Illa Charcot
 Illa Charcot | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
|
| ||||
| Epònim | Jean-Martin Charcot | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Regió geogràfica | Regió Antàrtica | |||
| Població | ||||
| Total | 0 | |||
| • Densitat | 0 hab/km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1.500 km² | |||
| Mesura |
40 km ( ) × 48 km ( ) km | |||
| Banyat per | oceà Antàrtic | |||
| Punt més alt |
Mount Monique  (600 m) | |||
 | ||||
Coord.: 69° 45′ S, 75° 15′ O / 69.750°S,75.250°O Illa Charcot o Terra Charcot és una illa de l'Antàrtida que fa 48 km de llargada i 40 km d'amplada, està totalment coberta de gel excepte en les muntanyes prominents que dominen la costa nord. L'illa Charcot es troba al Mar de Bellingshausen, a 89 km a l'oest de l'illa Alexander, i a uns 50 km al nord de l'illa Latady. El Cap Byrd situat a l'extrem nord és un punt geomorfològicament notable.
Història[modifica]
L'illa Charcot va ser descoberta l'11 de gener de 1910, per l'Expedició Antàrtica Francesa comandada per Jean-Baptiste Charcot, qui, per insistència de la tripulació i per la recomanació d'Edwin S. Balch i altres, la va batejar com Terra Charcot. Ho va fer en honor del seu pare, el famós metge, Jean-Martin Charcot.[1] La insularitat de la Terra Charcot va ser provada per Sir Hubert Wilkins, el 29 de desembre de 1929.
