Stolpersteine

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stolperstein en El Palà de Torroella

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa pedres o llambordins de topada) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme, tot arreu del món.

Pedra dedicada a Arthur Wese, homosexual, arrestat a Celle, mort maltractat a la presó de Celle

Les pedres de topada o stolpersteins són un petit monument d'admonició que es posa a l'andana davant de la darrera habitació d'una víctima del nacionalsocialisme, abans del seu arrest i la seva deportació. Segons l'artista, s'ha de prosternar-se per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:

« PEDRES DE TOPADA
Aquí vivia 1933-1945
un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig
Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.
[1]
»

Són llambordins fets de formigó de 10 cm per 10 cm cobertes d'una fulla de llautó a la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar a la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal a la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Des de l'inici del projecte el 1993, el febrer de 2011 ja hi ha més de 28.000 llambordins, és a dir més de 280 m², a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[2] En pocs anys, va esdevenir el memorial més llarg del món. El poble de Navàs l'any 2015 va esdevenir el primer municipi de Catalunya en incorporar-hi un a la seva vila.[3]

Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per a un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[4] Al juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no accepten pas que les creacions són obres d'art, amb una IVA de 7% però els consideren com productes industrials per als quals cal pagar 19% d'IVA. El conflicte encara no és resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrere set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
  2. Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
  3. «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Diari Ara, 09-04-2015. [Consulta: 26 gener 2016].
  4. Web del projecte, Start
  5. "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


  1. Carola Grosse-Wilde, «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden» al diari Die Welt, 11 d'abril 2012 pàgina 26