Organització no governamental

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una organització no governamental (ONG) és una associació sense ànims de lucre, dedicada a tasques amb finalitats solidàries i que no pertany ni ha estat creada per cap Estat o algun tipus d'institució estatal nacional o internacional.[1] Les ONG no tenen estatus de subjecte de dret internacional.

Per costum es reserva aquestes sigles per tal de designar persones morals sense ànims de lucre finançades per fons privats. Els principals criteris pels quals es defineix una ONG són els següents:

  • sense ànims de lucre en la seua acció
  • independència financera
  • independència política
  • actua a favor de l'interès públic

Les ONG són de cara a la Llei persones jurídiques que, tot i no ser un govern, poden ser d'àmbit internacional o regional. Les relacions jurídiques en l'àmbit internacional són tradicionalment entre Estats (o entre Governs). S'acostuma a considerar el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) com l'antecessor de les ONG malgrat que té un estatut híbrid específic de cara als Estats. Així, dins de l'àmbit de les organitzacions internacionals, es parla igualment d'Organització de Solidaritat Internacional (OSI) o d'Organitzacions No Governamentals Internacionals.

Les ONG i associacions poden tenir tres objectius a les seues campanyes:

  • Obtenir finançament
  • Sensibilitzar i educar
  • Forçar canvis legislatius o reorientar mesures polítiques i econòmiques.

Les ONG acostumen a fer-se força actives en els àmbits de l'humanitari, social, l'educació, la salut, els drets humans i el medi ambient, tot i que també abracen altres àrees.

Història[modifica]

Història i evolució de les ONG[modifica]

Les organitzacions internacionals no governamentals tenen una història que pot remuntar-se almenys al 1839.[2]

L'Institut de Dret Internacional, per exemple, fou creat l'any 1873 a Gand i rebé el Nobel de la Pau l'any 1904; La Unió Interparlamentària també fou creada l'any 1889; l'Oficina Internacional per la Pau (Nobel de la Pau el 1910) fou creada a Berna el 1892[3]; i encara es pot parlar de Rotary International fundada el 1917; Es compta que vers el 1978 hi havia al món unes 1083 ONG.[4]

La seva existència al segle XIX i principis de segle XX s'explica pel moviment anti-esclavitud i pel moviment sufragista. S'estima que les ONG del segle XIX atenyeren el seu apogeu a la Conferència per al Desarmament de Ginebra[5].

Tanmateix, l'expressió organització no governamental entre només en el llenguatge corrent amb la Creació de l'[[Organització de les Nacions Unides] l'any 1945 amb les disposicions de l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides[6] que dona un paper consultatiu a les organitzacions que no són dels governs o dels Estats membres. De fet, l'ONU estableix una definició amb la resolució 288 (X) de l'ECOSOC del 27 de febrer del 1950 a les ONG internacionals: "tota organització internacional que no es fonamenta en base a un tractat internacional". El paper vital de les oNG i d'altres "grans corporacions" dins del desenvolupament sostenible ha estat reconegut dins del capítol 27 d'Agenda 21, conduint a la intensificació de les relacions consultatives entre ONG i l'ONU.

La definició i el concepte que tenim de les ONG actuals naix doncs després de la Segona Guerra Mundial. Concretament, fou una idea del president nord-americà Harrys S. Truman que pretenia finançar la reconstrucció d'Europa després de la guerra i evitar d'aquesta manera un nou conflicte a Europa. Per arribar-hi, i de tots els plans de desenvolupament creats en aquell període, el més conegut és el Pla Marshall. Es basava a transferir diners directament als govenrs perquè fossin aquests els qui implementessen els projectes de reconstrucció i desenvolupament. Eixos plans de desenvolupament avant l'heure van resultar prou eficaços i van refermar la idea que la comunitat internacional s'havia d'implicar més en el desenvolupament dels països més desafavorits. La clau fou que els diners transferits no s'atorgaren directament als governs sinó que es creà una organització no lucrativa per transferir-los. És d'aquesta idea que neixen doncs les Organitzacions No Governamentals tal i com les concebem avui en dia, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial.[7]

Prestant aquesta ajuda, els Estats Units d'Amèrica es van adonar ben aviat que també contribuïen a mantenir la seua hegemonia sobre els beneficiaris. Per això mateix tingueren molt èxit i, de fet, es pot concloure que l'ajuda internacional no nasqué tant del desig d'ajudar l'altre, com de la voluntat d'evitar problemes al donant. D'aquesta manera, quan pocs anys després va començar el procés de descolonització del Tercer Món, les potències colonials van dissenyar els primers plans de cooperació; que no vol dir ONG. Estaven centrats en la transferència de tecnologia i finançament, sobretot en el camp de la sanitat i l'ensenyament, i la seua execució els va permetre mantenir el gruix de funcionaris que les metròpolis tenien desplaçats a les colònies o fins i tot enviar-ne de nous, com si abans de la colonització en aquests països no hi haguera hagut cap tipus de civilització prèvia.[7]

En paral·lel, també es va mantenir l'ajuda a les institucions religioses que hi havia en aquests territoris, les anomenades missions, on trobem la llavor de les primeres ONDG (acrònim d'Organització No Governamental per al Desenvolupament), valga la redundància, les ONG. Però no només les potències colonials es van involucrar en el desenvolupament dels països descolonitzats. També ho feren les institucions internacionals, seguint lògiques i patrons molt similars als dels Estats. En eixos moments es creia fermament que els països subdesenvolupats experimentarien un creixement constant que aviat els deslliuraria de necessitar recursos externs. Durant la dècada dels anys 1970 l'ajuda oficial al desenvolupament no va parar de créixer.[7]

A la dècada dels 1980, les Nacions Unides descobreixen que les polítiques oficials de cooperació resultaven molt cares i que tampoc donaven resultat vist que no era cap secret que l'ajuda d'Estat havia resultat ineficaç, el desenvolupament dels països del Tercer Món no semblava millorar. A partir d'eixe moment, les institucions internacionals comencen a potenciar la participació de la societat civil en les polítiques de cooperació. L'avantatge de les ONG era evident: eren més econòmiques, podien rebre més o menys ajudes segons decidissin els governs i completaven els seus ingressos mitjançant donacions de ciutadans. A més, donaven una elevada rendibilitat propagandística a qui les finançava perquè gaudien d'una alta acceptació entre la població. És d'aquesta manera que les ONG creixen i reben gestors per dotar-les d'un bon funcionament. Tot i que, sobre paper, les ONG es presenten docns com a organitzacions no governamentals, a ningú escapa que bona part de les ajudes que reben provenen de les subvencions governamentals, la major part de països occidentals. Això en condiciona, moltes voltes, les polítiques d'acció perquè els governs poden veure's temptats a ajudar-les o no si ajuden països més propers als seus interessos ideològics i propis. Per tant, amb la caiguda del mur de Berlín i la desaparició del bloc comunista, es va desencadenar una nova revisió del sistema de cooperació. Els països donants van establir un paquet de condicions establers, en gran mesura, per organismes internacionals com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, ambdós amb seu a Washington.[7]

A la dècada dels 1990, i a grans trets, només reben ajuda internacional aquells països que avancen cap al lliure mercat i cap a la democràcia. Això és el resultat de les polítiques neoliberals promogudes des d'Europa (ex.: Margaret Thatcher, UE, etc) i dels EUA (el president Ronald Reagan). La cooperació en va resultar afectada: allà on no arribaven l'Estat ni l'empresa privada, havien d'arribar-hi les ONG. De fet, aleshores es volia que les ONG es convertissen en empreses que proveïssen serveis bàsics al sud mercès al finançament del nord. A Occident neix una espècie de moda humanitària. Són exemples la campanya USA for Africa i la seua cançó "Save the world" amb artistes destacats com Michael Jackson o Stevie Wonder. Llavors, el president dels EUA, que acabaria ben aviat el seu mandat, probablement sense possibilitats de tornar-ne a emportar un per al seu partit, decideix d'un cop mediàtic i propagandístic demanant a les Nacions Unides, concretament al Consell de Seguretat, d'aprovar per primer cop una missió militar nord-americana en un país sense el permís de les seues autoritats, amb la finalitat d'intervenir a Somàlia. Les ONG del món aplaudiren les imatges, àmpliament difoses per les televisions occidentals, del desembarcament de marines a la platja de Mogadiscio.[7]

Dia Internacional de les ONG[modifica]

El Dia Mundial de les ONG se celebra anualment el 27 de febrer.​ Va ser reconegut oficialment i declarat el 17 d'abril de 2010 per 12 països de l'IX Fòrum d'ONG del Mar Bàltic a la Vuitena Cimera dels Estats del mar Bàltic a Vilnius, Lituània.​[8] El Dia Mundial de les ONG va ser marcat internacionalment i reconegut el 27 de febrer de 2014 per Helen Clark, administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Hèlsinki, Finlàndia.

Reconeixement internacional[modifica]

L'acció de les ONG segueix sent globalment beneficiosa per a les poblacions a les quals serveixen.

El 1974, el president d'Amnistia Internacional va rebre el Premi Nobel de la Pau. El 1977 l'organització va rebre aquest Premi Nobel.

El 1997 la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones, cofundada per sis ONG Handicap International, obté el Premi Nobel de la Pau amb la seua coordinadora Jody Williams.

També el 1999, l'ONG Metges Sense Fronteres rep el Premi Nobel de la Pau.

L'any 2008, l'any del seu 30è aniversari, Human Rights Watch va rebre el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

Estatus legal[modifica]

La forma jurídica de les ONG és molt diversa i depèn de les interpretacions pròpies de les lleis i pràctiques de cada país. No obstant aiò, els quatre principals grups d'ONG que es poden trobar a tot el món són:

  • No incorporades i d'associació voluntària
  • Fidúcia, caritat i funcions/organitzacions sense ànims de lucre
  • Empreses no únicament amb finalitats lucratives
  • Entitats formades o registrades sota lleis especials

El Consell d'Europa a Estrasburg va redactar el Conveni Europeu sobre el reconeixement de la personalitat jurídica de les organitzacions internacionals no governamentals la'ny 1986, que estableix un fonament jurídic comú per a l'existència i el treball de les ONG a Europa. L'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans protegeix el dret a la llibertat d'associació, que també és una norma fonamental per a les ONG.[9]

Control de les ONG[modifica]

Les ONG poden ser sotmeses a control, en àmbits distints,

  • internament
  • externament per un donant
  • externament per un organisme públic, com ara un organisme d'auditoria pública o una oficina fiscal
  • per diverses estructures externes

Existeix el Label IDEAS, un vector de confiança per als filantrops, emès per una Comissió d'Etiquetes independent. Aquesta etiqueta dona testimoni d'un bon nivell de conformitat de l'organització a la guia de bones pràctiques que abasta els tres camps: governança, gestió financera i efectivitat de l'acció. El seu objectiu és l'optimització de bones pràctiques.

Tipologia[modifica]

Les ONG poden presentar-se sota vàries formes segons l'orientació, el camp sobre el qual treballen i els objectius que volen assolir.

Per orientació[modifica]

  • Orientació caritativa, ben sovint implica un esforç paternalista de dalt cap a baix amb poca participació dels beneficiaris. Inclou les ONG que desenvolupen activitats adreçades a satisfer les necessitats de la gent pobre.
  • Orientació cap al servei, inclou les ONG que desenvolupen activitats adreçades a proporcionar serveis de salut, educació i planificació familiar. Els programes són dissenyats per les mateixes ONG que n'esperen un cert grau de participació per part de la població per d'aquesta manera poder proporcionar els seus serveis.
  • Orientació participativa, es caracteritza per projecte d'autoajuda des d'on la població local s'involucra en la participació i en la implementació dels projectes, contribuint amb diners, eines, terra, materials, mà d'obra,... Als projectes de desenvolupament comunitari de tipus clàssic, la participació comença amb la definició del projecte i continua en les etapes de planificació i d'execució.
  • Orientació a l'empoderament, tenen com a objectiu ajudar a les persones pobres a desenvolupa una comprensió més clara dels factors socials, polítics i econòmics que afecten les seves vides i a enfortir la consciència de la seua pròpia capacitat potencial de controlar les seues vides. En aquesta categoria es dona el màxim nivell de participació per part del beneficiaris a les activitats de les ONG, que actuen com a facilitadores.[10]

Es considera que el dret té diverses característiques. Una d'aquestes és la bilateralitat (un individu diferent de l'afectat està facultat per tal d'exigir-li el compliment d'una regla), que atorga la qualitat d'imperatiu atributiu al dret. És imperatiu atès que imposa un deure de conducta (com ara pagar imposts) i atributiu en raó del que ja s'ha dit abans respecte a la facultat d'exigir el compliment de l'imperatiu.

Per àmbit d'operació[modifica]

  • Organitzacions basades en la comunitat, sorgeixen de les pròpies iniciatives de la gent. Poden ser responsables d'elevar la consciència de les persones pobres que viuen en comunitats urbanes, ajudant-les a entendre els seus drets a l'accés als serveis necessaris i proporcionant-los dits serveis.
  • Organitzacions a nivell de ciutat, això inclou organitzacions d'estil Cambra de Comerç i Indústria, les coalicions de negocis, grups ètnics o educatius i les associacions d'organitzacions de la comunitat.
  • ONG nacionals, això inclou organitzacions nacionals com a associacions professionals, educatives, religioses, etc. Algunes disposen de sucursals estatals, provincials o municipals i ajuden a les ONG locals.
  • ONG internacionals, inclou des d'agències seculars com la Creu Roja, Save the Children, Oxfam, Amnistia Internacional, CARE,... fins a grups amb motivació religiosa com ara Caritas. Aquestes organitzacions poden responsabilitzar-se de finançar ONG locals i altres institucions, així com de la planificació i l'execució de projectes.

A més d'"ONG", existeixen molts termes alternatius en l'ús, per exemple: sector voluntari, conegut també com a Economia Social (TSO), Organització Sense Ànims de Lucre (NPO), Organització Voluntària (VO), Organització de Societat Civil (CSO), Organització de Moviment Social (SMO), Organitzacions Voluntàries Privades (PVO), Actors No Estatals, Tercer Sector, etc. Les organitzacions governamentals relacionades i les organitzacions no governamentals són un grup heterogeni. De resultes, s'ha desenvolupat una llarga llista d'acrònims i de sigles addicionals, entre les quals:

  • BINGO: ONG internacional de negocis o gran ONG internacional
  • TANGO: ONG d'assistència tècnica
  • TSO: Organització del tercer sector
  • GONGO: ONG operades pel govern (creades pel govern amb la finalitat de fer-se parèixer com una organització no governamental i així beneficiar-se de l'ajuda exterior o promocionar els interessos del govern)
  • DONGO: ONG Donant Organitzada
  • INGO: Organització no governamental internacional
  • ONG nacional: Una organització no governamental que només existeix en un país. Això s'ha fet possible per la globalització que ha portat les ONG a tenir ONG en cada país de forma autònoma i independent sense relació amb la resta.[11]
  • CSO: organització de societat civil
  • ENGO: ONG ambiental, és el cas de Greenpeace i del WWF
  • NNGO: ONG del Nord
  • PANGO: ONG de Patit, creada por partits i disfressada d'ONG amb la finalitat de servir a objectius polítics
  • SNGO: ONG del Sud
  • SCO: Organització del Canvi Social
  • TNGO: ONG enfocada a la delinqüència. El terme apareix durant la dècada de 1970 amb a l'augment dels problemes ambientals i econòmics a la comunitat global. TNGO inclou organitzacions no governamentals que no es limiten a un país només, sinó que existeixen en dos o més països.
  • GSO: Organització de Suport de Base
  • MANGO: ONG de Defensa del Mercat
  • NGDO: Organització no Governamental de Desenvolupament

Diplomàcia de segona via[modifica]

Vegeu també: Diplomàcia de segona via

La diplomàcia de segona via és una expressió que s'encunya des del món anglosaxó (Track II diplomacy o blackchannel diplomacy) per fer referència a la coordinació transnacional entre membres no oficials del Govern, incloent-hi comunitats epistèmiques, així com antics responsables polítics o analistes. Té com a objectiu aconseguir que els polítics i analistes arriben a una solució comuna a través de discussions per mitjans no oficials. A diferència de la diplomàcia de primera via, on els funcionaris del Govern, diplomàtics i líders electes es reuneixen per parlar de certs temes, la diplomàcia de segona via inclou a experts, científics, professors i altres figures que no estan involucrades en els assumptes de govern. Els membres de la diplomàcia de segona via, generalment, tenen més llibertat per intercanviar idees i per arribar a compromisos pel seu propi compte.

Referències[modifica]

  1. «organització no governamental | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 23 maig 2018].
  2. (anglès) The Rise and Fall of Transnational Civil Society: The Evolution of International Non-Governmental Organizations since 1839. By T. R. Davies City University London Working Paper.
  3. Monde Diplomatique..
  4. Subcontracting Peace - The Challenges of NGO Peacebuilding. Edited by: Richmond, Oliver P., and Carey, Henry F. Published by Ashgate, 2005. Page 21.
  5. Davies, Thomas Richard. Martinus Nijhoff Publishers. The Possibilities of Transnational Activism: the Campaign for Disarmament between the Two World Wars (en anglès), 2007. ISBN 978-90-04-16258-7. 
  6. «Carta de les Nacions Unides». [Consulta: 23 maig 2018].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Gustau, Nerín «ONG, dels missioners a les "multinacionals de la solidaritat"» (en català). Revista Sàpiens, Maig 2018, pag. 10.
  8. «3sektorius» (en en). [Consulta: 23 maig 2018].
  9. https://www.admin.ch/opc/fr/classified-compilation/19860094/201101130000/0.192.111.pdf
  10. «Wayback Machine», 30-07-2013. [Consulta: 23 maig 2018].
  11. Willetts, Peter. «What is a Non-Governmental Organization?». UNESCO Encyclopaedia of Life Support Systems. City University London. [Consulta: 18 juliol del 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització no governamental Modifica l'enllaç a Wikidata