Josep Piera i Rubió

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Piera i Rubio Creu de Sant Jordi 1984
Josep Piera.jpg
Josep Piera, maig del 2011.
Dades biogràfiques
Naixement 30 de maig de 1947 (1947-05-30) (70 anys)
Beniopa, La Safor
Activitat professional
Ocupació escriptor
Llengua català
Dades familiars
Cònjuge Marifé Arroyo
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Piera i Rubio (Beniopa, La Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià. També ha estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club.

El 1976 va publicar el primer llibre de poemes, Renou: la pluja ascla els estels i, dos anys més tard, El somriure de l'herba. El 1991 va publicar els seus poemes en el recull Dictats d'amors (Poesia 1971-1991). Posteriorment publicaria En el nom de la mar (1999), El jardí llunyà (2000) i Cants i encants (2004). La seva primera novel·la –gènere que poc després canviaria per la narració en primera persona– va ser Rondalla del retorn (1977). Els seus llibres, que d'alguna manera es mouen entre el relat intimista i les memòries, sovint descriuen viatges i, al mateix temps, exploren la més íntima natura de l'ésser humà: El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996) i A Jerusalem (2005). El 2001 publica Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March, una biografia literària del gran poeta del segle XV. El seu últim llibre, Puta postguerra (2007) és la continuació d'El temps feliç, part de les memòries que publicà el 2001. Ha rebut molts premis, entre altres el Premi Carles Riba de poesia i els premis Andròmina i Josep Pla de prosa.[1]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Magisteri, com a poeta s'inicià amb una participació en el recull col·lectiu Carn fresca,[2][3] de joves poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va anomenar generació dels 70,[4][5] i va ser un dels fundadors de la revista literària Cairell. Ha publicat també nombroses col·laboracions en altres publicacions literàries (Èczema, Caràcters) i en la premsa diària (Avui, Levante-EMV). Els seus llibres, tant en vers com en prosa, han estat guardonades amb els premis més importants per a obres en català, com ara el Carles Riba o el Josep Pla. El 1991, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

Ha cultivat profusament la narració autobiogràfica, inspirada en les experiències dels seus nombrosos viatges pel Mediterrani, amb llargues estades a Grècia, a Itàlia i al Marroc, i en els paisatges de La Drova (a Barx), on estiuejava de petit i on es va instal·lar a partir del 1974. Ha publicat, així mateix, biografies de personatges com Ausiàs March i sant Francesc de Borja.

Fruit del seu interès per la poesia àrab són les seves versions al català de diversos poetes de l'orient d’Al-Andalus, i especialment d’Ibn Khafaja. També ha traduït el poeta italià Sandro Penna. Algunes obres seves han estat traduïdes al castellà, a l'anglès i a l'italià.

De la seva faceta d'animador cultural, cal destacar la direcció de les activitats de l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició de Tirant lo Blanc) i la direcció de publicacions de l'editorial Tres i Quatre.

El 2008, la revista L'Aiguadolç li dedicà un número monogràfic,[6] i el 2011 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua l'homenatjà amb una jornada en què intervingueren diversos estudiosos de la seva obra.[7] És membre de la Secció Filològica de l'Instiutut d’Estudis Catalans.

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Narrativa breu[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1978 Rondalla del retorn

Narracions de viatges[modifica | modifica el codi]

Infantil i juvenil[modifica | modifica el codi]

  • 1985 La raboseta i el rabosot
  • 1986 Peret i Marieta
  • 1989 En la ciutat dels jocs

Crítica literària i assaig[modifica | modifica el codi]

Biografia, memòries i dietaris[modifica | modifica el codi]

  • 2001 Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March
  • 2001 Francesc M. Miret, l'últim poeta romàntic (amb Antoni López i Quiles i Enric Ferrer Solivares)
  • 2001 El temps feliç
  • 2003 Arran del precipici

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Piera i Rubió». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 21 novembre 2015].
  2. Iborra, Josep. «La nova poesia catalana del País Valencià (1974-1977)». A: La trinxera literària, 1974-1990: estudis sobre literatura Catalana al país Valencià. València: Universitat de València, 1995, pàg. 158. ISBN 9788478266265. 
  3. Broch, Àlex. Sobre poesia catalana. Barcelona: Proa, 2007, p. 36. ISBN 9788484370819. 
  4. Marco, Joaquim; Pont, Jaume. La nova poesia catalana. Barcelona: Península, 1980, p. 100 i 237. ISBN 9788429715989. 
  5. Altaió, Vicenç; Sala-Valldaura, Josep Maria. Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). Barcelona: Laia, 1980, p. 77. ISBN 9788472229259. 
  6. AADD L'Aiguadolç, 35. Número monogràfic sobre Josep Piera, 2008.
  7. «Acadèmia Valenciana de la Llengua. Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals: Josep Piera», 2011. [Consulta: 12 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]