Joan Barril i Cuixart

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Barril
Joan Barril a Sant Jordi- Sabadell 2011.JPG
Joan Barril signant llibres durant la Diada de Sant Jordi de 2011 a Sabadell.
Dades biogràfiques
Naixement 20 de gener de 1952
Barcelona, Barcelonès
Mort 13 de desembre de 2014(2014-12-13) (als 62 anys)
Barcelona, Barcelonès
Causa de mort Pneumònia
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Escriptor, periodista
Premis i reconeixements

IMDB: nm0057448
Modifica dades a Wikidata

Joan Barril i Cuixart (Barcelona, 20 de gener de 1952 - Barcelona, 13 de desembre de 2014) fou un escriptor i periodista català.[1]

Biografia[modifica]

En la dècada de 1980 va treballar a Ràdio 4 i va compartir els micròfons amb professionals com Maria Matilde Almendros, Víctor Alexandre i Enric Frigola.[2] De 2000 a 2005 presentà el programa matinal La R-pública a COM Ràdio i la seva darrera feina va ser la direcció d'El cafè de la República, un programa radiofònic sobre actualitat que s'emetia de 9 a 10 de la nit per Catalunya Ràdio[3] i el programa Qwerty sobre literatura a Barcelona TV. A El cafè de la República, Barril entrevistà durant les seves nou temporades destacades figures del pensament i de la literatura vingudes d'arreu del món, com Zygmunt Bauman o Emili Teixidor.[4]

Com a periodista, va dirigir el setmanari El Món i ha estat columnista a diaris com Diari de Barcelona, El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.[4] Col·laborava amb El Periódico de Catalunya fins a l'octubre de 2014, com a articulista de dilluns a divendres i publicant un conte setmanal. A la televisió, fou director, al Canal 33 de Catalunya, del programa L'illa del tresor amb Joan Ollé. Presentava el programa sobre llibres Qwerty a Barcelona Televisió. Va ser el fundador i editor de l'editorial Barril & Barral.

Considerat proper a l'entorn socialista, donà suport públicament a Pasqual Maragall i el 2011 formà part del consell assessor de Convergència i Unió a les eleccions generals espanyoles.[4][5]

L'octubre de 2014 va ser ingressat per una pneumònia de la qual no es va recuperar i que li va provocar la mort la matinada del 13 de desembre de 2014.[6][7][4] L'any següent es publica la seva novel·la pòstuma La dona immòbil.[8]

Premis literaris[modifica]

Obres[modifica]

  • 1988 — Un submarí a les estovalles
  • 1997 — Condició de pare
  • 1998 — Parada obligatòria
  • 1998 — Tots els ports es diuen Helena
  • 2001 — Gairebé una parella
  • 2002 — Certes mentides
  • 2002 — Bons propòsits (juntament amb Joan Ollé)
  • 2003 — Ens truquem i altres contes del diumenge
  • 2007 — Sobre l'amor
  • 2008 — 100 contes morals
  • 2008 — Sobre la distància
  • 2009 — 201 contes corrents
  • 2009 — Sobre els plaers (Manual de l'Optimista)
  • 2010 — Les terres promeses
  • 2012 — El caçador d'ombres
  • 2015 — La dona immòbil (pòstuma)[9]

Referències[modifica]

  1. «S'ha mort el periodista i escriptor Joan Barril». Vilaweb, 13-12-2014. [Consulta: 13 desembre 2014].
  2. Radio 4. «Ràdio 4 - La primera en català - Història». RTVE.es, 2011. [Consulta: 14 desembre 2014].
  3. «Terribas incorporarà l'humor de Minoria Absoluta a l'última franja d''El matí de Catalunya Ràdio'». Ara, 29-08-2013 [Consulta: 13 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mor l'escriptor i periodista Joan Barril als 62 anys». Ara, 13-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  5. Martí, Pere «Duran fitxa l'escriptor Joan Barril com a assessor per a la campanya electoral de les generals». Ara, 16-09-2011 [Consulta: 13 desembre 2014].
  6. «Muere el escritor y periodista Joan Barril». La Vanguardia, 13-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  7. Ollé, Joan «Fins aviat, mestre Joan Barril». El Periódico de Catalunya, 13-12-2014 [Consulta: 13 desembre 2014].
  8. Capdevila, Jordi «L'art de crear i recrear la vida». Cultura (El Punt Avui), 20-02-2015, p. 17.
  9. Nopca, Jordi «Què llegirem abans de Sant Jordi» (paper). Ara, 03-01-2015, p. 34-35 [Consulta: 4 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]