Banc Mundial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banc Mundial
Banc Mundial.png
Logotip del Banc Mundial
Formació 27 de desembre del 1945
Tipus Organisme financer internacional
Estatus legal Tractat
Propòsit Desenvolupament econòmic, eradicació de la pobresa
Membres
187 estats
President
Jim Yong Kim
Òrgan principal
Junta Directiva[1]
Web worldbank.org
No s'ha de confondre amb Grup del Banc Mundial.

El Banc Mundial és una institució financera internacional que proporciona préstecs[2] als països en vies de desenvolupament per als programes de capital. Es compon de dues institucions: el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD) i l'Associació Internacional per al Desenvolupament (AID). El Banc Mundial és un component del Grup del Banc Mundial, i membre del Grup per al Desenvolupament de les Nacions Unides.

L'objectiu oficial del Banc Mundial és la reducció de la pobresa. D'acord amb el seu Conveni constitutiu, totes les seves decisions han de ser guiades per un compromís amb la promoció de la inversió estrangera i el comerç internacional i la facilitació de la inversió de capital.[3][4]

Grup del Banc Mundial[modifica | modifica el codi]

El Banc Mundial no s'ha de confondre amb Grup del Banc Mundial de les les Nacions Unides, un membre del Consell Econòmic i Social de l'ONU i alhora una família de cinc organitzacions internacionals (el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD), l'Associació Internacional per al Desenvolupament (AID), la Corporació Financera Internacional (CFI), l'Agència Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI) i el Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI)) que fan préstecs apalancats als països pobres:[5]

Presidència[modifica | modifica el codi]

El president del Grup del Banc Mundial és alhora president del Banc Mundial.

Llista de presidents[modifica]

Criticisme[modifica | modifica el codi]

El Banc Mundial sempre ha estat criticat per organitzacions no governamentals, com ara el grup de drets dels indígenes Survival International i acadèmics, inclòs el seu ex economista en cap Joseph Stiglitz, Henry Hazlitt i Ludwig Von Mises.[6][7][8] Henry Hazlitt va argumentar que el Banc Mundial, juntament amb el sistema monetari, va ser dissenyat (quan ells l'havien defensat) per promoure una inflació mundial continguda i "un món en el qual el comerç internacional fos regit per l'estat".[9] Stiglitz va sostenir que les anomenades polítiques de reforma del mercat lliure que defensava el Banc sovint eren perjudicials per al desenvolupament econòmic si s'aplicaven malament, massa ràpid ("teràpia de xoc"), en una seqüència equivocada o en economies competitives febles.[7][10]

Una de les crítiques més fortes al Banc Mundial ha estat la forma en què es regeix. Si bé el Banc Mundial representa 188 països, està dirigit per un petit nombre de països econòmicament poderosos. Aquests països (que també proporcionen la major part del finançament de la institució) trien la presidència i l'alta direcció del Banc Mundial, així els seus interessos dominen el banc.[11]:190 190 Tito Alexander sosté que el poder de vot desigual dels països occidentals i del Banc Mundial, respecte als països en desenvolupament, fa que el seu paper sigui similar al del Banc Sud-africà pel Desenvolupament sota l'apartheid, i per tant un dels pilars de l'apartheid global.[12]:133–141

En la dècada de 1990, el Banc Mundial i el FMI van forjar el Consens de Washington, unes polítiques que van incloure la desregulació i la liberalització dels mercats, la privatització i la reducció del poder dels governs. Tot i que el Consens de Washington va ser concebut com una política per promoure un millor desenvolupament, va ser criticat per ignorar l'equitat, l'ocupació i com s'havien dut a terme reformes com la privatització. Joseph Stiglitz argumenta que el Consens de Washington va posar massa èmfasi en el creixement del PIB, i no prou en la permanència del creixement o de si el creixement contribuïa a elevar el nivell de vida.[8]:17

El Comitè del Senat dels Estats Units de Relacions Exteriors va elaborar un informe crític amb el Banc Mundial i altres institucions financeres internacionals per centrar-se massa "en l'emissió de préstecs en lloc d'en l'assoliment de resultats concrets de desenvolupament dins d'un període de temps definit", i va demanar a la institució "enfortir els esforços contra la corrupció".[13]

Les crítiques al Banc Mundial sovint prenen la forma de protestes com en els esdeveniments recents: les Protestes d'Oslo del 2002 al Banc Mundial,[14] la Rebel·lió d'Octubre[15] i la Batalla de Seattle. Aquestes manifestacions s'han produït en tot el món, fins i tot entre el poble brasiler kayapó.[16]

Una altra font de crítica ha estat la tradició de tenir un president nord-americà. Es va implementar a causa de que els Estats Units proporciona la major part del finançament del Banc Mundial. "Quan els economistes del Banc Mundial visiten els països pobres per dispensar ajuda monetària i consells", va observar The Economist en 2012, "diuen rutinàriament als governs que han de rebutjar l'amiguisme i que el millor candidat disponible ocupi cada treball important. És un bon consell. El Banc Mundial l'hauria de prendre".[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Board of Directors». Web.worldbank.org. [Consulta: 31 de maig del 2010].
  2. «About Us». World Bank, 14 October 2008. [Consulta: 9 novembre 2008].
  3. Articles of Agreement: as amended effective 16 February 1989.
  4. «About Us». World Bank, 29 June 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  5. «About The World Bank (FAQs)». World Bank, April 2011. [Consulta: 14 agost 2011].
  6. Stiglitz, Joseph E.. The Roaring Nineties: A New History of the World's Most Prosperous Decade. New York, NY: W. W. Norton & Company, 2003. ISBN 978-0-39-305852-9. 
  7. 7,0 7,1 Stiglitz, Joseph E.. Globalization and Its Discontents. New York, NY: W. W. Norton & Company, 2003. ISBN 978-0-39-332439-6. 
  8. 8,0 8,1 Stiglitz, Joseph E.. Making Globalization Work. New York, NY: W. W. Norton & Company, 2007. ISBN 978-0-39-333028-1. 
  9. Hazlitt, Henry. From Bretton Woods to World Inflation: A Study of the Causes and Consequences. Washington, D.C.: Regnery Publishing, 1984. ISBN 978-0-89-526617-0. 
  10. Schneider, Jane. «World Markets: Anthropological Perspectives». A: MacClancy, Jeremy. Exotic No More: Anthropology on the Front Lines. Chicago, IL: University of Chicago Press, 2002. ISBN 978-0-22-650013-3. 
  11. Woods, Ngaire. The Globalizers: The IMF, the World Bank, and Their Borrowers. Ithaca, NY: Cornell University Press, 2007. ISBN 978-0-80-147420-0. 
  12. Alexander, Titus. Unravelling Global Apartheid: An Overview of World Politics. Cambridge, UK: Polity, 1996. ISBN 978-0-74-561352-9. 
  13. Committee on Foreign Relations, United States Senate, 111th Congress (2010). The International Financial Institutions: A Call For Change. U.S. Government Printing Office. Consulta: 20 August 2012. 
  14. Gibbs, Walter. «Europe: Norway: Protests As World Bank Meets». The New York Times, 25 June 2002 [Consulta: 20 agost 2012].
  15. Williams, Clarence; Ruane, Michael E.. «Violence Erupts at Protest in Georgetown». The Washington Post, 20 October 2007 [Consulta: 30 maig 2008].
  16. Clendenning, Alan. «Amazon Indians Attack Official Over Dam Project». Associated Press. National Geographic, 21 May 2008 [Consulta: 21 maig 2008].
  17. «Hats off to Ngozi». The Economist, 31 March 2012 [Consulta: 2 abril 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banc Mundial Modifica l'enllaç a Wikidata