Santiago Ramón y Cajal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el premi nobel de medicina. Si cerqueu l'avinguda de València, vegeu «Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal».
Nobel prize medal.svgSimpleicons Interface user-outline.svgSantiago Ramón y Cajal
Cajal-Restored.jpg
Naixement 1 de maig de 1852
Petilla de Aragón
Mort 17 d'octubre de 1934(1934-10-17) (als 82 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Saragossa
Es coneix per Llei de la polarització dinàmica que explica el funcionament de les neurones
Ocupació Metge científic en histologia i neuroanatomia
Cònjuge Silveria Fañanás
Pares Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal
Premis Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
Ordre del Mèrit de les Arts i les Ciències
Pour le Mérite
Medalla Helmholtz
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1906.[1] Germà de Pedro Ramón y Cajal, també notable histopatòleg.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa d'homenatge a Santiago Ramón y Cajal a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Va néixer el 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús -cirurgià-[3] i Antonia Cajal, provinents de la població aragonesa de Larrés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo (Osca). Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als col⋅legis públics de Valpalmas i Ayerbe, i el Batxillerat als escolapis de Jaca i a l'Institut d'Osca[4] en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. El jove Santiago fou molt trapella, bon dibuixant i un gran observador de la natura. Com exemple de les seves entremaliadures, va estar uns dies a la presó municipal d'Ayerbe, després de fabricar i disparar un petit canó contra la porta de l'hort d'un pagès.[5] Va descobrir tot sol els principis de la cambra fosca castigat a una habitació per fer caricatures dels seus professors.[6] A canvi de portar-se bé i estudiar, el seu pare li va deixar rebre classes particulars de pintura a Osca de l'artista León Abadías de Santolaría (Osca, 1836-Còrdova, 1894).[7]

Aprengué les primeres nocions anatòmiques ajudant al seu pare i com aprenent de barber a Osca (a les barberies encara feien algunes cirurgies menors). Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. De família aragonesa per ambdues branques i educat a l'Aragó, Ramon y Cajal es considerà sempre aragonès, malgrat la seva naixença en un territori jurídicament navarrès com Petilla d'Aragó, i així ho proclamà al seus escrits. Persona de múltiples inquietuds intel·lectuals i artístiques, es centrà poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 -als 21 anys- fou cridat a files de forma obligatòria com a soldat, motiu que li var fer presentar-se a oposicions per aconseguir un lloc com metge segon a la sanitat militar, amb el número sis d'entre cent candidats. El seu primer destí de vuit mesos com a tinent va ser a Lleida, en el context de la III Guerra Carlina. El 1874 va ser destinat a Cuba, amb el grau de capità, on es contagià de paludisme i disenteria al treballar a llocs fortament insalubres amb pocs mitjans mèdics (Santa Hermosa -Camagüey-, a la manigua; i després a San Isidro, un destí encara pitjor a la trocha de l'Est que servia de reformatori dels militars conflictius i on atenia fins 300 malalts diaris,[8] per mort del metge en cap. Alguna vegada va tenir que agafar un fusell i defensar l`hospital amb els pacients menys greus).[9] De més a més tingué seriosos problemes amb els seus superiors en enfrontar-se amb la corrupció imperant a l'exèrcit, on era pràctica usual que oficials i caps superiors es repartissin una part dels aliments destinats als soldats ferits i malalts. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties (caquèxia palúdica), tenint moltes dificultats per percebre els salaris endarrerits.[10] De fet, anys després va escriure: a fuerza de súplicas y porfías, conseguí liquidar mis haberes, no sin dejar en las garras del aprovechado funcionario un 40 y hasta un 50 por 100 del importe de aquéllos.[11]

Autoretrat de Ramón y Cajal al seu laboratori de València

L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. Al juny de 1877 va llegir la seva tesi doctoral sobre la patogènia de la inflamació.[12] Aquest any va ingressar a la lògia Caballeros de la Noche nº 68 de Saragossa, amb el nom simbòlic Averroes. Cajal, però, no va ser mai un membre de la maçoneria gaire actiu. La seva correspondència posterior amb el Dr. Simarro indica un notable desengany envers aquest assumpte.[13] El 1878 va contraure la tuberculosi, amb una considerable hemoptisi (motiu que el va obligar a fer repòs durant un temps a Panticosa i a Sant Joan de la Penya); però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar -per encàrrec de la Diputació de Saragossa- l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885, com indiquen els seus escrits al Dr. Ferran.[14] Cajal va ratificar els treballs de Ferran i, per primera vegada, descrigué experimentalment la formació d'anticossos com peça fonamental per lluitar contra la malaltia.[15] De tota manera, les bones relacions entre els dos metges es van malmetre aviat; ja que mentre Ferran feia servir cultius de bacils vius a les seves vacunes, Cajal recomanava emprar bacils morts per evitar efectes iatrogènics desfavorables.[16] A València conegué al Dr. Lluís Simarro, qui li va ensenyar per primera vegada preparacions histològiques tenyides amb la tècnica de Golgi;[17] i també al Dr. Bartual, uns anys després (1889) catedràtic d'Histologia de la Universitat de València, amb qui va col·laborar en alguns estudis.[18]

El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'Histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona. Hi va viure cinc anys i al 1888 va escriure la seva teoria neuronal, mentre residia al carrer del Notariat, número 7.[19] A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va presentar una llarga sèrie de preparacions histològiques que foren premiades amb una medalla d'or, atorgada pel jurat internacional. Ell mateix va dir que 1888 fou: "mi año cumbre, mi año de fortuna".[20] Al maig d'aquest any va iniciar la publicació de la Revista Trimestral de Histología Normal y Patológica,[21] finançant l'edició amb diners propis. L'any 1889 va presentar a La Gaceta Médica Catalana un article sobre la hipnosi com anestèsic obstètric,[22] títolat: "Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica". Va ser el primer cas publicat sobre la hipnoanalgèsia.[23] Al carrer Bruc va muntar un petit laboratori, amb els animals d'experimentació al jardí.[24] Va ser tertulià habitual del Café de Pelai (després La Pajarera a la Plaça de Catalunya), fet que li va aportar una bona amistat amb el naturalista Odón de Buen, i soci de la penya del Casino Militar, on feia molt sovint partides d'escacs.[25] Cajal sempre va recordar amb gran afecte aquesta etapa de la seva vida. Conegué a la Facultat al degà Marià Batlles i Bertran de Lis, qui no volia que Cajal deixés la càtedra, un fet que aquest li va agrair profundament als seus escrits. Amb Claudi Sala i Pons va publicar diversos treballs sobre el sistema nerviós dels batracis.[26]. També foren deixebles seus Josep Maria Roca i Heras[27] i Manuel Duran i Ventosa.[28] Molts dels seus dibuixos de preparacions histològiques del sistema nerviós van ser pintats a l'oli per Ramon Padró i Pedret.[29]

El 1892 va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia patològica de la Universitat Central de Madrid. Va ser membre de l'Institut d'Higiene Alfons XIII, creat pel doctor Carlos Cortezo. Va assolir que el govern creés l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biològiques on hi va treballar fins al 1922, moment en què passà a realitzar la seva recerca científica a l'Institut Cajal, que mantindria la seva recerca a la seva mort.

Premi Rubio (1897), pel seu llibre Elementos de Histología. Premi Fauvelle de la Societat de Biologia de París (1896). Obtingué la Medalla de Moscú a 1900. Al febrer de 1901 any va rebre la Gran Creu d'Isabel la Catòlica de mans de la Reina Regent Maria Cristina.[30] Premi Martínez y Molina 1902 (conjuntament amb el seu germà Pedro).[31] Placa de la Academia Médico-Farmacéutica de Barcelona (1904).[32] A l'any 1905 li atorgaren la Medalla Helmholtz de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències, a 1914 va rebre la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa amb el grau de Commandeur, i a 1915 la Pour le Mérite per Ciències i Arts alemanya.[33] A 1907 va ingresar a la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, amb un discurs sobre el mecanisme de la regeneració dels nervis.[34] Des de 1907 a 1934 fou president de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis. L'any 1922, la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals li va concedir la medalla Echegaray.

Cajal també va ser un destacat fotògraf, tècnicament innovador i avançat al seu temps. L'any 1880 va aconseguir fer-se un autoretrat de 1,5 mm de costat, emprant un portaobjectes recobert d'una emulsió de gelatinobromur que -posat a la platina del microscopi- mostrava la seva cara en detall i que es considera un dels primers microfilms fets a l'Estat.[35] A 1912 va publicar Fotografía de los colores: bases científicas y reglas prácticas, llibre que destaca la importància del sistema autocrom i el gran futur de la fotografia en color.[36] Descriu en aquesta obra les seves experiències amb el mètode interferencial de Lippmann, Premi Nobel de Física (1908), fonament de l'holografia i potser el que més va interessar a Cajal.[37] Comprenent la necessitat de la fotografia aplicada en l'observació microscòpica i en l'ensenyança de l'histologia, va experimentar amb la estereoscòpia (1918) i va preparar ell mateix molt gravats fotolitogràfics.[38] Va escriure:

« «Si los objetos representados son demasiado complicados, á los dibujos exactos que copian formas ó estructura añadiremos esquemas ó semiesquemas aclaratorios. En fin, en algunos casos podrá prestarnos importantes servicios la microfotografía, suprema garantía de la objetividad de nuestras descripciones». »
— Reglas y consejos sobre investigación científica. (Reedició de 1913)

Com altres científics del seu temps, Cajal fou un naturalista de mèrit. L'any 1897 va ser elegit president de la Reial Societat Espanyola d'Història Natural.[39] Dintre d'aquest camp escrigué uns dels seus articles més peculiars: Las sensaciones de las hormigas (1921).[40]

Home d'una gran probitat personal i acadèmica, va refusar sempre càrrecs -com el Ministeri de Salut i Instrucció Pública, que li va oferir Moret l'any 1906- i privilegis. En aquest sentit -per exemple-, quan el seu fill va anar a estudiar a l'estranger, Cajal va pagar les despeses de la seva butxaca, tot i que presidia la JAE (institució creada per becar els estudiants).[41] Les seves dites són mereixedores d'antologia.[42]

« «Que la riqueza representa el sobretrabajo del proletario y que el placer del capitalista es la transfiguración del dolor y de las lágrimas del pobre». »
« «Que merced a la inquisición y al clericalismo, aquel sol que no se ponía nunca en nuestros dominios no fue jamás el sol de la ciencia y de la verdad, sino la hoguera del fanatismo y de la intolerancia religiosa». »
— Recuerdos de mi vida. Post scriptum (1899)
« «Me enorgullezco de no haber figurado nunca entre la clientela especial de las corridas de toros». »
— Charlas de café (1921)

A més dels seus treballs científics, Cajal va escriure molts relats curts de ficció amb el pseudònim de "Doctor Bacteria".[43]

Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residència de Madrid, als 82 anys.

Alguns dels grans deixebles de Ramón y Cajal foren: Francisco Tello Muñoz (1880-1958);[44] Fernando de Castro Rodríguez (1896-1967);[45] Rafael Lorente de Nó (1902-1991),[46] Nicolás Achúcarro (1880-1918),[47] Domingo Sánchez Sánchez (1860-1947)[48] i Pío del Rio Hortega (1882-1945).[49] Amb més de 50 anys de dedicació a la docència com professor i mentor, una de les seves preocupacions sempre fou aconsellar rectament a estudiants, investigadors joves i col·legues.[50] La seva escola, dispersada cap a Mèxic i els EUA per la guerra civil, i el seu estil de treball neurohistològic[51] van ser referències molt importants per investigadors posteriors, com Levi-Montalcini i Stanley Cohen, descobridors del factor de creixement nerviós i Premis Nobel de Medicina l'any 1986.[52]

Un altre Premi Nobel de Medicina, Severo Ochoa, va escriure al pròleg d'una edició del llibre de Cajal, Reglas y consejos sobre investigación científica: "Cómo surgió Cajal en el páramo científico de la España de su tiempo es para mí un milagro".

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. Allà va deixar admirat a Kölliker, qui fou el principal divulgador de la teoria per mitjà de la revista Zeitschrift für wissenschafliche Zoologie, a més de contactar amb Wilhelm His, Heinrich von Waldeyer (encunyador de la paraula neurona) o Gustav Schwalbe.[53] El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.[54] Un dels seus descobriments més importants, els "cons de creixement neural", va ser publicat a la Gaceta Sanitaria de Barcelona (nº 12, pp. 413–419) l'any 1890.[55] Aquestes extensions dels axons i les dentrites en desenvolupament són del tot necessàries per establir les correctes connexions sinàptiques del sistema nerviós.[56]

L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”.[57] Quan la seva dona li va donar el telegrama de comunicació del guardó al seu domicili, Cajal va dir: "Això és una broma dels estudiants" i s'en va anar a dormir ben tranquil. Després va llegir la notícia a la premsa.[58] El seu discurs llegit a Estocolm va tractar sobre Structure et connexions des neurones.[59]

Es conserven milers de preparacions histològiques de Cajal, moltes dibuixades per ell emprant una càmera lúcida.[60]

Sistema nerviós[modifica | modifica el codi]

Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre l’estructura i el funcionament del sistema nerviós. Els anomenats reticulistes creien que el teixit nerviós estava format per milers de milions de cèl·lules, unides les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quantitat de prolongacions que en dificultaven l’estudi. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mètode (tècnica d'impregnació argèntica, anomenada també "reacció negra")[61] mitjançant el qual, a l’atzar, tan sols una porció molt petita de cèl·lules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc d’aquell embolic de cèl·lules inservible, la tinció de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cèl·lules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tècnica revolucionària, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant això, el descobriment en detall de l’estructura del sistema nerviós és deguda a Santiago Ramón y Cajal, que en millorar la tinció (tècnica de doble impregnació) va revelar que aquest sistema estava constituït per cèl·lules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a través d’espais buits.[62]

L’investigador va decidir enfrontar-se, amb la seva teoria antireticulista, als gran científics de l’època, i va trobar en Golgi el més ferm detractor seu.

Els treballs de Ramón y Cajal sobre el sistema nerviós van ser reconeguts amb la concessió, el 1906, del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, guardó que va compartir, Ex aequo, amb Golgi.

De tota manera, Golgi va persistir en la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramón y Cajal. Un dels primers científics en acceptar les tesis de Cajal fou el neuropsiquiatra italià Eugenio Tanzi.[63] Anys després, a 1912 i 1913, Cajal va descobrir noves tincions histológiques pel teixit nerviós, encara d'utilitat (com la del sublimat d'or pels gliofilaments).[64] Les seves observacions sobre l'estructura i significat funcional de la neuroglia s'han confirmat molts anys després.[65] Cajal va intuir la relació dels astròcits amb el son.[66]

Un dels punts menys coneguts de les seves investigacions és el descobriment de les cèl·lules de Cajal-Retzius (Gustaf Retzius, 1842-1919, metge i històleg suec que les va descriure conjuntament amb ell). Aquest tipus especial de neurones té un paper fonamental en la formació del còrtex cerebral del fetus.[67] Gràcies a les seves capacitats d'observació i deducció científica va predir molts trets del comportament de dites cèl·lules, encara objecte d'estudi avui en dia.[68] Malgrat les limitacions d'augment i resolució pròpies del microscopi òptic, Cajal va descobrir estructures molt subtils del nucli de les cèl·lules nervioses, com les que ell va anomenar a 1903 "cossos accessoris" (ara coneguts com cossos de Cajal).[69] Aquests orgànuls, propers al nuclèol i funcionalment relacionats amb dita estructura,[70] semblen els responsables de la transcripció nuclear i són avui objecte d'investigació amb tècniques de biologia molecular i microscopia electrònica, impensables fa un segle.[71]

A la seva trajectòria científica es pot apreciar un leitmotiv en particular, l'intent de trobar enllaços entre les sensacions, el pensament i la voluntat, i l'estudi del sistema nerviós.[72]

L'obra de Cajal va més enllà d'un gran conjunt de descobriments histològics i neuroanatòmics. Arrelada en les idees de Darwin i James,[73] desenvolupa el concepte de plasticitat del sistema nerviós, entenent-lo com un ens evolutiu capaç de canviar com adaptació i resposta a les relacions de l'organisme i el medi. Estableix així la base de la moderna neurociència funcional.[74]

Reconeixements pòstums[modifica | modifica el codi]

Bitllet de 50 pessetes amb la imatge de Ramón y Cajal

El Govern de la II República va emetre un bitllet de 50 pessetes, l'any 1935, amb la seva efígie.

El General Franco, malgrat el tarannà lliberal de Cajal, li atorgà de forma pòstuma l'any 1952 (amb ocasió del centenari del seu naixement), el títol de marqués de Ramón y Cajal.[75]

En honor seu s'anomenà el cràter Cajal sobre la superfície de la lluna (1973) i, posteriorment, l'asteroide (117413) Ramonycajal descobert el 8 de gener de 2005 per Juan Lacruz.

L'Hospital Universitario Ramón y Cajal fou inaugurat l'any 1977, a Madrid.

A 1982, TVE va emetre una sèrie de producció pròpia sobre la vida de Ramón y Cajal (9 episodis i un documental introductori), protagonitzada per Adolfo Marsillach, un actor de gran semblança física amb el personatge (veure enllaç extern). Marsillach fou també el protagonista -molts anys abans-, amb Isabel de Pomés com la seva dona Silveria, d'una pel·lícula: Salto a la gloria (1959), dirigida per León Klimovsky.[76]

"Any Santiago Ramón y Cajal", organitzat pel COMB (2000).[77]

A 2010, Eduard Punset va presentar a TVE2 un documental titulat: Redes y neuronas, homenaje a Ramón y Cajal (veure enllaç extern).

Al desembre de l'any 2011 es va crear la Cátedra Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Ciències Mèdiques de l'Habana.[78]

Al novembre de 2014 els NIH van organitzar una exposició sobre les contribucions de Cajal a la neurociència: Cajal comes to America, al seu centre d'investigació neurològica "Porter Neuroscience Research Center" de Bethesda.[79]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ramón y Cajal». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  2. de Carlos Segovia, JA; Ramón y Cajal Agüeras, S «Pedro Ramón y Cajal. Médico, histólogo y docente» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002; 35 (4), pp: 465-474 [Consulta: 17 octubre 2016].
  3. Solsona, F «Justo Ramón Casasús» (en castellà). Revista Serrablo, 2000, Sep. 30 (117) [Consulta: 24 agost 2016].
  4. Nieto Amada, J «Educación y formación de Don Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Revista Serrablo, 1996, Dic. 26 (102) [Consulta: 28 setembre 2016].
  5. del Olmet, LA; de Torres Bernal, J «Cajal; historia intima y resumen cientifico del español más ilustre de su época» (en castellà). Impr. de J. Pueyo. Madrid, 1918, pp: 66-72 [Consulta: 27 novembre 2016].
  6. Márquez, MB «Santiago Ramón y Cajal: algo más que un fotógrafo» (en castellà). Ámbitos, 2004; 1/2 semestres (11-12), pp: 139-153 [Consulta: 7 desembre 2016].
  7. Palacios Sánchez, L; Vergara Méndez, LD; Liévano, JP; Guerrero, A «Santiago Ramón y Cajal, neurocientífico y pintor» (en castellà). Acta Neurol Colomb, 2015; 31 (4), pp: 454-461 [Consulta: 9 desembre 2016].
  8. Hodelín Tablada, R «Semblanza de Don Santiago Ramón y Cajal en el 160 aniversario de su nacimiento» (en castellà). Revista Cubana de Neurología y Neurocirugía, 2013; 3 (Extra 1), pp: 15-23 [Consulta: 22 novembre 2016].
  9. Fernández Santarén, J; García Barreno, P; Sánchez Ron, JM «Santiago Ramón y Cajal, un siglo después del Premio Nobel» (en castellà). Fundación Marcelino Botín, 2006 [Consulta: 8 octubre 2016].
  10. Abreu Ugarte, JE «Camagüey: estancia de Santiago F. Ramón y Cajal» (en castellà). Archivo Médico de Camagüey. Revista electrónica, 2009, noviembre-diciembre 13 (6) [Consulta: 20 juliol 2016].
  11. Ramon y Cajal, S «Recuerdos de mi vida (1923)» (en castellà). ISBN 9788484326946, Ed. Crítica, 2006. 1a part. Cap XXIV [Consulta: 6 desembre 2016].
  12. Ramon y Cajal, S «Patogenia de la inflamación: discurso para los ejercicios del grado de Doctor de Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Universidad Complutense. Fondo Antiguo y Colecciones Singulares, 26 de juny de 1877 [Consulta: 20 setembre 2016].
  13. Ferrer Benimeli, JA «El Dr. Simarro y la masonería» (en castellà). Investigaciones psicológicas, 1987; 4, pp: 223-226 [Consulta: 5 novembre 2016].
  14. Cid, F; Cruz, F; Pous Mas, T «Sobre la problemática científica del cólera (1885): una carta inédita de Santiago Ramón y Cajal a Jaime Ferrán» (en castellà). Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam, 1982, 2, pp. 373-384 [Consulta: 20 setembre 2016].
  15. Ramon y Cajal, S «Estudios sobre el microbio vírgula del cólera y las inoculaciones profilácticas» (en castellà). 1885. Tipografia del Hospicio Provincial. Zaragoza, Acta d'aprovació: 21 de juliol de 1885 [Consulta: 17 octubre 2016].
  16. Climent, F; Cid, J «Trets biogràfics del Dr. Jaume Ferran i Clua» (en català). Fundació Dr. Ferran. Tortosa, 1995, 2012 (Edició electrònica), pp: 27-32 [Consulta: 5 novembre 2016].
  17. Campos Bueno, JJ «Influencia de Simarro en la obra de Cajal: la tesis de Julio Perales y García» (en castellà). Rev Hist Psicol, 2004; 25 (4), pp: 23-30. ISSN: 0211-0040 [Consulta: 23 octubre 2016].
  18. Bartual Pastor, J; Bartual Magro, J «La amistad de Santiago Ramón y Cajal con Juan Bartual Moret a través de escritos y correspondencia inédita» (en castellà). 2011. Real Academia de Medicina y Cirugía de Cádiz [Consulta: 25 octubre 2016].
  19. Arboix, A; Gironell, A; de Fàbregues, O; Font, MA; et al «Història de la neurologia catalana». Societat Catalana de Neurologia, 2011, març [Consulta: 20 agost 2016].
  20. Durfort i Coll, M «La epapa barcelonesa de Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Quark, 2007, 39-40, pp: 66-72 [Consulta: 20 setembre 2016].
  21. Ramón y Cajal, S «Estructura de los centros nerviosos de las aves» (en castellà). Revista Trimestral de Histología Normal y Patológica, 1888, 1 May 1 (1), pp: 1-10 [Consulta: 11 octubre 2016].
  22. Ramón y Cajal Junquera, MÁ «Santiago Ramón y Cajal y la hipnosis como anestesia» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002, 35 (4), pp: 413-414 [Consulta: 17 setembre 2016].
  23. Lanfranco, RC; Canales-Johnson, A; Huepe, D «Hypnoanalgesia and the study of pain experience: from Cajal to modern neuroscience» (en anglès). Front Psychol, 2014 Sep 30; 5, pp: 1126. DOI: 10.3389/fpsyg.2014.01126. PMC: 4179709. PMID: 25324822 [Consulta: 25 octubre 2016].
  24. Rocha, A; Estévez, MA «Nota breu sobre els domicilis que va tenir Santiago Ramon y Cajal a Barcelona (1887-1892). Documents dels arxius municipals». Gimbernat, 2007, 47, pp. 127-129 [Consulta: 20 agost 2016].
  25. Cervós-Navarro, J «Cajal en Barcelona» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002, 35 (4), pp: 409-412 [Consulta: 25 octubre 2016].
  26. COMB. Unitat d'Estudis Acadèmics «Claudi Sala i Pons». Galeria de Metges Catalans, 2015 [Consulta: 8 desembre 2016].
  27. COMB. Unitat d'Estudis Acadèmics «Josep Maria Roca i Heras». Galeria de Metges Catalans, 2015 [Consulta: 9 desembre 2016].
  28. Corbella i Corbella, J «L'estada de Cajal a Barcelona, com a catedràtic (1887-1892). La formació frustrada d'escola» (en català). Gimbernat, 2012; 58, pp: 101-112 [Consulta: 9 desembre 2016].
  29. Catálogo de la exposición Arte y Carne. Patrimonio Histórico Universidad Complutense de Madrid «Sala 4: El orgullo de la especie» (en castellà). UCM, 2016 [Consulta: 20 setembre 2016].
  30. Langa, MA «Santiago Felipe Ramón y Cajal (1852 –1934). 1900-1934» (en castellà). Retazos Cajalianos. Unidad de Biblioteca, Documentación y Difusión –Instituto Cajal–CSIC–Madrid, 2015 Dic; 4, pàg: 10 [Consulta: 22 novembre 2016].
  31. Solsona, F «S. Ramón y Cajal y Zaragoza» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002; 35 (4,) pp: 385-394 [Consulta: 22 novembre 2016].
  32. Instituto Cajal «Placa de homenaje de la Academia Médico-Farmacéutica de Barcelona a Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Legado Cajal. Fondo Condecoraciones y Medallas, Imatges: 11376-001/11376-002 [Consulta: 22 novembre 2016].
  33. Ministerio de Educación y Ciencia «Ramón y Cajal, 1852-1934: Expediente administrativo y otros documentos» (en castellà). Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1978 [Consulta: 22 agost 2016].
  34. Real Academia Nacional de Medicina «Ramón y Cajal, Santiago». Académicos, 1907, sillón nº 38, 2013 [Consulta: 10 octubre 2016].
  35. Meseguer Peñalver, J «Arte y ciencia: consideraciones artísticas sobre los dibujos histológicos de Santiago Ramón y Cajal -Tesis Doctoral-» (en castellà). Universitat de Múrcia. Facultat de Belles Arts, 2014, pp: 82-83 [Consulta: 8 desembre 2016].
  36. Ramón y Cajal, Santiago «Fotografía de los colores: bases científicas y reglas prácticas» (en castellà). Las Tres Sorores, 2007, pàgs. 380 [Consulta: 12 octubre 2016].
  37. Ramón y Cajal, S «Fotografía de los colores: bases científicas y reglas prácticas» (en castellà). Imprenta y Librería de Nicolás Moya. Madrid, 1912, Sección Primera-Clasificación de los métodos heliocrómicos, pàgs. 312 [Consulta: 2 novembre 2016].
  38. Romero Santamaría, A «Cajal como fotógrafo» (en castellà). Santiago Ramón y Cajal. 1852-1934. 150 aniversario. "Visiones". Diputación de Zaragoza, 2002, llibre-catàleg. pp: 117-131 [Consulta: 20 octubre 2016].
  39. Fernández Ruiz, B «Cajal naturalista» (en castellà). Centenario de Cajal (Real Academia de Doctores de España). Conferencia, 2006. pp: 50-62 [Consulta: 20 octubre 2016].
  40. Ramón y Cajal, S «Las sensaciones de las hormigas» (en castellà). Real Sociedad Española de Historia Natural, tomo del 50.° aniv. Madrid, 1921, 15 Mar. pp: 555-572 [Consulta: 20 octubre 2016].
  41. Ramón y Cajal Junquera, Santiago «Ramón y Cajal, la voluntad de un sabio» (en castellà). Just in Time, 2006, pp. 289-290 [Consulta: 28 agost 2016].
  42. Viquidites «Santiago Ramón y Cajal». , 2015, 21 Desembre [Consulta: 26 agost 2016].
  43. Otis, L «Dr. Bacteria. The strange science fiction of Santiago Ramón y Cajal» (en anglès). LabLit.com, 2007, 11 Mar [Consulta: 25 agost 2016].
  44. Martínez Tello, JM «La Escuela de Cajal. La creación del primer Servicio de Anatomia Patológica en España por D. Francisco Tello» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002, 35 (4), pp: 475-480 [Consulta: 9 octubre 2016].
  45. Real Academia Nacional de Medicina «Castro Rodríguez, Fernando de». Académicos, 1964, sillón nº 40, 2013 [Consulta: 9 octubre 2016].
  46. Rodríguez Quiroga, A «De la neurohistología a la neurofisiología: la obra de Rafael Lorente de Nó» (en castellà). Arbor, 1999 Jun, 163 (642), pp: 187-203. DOI: 10.3989/arbor.1999.i642.1618 [Consulta: 9 octubre 2016].
  47. Tremblay, MÈ; Lecours, C; Samson, L; Sánchez-Zafra, V; Sierra, A «From the Cajal alumni Achúcarro and Río-Hortega to the rediscovery of never-resting microglia» (en anglès). Front Neuroanat, 2015 Apr 14; 9, pp: 45. DOI: 10.3389/fnana.2015.00045. PMC: 4396411. PMID: 25926775 [Consulta: 13 octubre 2016].
  48. Martín Albaladejo, C «Tendencias de la taxonomía entomológica española -Tesis Doctoral-» (en castellà). UCM. Facultat de Ciències Biològiques, 2000 27 Jun; Cap.4, pàg: 305 [Consulta: 22 novembre 2016].
  49. Fresquet, JL «Pío del Río Hortega» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2015 [Consulta: 9 octubre 2016].
  50. Andres-Barquin, PJ «Ramón y Cajal: a century after the publication of his masterpiece» (en anglès). Endeavour, 2001 Mar; 25 (1), pp: 13-17. PMID: 11314455 [Consulta: 23 octubre 2016].
  51. De Carlos, JA; Pedraza, M «Santiago Ramón y Cajal: The Cajal Institute and the Spanish Histological School» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2014 Oct; 297 (10), pp: 1785-1802. DOI: 10.1002/ar.23019. PMID: 25125377 [Consulta: 25 octubre 2016].
  52. Levi-Montalcini, R «The Nerve Growth Factor: Thirty-Five Years Later» (en anglès). Gifts of Speech, Nobel Lecture, December 8, 1986 at Stockholm Concert Hall, Stockholm, Sweden [Consulta: 25 octubre 2016].
  53. López-Muñoz, F; Álamo, C; García-García, P; Boya, J «Relevancia histórica de la teoría neuronal un siglo después del Nobel de Cajal: implicaciones psiquiátricas y psicofarmacológicas» (en castellà). Psiq Biol, 2006 Sep; 13 (5), pp. 167-182. DOI: 10.1016/S1134-5934(06)75359-3 [Consulta: 14 octubre 2016].
  54. Llinàs, RR «The contribution of Santiago Ramón y Cajal to functional neuroscience» (en anglès). Nat Rev Neurosci, 2003 Jan; 4 (1), pp. 77-80. DOI: 10.1038/nrn1011. PMID: 12511864 [Consulta: 23 octubre 2016].
  55. Tamariz, E; Varela-Echavarría, A «The discovery of the growth cone and its influence on the study of axon guidance» (en anglès). Front Neuroanat, 2015 May 15; 9, pp. 51. DOI: 10.3389/fnana.2015.00051. PMC: 4432662. PMID: 26029056 [Consulta: 8 octubre 2016].
  56. Garcia-Marin, V; Garcia-Lopez, P; Freire, M «The growth cone as seen through Cajal's original histological preparations and publications» (en anglès). J Hist Neurosci, 2009; 18 (2), pp. 197-210. DOI: 10.1080/09647040801961430. PMID: 19367487 [Consulta: 28 octubre 2016].
  57. Nobelprize.org «Santiago Ramón y Cajal - Facts» (en anglès). Nobel Media AB Web, 2016, 26 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  58. Villanueva-Meyer, M «Santiago Ramón y Cajal (1852-1934): Padre de la neurociencia moderna e investigador adelantado a su tiempo» (en castellà). Galenus, 2016 Abr; 56, 9 (1), pp. 82-84 [Consulta: 28 octubre 2016].
  59. Ramón y Cajal, S «Structure et connexions des neurones. Conference Nobel, tenue à Stockolm le 12 Décembre 1906» (en francès). Archivo di Fisiologia (separata), 1907 Nov; 5 (1), pàgs. 25 [Consulta: 21 octubre 2016].
  60. Garcia-Lopez, P; Garcia-Marin, V; Freire, M «The histological slides and drawings of Cajal» (en anglès). Front Neuroanat, 2010 Mar 10; 4, pp. 9. DOI: 10.3389/neuro.05.009.2010. PMC: 2845060. PMID: 20339483 [Consulta: 28 octubre 2016].
  61. Torres-Fernández, O «La técnica de impregnación argéntica de Golgi. Conmemoración del centenario del premio nobel de Medicina (1906) compartido por Camillo Golgi y Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Revista Biomédica, 2006, 26 (4), pp: 498-508. DOI: 10.7705/biomedica.v26i4.315. ISSN: 0120-4157 [Consulta: 13 octubre 2016].
  62. De Carlos, JA; Borrell, J «A historical reflection of the contributions of Cajal and Golgi to the foundations of neuroscience» (en anglès). Brain Res Rev, 2007 Aug; 55 (1), pp: 8-16. DOI: 10.1016/j.brainresrev.2007.03.010. PMID: 17490748 [Consulta: 8 octubre 2016].
  63. Glickstein, M «Golgi and Cajal: The neuron doctrine and the 100th anniversary of the 1906 Nobel Prize» (en anglès). Curr Biol, 2006 Mar 7; 16, pp. R147-151. DOI: 10.1016/j.cub.2006.02.053. PMID: 16527727 [Consulta: 8 octubre 2016].
  64. Ramon y Cajal, S «Recuerdos de mi vida (1923)» (en castellà). ISBN 9788484326946, Ed. Crítica, 2006. 2a part. Cap XXV [Consulta: 18 setembre 2016].
  65. Navarrete, M; Araque, A «The Cajal school and the physiological role of astrocytes: a way of thinking» (en anglès). Front Neuroanat, 2014 May 19; 8, pp: 33. DOI: 10.3389/fnana.2014.00033. PMC: 4032926. PMID: 24904302 [Consulta: 14 octubre 2016].
  66. Tso, MC; Herzog, ED «Was Cajal right about sleep?» (en anglès). BMC Biol, 2015 Aug 25; 13, pp: 67. DOI: 10.1186/s12915-015-0178-5. PMC: 4548903. PMID: 26303078 [Consulta: 14 octubre 2016].
  67. Villar-Cerviño, V; Marín, O «Cajal-Retzius cells» (en anglès). Curr Biol, 2012 Mar 20; 22 (6), pp: R179. DOI: 10.1016/j.cub.2012.01.016. PMID: 22440796 [Consulta: 14 octubre 2016].
  68. Gil, V; Nocentini, S; Del Río, JA «Historical first descriptions of Cajal-Retzius cells: from pioneer studies to current knowledge» (en anglès). Front Neuroanat, 2014 May 27; 8, pp: 32. DOI: 10.3389/fnana.2014.00032. PMC: 4034043. PMID: 24904301 [Consulta: 14 octubre 2016].
  69. Lafarga, M; Casafont, I; Bengoechea, R; et al «Cajal's contribution to the knowledge of the neuronal cell nucleus» (en anglès). Chromosoma, 2009 Aug; 118(4), pp: 437-43. DOI: 10.1007/s00412-009-0212-x. PMID: 19404660 [Consulta: 18 octubre 2016].
  70. Torres Montaner, A «El cuerpo accesorio de Cajal» (en castellà). Rev Esp Patol, 2002; 35 (4), pp: 529-532 [Consulta: 18 octubre 2016].
  71. Palanca, A; Casafont, I; Berciano, MT; Lafarga, M «Reactive nucleolar and Cajal body responses to proteasome inhibition in sensory ganglion neurons» (en anglès). Biochim Biophys Acta, 2014 Jun; 1842 (6), pp: 848-859. DOI: 10.1016/j.bbadis.2013.11.016. PMID: 24269586 [Consulta: 18 octubre 2016].
  72. Gamundí, A; Ferrús, A «Santiago Ramón y Cajal: cien años después» (en castella). Ed. Pirámide-UIB, 2006, pàg: 74 [Consulta: 24 octubre 2016].
  73. Ferreira, FR; Nogueira, MI; Defelipe, J «The influence of James and Darwin on Cajal and his research into the neuron theory and evolution of the nervous system» (en anglès). Front Neuroanat, 2014 Jan 29; 8, pp. 1. DOI: 10.3389/fnana.2014.00001. PMC: 3905238. PMID: 24523676 [Consulta: 13 octubre 2016].
  74. Delgado-García, JM «Cajal and the Conceptual Weakness of Neural Sciences» (en anglès). Front Neuroanat, 2015 Sep 30; 9, pp. 128. DOI: 10.3389/fnana.2015.00128. PMC: 4588005. PMID: 26483644 [Consulta: 13 octubre 2016].
  75. Ministerio de Justicia «Decreto de 1 de abril de 1952 por el que se hace merced de Título del Reino, con la denominación de Marqués de Ramón y Cajal a favor de don Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). BOE, 1 abr. 1952, n. 92, p. 1482. Ref. 1952/03692 [Consulta: 25 agost 2016].
  76. Carrascal Marino, E «De "este país no tiene arreglo" a ... Salto a la gloria (1959)» (en castellà). Rev Med Cine, 2005; 1 (2), pp. 36-41 [Consulta: 23 octubre 2016].
  77. COMB «Homenatge al Nobel de Medicina de l’any 1906». Servei d'Informació Col·legial, Núm. 94, Maig-Juny-Juliol 2000 [Consulta: 22 agost 2016].
  78. Universidad de Ciencias Médicas de la Habana «Pàgina web de la Cátedra Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). Centro Nacional de Información de Ciencias Médicas, 2016 [Consulta: 12 octubre 2016].
  79. NIH «NIH Exhibits Original Cajal Neuroscience Drawings» (en anglès). NIH IRP (Intramural Research Program at the National Institutes of Health), 2015 [Consulta: 19 octubre 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Santiago Ramón y Cajal
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Ramón y Cajal Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Manuel María José de Galdo
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 17

1897-1934
Succeït per:
Gregorio Marañón y Posadillo
Precedit per:
Juan Valera y Alcalá Galiano
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira I

1934
Succeït per:
Blas Cabrera Felipe