Stolpersteine

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaStolpersteine
Berlin paul-lincke-ufer-41 stolperstein 20050208 p1000301.jpg
Tipus projecte artístic
Artista Gunter Demnig
Material llautó
Lloc Web http://www.stolpersteine.eu/
Modifica dades a Wikidata
Stolperstein al Palà de Torroella

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa 'pedres o llambordins de topada o per ensopegar'; singular Stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Es troben per tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteine són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« Pedres de topada
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[1]
»

Són llambordins fets de formigó,de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993 i fins a febrer de 2011, s'havien col·locat més de 28.000 llambordins; és a dir, més de 280 m² de llambordins, a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3]

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[4] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven que les creacions són obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[5]

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[6]

Pedres a Catalunya[modifica]

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França com a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d’abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya,[7] l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa,[8][9] 10 a Igualada [10][11][12][13] i 5 a Castellar del Vallès. Es preveu que el 2018 s'instal·lin 68 noves llambordes: 1 a Els Guiamets, 10 a Olesa de Montserrat, 11 a La Segarra, 23 a Sabadell, 7 a Granollers i 16 a Girona.[14]

Foto Nom Municipi, lloc Coordenades Data de la posada Biografia
Stolperstein für Antoni Barbera Pla 1670-Peralta.jpg Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945.[15]
Stolperstein für Esteve Flotats Caus 1664-Peralta.jpg Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Jaume Obradors Grífol 1667-Peralta.jpg Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
Stolperstein für Ramon Sala Besa 1666-Peralta.jpg Sala Besa, RamonRamon Sala Besa Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.[16]
Stolperstein für Josep Soler Torrens1695-Peralta.jpg Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens El Palà de Torroella, ctra. de Cardona 7 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E / 41.8546000; 1.7203750 9 de setembre del 2015 Josep Soler Torrens nasqué el 1909. S’exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
Bernat Toran Martinez (Manresa).jpg Torán Martínez, BernatBernat Torán Martínez Manresa, c. del Joc de la Pilota 18 25 de gener del 2017
Stolperstein für Enric Munt Costa (Manresa).jpg Munt Costa, EnricEnric Munt Costa Manresa, c. d'en Botí 25 de gener del 2017
Stolperstein für Jaume Viladrosa Montraveta (Manresa).jpg Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta Manresa, c. d'Amigant 6 25 de gener del 2017
Stolperstein für Josep Aparicio Sancho (Manresa).jpg Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho Manresa, c. d'Arbonés 34 25 de gener del 2017
Stolperstein für Ramir Sánchez Molina.jpg
Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina Manresa, c. de Sant Francesc 12 25 de gener del 2017 Ramir Sánchez Molina nasqué el 1900. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 4 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Josep Pons Pérez.jpg
Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez Manresa, c. de la Mel 31 25 de gener del 2017 Josep Pons Pérez nasqué el 1915. S'exilià a França el 1939. Al 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat.
Stolperstein für Miquel Camps Puiggròs.jpg
Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs Manresa, c. de la Mel 23 25 de gener del 2017 Miquel Camps Puiggròs nasqué el 1917. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Antoni Camps Vives.jpg
Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives Manresa, c. de la Mel 23 25 de gener del 2017 Antoni Camps Vives nasqué el 1899. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 30 de desembre de 1941.
Stolperstein für Joacquim Amat-Piniella (Manresa).jpg Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella Manresa, c. de Carrió 12 25 de gener del 2017
Stolperstein für Enric Cunill Marfa (Manresa).jpg Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà Manresa, c. de Carrió 11 25 de gener del 2017
Stolperstein für Jesus Dalmau Colom (Manresa).jpg Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom Manresa, c. del Canonge Montanyà 12 25 de gener del 2017
Stolperstein für Jaume Real Ventura (Manresa).jpg Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura Manresa, c. de Cardona 26 25 de gener del 2017
Stolperstein für Josep Garcia Perez (Manresa).jpg García Pérez, JosepJosep García Pérez Manresa, Muralla de Sant Domènec 28 25 de gener del 2017
Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada Manresa, c. dels Corrals 26 de gener del 2017
Stolperstein für Maurici Ribas Pujol (Manresa).jpg Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol Manresa, Via de Sant Ignasi 14 26 de gener del 2017
Stolperstein für Jacint Carrio Vilaseca (Manresa).jpg Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca Manresa, c. de l'Aiguader 22 26 de gener del 2017
Stolperstein für Pere Pares Sans (Manresa).jpg Parés Sans, PerePere Parés Sans Manresa, c. de Circumval·lació 65 26 de gener del 2017
Stolperstein für Pere Brunet Farre (Manresa).jpg Brunet Farré, PerePere Brunet Farré Manresa, c. de Circumval·lació 102 26 de gener del 2017
Stolperstein für Joan Salles Oliveras (Manresa).jpg Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras Manresa, c. de la Pujada del Castell 61 26 de gener del 2017
Stolperstein für Agapit Colom Armengol (Manresa).jpg Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol Manresa, c. Major 26 de gener del 2017
Cano Cano, JesúsJesús Cano Cano Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Jesús Cano Cano, nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Josep Fàbregas).jpg
Fàbregas i Pons, JosepJosep Fàbregas i Pons Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Josep Fàbregas i Pons, nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Joaquim Gil).jpg
Gil i Abella, JoaquimJoaquim Gil i Abella Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Joaquim Gil i Abella, nascut  el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Agustí Gomis).jpg
Gomis i Valls, AgustíAgustí Gomis i Valls Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Agustí Gomis i Valls, nascut  el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés González).jpg
González Ginés, GinésGinés González Ginés Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Ginés González Ginés, nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Celestino Moreno).jpg
Moreno Zamora, CelestinoCelestino Moreno Zamora Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Celestino Moreno Zamora, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el 1942 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés Moreno).jpg
Moreno Zamora, GinésGinés Moreno Zamora Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Ginés Moreno Zamora, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any al castell de Hartheim
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Emili Ribera).jpg
Ribera i Casellas, EmiliEmili Ribera i Casellas Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Emili Ribera i Casellas, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Miquel Tirado).jpg
Tirado Franco, MiquelMiquel Tirado Franco Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Miquel Tirado Franco, nascut  el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Salvador Vidal).jpg
Vidal i Claramunt, SalvadorSalvador Vidal i Claramunt Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Salvador Vidal i Claramunt, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Hartheim
Els Guiamets - NEUS CATALÀ.png
Català i Pallejà, NeusNeus Català i Pallejà Els Guiamets 25 de gener del 2018
06 Cervera - RAMÓN ALSEDÀ SANOU.png
Ramon Alsedà Sanou Cervera, la Segarra, plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Freixenet de Segarra el 22 d’agost de 1905, fill de Francesc Alsedà Codina i Teresa Sanou Botet. Jornaler de professió, es casà amb Dolors Ferrer Nadal. Acabada la Guerra Civil s’exilià a França. Amb l’ocupació nazi de França caigué presoner i fou traslladat al camp d’internament o stalag XII-D de Trier (Alemanya); deportat a Mauthausen (Àustria) el 25 de gener de 1941, i d’aquí a Gusen el 8 d’abril de 1941. Hauria estat assassinat al castell de Hartheim, kommando especial de Mauthausen, el 25 de setembre de 1941.
11 Sant Antolí - MAGÌ BERGADÀ AMAT.png
Magí Bergadà Amat Sant Antolí, Ribera d’Ondara, la Segarra, raval del Pont, 6 41º 37’ 41’’ N

1º 20’ 28’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Sant Antolí el 24 d’agost de 1917. Fill d’Antoni Bergadà Rosell i Maria Amat Vilaplana. S’exilià a França acabada la Guerra Civil. Presoner dels alemanys, ingressà en el camp de presoners de guerra d’Estrasburg (Stalag V-D), a la regió d’Alsàcia i departament del Baix Rin. Deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, aconseguí sobreviure, bo i essent alliberat del camp austríac el 5 de maig de 1945.
09 Granyena - RAMÓN BONET VILARRUBÍ.png
Ramon Bonet Vilarrubí Granyena de Segarra, la Segarra, carrer Sant Pere, 14 41º 37’ 25’’ N

1º 14’ 50’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Granyena de Segarra el 3 de juny de 1895. Fill de Joan Bonet Carulla i Maria Vilarrubí Capdevila. Pagès de professió, vivia al carrer Raval del Nord, 4. Exiliat a França el 1939, caigué presoner dels alemanys a la primavera de 1940. Ingressà a l'Stalag XI-B de Fallingbostel i el 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen (Àustria), i d’aquí a Gusen, kommando de Mauthausen, el 17 de febrer de 1941, on moriria l’1 de desembre de 1941.
01 Torà - ANTONI CASES BLANCH.png
Antoni Cases Blanch Torà, la Segarra, carrer Nou, 9 41º 48’ 42’’ N

1º 24’ 15’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Torà el 24 de desembre de 1893. Fill de Antoni Cases Mas i d’Anna Maria Blanch Bagà. De ca l’Anna Maria (carrer Nou, 9). Pertanyé al Sindicat d'Oficis Varis-CNT de Torà, i fou membre del Comitè Antifeixista i regidor de l’Ajuntament de Torà. El gener de 1939 s’exilià a França amb tota la seva família. Capturat pels alemanys ingressa al camp de presoners de guerra d’Estrasburg (Stalag V-D) i el 13 de desembre de 1940 es deportat a Mauthausen (Àustria). Acabà els seus darrers dies a Gusen, kommando de Mauthausen, a on hi arribà el 29 de març de 1941. Dos mesos després, el 24 de maig de 1941, moriria en aquest camp.
04 La Prenyanosa - SALVADOR CALDERO ALDABÓ.png
Salvador Calderó Aldabó La Prenyanosa, Cervera, la Segarra, carrer del Forn, s/n 41º 42’ 43’’ N

1º 17’ 23’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a la Prenyanosa el 29 de juny de 1915. Fill de Ferran Calderó Tolosa i d’Assumpció Aldabó Coberó. Era el segon de tres germans. La família vivia al núm. 2 de la Plaça de la Prenyanosa. Conegué l’exili a França, a on hi arribà a començament de 1939. Presoner de guerra dels alemanys, ingressà a l'Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf. Fou deportat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Gusen el 12 de maig de 1942, on moriria el 26 de juliol del mateix any.
03 Tarroja de Segarra - RAMÓN GOMÀ SOLÉ.png
Ramon Gomà Solé Tarroja de Segarra, la Segarra, carretera L-311a, Casa Consistorial 41º 43’ 50’’ N

1º 16’ 35’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Tarroja de Segarra el 16 de febrer de 1914. Fill de Ramon Gomà Montagut i Maria Solé Closa. Vivia al carrer de Baix núm. 10. Solter i pagès de professió. S’exilià a França el gener de 1939. Capturat pels alemanys anà a parar com a presoner de guerra al camp de presoners de Krems-Gneixendorf (Stalag XVII-B). Fou deportat a Mauthausen (Àustria) el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Steyr, kommando de l’anterior, on hauria mort el 2 d’abril de 1944. En la relació de presoners consta com a "Rotspanier", o roig espanyol. Segons Iternational Tracing Service (ITS), morí en atac aeri al mateix camp el 2 d’abril de 1944.
02 Sanaüja - SALVADOR GRAU BIBIÀ.png
Salvador Grau Bibià Sanaüja, la Segarra, carrer del Forn, 6 41º 52’ 31’’ N

1º 18’ 35’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Sanaüja el 12 de novembre de 1906. De cal Xamet (carrer del Forn núm. 6). Fill de Francesc Grau Plana i Jacinta Bibià Torruella. Paleta de professió. Es casà amb Concepció Llorens Vilella el 2 de gener de 1931. S’exilià a França. Fet presoner pels nazis, ingressà a Compiègne, departament d’Oise, el 28 de juliol de 1944, i traslladat després a  Bremen-Ostertor. Finalment deportat a Neuengamme el 31/01/1944, d’on en sortiria alliberat el 29 d’abril de 1945.
05 Les Oluges - ANTONI MERLÍ CORNELLANA.png
Antoni Merli Cornellana Les Oluges, la Segarra, plaça Major, s/n 41º 41’ 46’’ N

1º 19’ 8’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué les Oluges el 18 d’abril de 1897. Fill d’Antoni Merli Cortadelles i de Josefa Cornellana Figueres. Pagès. Casat amb Josepa Boladeras Pesarrodona, amb qui tingué dues filles (Josefa i Ramona). Vivien al carrer Ravalet núm. 4 de les Oluges. Acabada la Guerra Civil a Catalunya passà a França amb la seva família pel Pertús, el gener de 1939. Ingressà al camp d’Argelers de la Marenda i treballà de pagès durant una uns mesos a Peiriac de Mar. Mobilitzat per l’Estat francès i enrolat en la 108 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). En aquesta companyia treballà en obres de fortificació a Faulquemont i després passà a Saint Florentin. Fet presoner pels nazis, ingressà a l'Stalag VI-C de Bathorn. Fou deportat a Mauthausen el 22 de juliol de 1941, i el 20 d’octubre de 1941,  a Gusen on hi morí el 21 de novembre de 1941.
07 Cervera - MIQUEL PORTÉ RIUS.png
Miquel Porté Rius Cervera, la Segarra, plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Cervera el 4 de juliol de 1908. Fill de Jaume Porté Sacau i de Mercè Rius Vallès. S’exilià el 1939 a França on fou fet presoner amb l’ocupació nazi d’aquest país. Ingressà a l'stalag VII-A de Moosburg. Fou deportat a Mauthausen el 31 d’agost de 1941, i d'allà a Gusen el 20 d’octubre de 1941, on moriria l’1 de gener de 1942.
08 Cervera - JOSEP RIERA CLOSA.png
Josep Riera Closa Cervera, la Segarra, plaça Major, 1 41º 39’ 56’’ N

1º 16’ 16’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Cervera el 26 de març de 1906. Fill de Joan Riera Batlle i Mercè Closa Pijoan. Treballà de peó a la farinera La Cervariense. Es casà amb Maria Casanovas Ollé, amb qui tingueren dos fills: Joan i Josep Maria. Secretari sindical del PSUC i membre del Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana. S’exilià a França el 1939. Després de passar per camps d’internament del Rosselló es enviat a Toet de Var, al departament dels Alps Marítims on fou destinat a la 40 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar en obres de fortificació davant la frontera alemanya. Amb l’ocupació nazi es fet presoner. Passà per Belfort i Colmar, abans del seu ingrés al camp de presoners o l'Stalag XI-C de Fallingbostel. El 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen, i d'allà passà a Gusen el 17 de febrer de 1941, on morí el 15 de maig de 1943.
10 Talavera - MAGÍ SOLÉ BALLESTÉ.png
Magí Solé Ballesté Talavera, la Segarra, plaça Major, 6 41º 34’ 56’’ N

1º 20’ 17’’ E

26 de gener de 2018 Nasqué a Talavera el 2 de febrer de 1894. De ca l’Escorsaire. Fill de Josep Solé Companys i Adelaida Ballesté Miró. Pagès de professió. S’exilià a França el gener de 1939. Passà pels camps d’internament d’Argelers de la Marenda i Agde. Al juliol de 1939, ell i 500 homes més del camp d’Agde són traslladats a Sant Estève de Tinèa prop de la frontera italiana. Destinat a la 93 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), treballà en la zona de Lo Sauze dau Lac. Al gener de 1940 escriu a la família des de Bellefontaine, comuna de Futeau. A l’abril es trobava a Mousson i molt a prop de la línia Maginot on fortificava la seva unitat. Amb l’entrada de les tropes alemanyes a França, el maig de 1940, es fet presoner de guerra i traslladat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, i d'aquí al kommando de Gusen el 8 d’abril de 1941, on morí el 24 d’agost de 1941.
Laureano Alegre Belmonte.jpg
Alegre Belmonte, LaureanoLaureano Alegre Belmonte Sabadell, c. de Maria de Bell-lloc, 53 27 de gener del 2018
Celestí Altarriba Bosoma.jpg
Altarriba Bosoms, CelestíCelestí Altarriba Bosoms Sabadell, c. de Galceran de Pinós, 1 27 de gener del 2018
Josep Amorós Mestres.jpg
Amorós Mestres, JosepJosep Amorós Mestres Sabadell, c. de Llobet, 39 27 de gener del 2018
Venanci Anglès Anglès.jpg
Anglès Anglès, VenanciVenanci Anglès Anglès Sabadell, c. de Latorre, 20-28 27 de gener del 2018
Jaume Arís Estrada.jpg
Arís Estrada, JaumeJaume Arís Estrada Sabadell, c. de l'Escola Pia, 32 27 de gener del 2018
Ramon Batet Planas.jpg
Batet Planas, RamonRamon Batet Planas Sabadell, c. de les Cases d’en Sangés, 5 27 de gener del 2018
Esteve Cañellas Mañé.jpg
Cañellas Mañé, EsteveEsteve Cañellas Mañé Sabadell, c. de Larra, 22 27 de gener del 2018
Melcior Cañellas Mañé.jpg
Cañellas Mañé, MelciorMelcior Cañellas Mañé Sabadell, pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 de gener del 2018
Emili Català López.jpg
Català López, EmiliEmili Català López Sabadell, c. del Jardí, 52 27 de gener del 2018
Jaume Causanillas Gené.jpg
Causenillas Gené, JaumeJaume Causenillas Gené Sabadell, pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 de gener del 2018
Josep Coll Saperas.jpg
Coll Saperas, JosepJosep Coll Saperas Sabadell, c. de Riera Villaret, 65 27 de gener del 2018
Josep Domènech Cortada.jpg
Domènech Cortada, JosepJosep Domènech Cortada Sabadell, c. dels Montcada, 45 27 de gener del 2018
Emili Ferrando Rosell.jpg
Ferrando Rosell , EmiliEmili Ferrando Rosell Sabadell, c. del Vapor, 26 27 de gener del 2018
Antoni Hilario Planellas.jpg
Hilario Planellas, AntoniAntoni Hilario Planellas Sabadell, c. de les Comèdies, 19 27 de gener del 2018
Joaquim Lou Ripollès.jpg
Lou Ripollès, JoaquimJoaquim Lou Ripollès Sabadell, c. de Paco Mutlló, 55 27 de gener del 2018
Marià Llonch Casanovas.jpg
Llonch Casanovas, MariàMarià Llonch Casanovas Sabadell, c. del Papa Pius XI, 172 27 de gener del 2018
Emili Marquès Aracil.jpg
Marquès Aracil, EmiliEmili Marquès Aracil Sabadell, c. de Manso, 71 27 de gener del 2018
Rafael Monllor Belenguer.jpg
Monllor Belenguer, RafaelRafael Monllor Belenguer Sabadell, c. de Llobet, 32 27 de gener del 2018
Pedro Monter Ferri.jpg
Monter Ferri, PedroPedro Monter Ferri Sabadell, ctra. de Caldes, 11 27 de gener del 2018
Manuel Mullor Català.jpg
Mullor Català, ManuelManuel Mullor Català Sabadell, pg. de Manresa, 3 27 de gener del 2018
Valentí Oliveras Valls.jpg
Oliveras Valls, ValentíValentí Oliveras Valls Sabadell, pl. del Vallès, 26-29 27 de gener del 2018
Pau Pallàs Alsina.jpg
Pallàs Alsina, PauPau Pallàs Alsina Sabadell, av. de Barberà, 343 27 de gener del 2018
Jaume Paloma Masafret.jpg
Paloma Masafret, JaumeJaume Paloma Masafret Sabadell, raval de Fora, 3 27 de gener del 2018 [17]
Bartra Canet, JosepJosep Bartra Canet Girona, Jardí de la Infància 2018
Canet, ModestoModesto Canet Girona, Jardí de la Infància 2018
Codina Martínez, ÀngelÀngel Codina Martínez Girona, Jardí de la Infància 2018
Dolovardes, JoséJosé Dolovardes Girona, Jardí de la Infància 2018
Gallego Sànchez, ArturArtur Gallego Sànchez Girona, Jardí de la Infància 2018
Gasau Pou, JoanJoan Gasau Pou Girona, Jardí de la Infància 2018
Malla Franch, FidelFidel Malla Franch Girona, Jardí de la Infància 2018
Massa, FrancescFrancesc Massa Girona, Jardí de la Infància 2018
Ribas Llinàs, JosepJosep Ribas Llinàs Girona, Jardí de la Infància 2018
Roca Sureda, LluísLluís Roca Sureda Girona, Jardí de la Infància 2018
Laborda Salazar, RafelRafel Laborda Salazar Girona, Jardí de la Infància 2018
Sànchez Tocalon, GaietàGaietà Sànchez Tocalon Girona, Jardí de la Infància 2018
Soler Juanals, JaumeJaume Soler Juanals Girona, Jardí de la Infància 2018
Verdaguer Dorca, GregoriGregori Verdaguer Dorca Girona, Jardí de la Infància 2018
Vila Bataller, JoanJoan Vila Bataller Girona, Jardí de la Infància 2018
Vidal Culubret, EliseuEliseu Vidal Culubret Girona, Jardí de la Infància 2018 [18]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. 3,0 3,1 «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Diari Ara, 9 abril del 2015.
  4. Web del projecte, Start
  5. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
  6. Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
  7. «Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya» (en ca-es). [Consulta: 27 gener 2017].
  8. «Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades». NacióDigital, 26-01-2017.
  9. «Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans». Regió7, 26-01-2017.
  10. «Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada» (en ca). [Consulta: 27 gener 2017].
  11. «Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’». VilaWeb.
  12. «Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis». Regió7.
  13. «Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament». AnoiaDiari.
  14. «Sabadell homenatjarà els ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine» (en ca-es). Crida per Sabadell, 18-01-2018.
  15. «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, 10 abril del 20104. [Consulta: novembre 2016].
  16. «Navàs serà la primera localitat de la península on s’instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 2 abril del 2015.
  17. Stolpersteine a Sabadell
  18. «Homenatjaran els gironins deportats als camps de concentració nazis amb setze llambordes». Diari de Girona. ACN, 24-01-2018 [Consulta: 24 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]