Stolpersteine

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaStolpersteine
Berlin paul-lincke-ufer-41 stolperstein 20050208 p1000301.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusprojecte artístic Modifica el valor a Wikidata
Part deSleutelwerken Modifica el valor a Wikidata
CreadorGunter Demnig Modifica el valor a Wikidata
Creació1995
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
Dimensions10 (gruix) cm
Ubicació
Lloc webstolpersteine.eu Modifica el valor a Wikidata
Stolperstein al Palà de Torroella

Els stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països,[1] com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3] Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« Pedres de topada
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[4]
»

Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[5] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[6]

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[7]

Llambordes stolpersteine als Països Catalans[modifica]

A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d'abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya,[8] l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa,[9][10] 10 a Igualada [11][12][13][14] i 5 a Castellar del Vallès. El 2018 s'estan instal·lant 73 noves llambordes: 3 més a Manresa,[15] 1 als Guiamets, 10 a Olesa de Montserrat, 11 a la Segarra, 7 a Granollers, 16 a Girona[16] i Sabadell,[17][18] que amb 61 llambordes col·locades és la població dels Països Catalans i de l'Estat espanyol que en té més ara mateix.[19][20]

Hi ha un projecte per posar-ne per recordar els vuit olotins deportats, dels quals quatre van sobreviure,[21] 33 persones a diversos municipis de l'Alt Empordà,[22] així com a Sant Feliu de Guíxols.[23] Al novembre de 2018 començà la col·locació a Palma, on se n'havien identificat unes deu víctimes.[24]El mes de febrer de 2021, amb el projecte Stolpersteine/Pedres de la Memòria es començaren a col·locar a diferents pobles de Mallorca algunes de les 97 noves peces, que incloïen també a les víctimes del franquisme. Les ubicacions d'aquesta nova remesa de peces eren també a Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona i Madrid.

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució.

Foto Nom Biografia Municipi Lloc Data
Stolperstein für Antoni Barbera Pla 1670-Peralta.jpg Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla Nasqué el 1905. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945.[25] Navàs Plaça de l'Ajuntament

41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611

9 setembre 2015
Stolperstein für Esteve Flotats Caus 1664-Peralta.jpg Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus Nasqué el 1904. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen. Navàs Plaça de l'Ajuntament

41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611

9 setembre 2015
Stolperstein für Jaume Obradors Grífol 1667-Peralta.jpg Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol Nasqué el 1906. S'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945. Navàs Plaça de l'Ajuntament

41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611

9 setembre 2015
Stolperstein für Ramon Sala Besa 1666-Peralta.jpg Sala Besa, RamonRamon Sala Besa Nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil i s'exilià a França després de la victòria de Franco el 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.[26] Navàs Plaça de l'Ajuntament

41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611

9 setembre 2015
Stolperstein für Josep Soler Torrens1695-Peralta.jpg Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens Nasqué el 1909. S'exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. El 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen. El Palà de Torroella Ctra. de Cardona, 7

41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E / 41.8546000; 1.7203750

9 setembre 2015
Bernat Toran Martinez (Manresa).jpg Toran Martínez, BernatBernat Toran Martínez Manresa c. del Joc de la Pilota 18

41° 43′ 29.859″ N, 1° 49′ 37.864″ E / 41.72496083°N,1.82718444°E / 41.72496083; 1.82718444

25 gener 2017
Stolperstein für Enric Munt Costa (Manresa).jpg Munt Costa, EnricEnric Munt Costa Nascut a Manresa el 1906. Era fill de Joan Munt Pujol, de Santpedor, jornaler, i de Carme Costa Vilageliu, de Manresa. El 1939 va exiliar-se a França i va estar al camp d'Argelers junt amb el seu germà Josep. Fou reclòs com a presoner de guerra a l'stalag I-B de Hohenstein, prop d'Allenstein, a la regió de Prússia Oriental, l'actual Polònia. D'allà va ser deportat a Mauthausen el 9 d'agost de 1940, en el segon comboi de republicans espanyols enviat a un camp nazi. Hi va rebre el núm. 3.627. Mig any més tard, el 17 de febrer del 1941, fou enviat a Gusen, amb el núm. 10.247, on va morir l'1 d'octubre de 1941.[27] Manresa c. d'en Botí

41° 43′ 25.834″ N, 1° 49′ 33.046″ E / 41.72384278°N,1.82584611°E / 41.72384278; 1.82584611

25 gener 2017
Stolperstein für Jaume Viladrosa Montraveta (Manresa).jpg Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta Manresa c. d'Amigant, 6

41° 43′ 23.561″ N, 1° 49′ 35.409″ E / 41.72321139°N,1.82650250°E / 41.72321139; 1.82650250

25 gener 2017
Stolperstein für Josep Aparicio Sancho (Manresa).jpg Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho Manresa c. d'Arbonés, 34

41° 43′ 18.313″ N, 1° 49′ 27.236″ E / 41.72175361°N,1.82423222°E / 41.72175361; 1.82423222

25 gener 2017
Stolperstein für Ramir Sánchez Molina.jpg Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina Nasqué el 1900. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 4 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen. Manresa c. de Sant Francesc, 12

41° 43′ 21.847″ N, 1° 49′ 21.505″ E / 41.72273528°N,1.82264028°E / 41.72273528; 1.82264028

25 gener 2017
Stolperstein für Josep Pons Pérez.jpg Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez Nasqué el 1915. S'exilià a França el 1939. Al 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat. Manresa c. de la Mel, 31

41° 43′ 23.754″ N, 1° 49′ 21.410″ E / 41.72326500°N,1.82261389°E / 41.72326500; 1.82261389

25 gener 2017
Stolperstein für Miquel Camps Puiggròs.jpg Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs Nasqué el 1917. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen. Manresa c. de la Mel, 23

41° 43′ 24.259″ N, 1° 49′ 21.942″ E / 41.72340528°N,1.82276167°E / 41.72340528; 1.82276167

25 gener 2017
Stolperstein für Antoni Camps Vives.jpg Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives Nasqué el 1899. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 30 de desembre de 1941. Manresa c. de la Mel, 23

41° 43′ 24.255″ N, 1° 49′ 21.955″ E / 41.72340417°N,1.82276528°E / 41.72340417; 1.82276528

25 gener 2017
Stolperstein für Joacquim Amat-Piniella (Manresa).jpg Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella Nasqué a Manresa el 1913, fill de Joaquim Amat Palà, que tenia un negoci de confiteria, i de Concepció Piniella Blanqué, professora de cant i solfeig a l'Orfeó Manresà. Va publicar en diaris locals i es va afiliar a ERC, essent secretari personal del batlle republicà Francesc Marcet. Ingressà voluntari a l'Escola Popular de Guerra de la Generalitat i obtingué el grau militar de tinent d'artilleria. Va combatre als fronts de l'Aragó, València i Andalusia. El 1939, poc abans de marxar a l'exili, es va casar amb Maria Llaveries i Viladomiu. Va ser internat a diversos camps francesos i va col·laborar amb l'Exèrcit Francès durant la Segona Guerra Mundial. El juny de 1940 l'exèrcit nazi el va capturar i deportar a Mauthausen i altres camps, fins que les tropes nord-americanes el van alliberar el maig del 1945. Establert a Sant Julià de Lòria (Andorra) va escriure K.L. Reich, novel·la que relata la seva experiència durant l'estada al camp d'extermini. Va retornar a Catalunya i va establir-se a Barcelona amb la seva esposa, sense poder tornar a Manresa degut a la repressió de la dictadura franquista. El 1962 va fundar l'Amical de Mauthausen, junt amb altres companys antigament deportats, i l'any 1974 va morir a l'Hospital de Bellvitge. Manresa c. de Carrió, 12

41° 43′ 40.132″ N, 1° 49′ 21.131″ E / 41.72781444°N,1.82253639°E / 41.72781444; 1.82253639

25 gener 2017
Stolperstein für Enric Cunill Marfa (Manresa).jpg Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà Manresa c. de Carrió, 11

41° 43′ 39.692″ N, 1° 49′ 20.511″ E / 41.72769222°N,1.82236417°E / 41.72769222; 1.82236417

25 gener 2017
Stolperstein für Jesus Dalmau Colom (Manresa).jpg Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom Manresa c. del Canonge Montanyà, 12

41° 43′ 35.006″ N, 1° 49′ 15.996″ E / 41.72639056°N,1.82111000°E / 41.72639056; 1.82111000

25 gener 2017
Stolperstein für Jaume Real Ventura (Manresa).jpg Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura Manresa c. de Cardona, 26

41° 43′ 32.632″ N, 1° 49′ 15.584″ E / 41.72573111°N,1.82099556°E / 41.72573111; 1.82099556

25 gener 2017
Stolperstein für Josep Garcia Perez (Manresa).jpg García Pérez, JosepJosep García Pérez Manresa Muralla de Sant Domènec, 28

41° 43′ 28.157″ N, 1° 49′ 18.304″ E / 41.72448806°N,1.82175111°E / 41.72448806; 1.82175111

25 gener 2017
Manresa - COMÍN IGUALADA, BERNAT.png Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada Fou deportat a Mauthausen juntament amb Joaquim Amat, Jesús Dalmau, Jaume Real i els Labara, pare i fill. Tots ells provenien del camp de presoners de guerra de Fallingbostel, prop de Hannover. Comín va ser seleccionat i traslladat el 17 de febrer de Mauthausen a Gusen. Tenia 59 anys i això el feia menys resistent i més prescindible. Va resistir, tanmateix, fins al 6 de novembre d'aquell any. Aquell dia van morir juntament amb ell quaranta republicans més, en una autèntica orgia d'extermini. Comín tenia la matrícula 10.515 de Gusen.[28] Manresa c. dels Corrals

41° 43′ 19.128″ N, 1° 49′ 42.453″ E / 41.72198000°N,1.82845917°E / 41.72198000; 1.82845917

26 gener 2017
Stolperstein für Maurici Ribas Pujol (Manresa).jpg Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol Manresa Via de Sant Ignasi 14

41° 43′ 25.269″ N, 1° 49′ 43.338″ E / 41.72368583°N,1.82870500°E / 41.72368583; 1.82870500

26 gener 2017
Stolperstein für Jacint Carrio Vilaseca (Manresa).jpg Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca Manresa c. de l'Aiguader, 22

41° 43′ 22.263″ N, 1° 49′ 47.502″ E / 41.72285083°N,1.82986167°E / 41.72285083; 1.82986167

26 gener 2017
Stolperstein für Pere Pares Sans (Manresa).jpg Parés Sans, PerePere Parés Sans Manresa c. de Circumval·lació, 65

41° 43′ 46.380″ N, 1° 49′ 43.959″ E / 41.72955000°N,1.82887750°E / 41.72955000; 1.82887750

26 gener 2017
Stolperstein für Pere Brunet Farre (Manresa).jpg Brunet Farré, PerePere Brunet Farré Manresa c. de Circumval·lació, 102

41° 43′ 46.213″ N, 1° 49′ 43.763″ E / 41.72950361°N,1.82882306°E / 41.72950361; 1.82882306

26 gener 2017
Stolperstein für Joan Salles Oliveras (Manresa).jpg Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras Manresa c. de la Pujada del Castell, 61

41° 43′ 45.327″ N, 1° 49′ 41.355″ E / 41.72925750°N,1.82815417°E / 41.72925750; 1.82815417

26 gener 2017
Stolperstein für Agapit Colom Armengol (Manresa).jpg Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol Manresa c. Major

41° 43′ 55.980″ N, 1° 49′ 24″ E / 41.73221667°N,1.82333°E / 41.73221667; 1.82333

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Jesús Cano).jpg Cano Cano, JesúsJesús Cano Cano Nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Josep Fàbregas).jpg Fàbregas i Pons, JosepJosep Fàbregas i Pons Nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Joaquim Gil).jpg Gil i Abella, JoaquimJoaquim Gil i Abella Nascut  el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Agustí Gomis).jpg Gomis i Valls, AgustíAgustí Gomis i Valls Nascut  el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés González).jpg González Ginés, GinésGinés González Ginés Nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Celestino Moreno).jpg Moreno Zamora, CelestinoCelestino Moreno Zamora Nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el 1942 a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés Moreno).jpg Moreno Zamora, GinésGinés Moreno Zamora Nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any al castell de Hartheim. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Emili Ribera).jpg Ribera i Casellas, EmiliEmili Ribera i Casellas Nascut el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Miquel Tirado).jpg Tirado Franco, MiquelMiquel Tirado Franco Nascut el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Salvador Vidal).jpg Vidal i Claramunt, SalvadorSalvador Vidal i Claramunt Nascut el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Hartheim. Igualada Plaça de l'Ajuntament

41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361

26 gener 2017
Stolperstein für Ramon Puigdelloses Sastre (Castellar del Vallès).jpg Ramon Puigdelloses Sastre Va néixer el 17 de març de 1920 a Castellar del Vallès. Vivia al carrer del Centre, 30. Professionalment es dedicava a la impressió. Estava afiliat a la UGT i va ingressar a l’exèrcit republicà per lleva sense assolir cap graduació. En plena desfeta republicana va retornar a casa i s’hi estigué pocs dies abans de l’entrada de les tropes nacionals, moment en què va decidir emprendre el camí de l’exili cap a França, on fou internat en un camp; allistat en una CTE, fou capturat al nord del país pels alemanys. El confinaren a l’stalag XII-B, Frankentahal, Alemanya, amb el número 13080. El 24 de maig de 1941 va arribar al KL Mauthausen i fou matriculat amb el número 5811. El 20 d’octubre de 1941 és traslladat a Gusen, on va ser inscrit amb el número 13803 i va morir el 6 de desembre del mateix any. Castellar del Vallès Plaça del Mirador

41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E / 41.61626806°N,2.08810472°E / 41.61626806; 2.08810472

27 gener 2017
Stolperstein für Josep Rovira Prat (Castellar del Vallès).jpg Josep Rovira Prat Neix a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) el 14 d’octubre de 1906, de pares castellarencs que havien traslladat la seva residència per qüestions professionals. L’any 1930 vivia a Castellar, al carrer Nou 7-9 amb la seva esposa, Maria Planas Riera, i els seus dos fills, Marcel·lí i Baldomer. Era jornaler agrícola. Durant l’èxode republicà de 1939 va passar la frontera i fou internat en un camp del sud de França. Va sortir enquadrat en una CTE i internat a l’stalag VIIIC, a Sagan, Polònia, amb el número 56816. El 25 de gener de 1941 fou deportat al KL Mauthausen amb la matrícula 5063. Sembla que no va acceptar el poder dels Kapos i s’hi va enfrontar. El 20 d’octubre el transfereixen a Gusen, on rep el número 4405 i on morí el 18 de novembre de 1941. Ramon Puigdelloses i Josep Rovira van ser transferits a Gusen el mateix dia. Podem especular amb diverses interpretacions: que es trobessin al camp central, Mauthausen, i que, influïts pels rumors de bonança de Gusen hi anessin de forma voluntària, o bé que a causa del seu estat de salut fossin escollits en un dels triatges habituals que es feien i transferits obligatòriament a aquest annex de Mauthausen. Si pensem en el poc temps que ambdós van sobreviure a Gusen, Puigdelloses quaranta-vuit dies i Rovira trenta, ens decantaríem per aquesta segona hipòtesi. Castellar del Vallès Plaça del Mirador

41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E / 41.61626806°N,2.08810472°E / 41.61626806; 2.08810472

27 gener 2017
Stolperstein für Francesc Valls Llinares (Castellar del Vallès).jpg Francesc Valls Llinares Nascut el 20 de febrer de 1896 a Castellar, vivia al número 36 del carrer del Centre i era cosí germà de Francesc Comellas. Treballava de llauner. Per qüestions professionals va anar a viure a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) on va regentar un cafè i va formar part del Comitè Antifeixista local i de la CNT. Al final de la guerra s’exilia a França amb tota la seva família i és obligat a enquadrar-se a la 115 CTE destinada al departament de la Moselle, on va treballar fortificant la Línia Maginot. Fou capturat pels alemanys el 30 de juny de 1940. L’any 1941 arriba a Mauthausen i es troba amb el seu cosí. Tots dos decideixen ajudar-se mútuament mentre són al camp central. Valls va decidir anar a Gusen però aquesta decisió no va ser compartida per Comellas que va romandre al camp central. Com que Francesc Valls era llauner, el van destinar al grup dels lampistes, un bon destí ja que era un treball poc cansat i sempre a cobert. La seva habilitat en el treball li suposà la protecció de l’oficial SS responsable de grup, per a qui feia petites feines que li suposaven un suplement alimentari, la qual cosa el va ajudar a sobreviure, sobretot si tenim present la seva edat. Un cop alliberat de Gusen el 5 de maig de 1945, va retornar a França, on es trobava la família, i es va dedicar al treball agrícola. Va morir a finals dels anys seixanta. Castellar del Vallès Plaça del Mirador

41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E / 41.61626806°N,2.08810472°E / 41.61626806; 2.08810472

27 gener 2017
Stolperstein für Enric Comellas Tapias (Castellar del Vallès).jpg Enric Comellas Tàpias Va néixer el 7 de novembre de 1900 a Granera; arriba a Castellar amb 16 anys i treballa de mosso a casa de Miquel Datzira. Durant la II República esdevé president de la Unió de Rabassaires i és escollit regidor de l’Ajuntament de Castellar en les eleccions del 14 de gener de 1934, càrrec que ocuparà fins a la fi de la Guerra Civil. Exiliat a França, l’estiu de 1939 és contractat com a mosso agrícola per un viticultor però, un cop acaba la verema, ingressa al camp de Bram i, posteriorment, als camps de Barcarès i Saint-Cyprien. El novembre de 1939 torna a sortir per treballar amb la família Peyris a l’agricultura. El coneixement de la zona de frontera, fruit de la seva estada als Pirineus, el va fer participar en una xarxa de passeurs d’hommes formada per un grup de resistents que es dedicaven a evadir cap a la Gran Bretanya, via Portugal, aviadors abatuts en el decurs de raids aeris, jueus perseguits per motius ètnics, correus de la Resistència o joves amb intenció d’unir-se a les Forces de la França Lliure. Amb aquesta tasca Comellas volia aconseguir diners per compensar les pèrdues que va patir la seva família durant els registres i posteriors expropiacions que van seguir el conflicte bèl·lic. El 24 de desembre de 1942, Enric Comellas és detingut durant un d’aquests passatges; fou traslladat a Perpinyà i al Fort de Hua i d’aquí va ser enviat al camp de Royalieu. El 19 de gener de 1944, Enric Comellas forma part d’un comboi en direcció a Buchenwald, on és matriculat amb el número 40576. Al camp central va treballar en el Transport Colonne, grup encarregat de fornir de materials les indústries internes del camp. El 26 de setembre de 1944 Comellas és transferit al Kommando de Langenstein per treballar en una fàbrica soterrada de material aeronàutic. A principis d’abril de 1945, les SS reben l’ordre de liquidar totalment el camp de Buchenwald i Enric Comellas i milers de deportats més emprenen una marxa d’evacuació per la regió de Saxònia-Anhalt cap a l’interior del Reich. En aquesta marxa Comellas perd la vida i només en resta un certificat de defunció amb data del 10 d’abril de 1945 al camp de Buchenwald lliurat pel Ministeri d’Antics Combatents Francès. Castellar del Vallès Plaça del Mirador

41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E / 41.61626806°N,2.08810472°E / 41.61626806; 2.08810472

27 gener 2017
Stolperstein für Francesc Comellas Llinares (Castellar del Vallès).jpg Francesc Comellas Llinares Nascut el 9 de gener de 1917 a Castellar vivia al número 4 del carrer de l’Ermot, va treballar a la fàbrica del Boà militant, des de ben jove, a la CNT. Quan esclata la guerra, Comellas s’allista a la columna de voluntaris Solidaridad Obrera, de caràcter anarquista. Fou reclamat a Castellar per organitzar les col·lectivitats tot treballant a ca l’Estruch. Quan criden la seva lleva, la de l’any 1937, ingressa a l’exèrcit republicà, a la 213 Brigada Mixta, 66 Divisió del XXè Cos d’Exèrcit i participa a les batalles de Terol i de l’Ebre. Va emprendre el camí de l’exili i va creuar per les muntanyes que envolten Arles, i d’aquí van anar al camp d’Argelers, on van patir unes dures condicions de vida; la vigilància s’efectuava a l’exterior del camp, delimitat per filats, per part de tropes colonials franceses, senegaleses i spais a cavall. Un cop esclatà la II Guerra Mundial fou obligat a sortir enquadrat en una CTE, la número 114, i enviat a reforçar la Línia Maginot, al departament de la Moselle, on treballava fent un fossar antitanc amb vies de tren clavades al fons i amb fortins de ciment armat construïts cada cinc-cents metres, on hi havia dues metralladores i un canó anticarro; la seva estada en aquesta CTE abastà des de l’hivern de 1939 fins al juny de 1940 quan, concretament el dia 22, es van lliurar als alemanys i foren conduïts a un frontstalag. Al cap de tres o quatre dies foren traslladats a Estrasburg, a l’stalag V-D, on restà fins a començaments de desembre de 1940. La nit de l’11 de desembre, Francesc Comellas i 854 republicans espanyols més van iniciar, en comboi ferroviari i en vagons de passatgers, el camí cap al KL Mauthausen, on arriben la matinada del 13 de desembre; aquí van ser rebuts per la SS i el tracte envers ells va començar a canviar a pitjor. Pocs dies després va rebre el número de matrícula i el triangle que indicava la seva categoria i nacionalitat i que calia cosir a la part superior esquerra de la jaqueta. En el seu cas el triangle era el de color blau, d’apàtrida i amb la S d’spanier amb el número 4717. Dins el camp central Francesc Comellas va estar destinat uns dies al grup de la cuina, al kommando de la carretera i tres setmanes a la pedrera. El 6 de juny de 1941, Comellas va formar part del Kommando César, grup dirigit pel valencià César Orquín Serra i que estava format, únicament, per deportats espanyols. Aquest grup realitzà treballs a tres indrets de la província de l’Alta Àustria: Wagrain, a Vöcklabruck; Ternberg, a la riba del riu Enns, i Schlier, a Zipf. El 4 de maig de 1945 una columna de deportats va sortir del camp de Redl-Zipf en direcció a Ebensee; en una parada Comellas i tres companys més es van evadir. Dos dies més tard, el 6 de maig, van veure una columna mecanitzada de tropes americanes que els va trobar i els alliberà. Comellas va romandre a Àustria tot fixant-hi la seva residència. El 1947 un centenar d’antics deportats espanyols organitzen i constitueixen l’OREA, una associació per conservar la identitat republicana i realitzar activitats de propaganda antifeixista i de difusió de la situació espanyola. Castellar del Vallès Plaça del Mirador

41° 36′ 58.565″ N, 2° 5′ 17.177″ E / 41.61626806°N,2.08810472°E / 41.61626806; 2.08810472

27 gener 2017
Stolperstein für Neus Catala Palleja (Els Guiamets).jpg Neus Català i Pallejà Els Guiamets c. Nou, 3

41° 6′ 5.893″ N, 0° 45′ 13.080″ E / 41.10163694°N,0.75363333°E / 41.10163694; 0.75363333

25 gener 2018
06 Cervera - RAMÓN ALSEDÀ SANOU.png Ramon Alsedà Sanou Nasqué a Freixenet de Segarra el 22 d'agost de 1905, fill de Francesc Alsedà Codina i Teresa Sanou Botet. Jornaler de professió, es casà amb Dolors Ferrer Nadal. Acabada la Guerra Civil s'exilià a França. Amb l'ocupació nazi de França caigué presoner i fou traslladat al camp d'internament o stalag XII-D de Trier (Alemanya); deportat a Mauthausen (Àustria) el 25 de gener de 1941, i d'aquí a Gusen el 8 d'abril de 1941. Hauria estat assassinat al castell de Hartheim, kommando especial de Mauthausen, el 25 de setembre de 1941. Cervera Plaça Major, 1

41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E / 41.66556°N,1.27111°E / 41.66556; 1.27111

26 gener 2018
11 Sant Antolí - MAGÌ BERGADÀ AMAT.png Magí Bergadà Amat Nasqué a Sant Antolí el 24 d'agost de 1917. Fill d'Antoni Bergadà Rosell i Maria Amat Vilaplana. S'exilià a França acabada la Guerra Civil. Presoner dels alemanys, ingressà en el camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D), a la regió d'Alsàcia i departament del Baix Rin. Deportat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, aconseguí sobreviure, bo i essent alliberat del camp austríac el 5 de maig de 1945. Ribera d'Ondara Sant Antolí, Raval del Pont, 6

41° 37′ 41″ N, 1° 20′ 28″ E / 41.62806°N,1.34111°E / 41.62806; 1.34111

26 gener 2018
09 Granyena - RAMÓN BONET VILARRUBÍ.png Ramon Bonet Vilarrubí Nasqué a Granyena de Segarra el 3 de juny de 1895. Fill de Joan Bonet Carulla i Maria Vilarrubí Capdevila. Pagès de professió, vivia al carrer Raval del Nord, 4. Exiliat a França el 1939, caigué presoner dels alemanys a la primavera de 1940. Ingressà a l'Stalag XI-B de Fallingbostel i el 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen (Àustria), i d'aquí a Gusen, kommando de Mauthausen, el 17 de febrer de 1941, on moriria l'1 de desembre de 1941. Granyena de Segarra c. Sant Pere, 14

41° 37′ 25″ N, 1° 14′ 50″ E / 41.62361°N,1.24722°E / 41.62361; 1.24722

26 gener 2018
01 Torà - ANTONI CASES BLANCH.png Antoni Cases Blanch Nasqué a Torà el 24 de desembre de 1893. Fill de Antoni Cases Mas i d'Anna Maria Blanch Bagà. De ca l'Anna Maria (carrer Nou, 9). Pertanyé al Sindicat d'Oficis Varis-CNT de Torà, i fou membre del Comitè Antifeixista i regidor de l'Ajuntament de Torà. El gener de 1939 s'exilià a França amb tota la seva família. Capturat pels alemanys ingressa al camp de presoners de guerra d'Estrasburg (Stalag V-D) i el 13 de desembre de 1940 es deportat a Mauthausen (Àustria). Acabà els seus darrers dies a Gusen, kommando de Mauthausen, a on hi arribà el 29 de març de 1941. Dos mesos després, el 24 de maig de 1941, moriria en aquest camp. Torà c. Nou, 9

41° 48′ 42″ N, 1° 24′ 50″ E / 41.81167°N,1.41389°E / 41.81167; 1.41389

26 gener 2018
04 La Prenyanosa - SALVADOR CALDERO ALDABÓ.png Salvador Calderó Aldabó Nasqué a la Prenyanosa el 29 de juny de 1915. Fill de Ferran Calderó Tolosa i d'Assumpció Aldabó Coberó. Era el segon de tres germans. La família vivia al núm. 2 de la Plaça de la Prenyanosa. Conegué l'exili a França, a on hi arribà a començament de 1939. Presoner de guerra dels alemanys, ingressà a l'Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf. Fou deportat a Mauthausen el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Gusen el 12 de maig de 1942, on moriria el 26 de juliol del mateix any. Cervera

(La Prenyanosa)

c. del Forn, s/n

41° 42′ 43″ N, 1° 17′ 23″ E / 41.71194°N,1.28972°E / 41.71194; 1.28972

26 gener 2018
03 Tarroja de Segarra - RAMÓN GOMÀ SOLÉ.png Ramon Gomà Solé Nasqué a Tarroja de Segarra el 16 de febrer de 1914. Fill de Ramon Gomà Montagut i Maria Solé Closa. Vivia al carrer de Baix núm. 10. Solter i pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Capturat pels alemanys anà a parar com a presoner de guerra al camp de presoners de Krems-Gneixendorf (Stalag XVII-B). Fou deportat a Mauthausen (Àustria) el 19 de desembre de 1941, i d'allà a Steyr, kommando de l'anterior, on hauria mort el 2 d'abril de 1944. En la relació de presoners consta com a «Rotspanier», o roig espanyol. Segons Iternational Tracing Service (ITS), morí en atac aeri al mateix camp el 2 d'abril de 1944. Tarroja de Segarra Ctra. L-311a, Casa Consistorial

41° 43′ 50″ N, 1° 16′ 35″ E / 41.73056°N,1.27639°E / 41.73056; 1.27639

26 gener 2018
02 Sanaüja - SALVADOR GRAU BIBIÀ.png Salvador Grau Bibià Nasqué a Sanaüja el 12 de novembre de 1906. De cal Xamet (carrer del Forn núm. 6). Fill de Francesc Grau Plana i Jacinta Bibià Torruella. Paleta de professió. Es casà amb Concepció Llorens Vilella el 2 de gener de 1931. S'exilià a França. Fet presoner pels nazis, ingressà a Compiègne, departament d'Oise, el 28 de juliol de 1944, i traslladat després a  Bremen-Ostertor. Finalment deportat a Neuengamme el 31/01/1944, d'on en sortiria alliberat el 29 d'abril de 1945. Sanaüja c. del Forn, 6

41° 52′ 31″ N, 1° 18′ 35″ E / 41.87528°N,1.30972°E / 41.87528; 1.30972

26 gener 2018
05 Les Oluges - ANTONI MERLÍ CORNELLANA.png Antoni Merli Cornellana Nasqué les Oluges el 18 d'abril de 1897. Fill d'Antoni Merli Cortadelles i de Josefa Cornellana Figueres. Pagès. Casat amb Josepa Boladeras Pesarrodona, amb qui tingué dues filles (Josefa i Ramona). Vivien al carrer Ravalet núm. 4 de les Oluges. Acabada la Guerra Civil a Catalunya passà a França amb la seva família pel Pertús, el gener de 1939. Ingressà al camp d'Argelers de la Marenda i treballà de pagès durant una uns mesos a Peiriac de Mar. Mobilitzat per l'Estat francès i enrolat en la 108 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). En aquesta companyia treballà en obres de fortificació a Faulquemont i després passà a Saint Florentin. Fet presoner pels nazis, ingressà a l'Stalag VI-C de Bathorn. Fou deportat a Mauthausen el 22 de juliol de 1941, i el 20 d'octubre de 1941,  a Gusen on hi morí el 21 de novembre de 1941. Les Oluges Plaça Major, s/n

41° 41′ 46″ N, 1° 19′ 8″ E / 41.69611°N,1.31889°E / 41.69611; 1.31889

26 gener 2018
07 Cervera - MIQUEL PORTÉ RIUS.png Miquel Porté Rius Nasqué a Cervera el 4 de juliol de 1908. Fill de Jaume Porté Sacau i de Mercè Rius Vallès. S'exilià el 1939 a França on fou fet presoner amb l'ocupació nazi d'aquest país. Ingressà a l'stalag VII-A de Moosburg. Fou deportat a Mauthausen el 31 d'agost de 1941, i d'allà a Gusen el 20 d'octubre de 1941, on moriria l'1 de gener de 1942. Cervera Plaça Major, 1

41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E / 41.66556°N,1.27111°E / 41.66556; 1.27111

26 gener 2018
08 Cervera - JOSEP RIERA CLOSA.png Josep Riera Closa Nasqué a Cervera el 26 de març de 1906. Fill de Joan Riera Batlle i Mercè Closa Pijoan. Treballà de peó a la farinera La Cervariense. Es casà amb Maria Casanovas Ollé, amb qui tingueren dos fills: Joan i Josep Maria. Secretari sindical del PSUC i membre del Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana. S'exilià a França el 1939. Després de passar per camps d'internament del Rosselló es enviat a Toet de Var, al departament dels Alps Marítims on fou destinat a la 40 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per treballar en obres de fortificació davant la frontera alemanya. Amb l'ocupació nazi es fet presoner. Passà per Belfort i Colmar, abans del seu ingrés al camp de presoners o l'Stalag XI-C de Fallingbostel. El 27 de gener de 1941 fou deportat a Mauthausen, i d'allà passà a Gusen el 17 de febrer de 1941, on morí el 15 de maig de 1943. Cervera Plaça Major, 1

41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 16″ E / 41.66556°N,1.27111°E / 41.66556; 1.27111

26 gener 2018
10 Talavera - MAGÍ SOLÉ BALLESTÉ.png Magí Solé Ballesté Nasqué a Talavera el 2 de febrer de 1894. De ca l'Escorsaire. Fill de Josep Solé Companys i Adelaida Ballesté Miró. Pagès de professió. S'exilià a França el gener de 1939. Passà pels camps d'internament d'Argelers de la Marenda i Agde. Al juliol de 1939, ell i 500 homes més del camp d'Agde són traslladats a Sant Estève de Tinèa prop de la frontera italiana. Destinat a la 93 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), treballà en la zona de Lo Sauze dau Lac. El gener de 1940 escriu a la família des de Bellefontaine, comuna de Futeau. A l'abril es trobava a Mousson i molt a prop de la línia Maginot on fortificava la seva unitat. Amb l'entrada de les tropes alemanyes a França, el maig de 1940, es fet presoner de guerra i traslladat a l'Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, i d'aquí al kommando de Gusen el 8 d'abril de 1941, on morí el 24 d'agost de 1941. Talavera Plaça Major, 6

41° 39′ 56″ N, 1° 20′ 17″ E / 41.66556°N,1.33806°E / 41.66556; 1.33806

26 gener 2018
Laureano Alegre Belmonte.jpg Alegre Belmonte, LaureanoLaureano Alegre Belmonte Sabadell c. de Maria de Bell-lloc, 53

41° 33′ 23.447″ N, 2° 6′ 10.637″ E / 41.55651306°N,2.10295472°E / 41.55651306; 2.10295472

27 gener 2018
Celestí Altarriba Bosoma.jpg Altarriba Bosoms, CelestíCelestí Altarriba Bosoms Sabadell c. de Galceran de Pinós, 1 27 gener 2018
Josep Amorós Mestres.jpg Amorós Mestres, JosepJosep Amorós Mestres Sabadell c. de Llobet, 39

41° 33′ 1.678″ N, 2° 6′ 43.782″ E / 41.55046611°N,2.11216167°E / 41.55046611; 2.11216167

27 gener 2018
Venanci Anglès Anglès.jpg Anglès Anglès, VenanciVenanci Anglès Anglès Sabadell c. de Latorre, 20-28

41° 32′ 21.790″ N, 2° 6′ 43.046″ E / 41.53938611°N,2.11195722°E / 41.53938611; 2.11195722

27 gener 2018
Jaume Arís Estrada.jpg Arís Estrada, JaumeJaume Arís Estrada Sabadell c. de l'Escola Pia, 32 27 gener 2018
Ramon Batet Planas.jpg Batet Planas, RamonRamon Batet Planas Sabadell c. de les Cases d'en Sangés, 5 27 gener 2018
Esteve Cañellas Mañé.jpg Cañellas Mañé, EsteveEsteve Cañellas Mañé Sabadell c. de Larra, 22 27 gener 2018
Melcior Cañellas Mañé.jpg Cañellas Mañé, MelciorMelcior Cañellas Mañé Sabadell pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 gener 2018
Emili Català López.jpg Català López, EmiliEmili Català López Sabadell c. del Jardí, 52 27 gener 2018
Jaume Causanillas Gené.jpg Causenillas Gené, JaumeJaume Causenillas Gené Sabadell pl. de Magdalena Calonge (part alta) 27 gener 2018
Josep Coll Saperas.jpg Coll Saperas, JosepJosep Coll Saperas Sabadell c. de Riera Villaret, 65 27 gener 2018
Josep Domènech Cortada.jpg Domènech Cortada, JosepJosep Domènech Cortada Sabadell c. dels Montcada, 45 27 gener 2018
Emili Ferrando Rosell.jpg Ferrando Rosell , EmiliEmili Ferrando Rosell Sabadell c. del Vapor, 26 27 gener 2018
Antoni Hilario Planellas.jpg Hilario Planellas, AntoniAntoni Hilario Planellas Sabadell c. de les Comèdies, 19 27 gener 2018
Joaquim Lou Ripollès.jpg Lou Ripollès, JoaquimJoaquim Lou Ripollès Sabadell c. de Paco Mutlló, 55 27 gener 2018
Marià Llonch Casanovas.jpg Llonch Casanovas, MariàMarià Llonch Casanovas Sabadell c. del Papa Pius XI, 172 27 gener 2018
Emili Marquès Aracil.jpg Marquès Aracil, EmiliEmili Marquès Aracil Sabadell c. de Manso, 71 27 gener 2018
Rafael Monllor Belenguer.jpg Monllor Belenguer, RafaelRafael Monllor Belenguer Sabadell c. de Llobet, 32 27 gener 2018
Pedro Monter Ferri.jpg Monter Ferri, PedroPedro Monter Ferri Sabadell Ctra. de Caldes, 11 27 gener 2018
Manuel Mullor Català.jpg Mullor Català, ManuelManuel Mullor Català Sabadell Pg. de Manresa, 3 27 gener 2018
Stolperstein für Valenti Oliveras Valls (Sabadell).jpg Oliveras Valls, ValentíValentí Oliveras Valls Sabadell Pl. del Vallès, 26-29 27 gener 2018
Pau Pallàs Alsina.jpg Pallàs Alsina, PauPau Pallàs Alsina Sabadell Av. de Barberà, 343 27 gener 2018
Jaume Paloma Masafret.jpg Paloma Masafret, JaumeJaume Paloma Masafret [29] Sabadell Raval de Fora, 3 27 gener 2018
04 Granollers - ABELLÓ GRACIA, FRANCESC.png Francesc Abelló Gracia Granollers c. Álvarez de Castro s/n 28 gener 2018
Stolperstein für Pere Giner Castany (Granollers).jpg Pere Giner Castany Granollers c. Josep Umbert 28 gener 2018
Stolperstein für Miquel Jane Bauras (Granollers).jpg Miquel Jané Bauras Granollers c. Sant Jaume,57 28 gener 2018
02 Granollers - MASJUAN REVERTER, ARTUR.png Artur Masjuan Reverte Granollers c. Girona, 54 28 gener 2018
05 Granollers - MOMPART LEON, FRANCESC.png Francesc Mompart León Granollers c. Ricomà, 53 28 gener 2018
Stolperstein für Josep Pibernat Pares (Granollers).jpg Josep Pibernat Parés Granollers c. Francesc Tarafa, 90-92 28 gener 2018
Stolperstein für Josep Pont Antigas (Granollers).jpg Josep Pont Antigas Granollers c. Olles 28 gener 2018
07 Girona - BARTRA CANET, JOSEP.png Bartra Canet, JosepJosep Bartra Canet Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
15 Girona - CANET, MODESTO.png Canet, ModestoModesto Canet Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
12 Girona - CODINA MARTÍNEZ, ÁNGEL.png Codina Martínez, ÀngelÀngel Codina Martínez Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
05 Girona - DOLOVARDES, JOSÉ.png Dolovardes, JoséJosé Dolovardes Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
13 Girona - GALLEGO SÁNCHEZ, ARTUR.png Gallego Sànchez, ArturArtur Gallego Sànchez Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
08 Girona - GASAU POU, JOAN.png Gasau Pou, JoanJoan Gasau Pou Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
04 Girona - MALLA FRANCH, FIDEL.png Malla Franch, FidelFidel Malla Franch Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
03 Girona - MASSA, FRANCESC.png Massa, FrancescFrancesc Massa Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
09 Girona - RIBAS LLINÀS, JOSEP.png Ribas Llinàs, JosepJosep Ribas Llinàs Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
14 Girona - ROCA SUREDA, LLUIS.png Roca Sureda, LluísLluís Roca Sureda Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
16 Girona - LABORDA SALAZAR, RAFAEL.png Laborda Salazar, RafelRafel Laborda Salazar Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
10 Girona - SÁNCHEZ TOCALÓN, GAIETÀ.png Sànchez Tocalon, GaietàGaietà Sànchez Tocalon Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
01 Girona - SOLER JUANALS, JAUME.png Soler Juanals, JaumeJaume Soler Juanals Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
06 Girona - VERDAGUER DORCA, GREGORI.png Verdaguer Dorca, GregoriGregori Verdaguer Dorca Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
02 Girona - VILA BATALLER, JOAN.png Vila Bataller, JoanJoan Vila Bataller Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
11 Girona - VIDAL CULUBRET, ELISEU.png Vidal Culubret, EliseuEliseu Vidal Culubret [30] Girona Jardí de la Infància 29 gener 2018
Emília Masachs Borruel.jpg {{{2}}}, Emília Masachs BorruelEmília Masachs Borruel Sabadell Ctra. de Barcelona, 558 10 juny 2018
Angelina Masachs Borruel.jpg {{{2}}}, Angelina Masachs BorruelAngelina Masachs Borruel Sabadell Ctra. de Barcelona, 558 10 juny 2018
Miquel Obradors Mas Navàs Plaça de l'Ajuntament 29 gener 2019
Celestino Altarriba Busoms Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Ramon Pujol Soler Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Alfonso Sabaté Casellas Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Lluís Pajerols Masforrol Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Ramon Manubens Pregonas Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Jaime Canals Viladomat Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Roque Latrilla Casafont Gironella Passeig de Cal Metre 19 abril 2019
Peret Barbarroja Sala Lleida Camí de Canet, 17 20 abril 2019
Domènec Miñano Lozano Lleida c. Manuel de Montsuar, 2 20 abril 2019
Josep Estrada Fabregat Lleida c. Príncep de Viana, 37 20 abril 2019
Manolo San Martín Santamaría Lleida c. Sant Ruf, 23 20 abril 2019
Ramon Alandí Qui Lleida c. Democràcia, 11 20 abril 2019
Josep Casas Ezequiel Lleida c. Canyeret, 18 20 abril 2019
Pau Pinós Abad Lleida c. Canyeret, 8 20 abril 2019
Enric Curià Gatius Lleida c. Cavallers, 46 20 abril 2019
Josep Teixidó Badia Lleida c. Sant Martí, 6 20 abril 2019
Josep Pach Roselló Lleida c. Canonge Brugulat, 22 20 abril 2019
Stolpersteine Carmelo Carrera.png Carmelo Carrera Botines Va nàixer a Albatàrrec el 1916. Va lluitar en la Guerra Civil Espanyola de 1936 activament a la Batalla de Belchite i al Cap de pont de Balaguer. Hagué de passar a França on va col·laborar amb la Resistència fins que fou empresonat i dut al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen on fou mort el 2 de novembre de 1941. Albatàrrec Plaça de Ramon Felip 20 abril 2019
Josep Agustí Bombui Va néixer a Almassora (Plana Alta) el 28 de desembre de 1896, tot i que de ben jove va arrelar a Cubelles, arribant a integrar el Comitè de Defensa que es constituí a la vila un cop va esclatar la guerra del 1936. Segons les investigacions de l’historiador Antoni Pineda, la seva tasca fou determinant perquè mossèn Jaume Rosell salvés la vida després d’estar amagat a diversos indrets de Cubelles i la comarca i, posteriorment, es refugiés a Barcelona. A la fi de la contesa bèl·lica, va emprendre el camí de l’exili cap a França, on fou internat al camp de refugiats d’Angulema i, el 20 d’agost de 1940, enviat al camp de concentració de Mauthausen. D’aquesta manera, va formar part del tristament conegut Comboi del 927, integrat per famílies senceres de republicans catalans i espanyols i que esdevingué el primer enviament massiu de deportats civils a un camp nazi registrat durant la II Guerra Mundial, abans que jueus, gitanos i russos. Les deplorables condicions en què malvivien a Mauthausen acabà amb la seva vida al camp satèl·lit de Gusen, el 24 de gener de 1941, a l’edat de 44 anys. Cubelles c. Sant Antoni, 31 20 abril 2019
Ramon Vitales Cáncer Sabadell c. Vidal s/n - Gran Via 25 gener 2020
Narcís Canales Llopart Sabadell c. Gertrudis Artigas, 5 25 gener 2020
Andrés Casbas Güerre Sabadell c. Castellar del Vallès, 19 25 gener 2020
Ginés Pérez Garrido Sabadell Riera Villaret, 46 25 gener 2020
José Sánchez Laorden Sabadell Riera Villaret, 80 25 gener 2020
Eduard Garrigós i Soler Sabadell c. Piferrer, 25 25 gener 2020
Pau Alemany Figueres Sabadell c. Sant Miquel, 18 25 gener 2020
Alexandre Tamarit Guiu Sabadell c. Taulí, 29 25 gener 2020
Pelegrí Pelegrí Porqueres Sabadell c. Convent, 96 25 gener 2020
Salvador Vidal Claramunt Sabadell c. Alcalde Moix, 5 25 gener 2020
Francesc Sas Llop Sabadell c. Brujas, 161 25 gener 2020
Eugeni Arqués Simó Sabadell c. Sant Honorat, 85 25 gener 2020
Miguel Senar Burón Sabadell c. Prat de la Riba, s/n 25 gener 2020
Francesc Abad Samper Sabadell c. Terrassa, 169 25 gener 2020
Daniel Serratosa Fitó Sabadell c. Garcilaso, 118 25 gener 2020
Carles Retana Valls Sabadell c. Garcilaso, 60 25 gener 2020
Joan Grau Farràs Sabadell c. Pare Sallarès, 74 25 gener 2020
Miquel Balart Nasarre Sabadell c. Estrella, 129 25 gener 2020
Conrad Crespi Vergés Sabadell c. Pare Sallarès, 40 25 gener 2020
Miquel Vial Candia Sabadell c. Salut, 123 25 gener 2020
Fèlix Calatayud Tormo Sabadell Raval de Dins, 22 25 gener 2020
Joan Capellas Fages Sabadell c. Jesús, 6 25 gener 2020
Francesc Arroyo Maldonado Sabadell c. Sant Pau, 73 25 gener 2020
Francesc Sabatés Esperanza Sabadell c. Sant Cugat, 79 25 gener 2020
Josep Medina Solé   Sabadell c. Narcisa Freixas, 29 26 gener 2020
Enric Segarra Espinach Sabadell Rambla, 22 26 gener 2020
Pere Navarro Bielsa Sabadell c. Turull, 71 26 gener 2020
Vicente Garcia Negrillo Sabadell c. Borrell, 6 26 gener 2020
Pau Alós Escartín   Sabadell c. Sentemenat, 144 26 gener 2020
Vicenç Expósito Serra Sabadell c. Buxeda, 47 26 gener 2020
Josep Rodríguez Escursell Sabadell c. Tetuan, 191 26 gener 2020
Agustí Ibáñez Solves Sabadell c. Brutau, 121 26 gener 2020
Jesús Valera Sarrià Sabadell c. Barberà, 402 26 gener 2020
José Pérez Coello Sabadell c. Santa Cecília, 3 26 gener 2020
Gabriel Benedicto Albalate Sabadell c. Barcelona, 547 26 gener 2020
Antonio Aguilar Sánchez Sabadell c. Monserrat Roig 27 gener 2020
Stolperstein für Josep Maria Julia Mendoza (Mataró).jpg Josep Maria Julià i Mendoza Va néixer a Mataró l'any 1910. Deportat al camp de Mauthausen-Gusen, mort el 23 de juny de 1942. Mataró Portal de Valldeix,33

41° 32′ 33.52583″ N, 2° 26′ 46.41192″ E / 41.5426460639°N,2.4462255333°E / 41.5426460639; 2.4462255333

20 setembre 2020
Stolperstein für Francesc Verdalet Guardiola (Mataró).jpg Francesc Verdalet i Guardiola Mataró Passeig del Callao, 4

41° 32′ 19.86445″ N, 2° 27′ 14.78758″ E / 41.5388512361°N,2.4541076611°E / 41.5388512361; 2.4541076611

20 setembre 2020
Stolperstein für Josep Herrera Altimira (Mataró).jpg Josep Herrera i Altimira Mataró Camí Ral l'Havanna, 45

41° 32′ 28.11202″ N, 2° 27′ 17.07164″ E / 41.5411422278°N,2.4547421222°E / 41.5411422278; 2.4547421222

20 setembre 2020
Stolperstein für Josep Duran Martori (Mataró).jpg Josep Duran i Martori Mataró c. Hospital, 23

41° 32′ 24.1829″ N, 2° 23′ 55.34772″ E / 41.540050806°N,2.3987077000°E / 41.540050806; 2.3987077000

20 setembre 2020
Stolperstein für Juli Pey Torrents (Mataró).jpg Juli Pey i Torrents Mataró c. Sant Ramon, 16

41° 32′ 27.61112″ N, 2° 26′ 56.56095″ E / 41.5410030889°N,2.4490447083°E / 41.5410030889; 2.4490447083

20 setembre 2020
Stolperstein für Niabel Belis Miralles (Mataró).jpg Niabel Belis i Miralles Mataró c. Enric Prat de la Riba, 15

41° 32′ 36.61051″ N, 2° 26′ 53.37299″ E / 41.5435029194°N,2.4481591639°E / 41.5435029194; 2.4481591639

20 setembre 2020
Stolperstein für Joan Peiro Belis (Mataró).jpg Joan Peiró i Belis Mataró El Rierot, 21

41° 32′ 36.73598″ N, 2° 26′ 51.31396″ E / 41.5435377722°N,2.4475872111°E / 41.5435377722; 2.4475872111

20 setembre 2020
Stolperstein für Josep Guasch I Pons (Mataró).jpg Josep Guasch i Pons Mataró Camí fondo, 20

41° 32′ 35.93317″ N, 2° 26′ 47.70139″ E / 41.5433147694°N,2.4465837194°E / 41.5433147694; 2.4465837194

20 setembre 2020
Stolperstein für Josep Astort Masip (Mataró).jpg Josep Astort i Masip Mataró Camí fondo, 31

41° 32′ 38.09248″ N, 2° 26′ 48.75384″ E / 41.5439145778°N,2.4468760667°E / 41.5439145778; 2.4468760667

20 setembre 2020
Stolperstein für Joaquim Mir Brugada (Mataró).jpg Joaquim Mir i Brugada Mataró El Torrent, 66

41° 32′ 20.20486″ N, 2° 26′ 30.9056″ E / 41.5389457944°N,2.441918222°E / 41.5389457944; 2.441918222

20 setembre 2020
Stolperstein für Josep Ferrer Coll (Mataró).jpg Josep Ferrer i Coll Mataró El Torrent, 9

41° 32′ 24.02319″ N, 2° 26′ 26.93723″ E / 41.5400064417°N,2.4408158972°E / 41.5400064417; 2.4408158972

20 setembre 2020
Stolperstein für Camil Quintana Bassas (Mataró).jpg Camil Quintana i Bassas Mataró c. Fray Luis de León, 61

41° 32′ 22.39536″ N, 2° 26′ 17.25898″ E / 41.5395542667°N,2.4381274944°E / 41.5395542667; 2.4381274944

20 setembre 2020
Stolperstein für Elies Soriano Gonzalez (Mataró).jpg Elies Soriano i Gonzàlez Mataró c. Sant Cugat, 13

41° 32′ 11.69501″ N, 2° 26′ 25.29903″ E / 41.5365819472°N,2.4403608417°E / 41.5365819472; 2.4403608417

20 setembre 2020
Stolperstein für Ramon Aniento Carmen (Mataró).jpg Ramon Aniento i Carmen Mataró c. Sant Josep Oriol, 5

41° 32′ 13.38243″ N, 2° 26′ 33.79018″ E / 41.5370506750°N,2.4427194944°E / 41.5370506750; 2.4427194944

20 setembre 2020
Stolperstein für Pere Guillaume Reixach (Mataró).jpg Pere Guillaume i Reixach Mataró Muralla de Sant Llorenç, 6

41° 32′ 20.25914″ N, 2° 26′ 36.42633″ E / 41.5389608722°N,2.4434517583°E / 41.5389608722; 2.4434517583

20 setembre 2020
Enric Aragones 1IMG 20210227 114344.jpg Enric Aragonès Campderròs Rubí c. Narcís Menard, 15 21 setembre 2020
Joaquim Aragones 2IMG 20210227 114344.jpg Joaquim Aragonès Campderròs Rubí c. Narcís Menard, 15 21 setembre 2020
Francesc Bartoli IMG 20210228 114731.jpg Francesc Bartroli Creus Rubí c. Sant Jaume, 16 21 setembre 2020
Gregorio Beltran Jardiel Rubí c. Magallanes, 33 21 setembre 2020
Joaquim Cardona IMG 20210228 115508.jpg Joaquim Cardona Pareras Rubí c. Sant Miquel, 25 21 setembre 2020
José Lopez de Letona IMG 20210227 114724.jpg José López de Letona Angulo Rubí c. Rafael de Casanovas, 12 21 setembre 2020
Jesus Montroig IMG 20210228 112240.jpg Jesús Montroig Cuartero Rubí c. Pintor Murillo, 13 21 setembre 2020
Antoni Òdena Òdena Rubí c. Terrassa, 33 21 setembre 2020
Antoni Pereña Salas Rubí c. Nou, 9 bis 21 setembre 2020
Joaquim Rusiñol Folch Rubí c. Sant Pere, 5 21 setembre 2020
Andreu Vidal IMG 20210228 115339.jpg Andreu Vidal Almirall Rubí c. Sant Miquel, 13 21 setembre 2020
Stolperstein für Filomeno Gonzalez Carreno (Cardona).jpg Filomeno González Carreño S'instal·là a Cardona el 1924. S'exilià i fou internat als camps de Cat Nord. Reclòs a l'stalag de Ziegenhainz, fou deportat a Mauthausen, 8/1940, i Gusen on morí el 26/09/1941. Cardona c. Sant Miquel, 53 21 setembre 2020
Stolperstein für Ramon Gasso Sucarrats (Cardona).jpg Ramon Gassó Sucarrats Marxà milicià al front, s'exilià i fou internat a Barcarès. S'integrà a una CTE i fou detingut el 22/06/1940. Deportat a Mauthausen, 12/1940, i Gusen fou alliberat el 1945. Cardona c. Major, 25 21 setembre 2020
Stolperstein für Antonio Simon Carmona (Cardona).jpg Antonio Simón Carmona Va arribar amb la seva família a Cardona el 1935. S'exilià i fou posteriorment reclòs a l'stalag XVIII prop de Salzburg. Deportat a Mauthausen l'11/9/1941 fou assassinat a Gusen el 31/12/1941. Cardona c. Nou, 28 21 setembre 2020
Stolperstein für Luis Gorgui Mateo (Esparreguera).jpg Luis Gorgui Mateo Esparreguera c. Santa Eulàlia 8 octubre 2020
Stolperstein für Pere Monne Gonzalez (Esparreguera).jpg Pere Monné González Esparreguera c. Montserrat, 6 8 octubre 2020
Stolperstein für Manel Bosch Guixa (Esparreguera).jpg Manel Bosch Guixà Esparreguera c. Montserrat, 27 8 octubre 2020
Stolperstein für Lluis Iglesias Hinojosa (Esparreguera).jpg Lluís Iglesias Hinojosa Esparreguera c. Montserrat,90 8 octubre 2020
Manuel Julià Mer Esparreguera c. Hortes,27 8 octubre 2020
Stolperstein für Salvador Bartolome Gajon (Esparreguera).jpg Salvador Bartolomé Gajón Esparreguera c. Continues, s/n 8 octubre 2020
Stolperstein für Jose Bartolome Gajon (Esparreguera).jpg José Bartolomé Gajón Esparreguera c. Continues, s/n 8 octubre 2020
José Allueva Millán Figueres c. Santa Llúcia, 8 10 octubre 2020
Martí Bosch Planas Figueres c. Nou, 142 10 octubre 2020
Rossend Capellades Ferrer Figueres c. Joan Maragall, 3 10 octubre 2020
Joan Coronas Pujadas Figueres c. Lasauca, 12 10 octubre 2020
Valentín Garcia Menier Figueres c. Perpinyà,  s/n 10 octubre 2020
Vicens Gené Llanet Figueres Pl. del Ajuntament 10 octubre 2020
Tomàs Marmaneu Gratacós Figueres c. Vilafant, 44 10 octubre 2020
José Martín Hernán Figueres c. Vilafant, 47 10 octubre 2020
Joaquin Masó Iguanet Figueres c. Rutlla, 27 10 octubre 2020
Enric Moner Castell Figueres Mas Ferrer 10 octubre 2020
José Santaló Recio Figueres c. La Rosa, 3 10 octubre 2020
Stolpersteine Lluís Companys.jpg Lluís Companys i Jover Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a l'estat espanyol. Barcelona Plaça de Sant Jaume

41° 22′ 58.06″ N, 2° 10′ 36.63″ E / 41.3827944°N,2.1768417°E / 41.3827944; 2.1768417

15 octubre 2020[31]
Tomás Caballero Vico Nascut el 1897 a Castillejar, Granada. Emigrà a Catalunya amb els seus germans als vols de la dècada dels 20 del segle passat. Va treballar a la Uralita on va conèixer el moviment obrer anarquista gràcies també a la seva família. Després dela Guerra Civil el seu domicili fou registrat, com tants d'altres, acusats de sostracció de béns i la seva dona, Adoración Teruel Alonso, vexada, va ser obligada per la falange de Ripollet a tallar-se els cabells al zero i a realitzar tasques de neteja. El Tomàs va patir l'exili elmateix dia que les tropes franquistes ocupaven la vila, alertat de les represàlies que el franquisme duia a terme a mesura que avançava. Arribà a França, on va passar el periple dels camps de confinament francesos a la Catalunya Nord. El 25 de gener de 1941, va ser detingut per la Gestapo i deportat pels nazis a Mauthausen. D'allà va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, fins a la seva mort el 14 de setembre de 1941. Ripollet c. Sagrera, 5 23 gener 2021
Sotero López Tello Nascut a Benamaurel (Granada) l'any 1909, va arribar a Ripollet abans de la guerra civil i també va patir l'exili per la frontera dels Pirineus. Va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el mateix grup del també ripolletenc Juan Montesinos Uribe, compost de 1506 persones, procedent de l'Stalag, el camp de presoners, a prop de Hannover. Va ser detingut per la Gestapo de Lüneburg. A Mauthausen és el número 6404 i la seva mort el 10 de febrer de 1942 se situa al Castell de Hartheim, prop de Linz (Àustria), un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini. És un dels dos assassinats coneguts mitjançant el gas. Ripollet c. Calvari, 58 23 gener 2021
Josep Datzira Casamitjana Pagès nascut a Ripollet el 12 de febrer de 1912, va ser deportat a Mauthausen el 3 d'abril de 1941, procedent de l'Stalag de Trier, prop de la frontera amb Luxemburg, amb un grup compost de 358 persones. Havia estat detingut pel grup de la Gestapo de Trier i constava amb el núm. 5762. Va ser deportat a Mauthausen amb el número 3916 i el seu nom figura en un suposat trasllat sanitari el 30 de gener de 1942 amb sis persones més. Als deportats els informaven del seu trasllat a un hospital, però de fet eren duts a gasejar en una mena d'ambulància. És l'altre dels dos ripolletencs coneguts que van ser gasejats el 2 de febrer de 1942. Ripollet c. Nou, 15 23 gener 2021
Juan Montesinos Uribe Nascut a Huercalovera, Almeria, el 1908. Emigrà amb la seva família, tal com ho van fer milers de persones, en l'anomenada "emigració dels murcianos", cercant una feina a la Catalunya del 1929 per superar les penúries econòmiques. Es va instal·lar a Ripollet, on va exercir de barber i també a Cerdanyola. Amb l'obligatorietat de la República a afiliar-se i el fet que la majoria de paisanos com ell pertanyien a les classes treballadores, es va sindicar a la CNT. Un cop iniciada la guerra, va ser cridat a files, retornant a Ripollet un cop la desfeta del front de Catalunya. Va emprendre el camí de l'exili, davant els precs de la seva família per les represàlies dutes a terme per les tropes franquistes a mesura que anaven avançant, partint del seu últim domicili, al carrer del General Prim. A França se li perd la pista i temps després la seva família rep una nota en part escrita per ell i en part per una altra persona, que estava en un camp de presoners, on demanava que no li responguessin. També va formar del 77è batalló de treballadors, una companyia francesa destinada a reforçar les línies de defensa. Va ser deportat a Mauthausen amb un contingent de 1506 persones, entre ells un altre ripolletenc, en Sotero Lopez Tello el 27 de setembre de 1941. A Mauthausen era el núm. 6052, d'on va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va morir el 19 de desembre de 1941. Ripollet c. General Prim, 3 23 gener 2021
Pau Pallàs Alsina Nascut a Ripollet el 1907. Els Pallàs Alsina residiren a la vila fins que al pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga, fet que va provocar el trasllat de la família. Després van acabar residint a Sabadell en trobar feina a les fàbriques del tèxtil. Va ser cridat a files per defensar la República tres mesos abans de l'acabament de la guerra. Exiliat als camps francesos, va ser deportat al camp nazi de Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones, detingut per la Gestapo de Munich. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat a Gusen amb el número 5938. En aquest camp hi va morir tres mesos després, l'11 d'abril de 1941, sense que la seva família en tingués coneixement. Sabadell c. Barberà, 343 23 gener 2021
Josep Raventós i Denís Torrelles de Foix 24 gener 2021
Stolpersteine Ermengol Romañach.jpg Ermengol Romañach Coll Nascut a Roses el 23 d'abril de 1906. Els seus pares eren el pescador Teodor Romañach Romañach (Roses, 1882) i Joaquima Coll Espelt (Roses, 1878). Durant un petit període a viure a Barcelona juntament amb el seu germà petit Josep on exercien el seu ofici de paleta. Cap a 1933 tornava a viure a Roses. Va ser militant de la CNT-FAI. Amb l´esclat de la Guerra Civil, fou membre del Comitè Revolucionari de Milícies Antifeixistes de Roses. Posteriorment, fou conseller municipal entre el 6 de novembre de 1937 i l’11 de juny de 1938. El 1938 es va casar amb Josepa Gelabert Berta (Roses, 1912), filla d'una família de pescadors, amb qui va conviure fins a 1939 a Roses i després a l’exili. Acabada la guerra Ermengol estava amagat en una habitació darrera d'un fals armari. Poc després van fugir a l'exili, on van ser reclosos en un camp de concentració al sud de França. Al cap d'un temps de ser a França els serveis d'informació alemanys van fer una batuda al camp i van agafar l'Ermengol. Va arribar a Mauthausen el 25 gener de 1941 en un transport amb 775 presoners espanyols provinent del camp d'Stalag XII D Trèves (Alemanya). Va ser traslladat a Güsen el 29 de març del mateix any amb el número 11538. Va morir al camp de Güsen el 30 de març de 1942.[32] Roses c. Peralada, 33 7 maig 2021

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Sabadell homenatjarà els deportats als camps nazis amb 23 llambordes "stolpersteine" | Ràdio Sabadell». [Consulta: 12 juny 2018].
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. 3,0 3,1 Marimon, Sílvia «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Ara, 9 abril del 2015.
  4. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  5. Web del projecte, Start
  6. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
  7. Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
  8. «Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 27 gener 2017].
  9. «Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades». NacióDigital, 26-01-2017.
  10. «Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans». Regió7, 26-01-2017.
  11. «Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada». [Consulta: 27 gener 2017].
  12. «Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’». VilaWeb. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
  13. «Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis». Regió7.
  14. «Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament». AnoiaDiari.
  15. «Manresa col·locarà tres plaques més per recordar els seus deportats pels nazis». Regió 7, 23-01-2018. [Consulta: 12 juny 2018].
  16. «Sabadell homenatjarà els ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine». Crida per Sabadell, 18-01-2018.
  17. «23 llambordes Stolpersteine en homenatge als sabadellencs deportats als camps nazis - Week& Sabadell». Week& Sabadell, 20-01-2018.
  18. «Sabadell recorda la tràgica història de les germanes Masachs». iSabadell, 30-05-2018.
  19. Arriba, Escrit per Jordi de. «Els límits de la memòria: Enric Tomàs, el deportat de Sabadell que ajudava els nazis», 23-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
  20. Redacció. «Sabadell instal·larà 36 noves llambordes ‘stolpersteine’», 18-12-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
  21. Casas, Jordi «Llambordes Stolpersteine per als olotins deportats». El Punt Avui (ed. Girona), 21-03-2018, pàg. 27.
  22. Carrera, Esteve «Es col·locaran unes trenta ‘Stolpersteine' a l'Alt Empordà». El Punt Avui (ed. Girona), 20-05-2018, pàg. 36.
  23. Agulló, Emili «Les víctimes del feixisme a Sant Feliu, presents als seus carrers». El Punt Avui (ed. Girona), 20-02-2022, pàg. 34.
  24. Trobat, Antoni «La Palma antinazi i antineoliberal». Ara, 19-05-2018.
  25. «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, 10 abril del 20104. [Consulta: novembre 2016].
  26. «Navàs serà la primera localitat de la península on s'instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 2 abril del 2015. Arxivat 2015-12-19 a Wayback Machine.
  27. «Enric Munt Costa». Manresans deportats als camps nazi.
  28. «Bernat Comín Igualada». Manresans deportats als camps nazi.
  29. Els deportats sabadellencs als camps nazis. Sabadell: Ajuntament de Sabadell & Amical de Mauthausen, 27 de gener de 2018.  (Llista i mapa de les llambordes Stolpersteine)
  30. «Homenatjaran els gironins deportats als camps de concentració nazis amb setze llambordes». Diari de Girona. ACN, 24-01-2018 [Consulta: 24 gener 2018].
  31. «El Govern col·loca la llamborda «Stolpersteine» en homenatge a Lluís Companys». NacióDigital, 15-10-2020 [Consulta: 16 octubre 2020].
  32. «Ermengol Romañach Coll», 03-12-2019. [Consulta: 10 maig 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stolpersteine