Conflicte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un conflicte és una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o grups.[1] També es pot definir com al conjunt de dues o més situacions hipotètiques que aparentment són incompatibles entre elles.[2]

El conflicte és sovint el punt de partida d'una negociació o d'una nova idea, actitud, comportament o relació. És fonamental a les relacions (personals, socials, amb el medi) i a la creativitat, tant a la tecnologia, enginyeria i disseny com a l'art i la cultura. El conflicte pot ser entre requeriments o característiques que es volen optimitzar, entre forma, estil, metanarrativa o llenguatge i fons, narrativa o missatge, entre diferents cànons, etc. La dramatúrgia o narració d'una història, usada a arts plàstiques, art d'acció, arts escèniques i literatura, de ficció o no-ficció mostra almenys un conflicte. En general, no és violent ni agressiu. De fet, moviments com la no-violència i el pacifisme rebutgen la violència però no neguen els conflictes.[3]

Des de la psicologia, algunes persones opinen que, quan esdevé enfrontament, pot provocar una discussió verbal o en el grau extrem una guerra ("conflicte armat"), mentre que si no aflora provoca inestabilitat psíquica en el subjecte, que necessita recobrar l'ordre o la pau. En una situació conflictiva disfuncional les emocions són altes, el nivell d'estrès és elevat i es poden arribar a produir una sèrie de conseqüències negatives, si no es gestiona bé i no s'utilitza com a font d'aprenentatge.[4]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Segons els agents i els motius, es poden establir diversos tipus de conflicte:

  • Conflicte intern: Si es tracta d'un conflicte només intern, el conflicte personal, la discrepància es produeix entre el que vol o creu l'individu i la seva consciència, el seu deure o les expectatives alienes.
  • Conflitec relacional: Si el conflicte és relacional, afecta dues persones que mantenen una amistat o una convivència i es focalitza en la contraposició de personalitats o maneres de fer.
  • Conflicte social: Finalment, si es tracta d'un conflicte social, té a veure amb la no-acomodació d'un individu o grup a les normes acceptades o un desig de canvi d'estructura.

Causes[modifica | modifica el codi]

Els motius del conflicte poden ser ideològics, de sentiments, de creences, de negació a l'autoritat o d'altres.

Per poder analitzar correctament un conflicte, cal identificar les parts (individus o col·lectius); identificar les causes que són motiu de la relació conflictiva i quins són els interessos contraposats, és a dir, definir un camp de tensions de cadascun dels membres implicats.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

Davant un conflicte la persona pot adoptar diferents actituds que porten o no a la seva resolució:

  • Evitació o negació: No s'assumeix l'existència d'una situació conflictiva. No es verbalitza ni s'aborda explícitament. Aquesta reacció pot ser útil quan es tracta d'un assumpte trivial.
  • Submissió per tal d'evitar la tensió: una de les parts veu poques possibilitats d'èxit si defensa la seva posició, o si es vol guanyar temps per calmar situacions tenses.
  • Confrontació, competició o lluita: Se cerquen els propis objectius sense tenir en compte els de l'altra part. Pot ser útil quan cal prendre decisions ràpides o decisives, o quan existeix una situació crítica on cal prende decisions impopulars. En aquests tipus de reaccions es fa servir la rivalitat, es creen situacions de gunay/pèrdua i es fa servir la posició de poder.
  • Assertivitat i negociació: Se cerca una solució on ambdues parts pensen que el millor és una entesa entre les parts. Tothom guanya i perd. Aquesta reacció pot ser útil per trobar solucions provisionals a problemes complexos, o quan hi manca temps de negociació i es requereixen solucions ràpides i expeditives.

Transformació d'un conflicte[modifica | modifica el codi]

Quan s'acaba un conflicte perquè s'ha arribat a un acord, aquest pot ser de tres tipus:

  • Acord de submissió i dominació: donarà lloc a posteriors conflictes.
  • Acord de compromís: Les parts fan concessions. És una solució a mitjà termini o que no cerca la plena satisfacció de les parts.
  • Acord de col·laboració: Cadascuna de les parts reconeix i accepta els interessos de l'altre. Hi ha diàleg. L'acord significa un benefici mutu.

Visibilització i reflexió[modifica | modifica el codi]

Per mitjà de l'art o la cultura popular, per exemple, es poden veure conflictes desde l'exterior, cosa que permet la reflexió i la normalització d'una manera més raonada i menys emocional, ja que no són situacions que afecten l'expectador o participant directament. Poden tractar-se de conflictes ficticis o reals, com per exemple a una revista del cor o un programa de televisió.

El teatre social és un gènere de les arts escèniques que utilitza tècniques teatrals per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. En aquest, els participants observen i actúen segons diferens rols i situacions. També es fa servir per a ajudar a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius en risc d'exclusió.

Altres tècniques per a observar un conflicte poden ser les lligades a la meditació.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflicte Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Conflicte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Conflicte
  3. Conrad Vilanou Torrano,Jordi Planella Ribera, Una història de l'educació social, editorial UOC, 2010. ISBN 9788497888806 (català)
  4. Povill, Núria. Manual de gestió del conflicte. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2001 [Consulta: 28 agost 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]