Stolpersteine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picture icon BLACK.svgStolpersteine
Berlin paul-lincke-ufer-41 stolperstein 20050208 p1000301.jpg
Tipus monument
Artista Gunter Demnig
Material llautó
Lloc Web http://www.stolpersteine.eu/
Modifica dades a Wikidata
Stolperstein a El Palà de Torroella

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteins són un petit monument d'admonició que es posa a l'andana davant de la darrera habitació d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« Pedres de topada
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[1]
»

Són llambordins fets de formigó de 10 cm per 10 cm cobertes d'una fulla de llautó a la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar a la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal a la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993, el febrer de 2011 ja hi ha més de 28.000 llambordins, és a dir més de 280 m², a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, va esdevenir el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3]

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per a un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[4] Al juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no accepten pas que les creacions són obres d'art, amb una IVA de 7% però els consideren com productes industrials per als quals cal pagar 19% d'IVA. El conflicte encara no és resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrere set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[5]

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar l'identificació i la localització de totes les pedres.[6]

Pedres a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols havien fugit a França després de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats entre d'altres al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco li va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Espanya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i El Palà de Torroella, el 9 d’abril del 2015.[3]

Foto Nom Municipi, lloc Coordenades Data de la posada Biografia
Stolperstein für Antoni Barbera Pla 1670-Peralta.jpg Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla Navàs, Plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945. [7]
Stolperstein für Esteve Flotats Caus 1664-Peralta.jpg Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus Navàs, Plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Jaume Obradors Grífol 1667-Peralta.jpg Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol Navàs, Plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
Stolperstein für Ramon Sala Besa 1666-Peralta.jpg {{{2}}}, Ramon Sala BesaRamon Sala Besa Navàs, Plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen. [8]
Stolperstein für Josep Soler Torrens1695-Peralta.jpg Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens El Palà de Torroella Ctra. de Cardona 7 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E / 41.8546000; 1.7203750 9 de setembre del 2015 Josep Soler Torrens nasqué S’exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. 3,0 3,1 «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Diari Ara, 9 abril del 2015.
  4. Web del projecte, Start
  5. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
  6. Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
  7. «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, 10 abril del 20104. [Consulta: novembre 2016].
  8. «Navàs serà la primera localitat de la península on s’instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 2 abril del 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]