Doctrina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Doctrina és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences, o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de validesa general. És pròpia de maneres de fer d'algunes empreses, alguns partits polítics, algunes religions o mètodes científics i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.

A nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.

La paraula adoctrinació ha adquirit noves connotacions durant el segle XX, quan s'usa relativa a l'educació. En l'educació es perseguix que la persona a educar romanga el més externament possible als coneixements proposats mentre que en l'adoctrinació roman dins del cos de coneixements o creences i absorbix les seues ensenyances. Per exemple, estudiar teologia pot considerar-se com un procés d'adoctrinació, l'equivalent educatiu del qual seria l'estudi comparatiu de les religions.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot en català "doctrina" deriva del llatí doctrina.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Doctrines religioses[modifica | modifica el codi]

L'Església Catòlica[modifica | modifica el codi]

Per a l'Església Catòlica, doctrina és tota veritat ensenyada per l'Església com necessària de creure. Satisfà un dels punts següents:

  1. Va ser formalment revelada per Déu (Ex.: la Presència Real Eucarística)
  2. És una conclusió teològica (Ex.: la canonització d'un sant)
  3. És part de la llei natural (Ex.: la pecaminositat dels anticonceptius).

En cada cas, la qual cosa ho constituïx doctrina és l'autoritat de l'Església que ho ensenya i ha de ser cregut. Esta ensenyança pot donar-se:

  1. solemnement: pronunciaments ex cathedra per part del papa
  2. pel magisteri ordinari: en l'exercici de l'Església de la seua autoritat peremnia per a ensenyar.

Els dogmes són aquelles doctrines que l'Església proposa per a ser cregudes com formalment revelades per Déu.

Especificitat oriental[modifica | modifica el codi]

A Orient es produeix un fenomen no gaire fàcil a resoldre amb la terminologia occidental habitual. L'hinduisme, el jainisme, el xintoisme, però sobretot el daoisme, el budisme o el ioga: són "religions"? o bé "filosofies"? o més aviat "tècniques" o "pràctiques"? Es tracta de moviments que presenten característiques o formes que permeten incloure'ls en totes aquestes definicions, sense poder tancar-los completament en cap d'elles. A l'Índia, per exemple, hom utilitza la paraula "dharma" per a definir els diferents ensenyaments que, suposadament, revelen una veritat i ensenyen un sistema d'actes a practicar per a copsar i apropar-se d'aquesta veritat. A la Xina i al Japó, Dao o Do signifiquen simultàniament "el Tot" i el "camí" per a arribar-hi. Per això, aquests conjunts de pensament es defineixen sovint simplement com a "ensenyaments" o "doctrines",[1] sense que aquestes darreres impliquin, en principi, cap obligació de creença o de comportament (és corrent, als països orientals, que un mateix individu practiqui alhora ritus pertanyents a diverses confessions o "doctrines").

Doctrines científiques[modifica | modifica el codi]

  • Doctrina de la Neurona, de Santiago Ramón i Cajal, va romandre com a tal durant molts anys, i encara ocupa moltes pàgines en llibres d'anatomia com el Testut francés.

Doctrines militars[modifica | modifica el codi]

Doctrines polítiques[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Per exemple, a la Xina, el daoisme, el confucianisme i el budisme s'anomenen "les tres doctrines" (Enciclopèdia Argos, volum 10-29 "Filosofia y religión", capítol 275)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doctrina Modifica l'enllaç a Wikidata