Vés al contingut

Josep Garcia i Oliver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Garcia i Oliver
Biografia
Naixement1r setembre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
17 desembre 1881 – 27 setembre 1883
← Francesc Taulina i GarrigaJoaquim Valentí i Fontrodona →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Mataró
Alcalde de Mataró
1874 – 1875
Alcalde de Mataró
1870 – 1872 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata

Josep Garcia i Oliver (Mataró, 1 de setembre de 183427 de setembre de 1883) fou un industrial i polític català.

Biografia

[modifica]

Orfe de ben petit, viatjà per Anglaterra i França el 1854 i el 1868 per tal d'aprendre innovacions tecnològiques. El 1854 va fundar la Societat d'Amics de la Instrucció de Mataró, que esdevindria l'Ateneu Mataronès. Començà a treballar en una fàbrica de paper i el 1863 fou un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Mataró, amb finalitats assistencials. Després de la revolució de 1868, formà part d'una coalició monàrquica liberal amb la qual fou elegit regidor de l'Ajuntament de Mataró, i fou alcalde de 1870 a 1872. Durant el sexenni democràtic, fou cap del Cercle Liberal de Mataró i fundà el diari la Voz de Iluro. Després del cop d'estat del general Pavía el 1874, fou nomenat alcalde provisional, i el 1877, regidor d'educació. També va escriure diversos fullets polítics en castellà. El 1876 fundà una fàbrica de lones i teixits amb el seu oncle, Oliver y Cía., i el 1880 en crearen una altra de productes químics. El 1881 va morir el seu oncle i ell sol va dirigir totes les fàbriques. A les eleccions generals espanyoles de 1881 fou elegit diputat per Mataró pel Partit Liberal Fusionista.[1] No va intervenir gaire al Congrés i va morir dos anys després.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]