Conrad Crespí i Vergés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaConrad Crespí i Vergés
Conrad Crespí.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 4 d'agost de 1908
Sabadell
Mort 22 de març de 1982 (73 anys)
Sabadell
Residència Sabadell
Activitat professional
Ocupació Comptable
Altres dades
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Conrad Crespí i Vergés (Sabadell, 4 d'agost de 1908 - 22 de març de 1982) fou un sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.[1] Era nét de Feliu Crespí i Cirera, alcalde federal de Sabadell durant la I República.[1]

Conrad Crespí, fill de Feliu Crespí i Soler i Antònia Vergés i Pintó,[2] va cursar els primers estudis escolars al col·legi del pedagog sabadellenc Josep Roura i Trias, i va completar la seva formació al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria i va exercir de comptable.[2] Va ser membre de la Junta del Foment de la Sardana, i del Club Natació Sabadell, com també fundador de l'Esbart Dansaire (octubre 1930). De molt jove milità al Círcol Republicà Federal i més endavant a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou també soci d'Òmnium Cultural.[2] Es casà amb Emília Niubó Domènech.[3] Van tenir tres fills, Enric, Maria Antonia i Feliu.[2]

El febrer de 1939 hagué d'exiliar-se a França, on s'incorporà a la 15a Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser fet presoner pels alemanys a Bray-Dunes, prop de Dunkerque, el juny de 1940 (el 4 d'abril o el mes de juny depenent de la font)[2] i fou internat al camp de Mauthausen, d'on aconseguí sortir formant part d'un transport d'invàlids vers el camp de Dachau, en què les condicions no eren tan dures (concretament va dir que Dachau era gairebé un "sanatori" al costat de Mauthausen).[4] El seu itinerari, doncs, va ser Stalag XVII-B Krems-Gneixendorf, Mauthausen i Dachau.[3] Va ser alliberat per l'exèrcit americà el 29 d'abril de 1945.[1] Tornà a Sabadell el 23 d'agost de 1946.[3]

Després d'un període de recuperació, va reprendre la seva vida i treballà, fins a la seva jubilació, a l'empresa textil de Joaquim Magem i Llagostera.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nomenclàtor. «Plaça de Conrad Crespí». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 16 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Simó i Bach, Ricard «El sabadellenc Conrad Crespí i Vergés». Diari de Sabadell, 25-03-1982, pàg. 9.
  3. 3,0 3,1 3,2 Benaul Berenguer, Josep M.; Onetti Vera, Antonio; Torruella Llopart, Jordi «Víctimes sabadellenques de la deportació als camps nazis. Una primera aproximació». Arraona, revista d'història, 30, 2006, pàg. 124-125.
  4. Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 214. ISBN 84-297-4969-I.