Vietnam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cộng Hoà Xã Hội Chủ Nghĩa Việt Nam
Bandera Escut
Lema nacionalIndependència, llibertat, felicitat
(Độc lập, tự do, hạnh phúc)
HimneTien quan ca
(Les tropes avancen)
Capital Hanoi
Major ciutat Ciutat Ho Chi Minh
(l'antiga Saigon)
Idiomes oficials vietnamita
Gentilici vietnamita (masculí i femení)
Govern República Socialista
  President
Primer Ministre
Secretari General
Trương Tấn Sang
Nguyễn Tấn Dũng
Nguyễn Phú Trọng
Independència
 
Declarada
Reconeguda
de França
el 2 de setembre de 1945
1954 
Superfície
 -  Total 329,560 km2 
 -  Aigua (%) 1,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 89.571.130  (13è)[nb 1]
 -  Densitat 265 /km2 (31è)
Moneda Dong (VND)
Fus horari (UTC+7)
Domini internet .vn 
Codi telefònic 84
  1. Dades del World Factbook
Mapa del Vietnam

Vietnam, o el Vietnam[1] (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic a la Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Vietnam

El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinès el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.

La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi.

L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42).[2] La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar els xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dai Viet

El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Dinh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.

El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công Uẩn, que després va tenir el nom de Ly Thai To

La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.

Després de la campanya dels mongols al Yunnan (1253) amb la conquesta de Nan Chao, el general mongol Uriyangqatai va sortir d'aquesta regió i va atacar el 1257 el regne d'Anam que llavors tenia per capital a Hanoi. Va baixar del Yunnan fins la plana de Tonquín i va saquejar Hanoi el desembre del 1257. El rei d'Anam Tran Thai Ton (Tranh Tai Tong) es va reconèixer vassall mongol poc després (març del 1258).

El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.

El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.

L'anomenada segona dinastia Lê va restablir d'independència el 1428

Nam tien (1069-1757)(en anglès)

Conflictes de dinasties fins al 1802[modifica | modifica el codi]

Camp d'arròs en el An Giang província.

El 1527 Mạc Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de senyors Trịnh que finalment va assumir tot el poder el 1677.

Cap a finals de la Dinastia Lê, Vietnam va sofrir conflictes civils, primer amb el suport que els xinesos van donar a la Dinastia Mạc i la qual va desafiar el poder de la Dinastia Lê i després la Dinastia Mạc va ser derrotada i l'anterior restaurada però va perdre gran poder. Llavors el poder va ser dividit entre els Senyors Trịnh en el nord i els Senyors Nguyễn en el sud, la qual cosa va portar al país a un nou conflicte: la Guerra Civil Trịnh-Nguyễn (1627-1673). La guerra va acabar quan els germans Tây Sơn van derrotar a ambdós i van establir una nova dinastia, el 1778. No obstant això, el seu govern no va durar i el 1802 van ser derrotats pels romanents dels senyors Nguyễn amb l'ajuda dels francesos els qui van establir la Dinastia Nguyễn.

Influència francesa (1802-1945)[modifica | modifica el codi]

El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyễn (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.

Lade Vietnam va acabar a mitjan el segle XIX quan el país va ser colonitzat per l'Imperi colonial francès. L'administració francesa va imposar significatius canvis polítics i culturals en la societat vietnamita. Es va imposar un sistema d'educació moderna occidental, el cristianisme, es va desenvolupar el cultiu de tabac, te i cafè. Els francesos van ignorar les constants anomenades per la independència i els drets civils, la qual cosa va portar al ràpid sorgiment de moviments polítics nacionalistes entre els quals van sorgir líders com Phan Boi Chau, Phan Chu Trinh, l'Emperador Ham Nghi i Ho Chi Minh. Però els francesos van mantenir el domini de les seves colònies fins a la Segona Guerra Mundial quan els japonesos van envair la Península Indoxina. Els recursos naturals de Vietnam van ser explotats per Japó per a les seves campanyes militars en Birmània, Malàisia i Índia.

Abans de la rendició, els japonesos van crear al país un govern titella, l'Imperi de Vietnam, que va estar en el poder des del 11 de març fins al 23 d'agost de 1945. El seu governant va ser l'emperador Bảo Đại. El 2 de setembre de 1945 Ho Chi Minh proclama la independència de Vietnam.

Vietnam després de la independència (1945-actualitat)[modifica | modifica el codi]

La història després de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, després de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.

Presidents de la República[modifica | modifica el codi]

Com a Presidents de la República del Vietnam hi van ser:

Article principal: Guerra del Vietnam

Política[modifica | modifica el codi]

Vietnam és un país socialista amb règim de partit únic. Una nova constitució va ser aprovada el 1992 reemplaçant l'anterior de 1975. El paper del Partit Comunista de Vietnam (Đảng Cộng Sản Việt Nam) va ser reafirmat en tots els òrgans del govern, en la política i en la societat.

El president és el cap d'estat i el comandant en cap de l'exèrcit. El cap de govern és el primer ministre, que presideix el consell de ministres. L'Assemblea Nacional és unicameral, amb 498 membres.

Organització político-administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa del Vietnam
Badia de Ha Long, vista des del Parc Nacional de Cat Ba
Pas de Hai Van

El Vietnam està organitzat en 58 províncies (conegudes en vietnamita com a tỉnh, del xinès , shěng). També hi ha 5 municipalitats centrals controlades, que existeixen al mateix nivell que les províncies (thành phố trực thuộc trung ương).

Les províncies a la vegada se subdivideixen en municipalitats provincials (thành phố trực thuộc tỉnh)), comuns (thị xã) i comtats (huyện) i, aleshores, subdividits en viles(thị trấn) o comunes ().

Les municipalitats centrals controlades se subdivideixen en districtes (quận) i comtats, i llavors en entitats locals menors (phường).

La següent taula conté algunes dades de les províncies del Vietnam:

Nom Capital Població
(1 juliol 2006[3])
Àrea
(1 gener 2006[3])
Regió
Bắc Ninh Bắc Ninh 1,009,800 823.1 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hà Nam Phủ Lý 826,600 859.7 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hải Dương Hải Dương 1,722,500 1,652.8 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hưng Yên Hưng Yên 1,142,700 923.5 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Nam Định Nam Định 1,974,300 1,650.8 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Ninh Bình Ninh Bình 922,600 1,392.4 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Thái Bình Thái Bình 1,865,400 1,546.5 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Vĩnh Phúc Vĩnh Yên 1,180,400 1,373.2 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hà Nội (municipalitat) 5,760,200 3,119 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hải Phòng (municipalitat) 1,803,400 1,520.7 km² Hà Nội Kinh-Dong Bang Song Hong
Hà Tĩnh Hà Tĩnh 1,306,400 6,026.5 km² Bắc Trung Bộ
Nghệ An Vinh 3,064,300 16,498.5 km² Bắc Trung Bộ
Quảng Bình Đồng Hới 847,900 8,065.3 km² Bắc Trung Bộ
Quảng Trị Đông Hà 625,800 4,760.1 km² Bắc Trung Bộ
Thanh Hoá Thanh Hoá 3,680,400 11,136.3 km² Bắc Trung Bộ
Thừa Thiên-Huế Huế 1,143,500 5,065.3 km² Bắc Trung Bộ
Bắc Giang Bắc Giang 1,594,300 3,827.4 km² Dong Bac
Bắc Kạn Bắc Kạn 301,500 4,868.4 km² Dong Bac
Cao Bằng Cao Bằng 518,900 6,724.6 km² Dong Bac
Hà Giang Hà Giang 683,500 7,945.8 km² Dong Bac
Lạng Sơn Lạng Sơn 746,400 8,331.2 km² Dong Bac
Lào Cai Lào Cai 585,800 6,383.9 km² Dong Bac
Phú Thọ Việt Trì 1,336,600 3,528.4 km² Dong Bac
Quảng Ninh Hạ Long 1,091,300 6,099.0 km² Dong Bac
Thái Nguyên Thái Nguyên 1,127,200 3.546.6 km² Dong Bac
Tuyên Quang Tuyên Quang 723,300 5,870.4 km² Dong Bac
Yên Bái Yên Bái 740,700 6,899.5 km² Dong Bac
Điện Biên Điện Biên 459,100 9,562.5 km² Tây Bắc
Hoà Bình Hoà Bình 820,400 4,684.2 km² Tây Bắc
Lai Châu Lai Châu 319,900 9,112.3 km² Tây Bắc
Sơn La Sơn La 1,007,500 14,174.4 km² Tây Bắc
Daklak Buôn Ma Thuột 1,737,600 13,139.2 km² Tây Nguyên
Dak Nông Gia Nghĩa 407,300 6,516.9 km² Tây Nguyên
Gia Lai Pleiku 1,161,700 15,536.9 km² Tây Nguyên
Kontum Kontum 383,100 9,690.5 km² Tây Nguyên
Lâm Đồng Đà Lạt 1,179,200 9,776.1 km² Tây Nguyên
Bình Định Quy Nhơn 1,566,300 6,039.6 km² Nam Trung Bộ
Khánh Hòa Nha Trang 1,135,000 5,217.6 km² Nam Trung Bộ
Phú Yên Tuy Hòa 873,300 5,060.6 km² Nam Trung Bộ
Quảng Nam Tam Kỳ 1,472,700 10,438.3 km² Nam Trung Bộ
Quảng Ngãi Quảng Ngãi 1,295,600 5,152.7 km² Nam Trung Bộ
Đà Nẵng (municipality) 788,500 1,257.3 km² Nam Trung Bộ
Bà Rịa-Vũng Tàu Vũng Tàu 926,300 1,989.6 km² Dong Nam Bo
Bình Dương Thủ Dầu Một 964,000 2,696.2 km² Dong Nam Bo
Bình Phước Đồng Xoài 809,500 6,883.4 km² Dong Nam Bo
Bình Thuận Phan Thiết 1,163,700 7,836.9 km² Dong Nam Bo
Đồng Nai Biên Hòa 2,214,800 5,903.9 km² Dong Nam Bo
Ninh Thuận Phan Rang-Tháp Chàm 567,900 3,363.1 km² Dong Nam Bo
Tây Ninh Tây Ninh 1,047,100 4,035.9 km² Dong Nam Bo
Ciutat Hồ Chí Minh (municipalitat) 6,105,800 2,098.7 km² Dong Nam Bo
An Giang Long Xuyên 2,210,400 3,536.8 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Bạc Liêu Bạc Liêu 820,100 2,584.1 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Bến Tre Bến Tre 1,353,300 2,360.2 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Cà Mau Cà Mau 1,232,000 5,331.7 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Đồng Tháp Cao Lãnh 1,667,800 3,376.4 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Hậu Giang Vị Thanh 796,900 1,601.1 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Kiên Giang Rạch Giá 1,684,600 6,348.3 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Long An Tân An 1,423,100 4,493.8 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Sóc Trăng Sóc Trăng 1,276,200 3,312.3 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Tiền Giang Mỹ Tho 1,717,400 2,484.2 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Trà Vinh Trà Vinh 1,036,800 2,295.1 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Vĩnh Long Vĩnh Long 1,057,000 1,479.1 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long
Cần Thơ (municipalitat) 1,139,900 1,401.6 km² Tây Nam Bo – Đồng Bằng Sông Cửu Long

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Vietnam.

Vietnam té una extensió d'uns 331.688 km² (lleugerament més petit que Alemanya). El sistema topogràfic consisteix de pujols i muntanyes densament poblades d'arbres, cobrint un 20% del territori. Un 40% del territori és muntanyenc i els boscos ocupen un 75%. La Muntanya de Fan Si Pa és la més alta de Vietnam (3143 m). El clima és tropical i monsónic; la humitat és d'un 84% en mitjana durant l'any. La precipitació anual varia entre 1200 i 3000 mm, i les temperatures oscil·len entre 5 °C i 37 °C.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Vietnam

Producte intern[modifica | modifica el codi]

El Vietnam és encara un país força pobre, amb un PIB PPA de miliards 227,2 US$ (est. 2004).[cal citació] Això significa una renda per capita de US$ 2,700. El creixement impressionant es deu principalment a un punt de partida mot baix i a una alta taxa d'inflanció. El poder adquisitiu del públic ha augmentat notablement. La raó d'aquest fet radica en els alts preus de les propietats. A Hanoi, la capital, els preus dels immobles poder ser tan alts com a Tòquio o Nova York. Això ha deixat astorat a molta gent, ja que el PIB per càpita és d'uns US$ 1.000 a l'any. Aquests preus també han augmentat gràcies en part a la corrupció i al suborn per part de molts oficials governamentals.

Dades econòmiques[modifica | modifica el codi]

  • PIB taxa de creixement: 8,5% (2007)[cal citació]
  • PIB (PPA) per càpita: 2600 $ (2007)[cal citació]
  • PIB (nominal) per càpita: 750$ (2007)[cal citació]
  • Composició del PIB (2007): agricultura 19,4%, indústria 42,3%, serveix 38,3% [cal citació]
  • Població sota el llindar de pobresa: 14,75% (2007)[cal citació]
  • Inflació: 8,3% (2007)[cal citació]
  • Moneda: Dong (VMD)
  • Taxa de canvi (Dongs per dòlars americans): 16119 (2007)

Aeroports del Vietnam[modifica | modifica el codi]


L'economia del vietnam està considerada com una de les noves economies emergents al món, amb un grup de països agrupats amb el nom de CIVETS.

Ecologia i biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Vietnam té dos Patrimonis Naturals: Badia de Ha Long i el Parc Nacional de Phong Nha – Kẻ Bàng, i sis reserves de la biosfera, incloent-hi el bosc de manglars de Can Gio, Cat Tien, Cat Ba, U Minh Thuong, el delta del riu Vermell i el Nghe An Occidental.

La saola, un dels mamífers més rars del món, és originari de Vietnam

Vietnam es troba a la zona Indomalaia. D'acord amb el capítol 1 de l'Informe Nacional del Medi ambient de 2005: "Biodiversitat és competència de l'Agència de Protecció del Medi Ambient de Vietnam",[4] en termes de biodiversitat Vietnam és un dels 25 països que es considera que posseeixen un nivell excepcionalment alt de la biodiversitat, i ocupa el lloc 16 en diversitat biològica a tot el món, amb el 16% de les espècies del món. S'han estat identificat 15.986 espècies de flora dels quals el 10% són endèmiques, mentre que Vietnam fauna inclouen 307 nematode espècies, 200 oligoquets, 145 àcars, 113 col·lèmbols, 7.750 insectes, 260 rèptils, 120 amfibis, 840 aus i 310 mamífers, dels quals 100 aus i 78 mamífers, són endèmiques.[4]

Vietnam és a més la llar de 1.438 espècies de microalgues d'aigua dolça, constituint el 9,6% de totes les espècies de microalgues, així com 794 invertebrats aquàtics i 2.458 espècies de peixos de mar.[4] Als últims anys, 13 gèneres, 222 espècies i 30 tàxons de la flora s'han descrit recentment a Vietnam.[4] A finals de 1980, una petita població de rinoceront de Java es va trobar al parc Nacional Cat Tien. No obstant això, l'últim individu de l'espècie al Vietnam, va ser mort a trets el 2010 [5]

En la diversitat genètica agrícola, Vietnam és un dels dotze centres de conreu original del món. El Banc Nacional de Gens de Conreu del Vietnam és la reserva de 12.300 varietats de 115 espècies.[4] El govern vietnamita va gastar 49,07 milions de dòlars en la conservació de la biodiversitat només el 2004, i ha establert 126 àrees de conservació, incloent-hi 28 parcs nacionals.[4]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Temple de Cao Dai

L'any 2008, el Vietnam tenia una població de 86.116.560 habitantss; la densitat de població d'aquell mateix any era de 261.3 hab/km². L'idioma oficial és el vietnamita, però també són comuns el xinès, el francès, l'anglès (es troba en expansió) i nombroses llengües de les tribus de les muntanyes. L'esperança de vida és de 72 anys. El 94,3% de la població està alfabetitzada. La mitjana de fills per dona és d'1,89, un dels més baixos del sud-est asiàtic

Des del 1990 la taxa de natalitat s'ha han reduint, situant-se actualment en un 16,47/1000. La taxa de mortalitat es troba en un escàs 6,18%, no obstant, la taxa de mortalitat infantil es dispara fins un 23,61/1000. La taxa neta d'emigració és negativa, -0.39 emigrants/1000 i la taxa de creixement poblacional és del 0,99%. S'estima que el ritme de creixement de la població serà nul abans de l'any 2020.

L'ètnia Kihn representa el 87 per cent de la població i és la principal ètnia habitant de les ciutat i de les terres planes, deixat a la resta dels grup el predomini de les àrees muntanyoses.

El cinquanta per cent dels que viuen al país tenen menys de vint-i-cinc anys i l'edat mitjana de la població és de 26,9 anys.

Evolució demogràfica

  • 1900 = 13,5 milions.
  • 1939 = 20,3 milions.
  • 1954 = 30,5 milions.
  • 1968 = 40,1 milions.
  • 1975 = 46,6 milions.
  • 1989 = 64,8 milions.
  • 1994 = 72,5 milions.
  • 2000 = 80,0 milions.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia del Vietnam
Dồi, una mena de botifarra vietnamita.
El Gỏi Cuốn abans d'embolicar.
Gỏi Cuốn embolicat i llest per menjar.
Un bon esmorzar vietnamita.
Sopa clara de fideus vietnamita amb costella de porc i api.

La cuina del Vietnam, com totes les cuines de la zona, és rica i variada, amb plats que van des dels més refinats fins als més senzills.

És una cuina sana que fa servir pocs greixos i una gran varietat de verdures.

El Gỏi Cuốn és una froma de menjar típica del Vietnam. Consisteix en combinar una sèrie d'ingredients: gamba, peix o trossos de salsitxa, amb trossets de mango vert, all, pebrot picant vert, embolicats en fulles verdes. Els mateixos ingredients es poden també embolicar en seccions de pasta molt fina, quasibé transparent, preparant uns rotllets amb els ingredients. Aquests rotllets normalment es van menjant a mesura que es van fent, però també es poden servir ja preparats.

Són molt comunes com a plat diari les diverses sopes de fideus. Hi ha un tipus de fideu vietnamita que és molt gruixut i que es menja en sopes clares amb trossos de porc i verdures. Sovint les sopes de fideus es mengen per esmorzar.

Hi ha també una gran varietat de plats a base d'arròs. S'acompanyen sovint amb peix i amb marisc, com el cranc i les gambes, o bé amb preparacions a base de porc.

Hi han molts peixos que tenen un paper important en la cuina del Vietnam. Els peixos poden ser de riu, car Vietnam té moltes conques fluvials, estanys i aiguamolls, o bé marins, degut a la llarga costa de l'est del país. És molt típica de la cuina vietnamita la salsa nước mắm, feta amb anxoves locals que s'utilitza per condimentar molts plats. Les anxoves per fer aquesta salsa provenen generalment de l'illa de Phú Quốc, que també és famosa pel seu pebre negre.

Hi han plats de la cuina xinesa i francesa que formen part de la cuina vietnamita a causa de les influències històriques i culturals de la Xina i de França. Per exemple al Vietnam també és costum, com a Laos, menjar entrepans fets amb pa de baguet.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dintre d'un context pot anar amb article o sense: publicació de l'Idescat
  2. Sandler, Stanley. Ground warfare: an international encyclopedia. ABC-CLIO, 2002, p. V.1, p.898. ISBN 1576073440. 
  3. 3,0 3,1 General Statistics Office of Vietnam
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Bao cao trang moi Hien Truong Quoc gia de 2005» (en Vietnamita). Arxivat de l'htm original el 23 febrer 2009.
  5. Kinver, Mark. «Javan rhino 'now extinct in Vietnam'». BBC News, 25 octubre 2011 [Consulta: 25 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Coord.: 14° 2′ N, 107° 54′ E / 14.033,107.900