Feliu Formosa i Torres

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFeliu Formosa i Torres
50 anys Premi d'Honor de les Lletres Catalanes DC92160 (45133470864).jpg
Feliu Formosa (2018)
Biografia
Naixement 10 setembre 1934 (84 anys)
Sabadell
2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes 

1999 – 2001
← Jordi Sarsanedas i VivesMaria Antònia Oliver Cabrer →
Residència Sabadell
Activitat
Ocupació Poeta, escriptor i traductor
Gènere artístic Dramatúrgia i poesia
Família
Cònjuge Anna Vila i Badia
Premis

IMDB: nm1772620
Modifica les dades a Wikidata

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.[2] És pare de la cantant i actriu Ester Formosa i Plans i de la traductora Clara Formosa.

Biografia[modifica]

Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment –avui Vila Cinca, al barri de la Creu Alta–. Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[3] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi –Josep Formosa–, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1939.[4] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[5]

Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment amplià els estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacà pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia 35 anys, va fer de professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i una classe magistral sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg. De nou a Catalunya, es va casar amb l'actriu Maria Plans, la mare de les seves dues filles, amb qui vivien a Terrassa. Del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho féu per a l'editorial Aymà –de la mà de Joan Oliver– i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a fer diccionaris. Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets. Després va fer de professor durant 25 anys a l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[6] El 1984 es casà, en segones núpcies, amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada.[7] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1]

Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Sis x Set, El Globus i Gil Vicente, entre altres.[8] Del 1972 al 2006 va escriure 12 llibres de poemes.[6] Ha traduït més de cent llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov,, entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.

Va militar al PSUC del 1956 al 1972. Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[9]

Obra publicada[modifica]

Poesia[modifica]

  • 1973: Albes breus a les mans. Barcelona: Proa
  • 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62
  • 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62
  • 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos
  • 1978: Llibre dels viatges. Barcelona: Proa
  • 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo
  • 1986: Semblança. Barcelona: El Mall
  • 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries
  • 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4
  • 1991: La campana de vidre. Barcelona: Cafè Central
  • 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central
  • 1992: Per Puck. Barcelona: Columna
  • 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62
  • 2000: Immediacions. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2001: Cap claredat no dorm. Lleida: Pagès
  • 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Barcelona: Ed. 62 - Empúries
  • 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora
  • 2018: Papallona de l’ombra. Lleida: Pagès Editors


Teatre[modifica]

  • 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62
  • 1970: Cel·la 44. Palma de Mallorca: Daedalus
  • 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès

Autobiografia[modifica]

  • 1979: El present vulnerable. Barcelona: Laia. Reeditat per Núvol (2017)
  • 2005: A contratemps. Catarroja: Perifèric
  • 2005: El somriure de l'atzar: Diaris II. Catarroja: Perifèric
  • 2012: Sala de miralls. Catarroja: Perifèric
  • 2015: Sense nostàlgia. Barcelona: Editorial Proa - ISBN 978-84-7588-540-7[10]

Assaig[modifica]

  • 1970: Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62

Narrativa[modifica]

  • 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana

Pròlegs[modifica]

  • A El meu piano blau, d’Else Lasker-Schüler. Editorial Adesiara (2018)
  • A Direm nosaltres, de Roc Casagran. Ed. Amsterdam (2018)
  • A Cartes a Milena de Franz Kafka, traduït per Clara Formosa. Quid Pro Quo Edicions (2018)

Premis i reconeixements[modifica]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Feliu Formosa i Torres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
  3. 3,0 3,1 Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
  4. Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. [Consulta: 30 gener 2015].
  5. Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0. 
  6. 6,0 6,1 Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
  7. «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  8. Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
  9. «Feliu Formosa diu que l’estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’» (en ca). [Consulta: 7 abril 2018].
  10. Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. [Consulta: 14 gener 2015].
  11. «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 7 abril 2018].
  12. associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa» (en ca). VilaWeb.cat.
  13. «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 10 setembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Feliu Formosa i Torres Modifica l'enllaç a Wikidata