1841
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1841 (mdcccxli) |
| Islàmic | 1257 – 1258 |
| Xinès | 4537 – 4538 |
| Hebreu | 5601 – 5602 |
| Calendaris hindús | 1896 – 1897 (Vikram Samvat) 1763 – 1764 (Shaka Samvat) 4942 – 4943 (Kali Yuga) |
| Persa | 1219 – 1220 |
| Armeni | 1290 |
| Rúnic | 2091 |
| Ab urbe condita | 2594 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1810 1820 1830 - 1840 - 1850 1860 1870 | |
| Anys | |
| 1838 1839 1840 - 1841 - 1842 1843 1844 | |
Esdeveniments[modifica]
- 20 de gener, Hong Kong, Xina: els britànics ocupen aquest enclavament.[1]
- 1 de febrer: Durant la Primera Guerra de l'Opi, Charles Elliot proclama de manera unilateral, Hong Kong territori britànic i els seus residents subjectes a la Corona.[2][3]
- 26 de novembre, Lleida: es funda l'Escola Normal de Mestres de Lleida
- Richard Owen descriu el primer sauròpode el Cetiosaure.[4]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 19 de febrer, Tortosa: Felip Pedrell i Sabaté, compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
- 8 de març, Barcelona, Província de Barcelona: Valentí Almirall, polític i escriptor en català.(m. 1904).[5]
- 3 d'abril, Móra d'Ebreː Filomena Ferrer i Galzeran, religiosa que impulsà la fundació del convent mínim de Móra.[6]
- 21 de maig, Sabadell, Província de Barcelona: Fèlix Sardà i Salvany, eclesiàstic apologista i escriptor català.
- 1 de setembre:
- 4 de desembre, Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (m. 1907).[9]
- 22 de desembre, Argentona, Província de Barcelona: Gliceri Nonell i Mas, sacerdot escolapi.
- Resta del món
- 14 de gener - Bourgesː Berthe Morisot, pintora impressionista francesa (m. 1895).[10]
- 18 de gener - Ambert, Puy-de-Dôme, Alvèrnia, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (m. 1894).[11]
- 28 de gener: Henry Morton Stanley, explorador britànic-americà (m. 1904).
- 30 de gener - París (França): Félix Faure, President de la República Francesa (m. 1899).
- 15 de febrer: Manuel Ferraz de Campos Sales, president del Brasil (m. 1913).
- 25 de febrer: Llemotges, Occitània: Auguste Renoir, pintor francès (m. 1919).[12]
- 1 de maig, Rendsburg: Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 6 d'agost, Aiud, Transsilvàniaː Florence Baker, exploradora britànica (m. 1916).[13]
- 25 d'agost: Berna (Suïssa): Emil Theodor Kocher, metge suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (m. 1917).[14]
- 8 de setembre, Nelahozeves, Imperi Austrohongarès: Antonín Dvořák, compositor txec (m. 1904).[15]
- 28 de setembre, Mouilleron-en-Pareds, França: Georges Clemenceau, polític francès (m. 1929).[16]
- 4 d'octubre: Prudente de Morais, president del Brasil (m. 1904).
- 6 de novembre, Mézin (França): Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (m. 1931).[17]
- 9 de novembre, Palau de Buckingham (Anglaterra): Eduard VII del Regne Unit fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit. (m. 1910).[18]
- 20 de novembre, Saint-Lin-Laurentides (Quebec) : Sir Wilfrid Laurier, nascut Henri-Charles-Wilfrid Laurier, fou el setè primer ministre del Canadà (m. 1919).[19]
- 20 de desembre, París (França): Ferdinand Buisson, pedagog i polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1927 (m. 1932).
Necrològiques[modifica]
- 22 de març, Japó: Tokugawa Ienari, 42è shogun.
- 4 d'abril, Washington, DC, EUA: William Henry Harrison, militar i polític, novè president dels EUA (n. 1773).[20]
- 1 de juny, Massy, França: Nicolas Appert, inventor francès (n. 1749).[21]
- 5 de setembre, Parma, Itàlia: Margherita Dall'Aglio, tipògrafa i empresària, dona de G. Bodoni, publicà el Manuale tipografico.[22]
- 26 de setembre, Danyang, Jiangsu (Xina): Gong Zizhen, pensador, escriptor i poeta xinès (n. 1792).[23]
- Roßleben: Christian Gottlob Rebs, crític i compositor musical.
Referències[modifica]
- ↑ The Chinese repository (en anglès), 1841, p. V.10 p.63.
- ↑ Walter, Xavier.. Petite histoire de la Chine. ISBN 978-2-212-53872-4.
- ↑ Hanes, William Travis, 1954-. The Opium Wars : the addiction of one empire and the corruption of another. Sourcebooks, 2007. ISBN 978-1-4022-0149-3.
- ↑ «Lagartos Terribles» (en castellà). El Pais, 27-08-1991. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Filomena Ferrer y Galcerán». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ «Josep Garcia i Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Terenci Thos i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Maria del Pilar Maspons i Labrós». Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Berthe Morisot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Huebner, Steven. «Chabrier, (Alexis-)Emmanuel». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.05351 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Benedetti, Maria Teresa.. Renoir. Barcelona: Planeta DeAgostini, [1998]. ISBN 84-395-7430-4.
- ↑ Theroux, Marcel. «Florence Baker: the polyglot slave girl turned intrepid explorer» (en anglès). The Guardian, 31-05-2020. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès americà). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Clemenceau» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Armand Fallières» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Edward VII | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «William Henry Harrison» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 31-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicolas Appert» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Dall'Aglio Margherita». Dizionario della Musica del Ducato di Parma, Piacenza e Guastalla. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1841 |