Burocràcia

La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas. Inclou un seguit de tasques especialitzades de gestió, tant del govern com dels serveis civils, una jerarquia i documents que registren els diferents passos i protocols. Usualment s'empra amb un sentit despectiu.

Característiques

Tant en la sociologia com en la ciència administrativa i, especialment, la d'administració pública, la burocràcia és una organització o estructura organitzativa caracteritzada per procediments explícits i regularitzats, divisió de responsabilitats i especialització del treball, jerarquia i relacions impersonals. En principi el terme pot referir-se a qualsevol tipus d'organització, per exemple: empreses privades, públiques, socials, amb ànim de lucre o sense, etc.

Una segona característica de les burocràcies, particularment de les de govern, és la contractació i assignació o remoció de personal (funcionaris) d'acord amb criteris explícits i rellevant a l'exercici de funcions (és a dir, no està relacionada amb assumptes personals).

Entre els exemples de les burocràcies quotidianes es poden comptar les d'hospitals, tribunals, esglésies, escoles, exèrcit i les empreses, tant públiques com privades. Per exemple, en un hospital correspon al director o supervisor prendre decisions sobre la distribució general de recursos entre els departaments. A cada metge en cap de departament corresponen les decisions sobre com subministrar els recursos que li han estat designats pel director o supervisor en relació a l'atenció que el seu departament ofereix al públic (nombre d'empleats-metges, infermeres ...- i materials -llits, quiròfans ...-). A cada metge o infermera dins d'aquests departaments corresponen les decisions sobre atenció als pacients que assisteixin, amb els recursos disponibles en el seu departament tal com han estat organitzats pel cap del departament, etc. Aquests funcionaris (doctors, infermeres, etc.) Són tant contractats com promoguts o acomiadats en relació a la seva capacitació tècnica i de funcionament en relació a les seves tasques, i no perquè siguin simpàtics, amics o parents del director o descendents d'alguna família especial. Per exemple, tant un metge com un cap d'infermeria, accedeix als seus càrrecs en relació als cursos d'especialització que hagi cursat i conclòs amb èxit com en relació a la seva experiència.

En l'època moderna la burocràcia assumeix el seu rol i importància no només en el desenvolupament de les funcions de l'Estat, sinó també en les corporacions i grans empreses, capitalistes o no, a causa del desenvolupament i especialització del treball que han experimentat aquestes, se sol denominar a aquest tipus de burocràcia a les empreses privades burocràcia corporativa ', terme que generalment s'entén com el conjunt dels empleats de major jerarquia i especialistes en àrees com màrqueting, publicitat, vendes, departaments legals, administració, relacions públiques, etc. que posseeixen algun tipus de monopoli en certs coneixements. Aquest sector de serveis, és a més un dels segments de la societat de major creixement en poder econòmic i de decisió en molts dels països del Primer Món.

Definicions

• "El govern de les normes i organització explícites"
• En un sentit original, que es trasllada a l'ús comú, burocràcia s'associa a ineficiència, mandra i malbaratament de mitjans. Generalment es percep, en la imaginació popular, com un cos que existeix únicament per a si mateix i que només aconsegueix resultats que acaben ampliant les dimensions de la burocràcia. Així, comunament s'utilitza de manera pejorativa.
• Segons Max Weber, la burocràcia és una racionalització de la vida pública, basada en la continuïtat, en l'autoritat que pot exercir el poder i el pacte social, segons el qual els ciutadans accepten seguir els passos burocràtics per les accions que tinguin conseqüències públiques. Els riscos que implica són l'excesiva lentitud en els tràmits, l'absència d'esperit crític i la corrupció dels agents encarregats d'aplicar-la.

D'acord amb Weber, un sistema burocràtic és regulat pels principis següents:

L'acompliment de funcions oficials és permanent i constant (en el sentit que els funcionaris no canvien tasques arbitràriament i que sempre hi haurà algú que exerceixi determinada funció).

Aquestes funcions s'executen estrictament d'acord amb les següents regles:

a) Les tasques de cada funcionari estan delineades d'acord a criteris impersonals. b) El funcionari té l'autoritat per exercir les seves tasques. c) Els mitjans de coerció a disposició d'aquest funcionari són estrictament limitats i les condicions del seu ús clarament definides.

• Les responsabilitats i autoritat de cada funcionari són part d'una jerarquia d'autoritat, amb drets i deures apropiats de supervisió i apel·lació.
• Els funcionaris no són propietaris dels recursos que utilitzen en el desenvolupament de les seves funcions, però són responsables per l'ús d'aquests recursos.
• Els ingressos en relació a l'exercici de les funcions estan estrictament separat de qualsevol altre. Igualment en relació al treball.
• Les posicions i/o funcions no pertanyen ni poden ser apropiades pels funcionaris (és a dir, no es poden heretar, transferir, etc., Per decisió del funcionari).
• Les funcions es desenvolupen sobre la base de documents escrits.

Addicionalment, hi ha els següents considerants en relació als funcionaris:

• Cada funcionari és contractat, nomenat o elegit sobre la base de la seva conducta.
• Cada funcionari exerceix l'autoritat que li ha estat delegada d'acord a regles generals i impersonals. La seva lleialtat és al correcte exercici de les seues funcions.
• La contractació, elecció i/o posició de cada funcionari depèn de les seves qualificacions rellevants o tècniques.
• El treball del funcionari és exclusiu. El funcionari no pot tenir un altre treball o responsabilitat que l'exercici de les seves funcions.
• El funcionari és compensat o premiat amb un salari regular i la possibilitat de progrés en la seva carrera, progrés que depèn primàriament del seu esforç i dedicació al desenvolupament de les seves funcions.

El funcionari ha d'exercir el seu bon judici i habilitats, però el seu deure és exercir en el servei de l'autoritat superior (incloent-hi, especialment en el cas d'alts funcionaris, l'autoritat de la llei). Darrerament, el funcionari és responsable per l'acompliment imparcial de les seves funcions tal com estan establertes ja sigui en la llei o regulacions rellevants i ha de sacrificar les seves opinions personals o renunciar al seu càrrec si és que aquest deure li arriba a ser contrari.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burocràcia

Viccionari