Jean-Martin Charcot
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 novembre 1825 ![]() París () ![]() |
Mort | 16 agost 1893 ![]() Montsauche-les-Settons (Tercera República Francesa) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montmartre ![]() |
Catedràtic | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | agrégation de médecine (fr) ![]() Liceu Condorcet Lycée Saint-Louis ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, neurologia i psiquiatria ![]() |
Lloc de treball | París ![]() |
Ocupació | metge, psiquiatre, neuròleg, psicòleg, neurocientífic, dibuixant ![]() |
Activitat | 1840 ![]() ![]() |
Ocupador | Hospital de la Salpêtrière ![]() |
Membre de | |
Alumnes | Sigmund Freud i Vladimir Gavrilovich Dekhterev (en) ![]() ![]() |
Obra | |
Estudiant doctoral | Eugen Bleuler, Alfred Binet i Édouard Brissaud ![]() |
Família | |
Fills | Jehanne Charcot, Jean-Baptiste Charcot ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() |
Jean-Martin Charcot[1] (París, 29 de novembre de 1825 - Montsauche-les-Settons, 16 d'agost de 1893) va ser un neuròleg francès, professor d'anatomia patològica, titular de la càtedra de malalties del sistema nerviós, membre de l'Académie de médecine (1873) i de l'Académie des Sciences (1883).
Se'l considera, juntament amb Guillaume Duchenne, pare de la neurologia moderna i un dels més grans metges francesos de la història de la medicina.
A partir de 1862 va prestar els serveis a l'Hospital de la Salpêtrière de París, hospital que es va fer famós per les investigacions sobre la histèria. Les classes dels dimarts atreien una concurrència tan nodrida com selecta, i s'incloïen entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe, Jean Leguirec, i d'altres. Fou un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a Sigmund Freud en la possibilitat de l'existència de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que més endavant desenvolupà a la seva teoria de la psicoanàlisi.
Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els símptomes de la histèria (paràlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els símptomes dels pacients histèrics per suggestió hipnòtica. El 1882 va crear una càtedra de clínica de les malalties nervioses (la primera càtedra de neurologia) a la Salpêtrière, i centrà els seus estudis en la histèria, l'epilèpsia i altres trastorns neurològics.
Va descobrir nombroses malalties i síndromes neurològiques com l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va diferenciar de l'atròfia muscular de Duchenne-Aran, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi múltiple i altres neuropaties. També és conegut per la síndrome de Charcot (artropaties del genoll, maluc i altres articulacions). El peu de Charcot és un quadre que s'observa amb relativa freqüència en els diabètics, semblant a una cel·lulitis.
Al nostre país va tenir com a deixeble el psiquiatre sabadellenc Francesc de Paula Xercavins i Rius.
Obres escrites
[modifica]- Leçons cliniques sur les maladies des veillards et les maladies chroniques (1867)
- Leçons sur les maladies du foie, des voies biliaires et des reins (1877)
- Leçons sur les maladies du système nerveux (1872-1887)
Referències
[modifica]- ↑ «Jean-Martin Charcot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
[modifica]- Biografia amb il·lustracions i detalls web del Centre hospitalier Charcot Arxivat 2008-02-05 a Wayback Machine. (francès)
- Jean Martin Charcot, La foi qui guérit Arxivat 2008-01-18 a Wayback Machine., Éditions Félix Alcan, París, 1897 (francès)