Lyndon Baines Johnson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLyndon Baines Johnson
Lbj2.jpg
Nom original Lyndon B. Johnson
 36è president dels Estats Units
Seal of the President of the United States.svg
22 de novembre de 1963 – 20 de gener de 1969
Vicepresident Cap
(1963-1965)
Hubert Humphrey
(1965-1969)
 37è vicepresident dels Estats Units
20 de gener de 1961 – 22 de novembre de 1963
Dades biogràfiques
Naixement Lyndon Baines Johnson
27 d'agost de 1908
Texas Stonewall (Texas, Estats Units)
Mort 22 de gener de 1973(1973-01-22) (als 64 anys)
Texas Stonewall (Texas, Estats Units)
Causa de mort infart miocardíac
Sepultura Lyndon B. Johnson National Historical Park
Llengua materna anglès
Nacionalitat estatunidenca
Ciutadania Estats Units d'Amèrica
Religió Disciples of Christ
Alma mater Texas State University
Lateralitat dretà
Activitat professional
Ocupació Professor
Arma/servei Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang Q23021506
Batalles/guerres Guerra del Vietnam, Segona Guerra Mundial i Salamaua–Lae campaign
Altres dades personals
Partit polític Demòcrata
Cònjuge Lady Bird Johnson
Fills
Pare Samuel Ealy Johnson
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: ch0027829
Modifica dades a Wikidata

Lyndon Baines Johnson o Lyndon B. Johnson (Stonewall, Texas, 27 d'agost del 1908 - id. 1973) polític estatunidenc, President del seu país entre 1963 i 1969.

Fill del demòcrata Samuel Ealy Johnson, Jr. (1877-1937) i de Rebekah Baines. Casat des del 1934 amb Lady Bird Johnson, amb qui tingué dos fills.

Afiliat al partit demòcrata, va ser escollit 37è Vicepresident dels Estats Units el 1960 junt amb el president John Fitzgerald Kennedy (Demòcrata). Ell va ser elegit amb un 49,7% dels vots, derrotant al republicà Henry Cabot Lodge, Jr.. Fou vicepresident fins al 22 de novembre de 1963, quan assassinaren a John Fitzgerald Kennedy, el mateix dia es convertí en el 36è President dels Estats Units.

Durant el seu mandat preelectoral a 1964, va aprovar la llei de drets civils (1964), la qual prohibí la discriminació racial als establiments públics.

Va ser reelegit President el 20 de gener de 1965 amb un 61,10% dels vots, derrotant al republicà Barry Goldwater. Durant el seu segon mandat va aprovar molts programes socials: ajuda federal per l'educació, les arts i les humanitats, assegurança de salut per als ancians i pobres, habitatges de baix cost, i renovació urbana. La llei de 1965 va permetre als ciutadans de pell negra o fosca, que fossin nord-americans, accedir a les urnes. Va posar fi a bona part de la discriminació racial i de la immigració.

Així, doncs, Johnson va iniciar entre 1964 i 1965, una allau de programes d'assistència social que van abraçar des de plans de promoció professional a l'ajuda a famílies amb nens a càrrec seu, passant per subvencions per als pobres, cantines escolars, suport a l'agricultura i al petit comerç, i extensió dels drets electorals a les minories marginades. Johnson va incrementar les despeses socials federals que el 1971 equivalien al 7,75% del PNB. D'una altra banda, el percentatge de pobres als EUA va descendir del 22% el 1959, al 13% el 1968.

Si de Johnson en va quedar un mal record va ser per la seva imatge de polític groller i provincià, en contrast amb el seu telegènic predecessor, JFK. Però també, i sobretot, per la responsabilitat que va tenir en el fet d'implicar els Estats Units en la guerra del Vietnam a partir de 1964. La gran estabilitat política de Lyndon Johnson va fracassar el 1968 amb la Guerra del Vietnam.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
John Fitzgerald Kennedy (D)
President dels Estats Units
Escut dels Estats Units d'Amèrica

22 de novembre de 1963 - 20 de gener de 1969
Succeït per:
Richard Nixon (R)
Precedit per:
Richard Nixon (R)
Vicepresident dels Estats Units
Segell del Vicepresident dels Estats Units

20 de gener de 1961 - 22 de novembre de 1963
Succeït per:
Hubert Humphrey (D)