Jean-Baptiste Charcot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Baptiste Charcot
Jean-Baptiste Charcot.jpg
Jean-Baptiste Charcot
Dades biogràfiques
Naixement Jean-Baptiste Charcot
15 de juliol de 1867
Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena
Mort 16 de setembre de 1936(1936-09-16) (als 69 anys)
costa davant Reykjavik
Sepultura Cementiri de Montmartre
Nacionalitat França França
Es coneix per explorador i medallista olímpic
Activitat professional
Camp de treball Metge
Ocupació Metge i explorador
Esport Rugbi a 15
Posició Pilar
Trajectòria
Anys Equip Competicions
- Racing Métro 92
Principals competicions
Anys Competició
Jocs Olímpics d'estiu de 1900
Dades familiars
Cònjuge Jeanne Hugo
Pare Jean-Martin Charcot
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Medaller
Competint per França França
Jocs Olímpics Anells olímpics
Vela
Plata París 1900 0-½ tona, 1a cursa
Plata París 1900 0-½ tona, 2a cursa

Jean-Baptiste Étienne Auguste Charcot, (Neuilly-sur-Seine, 15 de juliol de 1867 - en el mar a 30 milles al nord-oest de Reykjavik 16 de setembre de 1936) va ser un metge i explorador francès de les zones polars.

Biografia[modifica]

Era fill del metge Jean-Martin Charcot. Des de 1876 a 1885, assistí a l'École alsacienne, i practica molt els esports de boxa, rugby, esgrima i la vela a Ouistreham.

Des de 1883 a 1887, va fer nombrosos viatges amb el seu pare a Gal·les, les illes Shetland, les illes Hèbrides, les Feroe, Islàndia, Jan Mayen, els Països Baixos, Espanya i el Marroc, i va avorrir els països massa càlids.

El 1891, viatjà a Rússia com a metge.

L'any 1896, es casà amb Jeanne Hugo, néta de Victor Hugo, qui s'havia divorciat de Léon Daudet. Va participar com jugador de Rugby als Jocs Olímpics de 1896.[1]

En esport de vela va ser medalla de plata als Jocs Olímpics de l'any 1900.[2]

Expedicions a l'Antàrtida[modifica]

Gravat que representa el vaixell Pourquoi Pas ? IV.
Itinerari del Pourquoi Pas ? IV el 1908-10.

L'any 1903, va fer construir a Saint-Malo una goleta de tres pals de 32 metres anomenada Français i va organitzar la primera expedició francesa a l'Antàrtida que hivernà a l'illa Wandel el 1905, a la tornada es va divorciar i el 1907 es va tornar a casar amb la pintora Marguerite Cléry.[3] Va fer constuir un nou vaixell de 40 m d'exploració polar anomenat Pourquoi Pas ? IVequipat amb motor, tres laboratoris i una biblioteca.

L'agost de 1908, Charcot hivernà a l'illa Petermann, tornà el 1910 i confià les col·leccions de zoologia i botànica al Museu de Mònaco. Va descobrir l'illa Charcot. Va emmalaltir d'escorbut.

Jean-Baptiste Charcot

Cap de les missions polars[modifica]

A partir de l'any 1925, a causa de la seva edat avançada, ja no pot comandar el Pourquoi pas ?, però en restà a bord en qualitat de cap de les missions. Va fer moltes navegacions per l'Àrtic. El 1926, va ser elegit membre de l'Académie des sciences i se li confià una missió a la Terra de Jameson. Explorà la costa oriental de Groenlàndia i va recollir-ne molts fòssils i mostres d'insectes i de la flora.

El 1928, el Pourquoi Pas ? IV i el creuer Strasbourg (ex Allemand KMS Regensburg) van anar a la recerca d'un gran hidroavió francès, un « Latham 47 », desaparegut al comandament de Roald Amundsen, el qual cercava al general italià Nobile, que dirigia el dirigible Italia cap al Pol Nord. Aquesta recerca va ser inútil.

A partir de 1930, ell va preparar l'Any polar internacional. Va instal·lar a Groenlàndia la missió etnogràfica dirigida per Paul-Émile Victor que durà un any a Angmagsalik.

El setembre de 1936, el Pourquoi Pas ? IV va fer una escala a Reykjavik. Partiren el 15 de setembre cap a Saint-Malo, però el vaixell enfrontà una violenta tempesta que destruí el vaixell i matà tota la tripulació excepte el mestre timoner Eugène Gonidec.

De Jean-Baptiste Charcot se'n va recuperar el cadàver i està enterrat a París, al cimetière de Montmartre, el 12 d'octubre de 1936 després de funerals nacionals fets a la catedral Notre-Dame de París.

Homenatges[modifica]

Segell de 1938 amb l'efígie de Jean Charcot
  • El 1904, l'èxit de la seva expedició es va celebrar amb el xampany (Champagne) (« Mumm Cordon Rouge ». I l'empresa Mumm va editar pel centenari de l'expedició un coffret anomenat « Cordon Rouge Antartic » amb un xampany amb notes de llimona i poncem.
  • Hi ha escoles amb el nom de Jean-Baptiste Charcot a Saint-Malo, Cherbourg, Lyon, Maule, i a Ouistreham. A més d'una escola al Marroc.[4]
  • El centre de preparació militar marina(PMM) de Saint Malo/Dinard, que es va obrir el 1972, porta el nom de comandant Charcot. El banderí del centre té l'emblema del Pourquoi pas ?

Notes i referències[modifica]

  1. Fiche joueur de Jean-Baptiste Charcot sur finalesrugby.com
  2. (anglès) Résultats olympiques de Jean-Baptiste Charcot sur sports-reference.com
  3. Avec descendance par les familles Allart et Buret, voir Benoît Heimermann et Gérard Janichon, Charcot, le gentleman des pôles, Éditions Ouest-France § du Pen-Duick (1991).
  4. école au Maroc

Obres[modifica]

Croquis de l'illa Adelaida.
  • Voyage au pôle Sud (1903-1905), Librairie Gelly, 1971
  • Le « Pourquoi pas ? » dans l'Antarctique 1908-1910, Arthaud, Paris, 1996 ISBN 2-7003-1088-8
  • La Mer du Groenland, GNGL Productions, 1998 ISBN 2-913623-00-X

Bibliografia[modifica]

  • Auguste Dupouy, Charcot, Plon, Paris, 1938
  • Henri Queffélec, Le Grand départ, Charcot et le "Pourquoi pas?", Presses de la cité, Paris, 1977, 276 pages, ISBN 2-258-00286-9
  • Henri Kubnick, Charcot et les expéditions polaires, Mame, Tours, 1938
  • Marthe Emmanuel, J-B Charcot, le polar gentleman, Alsatia, Paris, 1945
  • Anne-Marie Vallin-Charcot, Marie Foucard et Serge Kahn, Sur les traces de Jean-Baptiste Charcot, Atlantica, Biarritz ISBN 2-84394-800-2
  • Serge Kahn, Jean-Baptiste Charcot explorateur des mers, navigateur des pôles, Glénat, 2006, 192 pages ISBN 2-7234-5250-6
  • Alexis Le Conniat, Au Vent de le destinée, l'ultime expédition du Pourquoi Pas ?, éditions Keltia Graphic, Kergwenn, 29540 Spézet (Réédition, 2007).
  • Kate Cambor, Belle Époque, Jeanne Hugo, Léon Daudet et Jean-Baptiste Charcot face à leur destin, Flammarion, 2009.

Fonts[modifica]

Els papers personals de Jean-Baptiste Charcot es conserven alsx Archives nationales amb el codi 669AP.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Charcot Modifica l'enllaç a Wikidata