Organització no governamental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una organització no governamental, abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat. Encara que la definició d'ONG tècnicament pot incloure les corporacions amb ànim de lucre, el terme sovint s'utilitza de manera restringida per als grups de defensa o protecció social, cultural, legal i ambiental les metes dels quals no són comercials. Les ONG usualment són organitzacions sense ànim de lucre que obtenen una porció dels seus recursos de fonts privades. Les ONG poden ser d'àmbit internacional o regional, i Bangla Desh és el país on més treballen. Aquest terme generalment sovint està associat amb les Nacions Unides, i les organitzacions que designa.

Les ONG i associacions poden tenir tres objectius en les seves campanyes: 1) Obtenir finançament 2) Sensibilitzar i educar 3) Forçar canvis legislatius o reorientar mesures polítiques i econòmiques.

Hi ha ONGs i/o associacions que realitzen campanyes que van dirigides a obtenir un finançament. L'objectiu és aconseguir el major nombre més gran de donatius per tal de poder executar el projecte amb el major èxit possible, com per exemple la construcció d'un pou a una població determinada d'Àfrica. Un cas concret és la gerra solidaria, “H20 Bilbao”, un projecte creat per Intermón Oxfam [cal citació]i que ha arribat a recaptar un total d'11.462 euros per la construcció de pous d'aigua potable a Etiòpia. Un altre exemple d'aquest tipus de campanyes són les que acostuma a fer Metges Sense Fronteres que demana ajudes monetàries per poder comprar vacunes per curar la meningitis, comprar equips per potabilitzar l'aigua, per la construcció d'hospitals, escoles, etc.[cal citació]

Altres ONGs fan campanyes dedicades a sensibilitzar i educar a la població en aspectes crítics com per exemple les que prevenen sobre la SIDA, i per tant, fomenten la utilització del preservatiu. És el cas de l'associació anomenada “Apoyo Positivo” dedicada exclusivament a educar i sensibilitzar a la població, normalment als joves, perquè siguin conscients sobre la SIDA i com es pot evitar el contagi. També fa campanyes per prevenir l'hepatitis B i C i la sífilis entra d'altres.

Per últim, existeixen les campanyes enfocades a forçar canvis legislatius o reorientar mesures polítiques econòmiques. Un exemple són les campanyes com les que fa Greenpeace contra les polítiques que fan mal bé el medi ambient. Una de les últimes campanyes han sigut les protagonitzades a les Illes Canàries, contra les prospeccions per buscar petroli que vol fer Repsol.[cal citació] L'objectiu principal és evitar el que el govern li permet realitzar a aquesta multinacional, ja que significaria malmetre la biodiversitat d'aquella zona, una de les més riques del planeta. Per altra banda, l'ONG “Amnistia Internacional” en els últims anys ha fet una campanya que critica la llei de seguretat ciutadana i demana la seva abolició. Aquest fet, critiquen, afavoreix a les forces de seguretat en detriment de les garanties dels ciutadans civils, i per tant, els deixa amb menys autorització per defensar els seus drets. Amnistia Internacional fa una crida sobre el tema i perquè es defensin els drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

No obstant a aquesta classificació dels diferents projectes que fa cada organització pot no pertànyer a un camp concret d'aquests tres. Moltes d'aquestes campanyes esmentades amb anterioritat són híbrides. Això vol dir que poden contenir i ser campanyes que poden estar classificades en dos dels casos o fins i tot en els tres que demana l'exercici. De tal manera, que poden haver-hi campanyes que demanin un finançament alhora que eduquen i sensibilitzen a la població, a la vegada, que pretenen forçar un canvi legislatiu o una reorientació política.

Història[modifica | modifica el codi]

Per mitjà d'associacions voluntàries que han existit al llarg de la història, les ONG, tal com es coneixen avui dia, especialment en l'àmbit internacional, s'han desenvolupat durant els dos últims segles. La primera d'aquestes organitzacions, el Comitè Internacional de la Creu Roja, es va fundar el 1863.

La frase "organització no governamental", però, va ser utilitzada per primera vegada arran de l'establiment de les Nacions Unides el 1947 sota les provisions de l'article 71 del capítol 10 de la Carta de les Nacions Unides que criden al paper consultiu de les organitzacions que no són ni governs ni membres estats. La definició d'ONG internacional, es va crear en la resolució 288 de l'ECOSOC, el 27 de febrer, 1950: "una organització internacional que no ha estat fundada per un tractat internacional". El paper vital de les ONG i altres grups importants en el desenvolupament sostenible va ser reconegut en el capítol 27 de l'Agenda 21, la qual cosa va dur als arranjaments en les relacions entre les Nacions Unides i les ONG.

La globalització del segle XX va incrementar la importància de les ONG. Molts problemes no han pogut resoldre's per una sola nació. Els tractats internacionals i les organitzacions internacionals com ara l'OMC, sovint són percebudes com a institucions centralitzades en els interessos de les empreses capitalistes. Per tal de balancejar aquesta tendència, les ONG s'han desenvolupat per tal d'emfatitzar els afers humanitaris, l'ajut per al desenvolupament, i el desenvolupament sostenible. Un exemple prominent n'és el Fòrum Social Mundial una convenció en oposició al Fòrum Econòmic Mundial.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització no governamental Modifica l'enllaç a Wikidata