Santiago Ramón y Cajal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el premi nobel de medicina. Si cerqueu l'avinguda de València, vegeu «Avinguda del Doctor Santiago Ramón y Cajal».
Nobel prize medal.svgSantiago Ramón y Cajal
Cajal-Restored.jpg
Naixement 1 de maig de 1852
Petilla de Aragón
Mort

17 d'octubre de 1934(1934-10-17) (als 82 anys)


Madrid
Es coneix per Llei de la polarització dinàmica que explica el funcionament de les neurones
Camp científic Metge científic en histologia i neuroanatomia
Cònjuge Silveria Fañanás
Pares Justo Ramón Casasús i Antonia Cajal
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1906.[1] Germà de Pedro Ramón y Cajal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa d'homenatge a Santiago Ramón y Cajal a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Va néixer el 1852 al poble de Petilla de Aragón, enclavament navarrès a la província de Saragossa. Era fill de Justo Ramón Casasús -cirurgià-[2] i Antonia Cajal, provinents de la població aragonesa de Larrés, pertanyent al municipi de Sabiñánigo (Osca). Tota la seva infantesa i adolescència es veié marcada pels continus canvis de residència dels seus pares per diverses poblacions aragoneses. Va realitzar els estudis primaris als escolapis a Jaca i el Batxillerat a l'Institut d'Osca en uns anys marcats per l'agitació social, el desterrament d'Isabel II i la Primera República, proclamada just quan finalitzava els seus estudis de Batxillerat. Va estudiar medicina a la Universitat de Saragossa, on tota la seva família es va traslladar el 1870. De família aragonesa per ambdues branques i educat a l'Aragó, Ramon y Cajal es considerà sempre aragonès, malgrat la seva naixença en un territori jurídicament navarrès com Petilla d'Aragó, i així ho proclamà al seus escrits. Persona de múltiples inquietuds intel·lectuals i artístiques, es centrà poc en els seus estudis universitaris, i en llicenciar-se el 1873 tan sols va aconseguir un lloc a la sanitat militar, amb el número sis d'entre cent candidats. El seu primer destí com a tinent va ser a Lleida, en el context de la III Guerra Carlina. El 1874 va ser destinat a Cuba, amb el grau de capità, on es contagià de paludisme i disenteria al treballar a llocs fortament insalubres amb pocs mitjans mèdics. De més a més tingué seriosos problemes amb els seus superiors en enfrontar-se amb la corrupció imperant a l'exèrcit, on era pràctica usual que oficials i caps superiors es repartissin una part dels aliments destinats als soldats ferits i malalts. Va ser traslladat d'un lloc a un altre fins a retornar a Espanya el juny del 1875 com a "inutilitzat en campanya", a causa de les seves malalties (caquèxia palúdica), tenint moltes dificultats per percebre els salaris endarrerits.[3]

Autoretrat de Ramón y Cajal al seu laboratori de València

L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'Histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona. Hi va viure cinc anys i al 1888 va escriure la seva teoria neuronal, mentre residia al carrer del Notariat, número 7.[4] A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va presentar una llarga sèrie de preparacions histològiques que foren premiades amb una medalla d'or, otorgada pel jurat internacional. Cajal sempre va recordar amb gran afecte aquesta etapa de la seva vida.

El 1892 va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia patològica de la Universitat Central de Madrid. Va ser membre de l'Institut d'Higiene Alfons XIII, creat pel doctor Carlos Cortezo. Va assolir que el govern creés l'any 1902 un modern Laboratori d'Investigacions Biològiques on hi va treballar fins al 1922, moment en què passà a realitzar la seva recerca científica a l'Institut Cajal, que mantindria la seva recerca a la seva mort. A l'any 1905 li atorgaren la Medalla Helmholtz de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències, a 1914 va rebre la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa amb el grau de Commandeur, i a 1915 la Pour le Mérite per Ciències i Arts alemanya.[5] L'any 1922, la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals li va concedir la medalla Echegaray.

Home d'una gran probitat personal i acadèmica, va refusar sempre càrrecs -com el Ministeri de Salut i Instrucció Pública, que li va oferir Moret l'any 1906- i privilegis. Les seves dites són mereixedores d'antologia.[6]

A més dels seus treballs científics, Cajal va escriure molts relats curts de ficció amb el pseudònim de "Doctor Bacteria".[7]

Va morir el 17 d'octubre de 1934 a la seva residència de Madrid.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1888, durant la seva estada a Barcelona, aplicant el mètode de tinció de Camillo Golgi descobreix els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cèl·lules nervioses, de la substància grisa i del sistema nerviós cerebroespinal. La seva teoria va ser acceptada el 1889, durant el Congrés de la Societat Anatòmica Alemanya celebrat a Berlín. El seu esquema estructural del sistema nerviós com un aglomerat d'unitats independents i definides va passar a conèixer-se com "doctrina de la neurona" i en ella destaca la llei de la polarització dinàmica, model capaç d'explicar la transmissió unidireccional de l'impuls nerviós.

L'any 1906 fou guardonat, juntament amb l'italià Camillo Golgi, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia “pels seus estudis sobre el sistema nerviós”.[8]

Sistema nerviós[modifica | modifica el codi]

Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre l’estructura i el funcionament del sistema nerviós. Els anomenats reticulistes creien que el teixit nerviós estava format per milers de milions de cèl·lules, unides les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quantitat de prolongacions que en dificultaven l’estudi. El 1875, Camillo Golgi va trobar un mètode mitjançant el qual, a l’atzar, tan sols una porció molt petita de cèl·lules es tenyien completament i al mateix temps. En lloc d’aquell embolic de cèl·lules inservible, la tinció de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes cèl·lules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi havia al seu voltant. Aquesta va ser una tècnica revolucionària, ja que va permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes fins al moment. No obstant això, el descobriment de l’estructura dels sistema nerviós és deguda a Santiago Ramón y Cajal, que en millorar la tinció va revelar que aquest sistema estava constituït per cèl·lules separades, ben definides i que es comunicaven entre si a través d’espais buits. L’investigador va decidir enfrontar-se, amb la seva teoria antireticulista, als gran científics de l’època, i va trobar en Golgi el més ferm detractor seu. Els treballs de Ramón y Cajal sobre el sistema nerviós van ser reconeguts amb la concessió, el 1906, del premi Nobel de fisiologia i medicina, guardó que va compartir, Ex aequo, amb Golgi. De tota manera, Golgi va persistir en la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramón y Cajal.

Reconeixements pòstums[modifica | modifica el codi]

El General Franco, malgrat el tarannà lliberal de Cajal, li atorgà de forma pòstuma l'any 1952 (amb ocasió del centenari del seu naixement), el títol de marqués de Ramón y Cajal.[9]

En honor seu s'anomenà el cràter Cajal sobre la superfície de la Lluna (1973) i, posteriorment, l'asteroide (117413) Ramonycajal descobert el 8 de gener de 2005 per Juan Lacruz.

L'"Hospital Universitari Ramón y Cajal" fou inaugurat l'any 1977, a Madrid.

"Any Santiago Ramón y Cajal", organitzat pel COMB (2000).[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ramón y Cajal». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  2. Solsona, F «Justo Ramón Casasús» (en castellà). Revista Serrablo, 2000, Sep. 30 (117) [Consulta: 24 agost 2016].
  3. Abreu Ugarte, JE «Camagüey: estancia de Santiago F. Ramón y Cajal» (en castellà). Archivo Médico de Camagüey. Revista electrónica, 2009, noviembre-diciembre 13 (6) [Consulta: 20 juliol 2016].
  4. Arboix, A; Gironell, A; de Fàbregues, O; Font, MA; et al «Història de la neurologia catalana». Societat Catalana de Neurologia, 2011, març [Consulta: 20 agost 2016].
  5. Ministerio de Educación y Ciencia «Ramón y Cajal, 1852-1934: Expediente administrativo y otros documentos» (en castellà). Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1978 [Consulta: 22 agost 2016].
  6. Viquidites «Santiago Ramón y Cajal». , 2015, 21 Desembre [Consulta: 26 agost 2016].
  7. Otis, L «Dr. Bacteria. The strange science fiction of Santiago Ramón y Cajal» (en anglès). LabLit.com, 2007, 11 Mar [Consulta: 25 agost 2016].
  8. Nobelprize.org «Santiago Ramón y Cajal - Facts» (en anglès). Nobel Media AB Web, 2016, 26 Aug [Consulta: 26 agost 2016].
  9. Ministerio de Justicia «Decreto de 1 de abril de 1952 por el que se hace merced de Título del Reino, con la denominación de Marqués de Ramón y Cajal a favor de don Santiago Ramón y Cajal» (en castellà). BOE, 1 abr. 1952, n. 92, p. 1482. Ref. 1952/03692 [Consulta: 25 agost 2016].
  10. COMB «Homenatge al Nobel de Medicina de l’any 1906». Servei d'Informació Col·legial, Núm. 94, Maig-Juny-Juliol 2000 [Consulta: 22 agost 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Santiago Ramón y Cajal
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Ramón y Cajal Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Manuel María José de Galdo
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 17

1897-1934
Succeït per:
Gregorio Marañón y Posadillo
Precedit per:
Juan Valera y Alcalá Galiano
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira I

1934
Succeït per:
Blas Cabrera Felipe