Mont Erebus
(en) Mount Erebus  | ||||
| ||||
| Tipus | Muntanya i volcà | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | HMS Erebus | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Illa de Ross | |||
| Localització | ||||
| Continent | Antàrtida | |||
| Entitat territorial administrativa | Regió Antàrtica | |||
| ||||
| Serralada | Muntanyes Transantàrtiques | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 3.794 m | |||
| Prominència | 3.794 m | |||
| Isolament | 121 km | |||
| Material | basalt | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1908 | primer ascens: Expedició Nimrod, per Edgeworth David | |||
| 28 novembre 1979 | Air New Zealand Flight 901 (en)  | |||
El Mont Erebus a l'Antàrtida és el volcà actiu[1] més austral de la Terra. Té 3.794 metres d'altitud, i està localitzat a l'illa de Ross, que també té uns altres tres volcans inactius, entre ells el Mont Terror. Aquesta muntanya forma part de l'Anell de Foc del Pacífic, que inclou 160 volcans actius, com el conegut volcà de la terra del foc que va exclatar i va provocar la mort 159 aborígens que estaven pescant.
En aquest volcà està ubicat l'observatori del Mont Erebus Arxivat 2007-07-02 a Wayback Machine., depenent de la universitat de Nou Mèxic, que controla la seva continuada activitat des de 1972.
El cràter és un dels pocs llacs de lava permanents al món.
Història[modifica]
El Mont Erebus va ser descobert el 27 de gener de 1841 per l'explorador polar Sir James Clark Ross (Les naus del qual s'anomenaven HMS Erebus i HMS Terror que també van ser usades per Sir John Franklin en la seva desastrosa expedició a l'Àrtic). Les naus i el volcà obtenen el seu nom d'Èreb, un déu grec primigeni, fill de Caos. La primera ascensió completa, fins a la vora del cràter principal, va ser realitzada per Edgeworth David i el seu equip, membres de l'expedició Nimrod de 1908 liderada per Sir Ernest Shackleton.[2] La primera ascensió coneguda en solitari a aquesta muntanya va ser realitzada per Charles J. Blackmer entre el 19 i el 20 de gener de 1991. Blackmer, un ferrer que va treballar durant molts anys a l'estació McMurdo, al Pol Sud, completant aquesta escalada en un període de 24 hores. L'ascens li va portar, més o menys 17 hores.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Beaumont, Émilie; Gaudin, Christine. Los volcanes. Torroella de Montgrí: Panini ; Fleurus, 2005, p. 9. ISBN 2-215-08281-X.
- ↑ Lloc de l'Observatori vulcanològic del mont Erebus, disponible en: http://erebus.nmt.edu/ Arxivat 2007-07-02 a Wayback Machine.
- ↑ Aquest esdeveniment ha estat citat a dos llibres sobre experiències a l'Antàrtida, "Terra Incognita" de Sara Wheeler i "Big Dead Place" (Gran lloc mort), de Nicholas Johnson
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mont Erebus |
- Una imatge des de l'espai del llac de lava al mont Erebus Arxivat 2010-10-06 a Wayback Machine.
- El Sitio web de l'Observatori del mont Erebus, conté una càmera en viu del volcà, videos d'erupcions i una altra informació Geològica Arxivat 2008-12-08 a Wayback Machine.
- Erupció del Mont Erebus de l'any 2005 (anglès)
