceses. A mitjans de 1941, van entrar a Cambodja, però permetre als funcionaris colonials francesos romandre en els seus llocs.

Laos[modifica]

French Laos Japó va envair Indoxina expulsant els gals.

Estats titelles d'Itàlia[modifica]

Montenegro[modifica]

Montenegro

Règims titelles d'Alemanya[modifica]

Respública Eslovaca (Règim de Tiso)[modifica]

Eslovàquia Dirigits pel sacerdot catòlic Josef Tiso, tenia un govern proalemany, ja que era en gran part governat pels militars nazis. Es constituí el 1939 quan la part txeca de Txecoslovàquia fou ocupada pels alemanys.

Sèrbia (Règim de Nedić)[modifica]

Sèrbia

Itàlia (Règim de Salò)[modifica]

República Social Italiana Va ésser la part nord d'Itàlia ocupada per Alemanya (durant la invasió aliada de la península Itàlica) i governada per Mussolini com a titella dels nazis. Va existir des del 1943 al 1945.

Albània (Sota el control alemany)[modifica]

Albània Depenia de l'Estat Italià des del 1925. Era un estat feixista.

Hongria (Règim de Szálas)[modifica]

Hongria Era un govern nacionalista i anticomunista que es va aliar amb l'Eix a la Segona Guerra Mundial, després de ser deposat l'almirall Miklós Horty.

Macedònia Vardar[modifica]

Macedònia del Nord

Titelles conjunts italo-alemany[modifica]

Estat independent de Croàcia[modifica]

Estat Independent de Croàcia Va ser ocupada per Alemanya durant la invasió d'Iugoslàvia (1940) i convertida en un estat nominalment independent el 10 d'abril de 1941. Es constituí en monarquía amb Tonislau II, de la Casa de Savoia, com a rei, encara que el monarca no estigué mai al país. El regne estava controlat pel partit Ústaixa, partidari del nacionalsocialisme i dirigit per Ante Pavelić. Era fidel al Fhürer i al Duce.

Grècia[modifica]

Grècia A Grècia es constituí el 1940 sota ocupació alemanya i italiana un sistema de govern profeixista.

Col·laboradors de l'Eix[modifica]

França de Vichy (Règim de Vichy)[modifica]

França de Vichy Constituïda el juliol de 1940 a la meitat sud de França poc després de la derrota i capitulació francesa davant d'Alemanya, fou un estat titella dirigit pel Mariscal Henri Philippe Pétain. El mateix Pétain va dir: "J'entre aujourd'hui dans la voie de la collaboration....". El govern de Vichy deixà de tenir a la pràctica poder quan Alemanya n'ocupa el territori el 1943.

Casos polèmics[modifica]

Dinamarca[modifica]

Dinamarca Va ser ocupada per Alemanya a la Segona Guerra Mundial, però conservà les seves institucions de govern (inclosa la monarquia), i una relativa autonomia de Berlín fins a ben avançada la guerra.

Unió Soviètica[modifica]

Unió Soviètica Governada per Ióssif Stalin, tenia un pacte de no-agressió amb Alemanya des del 1939 (el Pacte Mólotov-Ribbentrop o Pacte Germano-Soviètic), pel qual els dos estats es repartien l'Europa Oriental, i que van trencar els nazis amb la invasió de l'URSS el 1941. Així doncs, la Unió Soviètica passà a formar part del bàndol Aliat, i prengué un paper protagonista en la derrota de l'Eix.

Espanya[modifica]

Espanya El líder d'Espanya era el General Francisco Franco des de la victòria del Bàndol Nacional a la Guerra Civil espanyola, que mostrava semblances amb el feixisme de l'Eix, però davant del desenvolupament del conflicte mantení una aparent neutralitat i acabà essent pro-aliat a les darreries del conflicte. Únicament va ajudar a les forces de l'Eix amb una divisió de soldats (la Divisió Blava), enviada a Rússia per donar suport a la invasió alemanya.

Suècia[modifica]

Suècia Es mantingué neutral a la Segona Guerra Mundial, però s'integrà econòmicament a la maquinària bèl·lica alemanya, subministrant sobretot ferro.

Suïssa[modifica]

Suïssa Es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però proporcionava diners i deixava que l'exèrcit alemany entrés al país. Després del dia D va tornar-se mitjanament en contra, deixant el finançament en armament.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potències de l'Eix