Hospital de la Pitié-Salpêtrière

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióHospital de la Pitié-Salpêtrière
(fr) hôpital de la Pitié-Salpétrière Modifica el valor a Wikidata
P1000513 Paris XIII Salpetrière reductwk.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipushospital i centre hospitalari regional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1656 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Nombre de llits d'hospital1.603 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Empresa matriuAssistance Publique – Hôpitaux de Paris Modifica el valor a Wikidata
Part deAssistance Publique – Hôpitaux de Paris
Groupe hospitalier de la Pitié-Salpêtrière - Charles Foix (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaphp.fr… Modifica el valor a Wikidata
L'Hospital en temps de Napoléo

L'Hospital de la Pitié-Salpêtrière és un hospital situat a París, França. A principis del segle XX abandonà la seva funció d'hospici i manicomi.

En els seus orígens constituí una dependència de l'hospital general creat per Lluís XVI per albergar la munió de captaires que pul·lulaven pels carrers de la capital de França, constituint en no poques vegades un perill pels transeünts. En el seu origen, la Salpêtrière serví d'asil a les dones desgraciades i des-vàlides. El cos d'edifici anomenat de la Vierge és un vestigi de la primitiva construcció. El 1669, Lluís XIV menà reemplaçar la capella de l'establiment, consagrada a Sant Dionís, per una església de grans dimensions. El nou temple, posat sota l'advocació de Sant Lluís, fou construït amb subjecció als planells de l'arquitecte Le Vau, i consisteix en un domo octogonal obert per vuit arcades que formen naus radiants, les quals van a unir-se sota una cúpula central. El pòrtic i el vestíbul estan decorats amb columnes jòniques i un àtic. A la dreta de l'església s'hi troba el cos d'edifici anomenat Bâtiment Mazarin, i a l'esquerra el bâtiment Lassay, anomenat així perquè la marquesa de Lassay sufragà les despeses del la seva construcció.

La presó de la Force, on eren recloses les joves de vida airada, fou instal·lada en el centre de l'Hospital vers l'any 1684. En aquesta hi estigueren recloses Madame La Clairon, cèlebre artista, i no poques filles de famílies nobles. Les infermeries, el qual pavelló central fou orientat en la mateixa línia que el domo de l'església, i la porta d'entrada de l'hospici daten del 1780. la seva construcció durà set anys. El Consell general dels Hospicis féu suprimir el 1807 l'emprà cadenes, ferros candents aplicats a les mans i els peus i altres tortures emprades fins llavors amb els malalts nerviosos.

Conducció de prostitutes a La Salpêtrière

Els locals i dependències malsanes foren destruïts, així com els calabossos subterranis, i substituïts per altres de nous en excel·lents condicions higièniques. D'aquesta època daten els grans dormitoris. El 1815, la part de l'edifici destinada a epilèptics fou restaurada completament, instal·lant-se a continuació el taller de treball, que restà acabat el 1835. Pel mateix any es començà la construcció de 4 pavellons quadrats dividits en 16 cel·les destinades a dements furiosos o a malalts subjectes a l'acció de la justícia. El 1836, les habitacions d'aquesta nova secció, anomenada de Rambuteau, foren completades amb 14 cel·les més, edificades en forma de xalets suïssos i escampades en un vast terreny.

El 1848 les joves alienades, confoses fins llavors amb les adultes, restaren separades d'aquestes en dependències diferents. L'Escola municipal d'Infermeres fou annexionada a l'establiment el 1878, i el servei hidroteràpic quedà instal·lada el 1883. La superfície ocupada per l'Hospici és de 308.821 m². i en aquest hi existeixen milers de persones. Es troba distribuït en 45 cossos agrupades per barris amb els seus carrers i jardins. El manicomi, allunyat de l'Hospital, acollia centenars d'alineats. Les noies petites i les adultes tranquil·les ocupaven barris separats segons els diferents gèneres de demència. Per alineats i epilèptics existien també seccions especials.

L’hospital alberga l’Institut du cerveau et de la moelle épinière.

Treballadors de l'hospital[modifica]

Annie Anzieu, logopeda

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hospital de la Pitié-Salpêtrière