Stolpersteine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'obra artísticaStolpersteine
Berlin paul-lincke-ufer-41 stolperstein 20050208 p1000301.jpg
Tipus Memorial de guerra
Artista Gunter Demnig
Material llautó
Lloc Web http://www.stolpersteine.eu/
Modifica dades a Wikidata
Stolperstein al Palà de Torroella

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa 'pedres o llambordins de topada o per ensopegar'; singular Stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Es troben per tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteine són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« Pedres de topada
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[1]
»

Són llambordins fets de formigó,de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993 i fins a febrer de 2011, s'havien col·locat més de 28.000 llambordins; és a dir, més de 280 m² de llambordins, a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[3]

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[4] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven que les creacions són obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[5]

Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[6]

Pedres a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra Civil Espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França com a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, fins al dia d'avui, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d’abril del 2015.[3] Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya,[7] l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa,[8][9] 10 a Igualada [10][11][12][13] i 5 a Castellar del Vallès.

Foto Nom Municipi, lloc Coordenades Data de la posada Biografia
Stolperstein für Antoni Barbera Pla 1670-Peralta.jpg Barberà Pla, AntoniAntoni Barberà Pla Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Antoni Barberà Pla nasqué el 1905. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 22 de juny de 1940 i deportat al mateix any al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim i fou alliberat el 5 de maig de 1945. [14]
Stolperstein für Esteve Flotats Caus 1664-Peralta.jpg Flotats Caus, EsteveEsteve Flotats Caus Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Esteve Flotats Caus nasqué el 1904. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940 i deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat el 7 de novembre de 1941 pel règim nazi al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Jaume Obradors Grífol 1667-Peralta.jpg Obradors Grífol, JaumeJaume Obradors Grífol Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Jaume Obrador Grífol nasqué el 1906. S’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat el 20 de juny 1940, arrestat al 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat el 5 de maig de 1945.
Stolperstein für Ramon Sala Besa 1666-Peralta.jpg {{{2}}}, Ramon Sala BesaRamon Sala Besa Navàs, plaça de l’Ajuntament 41° 54′ 0.02″ N, 1° 52′ 43.54″ E / 41.9000056°N,1.8787611°E / 41.9000056; 1.8787611 9 de setembre del 2015 Ramón Sala Besa nasqué el 1905. Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, fou batlle de Navàs durant la Guerra Civil Espanyola i s’exilià a França després de la victòria de Franco al 1939. Arrestat l'1 de juny de 1940, fou deportat al 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 29 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen. [15]
Stolperstein für Josep Soler Torrens1695-Peralta.jpg Soler Torrens, JosepJosep Soler Torrens El Palà de Torroella, ctra. de Cardona 7 41° 51′ 16.56″ N, 1° 43′ 13.35″ E / 41.8546000°N,1.7203750°E / 41.8546000; 1.7203750 9 de setembre del 2015 Josep Soler Torrens nasqué el 1909. S’exilià a França al 1939 on fou arrestat l'1 de juny de 1940. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 25 de desembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
Torán Martínez, BernatBernat Torán Martínez Manresa, c. del Joc de la Pilota 18 25 de gener del 2017
Munt Costa, EnricEnric Munt Costa Manresa, c. d'en Botí 25 de gener del 2017
Viladrosa Montraveta, JaumeJaume Viladrosa Montraveta Manresa, c. d'Amigant 6 25 de gener del 2017
Aparicio Sancho, JosepJosep Aparicio Sancho Manresa, c. d'Arbonés 34 25 de gener del 2017
Stolperstein für Ramir Sánchez Molina.jpg
Sánchez Molina, RamirRamir Sánchez Molina Manresa, c. de Sant Francesc 12 25 de gener del 2017 Ramir Sánchez Molina nasqué el 1900. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 4 de novembre de 1941 al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Josep Pons Pérez.jpg
Pons Pérez, JosepJosep Pons Pérez Manresa, c. de la Mel 31 25 de gener del 2017 Josep Pons Pérez nasqué el 1915. S'exilià a França el 1939. Al 1940, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Sobrevisqué al règim nazi i fou alliberat.
Stolperstein für Miquel Camps Puiggròs.jpg
Camps Puiggròs, MiquelMiquel Camps Puiggròs Manresa, c. de la Mel 23 25 de gener del 2017 Miquel Camps Puiggròs nasqué el 1917. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 15 de gener de 1942 al camp de concentració de Gusen.
Stolperstein für Antoni Camps Vives.jpg
Camps Vives, AntoniAntoni Camps Vives Manresa, c. de la Mel 23 25 de gener del 2017 Antoni Camps Vives nasqué el 1899. S'exilià a França el 1939. Al 1941, fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Assassinat pel règim nazi el 30 de desembre de 1941.
Amat-Piniella, JoaquimJoaquim Amat-Piniella Manresa, c. de Carrió 12 25 de gener del 2017
Cunill Marfà, EnricEnric Cunill Marfà Manresa, c. de Carrió 11 25 de gener del 2017
Dalmau Colom, JesúsJesús Dalmau Colom Manresa, c. del Canonge Montanyà 12 25 de gener del 2017
Real Ventura, JaumeJaume Real Ventura Manresa, c. de Cardona 26 25 de gener del 2017
García Pérez, JosepJosep García Pérez Manresa, Muralla de Sant Domènec 28 25 de gener del 2017
Comín Igualada, BernatBernat Comín Igualada Manresa, c. dels Corrals 26 de gener del 2017
Ribas Pujol, MauriciMaurici Ribas Pujol Manresa, Via de Sant Ignasi 14 26 de gener del 2017
Carrió Vilaseca, JacintJacint Carrió Vilaseca Manresa, c. de l'Aiguader 22 26 de gener del 2017
Parés Sans, PerePere Parés Sans Manresa, c. de Circumval·lació 65 26 de gener del 2017
Brunet Ferrer, PerePere Brunet Ferrer Manresa, c. de Circumval·lació 102 26 de gener del 2017
Sallés Oliveras, JoanJoan Sallés Oliveras Manresa, c. de la Pujada del Castell 61 26 de gener del 2017
Colom Armengol, AgapitAgapit Colom Armengol Manresa, c. Major 26 de gener del 2017
Cano Cano, JesúsJesús Cano Cano Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Jesús Cano Cano, nascut el 1916, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Josep Fàbregas).jpg
Fàbregas i Pons, JosepJosep Fàbregas i Pons Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Josep Fàbregas i Pons, nascut el 1905, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Joaquim Gil).jpg
Gil i Abella, JoaquimJoaquim Gil i Abella Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Joaquim Gil i Abella, nascut  el 1902, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Agustí Gomis).jpg
Gomis i Valls, AgustíAgustí Gomis i Valls Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Agustí Gomis i Valls, nascut  el 1885, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés González).jpg
González Ginés, GinésGinés González Ginés Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Ginés González Ginés, nascut el 1918, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1940 i assassinat pel règim nazi el 1941 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Celestino Moreno).jpg
Moreno Zamora, CelestinoCelestino Moreno Zamora Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Celestino Moreno Zamora, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el 1942 a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Ginés Moreno).jpg
Moreno Zamora, GinésGinés Moreno Zamora Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Ginés Moreno Zamora, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any al castell de Hartheim
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Emili Ribera).jpg
Ribera i Casellas, EmiliEmili Ribera i Casellas Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Emili Ribera i Casellas, nascut  el 1911, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Miquel Tirado).jpg
Tirado Franco, MiquelMiquel Tirado Franco Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Miquel Tirado Franco, nascut  el 1898, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i mort el mateix any a Gusen
Stolpersteine a Igualada - Catalunya (Salvador Vidal).jpg
Vidal i Claramunt, SalvadorSalvador Vidal i Claramunt Igualada, pl. de l'Ajuntament 41° 34′ 43.9″ N, 1° 37′ 2.5″ E / 41.578861°N,1.617361°E / 41.578861; 1.617361 26 de gener del 2017 Salvador Vidal i Claramunt, nascut  el 1917, exiliat el 1939, deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat pel règim nazi el mateix any a Hartheim

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. 3,0 3,1 «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Diari Ara, 9 abril del 2015.
  4. Web del projecte, Start
  5. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
  6. Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.
  7. «Stolpersteine per recordar deportats catalans. El Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya» (en ca-es). [Consulta: 27 gener 2017].
  8. «Manresa col·loca 21 plaques «Stolpersteine» en record de les persones deportades». NacióDigital, 26-01-2017.
  9. «Instal·lades les 21 plaques Stolpersteine en homenatge als deportats manresans». Regió7, 26-01-2017.
  10. «Igualada recorda per sempre els ciutadans morts als camps nazis — Ajuntament d'Igualada» (en ca). [Consulta: 27 gener 2017].
  11. «Igualada ret homenatge als ciutadans deportats als camps de concentració nazis amb deu llambordes ‘Stolpersteine’». VilaWeb.
  12. «Igualada homenatja amb llambordes Stolpersteine els seus morts als camps nazis». Regió7.
  13. «Les víctimes igualadines dels nazis ja tenen el seu espai a la Plaça de l'Ajuntament». AnoiaDiari.
  14. «Navàs, first municipality in the Spanish state to commemorate Nazi victims with Stolperstein plaques» (en anglès). Generalitat de Catalunya, 10 abril del 20104. [Consulta: novembre 2016].
  15. «Navàs serà la primera localitat de la península on s’instal·laran les plaques commemoratives del projecte 'stolpersteine'». El setmanari de Súria, 2 abril del 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]