Aplicació mòbil

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Google Android

Una aplicació mòbil (app o apli)[1] és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils. Es poden adquirir a través de plataformes de distribució d'aplicació. Algunes aplicacions són lliures, és a dir gratuïtes, mentre que altres han de ser comprades. Solen ser descarregades de la plataforma de distribució a un dispositiu de destinació mòbil com un iPhone, una Blackberry o un telèfon d'Android, però de vegades poden ser descarregades directament a ordinadors, tant portàtils com de sobretaula.

Les aplicacions mòbils van ser originalment ofertes per millorar la productivitat general i la recuperació de documents, incloent funcions bàsiques com email, calendari, contactes, o informació meteorològica. No obstant això, la demanda pública i la disponibilitat d'eines de desenvolupament, van portar a la seva ràpida extensió en altres categories com a jocs, GPS, compra d'entrades per esdeveniments, consulta de comptes d'estalvis, etc. La popularitat de les aplicacions mòbils ha seguit creixent a causa que el seu ús s'ha fet cada vegada més freqüent entre els usuaris de telèfons mòbil.[2]

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament de programaris d'aplicació per dispositius mòbils requereix considerar les limitacions d'aquests dispositius. Els dispositius mòbils funcionen amb bateria i tenen processadors menys poderosos que ordinadors personals. Els desenvolupadors d'aquestes aplicacions també han de considerar una sèrie molt llarga de mides de pantalla, dades específiques de software i configuracions. El desenvolupament d'aplicacions mòbils requereix l'ús d'entorns de desenvolupament especialitzats. Les aplicacions mòbils primer són provades usant emuladors i més tard es posen al mercat en període de prova. Actualment un gran nombre d'empreses es dedica a la creació professional d'aplicacions. Tot i així, han sorgit pàgines web com Mobincube on un usuari comú pot desenvolupar aplicacions de manera gratuïta.

Tipus d'aplicacions mòbils[modifica | modifica el codi]

Segons Blanco P. (2009) existeixen diferents tipus d’aplicacions mòbils, d’acord amb el seu funcionament es classifiquen en.

  • Aplicacions de sistemes: són Apps relacionades amb el funcionament dels dispositius, per exemple: gestió de missatges
  • Aplicacions ofimàtiques: que permeten treballar amb documents de text, fulls de càlcul i a més, ferramentes que s’utilitzen en un ambient d’oficina.
  • Aplicacions d’organització: destinades a l’organització de dades, per exemple: calendaris i gestió de contactes
  • Aplicacions web: són les aplicacions relacionades amb internet, per exemple: correu electrònic (Gmail), Google Maps ...
  • Aplicacions d’accesibilitat: són les apps pensades per a les persones que pateixen alguna discapacitat

Existeixen altres tipus d’aplicacions com les multimèdia, jocs i aplicacions educatives. Segons la forma en què es desenvolupen poden ser:

  • Aplicacions natives: es desenvolupen per a executar-se en un sistema operatiu i un dispositiu mòbil específic
  • Aplicacions web: s’executen dins del navegador del dispositiu mòbil
  • Aplicacions híbrides: reuneixen característiques dels dos models anteriors. Un exemple d’aquest tipus d’aplicació és el Facebook.[3]

Distribució[modifica | modifica el codi]

App Store[modifica | modifica el codi]

Article principal: App Store

La botiga d'Apple d'iOS va ser el primer servei de distribució d'aplicacions establint l'estàndard del servei (cosa que encara fa avui dia). Va ser llençada el 10 de juliol de 2008, i fins a gener de 2011, va registrar més de 10 mil milions descàrregues. Des del 6 de juny de 2011, hi ha 425,000 aplicacions disponibles, descarregades per més de 200 milions d'usuaris iOS.[4][5] El 2012, durant la Conferència de desenvolupadors mundial d'Apple(Worlwide Developers Conference), el president Tim Cook va anunciar que la botiga d'Apple té 650,000 apps disponibles per descarregar així com " 30 mil milions d'aplicacions sorprenents " descarregades de la botiga d'Apple fins a aquella data[6] El 16 de maig de 2013, Apple va comunicar que s'havia arribat a la històrica xifra de 50 mil milions de descàrregues.[7]

Blackberry World[modifica | modifica el codi]

Va sorgir a l'abril de 2009 com Blackberry App World. Al juliol de 2011, es van estimar tres milions de descàrregues per dia i un bilió de descàrregues totals.[8]

Google Play[modifica | modifica el codi]

Google Play (anteriorment conegut com a Android Market) és una tenda de programari internacional en línia desenvolupada per Google per a dispositius d'Android. Va ser llençada a l'octubre de 2008.[9] A l'octubre de 2012, hi havia aproximadament 700,000 aplicacions disponibles per Android, i el nombre d'aplicacions descarregades era de 25 mil milions.

Nokia Store[modifica | modifica el codi]

La botiga d'aplicacions per telèfons de Nokia va ser llançada internacionalment al maig de 2009. A l'abril de 2011 havien 50.000 aplicacions, i a l'agost de 2011, Nokia registrava nou milions de descàrregues per dia. Al febrer de 2011, Nokia va informar que començaria a usar Windows phone com el seu sistema operatiu primari.[10]

Windows Phone Store[modifica | modifica el codi]

La Windows Phone Store és la plataforma de distribució de Microsoft per als dispositius que compten amb el sistema operatiu mòbil Windows Phone. Va ser llançada a l'octubre de 2010. Dos anys després, a octubre de 2012, comptava amb més de 120,000 aplicacions disponibles.[11]

Samsung Apps Store[modifica | modifica el codi]

La botiga d'aplicacions per als mòbils de Samsung va ser fundada al setembre del 2009.[12] A l'octubre de 2011 les aplicacions de Samsung havien aconseguit els deu milions de descàrregues. Actualment la tenda està disponible en 125 països i ofereix aplicacions per als mòbils de Windows, Android o plataformes Bada.

Administració d'aplicacions mòbils[modifica | modifica el codi]

L'administració d'aplicacions mòbils (MAM) descriu el programari i serveis responsables d'aprovisionar i controlar l'accés a aplicacions internes d'un negoci, la qual cosa s'ha convertit necessària amb l'inici del fenomen Bring your own device[13] (BYOD, en català Porta el teu propi dispositiu).

Quan un empleat porta un dispositiu personal amb la finalitat de connectar-se a recursos empresarials, l'administració d'aplicacions mòbils permet al personal informàtic transferir les aplicacions requerides, l'accés de control a dades de gestió, i borrar informació del dispositiu si es perd, o en el cas que el propietari deixi de treballar a l'empresa.[14]

Privadesa de les aplicacions mòbils[modifica | modifica el codi]

Quan una persona es registra en una tenda de distribució d'aplicacions o quan descarrega aplicacions individuals, és comú que se li demani la seva autorització perquè permeti que s'accedeixi a la informació del seu dispositiu. Algunes aplicacions només poden accedir a les dades necessàries per al seu funcionament. En canvi, unes altres poden accedir a dades que no estan relacionades amb el propòsit de l'aplicació,[15] com per exemple les següents:

  • La llista de contactes de telèfon i email
  • Registre de trucades
  • Les dades transmeses per internet
  • La informació del calendari
  • Les dades de localització de l'aparell
  • El codi d'identificació exclusiu del telèfon

Un recent estudi reflecteix que només el 61% de les 150 aplicacions més descarregades compta amb una política de privadesa. Segons un estudi realitzat per GSMA,[16] al 92% dels usuaris d'apps els agradaria que se'ls oferís l'opció de triar a quines funcions de la seva terminal pot accedir l'aplicació i a quins no.Degut a aquesta falta de control,al mes de març de 2013 les autoritats europees aproven un dictamen de privadesa a les aplicacions mòbils.[17] El document detalla les obligacions dels desenvolupadors d'aplicacions. A més analitza la incidència i els riscos de les aplicacions móbils per crear consciència al consumidor.

Dades i estadístiques[modifica | modifica el codi]

  • Quasi el 89% d'aplicacions descarregades són gratuïtes[18]
  • Al maig de 2012 més usuaris de mòbils van usar aplicacions que van buscar a la web en els seus dispositius.[19]
  • L'ús de les aplicacions mòbils està directament relacionat amb el context en què són utilitzats per l'usuari i l'hora del dia.[20]
  • Els usuaris espanyols es van descarregar una mitjana de 2,7 milions d'aplicacions mòbils al dia durant 2012. Aquesta xifra suposa que es van aconseguir els 985 milions d'apps descarregades en el conjunt de l'exercici.[21]
  • D'acord amb l'informe “The App Effect” elaborat pel laboratori VINT, de l'autor Sogeti, d'aquí a 8 anys serem adictes a les aplicacions mòbils.[22]
  • La quantitat d'aplicacions mòbils descarregades al món durant 2012 es van duplicar sumant els 60 mil milions i el creixement continuarà fins a arribar als 108 mil milions el 2017[23]
  • L'estudi The bussiness of Apps, realitzat pel Wall Street Journal, estima que l'any 2013, el negoci global de les aplicacions generarà 25.000 millones de dòlars en ingressos.[24]
  • Segons aquest mateix estudi les aplicacions de productivitat només abarquen un 2% del temps dels usuaris, mentre que 43% del temps es dedica a aplicacions de jocs.[25]

Aplicacions més populars a Espanya[modifica | modifica el codi]

Segons l'Informe Zeitgeist de Google l'any 2012[26] aquestes van ser les 10 aplicacions més populars d'Espanya:

  1. Twitter
  2. Aworded
  3. Dropbox
  4. Angry Birds
  5. Instagram
  6. Evernote
  7. Logic master
  8. Bad piggies
  9. WhatsApp
  10. iDocs

Segons el blog oficial de google, l'any 2016 les millors 5 aplicaciones han estat:

  1. Face Changer
  2. Lumyer - Foto & Selfie Editor
  3. Castbox - Podcast Radio Música
  4. Emojy Keyboard
  5. MSQRD.

Aquí podem trobar l'explicació de les aplicacions i el perquè dels seus èxits

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aplicació mòbil Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «TERMCAT - Cercaterm - aplicació mòbil» (en es). [Consulta: 29 abril 2017].
  2. Ludwig, Sean. «Study: Mobile app usage grows 35%, TV & web not so much» (en anglès). VentureBeat, 05-12-2012.
  3. «Apps móviles como herramientas de apoyo al aprendizajematemático informal en Educación Superior» (en espanyol). [Consulta: 22 octubre 2015].
  4. «10 Billion App Countdown» (en anglès). Apple, 14-01-2011.
  5. Rao, Leena. «Apple's App Store Crosses 15B App Downloads, Adds 1B Downloads In Past Month» (en anglès). TechCrunch. AOL Inc, 07-07-2011.
  6. Indvik, Lauren. «App Store Stats: 400 Million Accounts, 650,000 Apps» (en anglès). Mashable, 11-06-2012.
  7. «Marques històriques a App Store amb 50 bilions de descàrregues» (en anglès). Apple, 14-01-2011.
  8. Eric Zeman. «BlackBerry App World Generates Highest Revenue Per App» (en anglès). Bacononthego.com, 28-02-2011.
  9. Chu, Eric. «Android Market Update Support» (en anglès). Android Developers Blog, 13-02-2009.
  10. «Nokia and Microsoft Announce Plans for a Broad Strategic Partnership to Build a New Global Mobile Ecosystem» (en anglès). Microsoft News Center. Microsoft, 11-02-2011.
  11. Arghire, Ionut. «Windows Phone Store Has 120,000 Apps Now, More to Come» (en anglès). Softpedia. SoftNews NET SRL, 30-10-2012.
  12. «Basic Information about Samsung Apps Store». content.samsung.com. [Consulta: 30 maig 2013].
  13. «What is BYOD?». dm.comodo.com. [Consulta: 11 agost 2016].
  14. «Habilitar el acceso a las aplicaciones que mantienen la productividad de sus empleados» (en castellà). AirWatch. [Consulta: 25 desembre 2013].
  15. Juan Ranchal. «Cómo invaden la privacidad las aplicaciones móviles» (en castellà), 02-06-2012.
  16. «Mobile and Privacy» (en anglès). GSMA. [Consulta: 25 desembre 2013].
  17. «Se aprueba el primer dictamen de privacidad en las «apps» móviles» (en castellà). ABC. TicBeat, 19-03-2013.
  18. «Gartner Says Free Apps Will Account for Nearly 90 Percent of Total Mobile App Store Downloads in 2012» (en anglès). Gartner, 11-09-2012.
  19. «La audiencia móvil de redes sociales creció en EU5 un 44% en julio-septiembre de 2011 respecto al año pasado» (en castellà). comScore, 21-11-2011.
  20. Matthias Böhmer, Brent Hecht, Johannes Schöning, Antonio Krüger, and Gernot Bauer. 2011. Falling asleep with Angry Birds, Facebook and Kindle: a large scale study on mobile application usage. In: Proceedings of the 13th International Conference on Human Computer Interaction with Mobile Devices and Services (MobileHCI '11). ACM, New York, NY, USA, 47-56.
  21. «La Societat de la informació en Espanya 2012» (en castellà). Telefónica, 10-01-2013.
  22. «Sogeti research on “The App Effect” predicts everyone to be addicted by 2020» (en anglès). Sogeti, 10-06-2011.
  23. «The Mobile Application Market» (en anglès). VAS Research Series. [Consulta: 25 desembre 2013].
  24. «Tu App Para - Productividad». tuapppara.com. [Consulta: 20 agost 2016].
  25. «The Business of Apps» (en anglès). The Wall Street Journal [Consulta: 25 desembre 2013].
  26. «Zeitgeist 2012». Google. [Consulta: 25 desembre 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]