Jaume Fuster

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Jaume Fuster Alzina».
Infotaula de personaJaume Fuster i Guillemó
Jaume Fuster - Placa.JPG
Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65.
Nom original Jaume Fuster
Dades biogràfiques
Naixement 17 de novembre de 1945
Barcelona
Mort 31 de gener de 1998(1998-01-31) (als 52 anys)
L'Hospitalet de Llobregat
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, assagista
Obra
Obres destacades

Breu història del teatre català
De mica en mica s'omple la pica
Tarda, sessió contínua, 3,45

L'illa de les tres taronges
L'anell de ferro
El jardí de les palmeres
Altres dades
Partit polític Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.[7]

Vida i obra[modifica]

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»[8]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor del francès al català i castellà. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció del francès de la novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[9] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[10]

Bibliografia [11][6][modifica]

Narrativa[modifica]

Novel·la de gènere negre i d'intriga
  • 1971: Abans del foc 
  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió continua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Quan traslladeu el meu fèretre
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
Narrativa breu de gènere negre
  • 1984: Les claus de vidre
  • 1989: Vida de gos i altres claus de vidre
Novel·la d'aventura fantàstica
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
Narrativa breu d'aventura fantàstica
  • 1986: La matèria dels somnis
Ficció política i sàtira
Narrativa breu de diversos gèneres
Guió de còmic

Guions (televisió i cinema)[modifica]

Amb data d'emissió o d'estrena

Teatre[modifica]

  • 1983: Les cartes d'Hèrcules Poirot

Assaig, entrevistes[modifica]

  • 1967: Breu història del teatre català
  • 1978: El Congrés de Cultura Catalana (Què és i què ha estat)
  • 1985: Diàlegs a Barcelona (Manuel Vázquez Montalbán/Jaume Fuster)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]