De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Crisi iraniana de 1946 també coneguda com la Crisi iraniana-azerí és un conflicte posterior a la Segona Guerra Mundial originat quan la Unió Soviètica va rebutjar abandonar territori iranià ocupat durant el 1941 conjuntament amb l'exèrcit britànic. Després del conflicte, la República Popular de l'Azerbaidjan i la República de Mahabad, es van declarar independents i varen combatre les tropes iranianes amb el suport soviètic. La crisi es va resoldre quan el president de l'Iran Ahmad Qavam i els Estats Units van pressionar de forma conjunta la Unió Soviètica, que va acceptar retirar-se. La crisi es considera un dels primers conflictes de la Guerra Freda.[1]
- ↑ All the Shah's Men, Kinzer, p.65-66
|
|---|
Principals països implicats |
|---|
|
|
Protagonistes |
|---|
Presidents EUA | |
|---|
Sec. Gen. URSS | |
|---|
Europa | |
|---|
Àsia i Amèrica | |
|---|
|
|
Esdeveniments |
|---|
1945-49 | |
|---|
1950-59 | |
|---|
1960-69 | |
|---|
1970-79 | |
|---|
1980-89 | |
|---|
1990 | |
|---|
|
|
|
|