1908
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença el dimecres i acaba el dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1908 (mcmviii) |
| Islàmic | 1326 – 1327 |
| Xinès | 4604 – 4605 |
| Hebreu | 5668 – 5669 |
| Calendaris hindús | 1963 – 1964 (Vikram Samvat) 1830 – 1831 (Shaka Samvat) 5009 – 5010 (Kali Yuga) |
| Persa | 1286 – 1287 |
| Armeni | 1357 |
| Rúnic | 2158 |
| Ab urbe condita | 2661 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1905 1906 1907 - 1908 - 1909 1910 1911 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Es funda Joventut Valencianista.[1]
- 9 de febrer, Barcelona: Inauguració del Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.
- 10 de març, Barcelonaː S'inauguren les obres d'obertura de la Via Laietana de Barcelona (la Reforma, popularment).[2]
- 22 de març, Barcelona: S'estrena Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, al Teatre Romea.[3]
- 8 de juliol, Barcelona: es funda l'Esbart Català de Dansaires.[4]
- Província de Tarragona: Se celebra la primera edició de la Copa Catalunya, la primera competició automobilística en circuit organitzada a Catalunya i a Espanya, organitzada pel RACC.
- Resta del món
- 27 d'abril, Londres, Regne Unit: inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu 1908.[5]
- 30 de juny, Krasnoiarsk, Sibèria, Imperi Rus: Hi impacta un cometa en el que s'ha denominat l'esdeveniment de Tunguska.
- l'Imperi Austrohongarès s'annexiona Bòsnia-Hercegovina.
- Inici de les activitats de la fàbrica de cotxes DeWitt Motor Company.
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 6 de gener - Figueres, Alt Empordà: Anna Maria Dalí i Domènech, germana de Salvador Dalí (m. 1989).[6]
- 15 de gener - Sèvres, Illa de França: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia.
- 31 de gener - Manila, Filipines: Concepció Panadès i Juanengo, soprano catalana (m. 1981).[7]
- 13 de febrer - Castelló de la Plana, Plana Alta: Lluís Sales Boli, pintor, folklorista i escriptor valencià (m. 1981).
- 15 de febrer - Valènciaː Ana-Matilde Martínez Iborra, professora valenciana exiliada (m. 2000).[8]
- 10 de març - Osseraː Sofia Montaner i Arnau, trementinaire catalana, la darrera que va exercir aquest ofici (m. 1996).[9]
- 15 d'abril - l'Arboç, Baix Penedès: Aureli Maria Escarré i Jané, monjo benedictí i abat de Montserrat (m. 1968).[10]
- 16 d'abril - Almussafes: Lluís Duart Alabarta, eclesiàstic i historiador valencià.
- 8 de juny - Os de Balaguer, Noguera, Lleida: Leandre Cristòfol, escultor català, considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya (m. 1998).[11]
- 13 de juny - Lisboaː Maria Helena Vieira da Silva, pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França (m. 1992).[12]
- 4 d'agost - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés: sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen.
- 24 d'agost - Palmaː Antonia Suau Mercadal, una de les primeres catedràtiques d'Ensenyament Secundari (m. 2003).[13]
- 5 de setembre - Berlín, Alemanya: Joaquim Nin-Culmell, compositor nacionalitzat estatunidenc amb orígens catalans (m. 2004).[14]
- 19 de setembre - Hèlsinki (Finlàndia): Mika Waltari, escriptor finlandès (m. 1979).[15]
- 10 d'octubre - Barcelona: Mercè Rodoreda, escriptora (m. 1983).[16]
- 29 d'octubre - València: Vicent Asencio i Ruano, compositor valencià (m. 1979).
- 8 de novembre - Barcelona: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.
- 9 de novembre - Miravet: Roc Llop i Convalia, mestre, anarquista i militant de la CNT.
- 11 de novembre - Ibi, l'Alcoià: Pascual Pla y Beltrán, poeta valencià en llengua castellana (m. 1961).
- 13 de novembre - Figueres: Filomena Batlle i March, pintora i escultora catalana (m. 1977).[17]
- 17 de novembre - València: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (m. 1994).[18]
- 8 de desembre - València: Concha Piquer, cantant de copla i actriu valenciana (m. 1990).[19]
- 16 de desembre - Anglès (la Selva): Remedios Varo, pintora catalana (m. 1963).[20]
- 17 de desembre - Stratford, Nova Zelandaː Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (m. 1984).[21]
- Figueres: Àngels Carbona i Balaguer, pintora i dibuixant catalana (m. 2000).[22]
- Resta del món
- 9 de gener, París, França: Simone de Beauvoir, novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.(m. 1986)[23]
- 22 de gener, Bakú, Imperi Rus: Lev Landau, físic i matemàtic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1962 (m. 1968).
- 26 de gener, París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (m. 1997).
- 5 de febrer, Del Rio, Texas: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.[24]
- 3 de març, Las Rozasː Margarita Gil Roësset, escultora, il·lustradora i poeta espanyola (m. 1932).[25]
- 7 de març, Roma: Anna Magnani, actriu italiana (m. 1973).[26]
- 16 de març, Nova York (Estats Units): Robert Rossen, director, productor i guionista de cinema estatunidenc que va ser inclòs a la llista negra de Hollywood de finals dels anys 1950 (m. 1966).[27]
- 20 de març, Muckum, Lemgo: Maria Osten, periodista alemanya, corresponsal en la Guerra Civil Espanyola (m. 1942).[28]
- 25 de març, Croydon (Anglaterra): Sir David Lean, director de cinema, guionista i muntador anglès, considerat com un dels directors més influents de tots els temps (m. 1991).[29]
- 26 de març, Buenos Aires, Argentina: Ángel Acciaresi, director de cinema
- 5 d'abril, Salzburg, Àustria: Herbert von Karajan, director d'orquestra austríac (m. 1989).[30]
- 20 d'abril, Louisville (Kentucky): Lionel Hampton, vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues (m. 2002).[31]
- 24 d'abril, Polanówka, Polònia: Józef Gosławski, escultor i medallista polonès.
- 28 d'abril, Svitavy, Bohèmia, Imperi austrohongarès: Oskar Schindler, empresari alemany (m. 1974).[32]
- 30 d'abril, Mill Valley, Califòrnia, EUA: Eve Arden, actriu.
- 20 de maig, Estats Units d'Amèrica: James Stewart, actor de cinema estatunidenc.
- 23 de maig, Madison (EUA): John Bardeen, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física dels anys 1956 i 1972 (m. 1991).[33]
- 28 de maig, Londres, Regne Unit: Ian Lancaster Fleming, actor i novel·lista britànic (m. 1964).[34]
- 30 de maig,
- Norrköping, Suècia: Hannes Alfvén, astrònom i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (m. 1995).
- Sant Petersburgː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (m. 2010).[35]
- San Francisco, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (m. 1989).[36]
- 31 de maig, Schönebergː Gisèle Freund, fotògrafa francesa nascuda a Alemanya (m. 2000).[37]
- 7 de juny, Gènovaː Margherita Carosio, soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura (m. 2005).[38]
- 14 de juny, Anglaterraː Kathleen Raine, poetessa i crítica literària anglesa (m. 2003).[39]
- 26 de juny, Valparaíso, Xile: Salvador Allende, president xilè (m. 1973).
- 29 de juny, Cambridge (Massachusetts, EUA): Leroy Anderson, compositor, adaptador i director d'orquestra estatunidenc que va ser considerat un dels principals directors d'orquestra de música lleugera (m. 1975).[40]
- 30 de juny, Marsella: Carles Camprós, poeta occità (m. 1994).
- 8 de juliol, Bar Harbor, Maine (EUA): Nelson Aldrich Rockefeller, va ser un políticestatunidenc i Vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 (m. 1979).[41]
- 19 de juliol, Arenas de San Pedro, Àvila: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (m. 1980).[42]
- 23 de juliol, Siracusa, Sicilia (Itàlia): Elio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966).[43]
- 28 de juliol, La Puebla de Cazalla, Sevillaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc (m. 1999).[44]
- 3 d'agost, Bento Gonçalves (Brasil): Ernesto Geisel, militar i polític brasiler, el quart president del règim militar instaurat pel cop militar de 1964 (m. 1996).[45]
- 5 d'agost, Stanmore (Austràlia): Harold Holt, polític australià i el 17è Primer Ministre d'Austràlia (m. 1967).[45]
- 18 d'agost, Besiers (França): Edgar Faure, polític i escriptor francès (m. 1988).[46]
- 28 d'agost, Blatnica, Txecoslovàquia: Máša Haľamová, poetessa, escriptora infantil i traductora.
- 30 d'agost, Buenos Aires: Leonor Fini, pintora i artista surrealista argentina, il·lustradora i dissenyadora (m. 1996).[47]
- 25 de setembre, Aurenja, Valclusaː Jacqueline Audry, directora de cinema francesa (m. 1977).[48]
- 5 d'octubre, Texarkana, Texas (EUA): Joshua Logan, director de cinema i guionista estatunidenc.(m. 1988).[49]
- 6 d'octubre, Fort Wayne, Indiana (Estats Units): Carole Lombard, actriu estatunidenca (m. 1942).[50]
- 15 d'octubre, Iona Station, Ontàrio, Canadà: John Kenneth Galbraith, economista canadenc (m. 1996).[51]
- 23 d'octubre, Sant Petersburg (Imperi Rus): Ilià Frank, físic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (m. 1990).
- 3 de novembre, Nàpols, Regne d'Itàlia: Giovanni Leone president i primer ministre italià (m. 2001).
- 4 de novembre, Łódź (Polònia): Józef Rotblat, físic nuclear, Premi Nobel de la Pau de 1995 (m. 2005).
- 26 de novembre, Ocotepeque, Hondures: Ramón Villeda Morales, president d'Hondures (m. 1971).
- 28 de novembre, Brussel·les, Bèlgica: Claude Lévi-Strauss, antropòleg francès (m. 2009).
- 4 de desembre, Owosso, Michigan (EUA): Alfred Hershey, químic i bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1969 (m. 1997).
- 10 de desembre, Avinyó, França: Olivier Messiaen, compositor francès (m. 1992).[52]
- 11 de desembre:
- Nova York (EUA): Elliott Carter, compositor estatunidenc (m. 2012).[53]
- Porto, (Portugal): Manoel de Oliveira, nascut Manoel Cândido Pinto d'Oliveira , director de cinemaportuguès (m. 2015).[54]
- Madrid, Espanya: Carlos Arias Navarro, Alcalde de Madrid (1965, 1973), President del Govern d'Espanya (1973 - 1976) (m. Madrid, 1989).
- 17 de desembre, Grand Valley, Colorado, EUA: Willard Frank Libby, químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1960 (m. 1980).
- 18 de desembre, Richmond upon Thames, Surrey: Celia Johnson, actriu de teatre i de cinema anglesa (m. 1982).[55]
- 31 de desembre, Buczacz, Imperi austrohongarès: Simon Wiesenthal, conegut “caçador de nazis”.
- Madrid: Enrique González Jiménez, matemàtic.
- Donald Roebling, inventor i filantrop nord-americà.
- Estocolm: Erik Asklund, novel·lista suec.
- Coblença (Alemanya): Ludwig Ebert, compositor
Necrològiques[modifica]
- 7 de març, l'Havana, Cuba: Manuel Curros Enríquez, escriptor gallec.
- 12 de març, Roma: Clara Novello, soprano que es prodigà tant en l'òpera com en l'oratori i l'escenari de concerts (n. 1818).[56]
- 7 d'abril, Viena: Ludwig Karl Schmarda, zoòleg i explorador austríac.
- 22 d'abril, Londres, Anglaterra: Henry Campbell-Bannerman, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1905-8) (71 anys).[45]
- 11 de juny, Charlottenburg, Berlín: Carl Müllerhartung, compositor i director d'orquestra.[40]
- 21 de juny, Imperi Rus: Nikolai Rimski-Kórsakov, compositor rus (64 anys).[40]
- 24 de juny, Princeton, Nova Jersey, EUA: Grover Cleveland, advocat, 22è i 24è president dels Estats Units (71 anys).[57]
- 18 de juliol, Gainfarn, Àustria: Bertha von Brukenthal, compositora austríaca (n. 1846).[58]
- 22 de juliol, Londres, Anglaterra: William Randal Cremer, sindicalista anglès, Premi Nobel de la Pau del 1903 (40 anys).
- 8 d'agost, Düsseldorf, Imperi Alemany: Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (n. 1867).
- 18 de setembre, La Corunya, Emilia Calé Torres, escriptora espanyola (n. 1837).[59]
- 20 de setembre:
- 25 d'agost, Le Croisic, França: Antoine Henri Becquerel, físic francès descobridor de la radioactivitat i Premi Nobel de Física de 1903 (55 anys).[60]
- 2 de novembre, La Haia, Països Baixos: Clasine Neuman, pintora i dibuixant holandesa (n. 1851).[61]
- Viena: Caroline Prukner, cantant
Referències[modifica]
- ↑ Cucó Giner, Alfons. El valencianisme polític: 1874-1939. Editorial Afers, 1999. ISBN 8486574730.
- ↑ Theros, Xavier «La reforma interior de la ciutat que va trigar 50 anys». ara.cat, 08-03-2016.
- ↑ «Aigües encantades (1908)». LletrA. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Esbart Català de Dansaires | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «London 1908 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Rodrigo, Antonina «Anna María Dalí, hermana de Salvador Dalí» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-1989. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Román Fernández, Manuel. «María de la Concepción Panadés y Juanengo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ Cruz, José Ignacio. «Maestras i ciudadanas en el exilio republicano de 1939». A: Ana M. Aguado, Luz Sanfeliu (coord.). Caminos de democracia: ciudadanías y culturas democráticas en el siglo XX. Granada: Editorial Comares, 2014, p. 84-88. ISBN 978-84-9045-188-5.
- ↑ «Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa». Estel Roig, 23-11-2018. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Aureli Maria Escarré i Jané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Leandre Cristòfol i Peralba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Maria Helena Vieira da Silva: Abstracción y Escuela de París». Trianarts, 06-03-2017. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bernat Vistarini, Antonio; López Martínez, José Damián; Martínez Cañavate, Laura «Antonia Suau Mercadal (1908-2004), catedrática de Lengua y Literatura de enseñanza media: modelo para la formación del futuro profesorado de secundaria». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 31, 05-02-2018, pàg. 167–195. ISSN: 2013-9632.
- ↑ «Joaquim Maria Nin-Culmell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Mika Waltari | Finnish author» (en anglès). [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 111. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5.
- ↑ «Concepció Piquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Sylvia Ashton-Warner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939). Ajuntament de Figueres, 2020. ISBN 978-84-120316-5-2.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Katchmer, George A. A Biographical Dictionary of Silent Film Western Actors and Actresses (en anglès). McFarland, 2015-05-20, p. 307. ISBN 978-1-4766-0905-8.
- ↑ Palau de Nemes, Graciela «Nuevos datos inéditos sobre el suicidio de la escultora Marga Gil Roësset (1908-1932) por amor a Juan Ramón Jiménez». Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: New York, 16-21 de Julio de 2001, 2004, págs. 413-418.
- ↑ «Anna Magnani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 169. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Karrenbrock, Helga. «Osten, Maria» (en alemany) pàg. 613-614. Neue Deutsche Biographie, 1999. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 170. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «Herbert von Karajan. Austrian conductor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Aguirre, Pablo «Los 100 años de Lionel Hampton» (en anglès). BBC Mundo.com, 19-04-2008.
- ↑ Oskar Schindler. Routledge, 2017-09-29, p. 73–94. ISBN 978-1-315-08812-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Ian Fleming | Biography, Novels, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mel Blanc | American entertainer» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Gisèle Freund». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Obituary: Margherita Carosio» (en anglès). The Guardian, 20-01-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Kathleen Raine | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ 40,0 40,1 40,2 Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Nelson Rockefeller | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Marteles, Elvira. «Josefina Carabias Sánchez-Ocaña». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Vittorini, Elio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «La Niña de la Puebla». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ 45,0 45,1 45,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Mujeres pintoras: La surrealista Leonor Fini». Trianarts, 06-03-2019. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ «Jacqueline Audry - Cinémathèque française». [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Joshua Logan | American director and producer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Carole Lombard | Biography, Movies, Marriages, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «John Kenneth Galbraith | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Olivier Messiaen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Elliott Carter». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Celia Johnson». IMDb. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Palmer, Fiona M. Vincent Novello (1781-1861): Music for the Masses (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006, p. XXI. ISBN 978-0-7546-3495-9.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Klassika: Bertha von Brukenthal (1846-1908)». [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Emilia Calé y Torres de Quintero». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ Klarenbeek, H. (2012) Penseelprinsessen & broodschilderessen: vrouwen in de beeldende kunst 1808-1913. Bussum: Uitgeverij Thoth. p. 145.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1908 |