Biblioteca de Catalunya
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | biblioteca nacional editor en accés obert biblioteca digital | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1907 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | IFLA European Bureau of Library, Information and Documentation Associations International Internet Preservation Consortium | ||||
| Tipus de documents | monografies, manuscrits, enregistraments sonors, gravats, dibuixos, mapes, fotografies, periòdics, material audiovisual | ||||
| Mida de la col·lecció o exhibició | 4.401.625 unitats (2020) 72 TB (2019) 63.800 metres lineals (2019) | ||||
| Membres | 299.552 (2019) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Directora | Eugènia Serra i Aranda (2012–) | ||||
| Directora | Eugènia Serra i Aranda | ||||
| Treballadors | 152 (2020) | ||||
| Propietat de | Generalitat de Catalunya | ||||
| Part de | Direcció General del Patrimoni Cultural | ||||
| Indicadors econòmics | |||||
| Pressupost | 7.837.130 € (2020) | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-932-70-23-00 | ||||
| Identificador libraries.org | 34869 | ||||
Premis
| |||||
| Lloc web | https://www.bnc.cat/ | ||||
     | |||||
.jpg)
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té la missió d'adquirir els fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Actualment disposa d'uns 3 milions de documents, amb 1.500 m lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 m més de dipòsit. La seva actual directora és Eugènia Serra.[1]
Va ser creada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic el 28 de maig de 1914,[2][3] en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. El 1940 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle xv propietat de l'Ajuntament de Barcelona. A part de la seu central té altres locals externs a la mateix ciutat i a l'Hospitalet de Llobregat.
Història
[modifica]Inicis
[modifica]Va ser creada el 1907 per l'Institut d'Estudis Catalans, fundat pel president de la Diputació de Catalunya, Enric Prat de la Riba, amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i s'ubicà en un angle del Palau de la Generalitat. Es regia per un patronat, format pel president de la Mancomunitat, el president i el secretari general de torn de l'IEC, un representant de cadascuna de les tres seccions de l'IEC, un inspector nomenat per l'IEC, un representant de la Mancomunitat i un altre de l'Ajuntament de Barcelona. També hi prenien part Isidre Bonsoms i Rafael Patxot, com a donadors de part de l'arxiu de la Biblioteca. El director de la Biblioteca actuava com a secretari del patronat.[4]
El seu objectiu inicial era formar una col·lecció que recollís les peces fonamentals del patrimoni bibliogràfic català. Al mateix temps, es va anar adquirint un seguit de col·leccions d'un excepcional interès artístic, científic i literari que donaren a la Biblioteca el caràcter de centre de recerca universal.[5] En gran part, l'origen d'aquests fons fou la societat civil. Es tracta d'un cas atípic, ja que la gran majoria de biblioteques nacionals de la resta d'Europa són el resultat d'una transformació de biblioteques reials, de monestirs o de col·leccions privades.[6]
El 1914, la Mancomunitat de Catalunya atorgà la Biblioteca el caràcter de servei cultural públic, i per això va obrir l'accés als investigadors i als estudiosos del país, i també va nomenar el primer director de la institució: el filòleg i professor de biblioteconomia Jordi Rubió i Balaguer.[7] El 1917 es van crear les seccions de Reserva Impresa i Col·leccions Especials, i de Música, que afavoriren la incorporació i la catalogació d'importants peces i col·leccions patrimonials. Poc després, el 1923, es va constituir la secció d'Estampes, Gravats i Mapes, on es reuní material gràfic, i des d'on es custodia la col·lecció de matrius de gravat més nombrosa de l'estat espanyol.[5] El desembre de 1922 la Biblioteca ja comptava amb 72.000 obres registrades i més de 100.000 volums. Obria de deu del matí a una del migdia i de cinc de la tarda a vuit del vespre i, per accedir-hi, era necessari proveir-se d'un carnet renovable cada any. Tenia organitzat el servei de préstec que permetia endur-se cinc obres durant quinze dies, previ dipòsit d'una garantia de 20 pessetes.
Trasllat i franquisme
[modifica]El 1930, Jordi Rubió i Balaguer, el director fundador, ja veia necessari el trasllat a un espai més gran, com l'antic Hospital de la Santa Creu.[7] El 1931, l'Ajuntament de Barcelona (encara amb el comte de Güell d'alcalde) aprovà la cessió de l'edifici com a seu de la Biblioteca però no fou el 1940, ja acabada la Guerra Civil, quan la institució, rebatejada pel règim franquista com a Biblioteca Central, hi va completar el trasllat.[5]
El 1939, Rubió fou purgat i desposseït del seu càrrec, i s'inicià un període que transformà la institució en una biblioteca sense orientació política catalanista. Durant aquests anys de penúria econòmica, el centre només suplia les mancances de biblioteques públiques i/o universitàries, i només va poder anar ampliant el seu patrimoni bibliogràfic gràcies a donacions de col·leccionistes privats i d'editorials.[5]
Biblioteca Nacional
[modifica]El 1981, la Biblioteca de Catalunya va esdevenir biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament.[8] Aquesta llei li atribuïa la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit legal dels documents impresos a Catalunya, paper que va ser reforçat amb la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, aprovada el 1993. Des del 1994 s'estructurà en quatre grans Unitats, la Bibliogràfica, la Gràfica, l'Hemeroteca i la Fonoteca.[5]
Digitalització i projectes de futur
[modifica]El 1998, la Biblioteca va reformar les naus gòtiques i va ampliar els seus espais, gràcies a la construcció d'un nou edifici de serveis. Als anys 2000 va iniciar la digitalització dels seus fons en una aposta per l'accés per mitjà de les tecnologies de la informació. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.[5]
Des del 2021, està produint un pòdcast sobre les seves col·leccions i serveis.[9]
Col·leccions
[modifica]El seu fons està format per prop de quatre milions de documents en diversos suports: llibres, revistes, diaris, manuscrits, gravats, mapes, partitures, enregistraments sonors i audiovisuals, CD-ROM i altres. Des de l'aprovació de la llei de Biblioteques el 1981 aplega aquells impresos i material enregistrat amb dipòsit legal de tot Catalunya. A més, des de la seva fundació, s'ha anat realitzar un programa d'ampliació de col·leccions, amb documents i biblioteques de diverses procedències, tant particulars com institucionals.[5]
Manuscrits
[modifica]
La Biblioteca de Catalunya acull una destacada col·lecció de documents, abastant des de manuscrits medievals a cartes i escrits de diverses personalitats destacades del segle xx. Entre els documents més destacats, s'hi troben: les Homilies d'Organyà, el Llibre de l'orde de cavalleria de Ramon Llull, cançoners provençals i catalans (segles xiv-xv), la Crònica de Bernat Desclot, els Viatges del baró de Maldà (segle xviii), l'Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833), L'Atlàntida i altres originals de Jacint Verdaguer, manuscrits dels principals autors catalans del segle xx (Eugeni d'Ors, Carles Riba, Josep Carner, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla, Néstor Luján, Maria Mercè Marçal i Jaume Fuster, entre d'altres), pergamins, col·leccions d'autògrafs i fons nobiliaris, comercials i institucionals (fons de la Junta de Comerç, fons d'Erasme de Gònima, fons del Marquès de Saudín).
Música
[modifica]Una donació de Felip Pedrell a la Biblioteca de Catalunya el 1917, conjuntament amb la col·lecció Carreras Dagas, va constituir la gènesi de la Secció de Música de la Biblioteca.
Ens aquesta secció hi ha diversos documents de valor històric i patrimonial agrupats amb el nom de fons de Reserva de Música. En aquest fons es conserven obres manuscrites i impreses, literatura musical, tractats musicals, així com partitures de desenes d'autors de totes les èpoques i estils, i una important discografia. En aquest fons destaquen un conjunt de manuscrits amb notació aquitana i catalana datats del segle x. També destaca la col·lecció de manuscrits litúrgics, polifonia d'Ars Antiqua i Ars Nova, composicions del barroc català, oratoris, danses.[5]
Dins d'aquest fons de reserva es conserven diversos arxius personals de músics, musicòlegs i compositors destacats com Isaac Albéniz, Frederic Mompou Higini Anglès, Josep M. Lamaña i de diversos intèrprets com Anna Ricci o Marcos Redondo. També conserva les col·leccions discogràfiques de Ricard Gomis, Oriol Martorell, Jaume Baró, Conxita Badia, Turull, Daniel Blanxart, entre d'altres.[5]
Reserva impresa
[modifica]La secció de Reserva Impresa, constituïda el 1917, acull el llibres antics, rars, valuosos i preciosos, inclosos els incunables. Està dividida en dos grans grups: la Reserva Catalana (Reserva Aguiló) i la Reserva General (especialitzada en llibres del Siglo de Oro).
Destaca la col·lecció Cervantina, la Verdagueriana, els Fullets Bonsoms, així com les de Prat de la Riba, Santiago Espona, Valentí Almirall, Rull, Torres Amat, Bulbena, Pedro Pons, Elzeveriana, Sant Joan de la Creu, Toda, la Verrié, la de llibres de petit format, la mitològica, la de la Revolució Francesa i els Drets Humans o la de Fulls Solts, entre d'altres.[5]
Gravats, dibuixos, mapes i fotografia
[modifica]La col·lecció gràfica de la Biblioteca de Catalunya abasta des del segle xvi fins a l'actualitat i es troba conservada en diversos suports, que poden ser cartells, estampes, dibuixos, fotografies, ex-libris, fotogravats antics, planxes calcogràfiques, matrius xilogràfiques, litografies, mapes, programes i prospectes, entre d'altres.[5]
Matrius
[modifica]La col·lecció de matrius, amb aproximadament 12.000 unitats, és una de les més importants de l'Estat espanyol
Estampes
[modifica]Es conserven estampes de desenes d'artistes. Destaquen obres úniques d'autors com Piranesi, Goya, Lluís Rigalt, Marià Fortuny, Apel·les Mestres, Francesc Casanovas, Maillol, Ramon Casas, Triadó, Joaquim Renart, Picasso, Sunyer, Pau Roig, Opisso, Apa, Lluís Jou, Obiols, Vila-Arrufat, Max Ernst, Tanguy, Dalí, Miró, Oriol Maria Diví, Subirachs, Antoni Tàpies, Barbarà, Uclés, entre molts altres. També disposa de fons de gravadors destacats com els Abadal, Jolis, Furnó, Ismael Smith, Marlet, Ollé Pinell, Miciano o Jaume Pla. També es conserven moltes col·leccions de material gràfic imprès, amb dibuixos, il·lustracions, auques, goigs (prop de 30.000), romanços o milers de petits impresos, entre els quals hi ha una rica col·lecció de catàlegs d'exposicions de pintura i escultura d'un gran valor documental per al coneixement i l'estudi de la història de l'art català contemporani.[5]
Mapes
[modifica]En aquesta secció es conserven més de 5.000 mapes, així com la col·lecció de més de 4.000 peces de Mossèn Colomer, considerada la millor col·lecció de mapes catalans formada per un particular. Destaca un portolà de Jaume Vallseca del segle xv, dipositat al Museu Marítim de Barcelona.[5]
Fotografia
[modifica]Conserven fotografies des de finals del xix, on destaca la col·lecció de Josep Salvany i Blanch, amb 10.000 imatges[10] paisatgístiques i de cultura popular de Catalunya i d'altres indrets. També destaca el fons de l'Editorial Martín, amb unes 13.000 fotografies en blanc i negre de diverses províncies espanyoles.[5]
Reserva hemerogràfica
[modifica]La Biblioteca conserva un fons periodístic dels més complets de Catalunya. Es troba agrupada en la Reserva de l'Hemeroteca. També és dipositària de la Col·lecció de Premsa Joan Givanel, i aplega col·leccions de diaris i publicacions com La Veu de Catalunya, El Telégrafo, El Diluvio o El Poble Català; Lo Noy de la Mare; L'Avens, entre moltes altres.[5]
Patrimoni sonor i audiovisual
[modifica]La fonoteca de la Biblioteca de Catalunya està constituïda per 400.000 documents sonors i audiovisuals, organitzats en dues seccions: Enregistraments Antics i Enregistraments Moderns. El fons es conserva en diferents formats: cilindres de cera, rotlles de pianola, cartutxos de 8 pistes, Berliners, bobines obertes, discs de 33, 45 i 78 rpm, cassets, CD, vídeos, DVD, etc. El seu conjunt reflecteix l'evolució dels suports sonors i audiovisuals des dels seus orígens fins a l'actualitat.[5]
Destaca el fons de Ràdio Barcelona, cedit el 1994, amb 112.000 discs i 8.000 bobines sonores, i l'Arxiu Audiovisual de Poetes, produït per l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya.[5]
Altres fons singulars
[modifica]Museu del Llibre Frederic Marès
[modifica]Aquest espai acull la col·lecció bibliogràfica del col·leccionista Frederic Marès, integrada per més de 1.500 documents de diverses tipologies, incorporant còdexs, manuscrits, fragments de pergamí i paper. Està ubicat a l'antiga sala del Via Crucis, presidida per un retaule gòtic amb la imatge de Ramon Llull.[5]
Arxiu Joan Maragall
[modifica]És un centre de documentació que reuneix un important fons documental sobre la figura i l'obra del poeta i el conjunt del Modernisme. Està ubicat a la darrera residència de Joan Maragall, al número 79 del carrer d'Alfons XII, 79 de Barcelona.[11]
Llista de directors/es
[modifica]Al llarg de la seva història, la BNC ha tingut aquests directors:[12]
| # | Nom | Inici mandat | Fi mandat | |
|---|---|---|---|---|
| 1 |  |
Jordi Rubió i Balaguer | 1914 | 1939 |
| 2 | .jpg) |
Felip Mateu i Llopis | 1939 | 1972 |
| 3 |  |
Rosalia Guilleumas i Brosa | 1973 | 1982 |
| 4 |  |
Jaume de Puig i Oliver | 1982 | 1987 |
| 5 | |
Manuel Mundó i Marcet | 1987 | 1990 |
| 6 | .jpg) |
Manuel Jorba i Jorba | 1990 | 27 de desembre de 1999 |
| 7 | |
Vinyet Panyella i Balcells | 27 de desembre de 1999 | 7 de gener de 2004 |
| 8 | .jpg) |
Dolors Lamarca i Morell | 10 de febrer de 2004 | 12 de juny de 2012 |
| 9 | .jpg) |
Eugènia Serra i Aranda | 13 de juny de 2012 | En el càrrec |
Referències
[modifica]- ↑ «Eugènia Serra, nova directora de la Biblioteca de Catalunya». Sala de premsa. Generalitat de Catalunya, 06-05-2012. Arxivat de l'original el 28-10-2014.
- ↑ Fontanals, Reis. «La inauguració de la Biblioteca de Catalunya». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans. Inauguración de la Biblioteca de Cataluña». La Vanguardia, 29-05-1914.
- ↑ Mancomunitat de Catalunya 1914-2014. Obra cultural de la Mancomunitat de Catalunya. Diputació de Barcelona
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 La Biblioteca Nacional de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
- ↑ Alcázar Serrat, Ivan «Biblioteques: nous papers. Una mirada arquitectònica». Cultura21.cat. Grup Comunicació21 [Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i Andorra], vol. 11, núm. 2, 2007 - (II), p. 78-84.
- 1 2 La cultura, essència del noucentisme, min. 9:30-10:50
- ↑ «Llei 3/1981, de 22 d'abril, de Biblioteques». DOGC, 22-04-1981.
- ↑ Martínez, Xavier «Els podcast de cada dijous (XL)». El Temps, 2023-07-24).
- ↑ Conservades en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica (6 x 13 cm), la majoria de vidre, datades entre 1911 i 1926.
- ↑ Plantilla:Ref-wen
- ↑ «Directors». Biblioteca de Catalunya.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bohigas, Pere (dir.). Cincuenta años de la antigua Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca Central de la Diputación de Barcelona, DL 1968.
- Fontanals Jaumà, Reis; Losantos Viñolas, Marga. Biblioteca de Catalunya 100 anys: 1907-2007. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007. ISBN 8478450190.
- Mancomunitat de Catalunya. 100 anys (orig.) Vol. III: La cultura, essència del noucentisme (orig.). Dir: Enric Canals. Gui: Enric Canals Josep Maria Ràfols Joan Safont. Loc:Dolors Sans Xavier Serrano. Ass: Josep Maria Solé i Sabaté. Doc: Mar Llanas. Prod ex: Cristina Bagué Jordi Sacristan. Prod: la Xarxa Comunicació Local Optim TV. Fin: M Mancomunitat de Catalunya 1914-2014. Col: Arxiu General de la Diputació de Barcelona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxiu Nacional de Catalunya Biblioteca de Catalunya Arxiu Històric de l'Institut d'Estudis Fotogràfics Arxiu de la Diputació de Lleida Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. © Xarxa Audiovisual Local- 2014. 23 min.. vídeo a internet
Enllaços externs
[modifica]
