Pere Guerau Maristany i Oliver

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Guerau Maristany i Oliver
Modest Teixidor. Retrat Comte de Lavern 193.jpg
Modest Teixidor i Torres (Barcelona, 1854-1927), Retrat de Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern (1919), oli sobre tela, 125 x 101 cm, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 193)
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de juny de 1901 – 27 de març de 1902
← ?
? →
Circumscripció Barcelona

25 de maig de 1910 – 18 de gener de 1912
Circumscripció Mataró[1]

10 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
Circumscripció Mataró
Dades biogràfiques
Naixement 12 de gener de 1863
el Masnou
Mort 23 de juliol de 1926(1926-07-23) (als 63 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Industrial
Altres dades
Partit polític Lliga Regionalista
Modifica dades a Wikidata

Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1926) fou un polític i industrial català, comte de Lavern.

Biografia[modifica]

Es llicencià en ciències exactes, física i química, i fou membre del Centre Escolar Catalanista (1893-1894), de l'IACSI (1893-1896) i de l'Ateneu Barcelonès, però es dedicà als negocis d'exportació de vins a Amèrica del Sud, mercè la qual va fer una gran fortuna. Poseia condecoracions del rei Carles III, Isabel la Catòlica, la Gran Creu d'Alfons XII i la d'Oficial de la Corona d'Itàlia. El 1911 el rei Alfons XIII li creà el títol de comte de Lavern.

Fou escollit diputat pel districte de Mataró com a liberal monàrquic a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1910 i 1919, així com senador per la província de Barcelona el 1905-1907. També fou president de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1910-1912), de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1908-1913) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona entre 1912 i la seva mort.

És reconeguda la seva activitat com a mecenes: fou el fundador del Casino del Masnou i de la càtedra Pere Grau dels Estudis Universitaris Catalans, a la primera exposició triomfant d'Hermen Anglada Camarasa a Barcelona (Sala Parés 1900) va ser dels pocs col·leccionistes -amb Santiago Rusiñol- que li comprà una obra (Casino de París), i va donar manuscrits de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya.

Li fou otorgada la Gran Creu de la Veneficència amb distintiu blanc. També va obtenir la Gran Creu del Mèrit Agrícola per la creació de camps experimentals, concursos entre els pagesos, difusió de la cultura agrícola i la creació, ja esmentada, dels Estudis Universitaris Catalans. [2]

L'any 1926, l'Ajuntament del Masnou va posar el seu nom al carrer on va néixer (carrer de la Quintana), que passà a anomenar-se "carrer de Pere Grau".[3]

A Lavern el comte hi féu construir una masia monumental anomenada Cal Maristany i feu enderrocar l'església romànica per a construir-n'hi una de nova i monumental (Sant Pere de Lavern) a càrrec del famós arquitecte Enric Sagnier. També va pagar la portada d'aigues al mateix poble (1914) i en agraïment se li van dedicar dos carrers, el carrer Comte de Lavern i el carrer Pere Grau.

Al Masnou, s'hi construí una finca, dissenyada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó l'any 1913, al carrer de Barcelona, número 48.[4]

Notes[modifica]

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. Bassegoda i Amigó, Buenaventura. Elogio del Conde de Lavern (en castellà). Barcelona, Imprenta de la casa de la P.Caridad: Academia de bellas artes de Barcelona, 1927. 
  3. «"En Masnou. A la memoria del Conde de Lavern"» (PDF). La Vanguardia, 02-07-1927, pàg. 7 [Consulta: 25 agost 2016].
  4. Rico Vázquez, Miquel; Roig Lerones, Marta. L’obra arquitectònica de Bonaventura Bassegoda i Amigó a la vila del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Històric Municipal, 2016 (La Roca de Xeix núm. 30). 

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Josep Armenteras i Vintró
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
19081913
Succeït per:
Robert Robert i Surís (comerç)
Lluís Sedó i Guichard (indústria)