Vés al contingut

Jean-Martin Charcot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Martin Charcot
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1825 Modifica el valor a Wikidata
París () Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1893 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Montsauche-les-Settons (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacióagrégation de médecine (fr) Tradueix
Liceu Condorcet
Lycée Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, neurologia i psiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, psiquiatre, neuròleg, psicòleg, neurocientífic, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1840 Modifica el valor a Wikidata - 1893 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHospital de la Salpêtrière Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesSigmund Freud i Vladimir Gavrilovich Dekhterev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralEugen Bleuler, Alfred Binet i Édouard Brissaud Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJehanne Charcot, Jean-Baptiste Charcot Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 125131287Modifica el valor a Wikidata

Jean-Martin Charcot[1] (París, 29 de novembre de 1825 - Montsauche-les-Settons, 16 d'agost de 1893) va ser un neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l'Académie de médecine (1873) i de l'Académie des Sciences (1883).

Se'l considera, juntament amb Guillaume Duchenne, pare de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos de la història de la medicina.

A partir de 1862 va prestar els serveis a l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com selecta, i s'incloïen entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe, Jean Leguirec, i d'altres. Fou un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a Sigmund Freud en la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvolupà a la seva teoria de la psicoanàlisi.

Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurologia) a la Salpêtrière, i centrà els seus estudis en la histèria, l'epilèpsia i altres trastorns neurològics.

Va descobrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va diferenciar de l'atròfia muscular de Duchenne-Aran, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la síndrome de Charcot (artropaties del genoll, maluc i altres articulacions). El peu de Charcot és un quadre que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics, semblant a una cel·lulitis.

Al nostre país va tenir com a deixeble el psiquiatre sabadellenc Francesc de Paula Xercavins i Rius.

Professor Charcot mostrant als seus estudiants una dona histèrica en estat de xoc.

Obres escrites

[modifica]
  • Leçons cliniques sur les maladies des veillards et les maladies chroniques (1867)
  • Leçons sur les maladies du foie, des voies biliaires et des reins (1877)
  • Leçons sur les maladies du système nerveux (1872-1887)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Biografia amb il·lustracions i detalls web del Centre hospitalier Charcot Arxivat 2008-02-05 a Wayback Machine. (francès)
  • Jean Martin Charcot, La foi qui guérit Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine., Éditions Félix Alcan, París, 1897 (francès)