Observatori de l'Ebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Observatori de l'Ebre Creu de Sant Jordi 1984
Dades bàsiques
Començament 1904
Construït XX Inici
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Localització C. Horta Alta, 36-38. Roquetes (Baix Ebre)

40° 49′ 15″ N, 0° 29′ 42″ E / 40.8209°N,0.49506°E / 40.8209; 0.49506
Bé inventariat
Identificador IPAC: 13438
Modifica dades a Wikidata

L'Observatori de l'Ebre és una institució científica sense ànim de lucre situada a Roquetes (Baix Ebre). Va ser fundat el 1904 per Ricardo Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà i depèn de la Companyia de Jesús.[1] Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, magnètica, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, que efectua sondatges aerològics i registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera.

Ha estat capdavanter en la introducció de les noves teories i tècniques d'observació de la interacció sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional, però va patir greus desperfectes durant la Guerra civil espanyola. El director Antoni Romañà i Pujó (1939-1970) el va reconstruir i ampliar. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Els edificis on s'ubica són una obra del municipi de Roquetes (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Són edificis diferents tipus i formats dins d'un bosc. Són de plantes quadrades o rectangulars. La major part d'aquests edificis són de petites dimensions, normalment d'un sol pis d'alçada, excepte l'edifici on es troben les oficines (de tres pisos i coberta plana, com la majoria d'ells), i, fonamentalment, l'anomenat pavelló Landerer (el primer que es troba al pujar per l'escala), de tres pisos d'alçada i d'un notable caire neoclàssic, amb columnes pseudodòriques al porxo d'entrada i pilastres pseudojòniques a les cantonades, així com quatre columnes amb capitells corintis situades a la gran sala quadrada interior, antiga sala museu.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Un cop es disposà de totes les dades sota les que establí el nou Observatori, convingué escollir la ubicació més adient. Una ubicació que, forçosament, havia d'estar allunyada de les grans ciutats, per evitar les influències dels tramvies elèctrics, i que gaudís a la vegada d'unes condicions geològiques adequades per una instal·lació magnètica.

La fundació de l'Observatori aconsellà separar les Facultats de Filosofia i Teologia, i la Companyia de Jesús decidí traslladar la primera a la casa de camp de Sant Josep, que tenia a Roquetes des de 1888. A la rodalia d'aquest indret, entre els anys 1903 i 1904, començaren a aixecar-se els pavellons meteorològics, elèctrics, sísmics, magnètics i astrofísics. Els aparells necessaris per a totes aquestes observacions foren adquirits principalment a França, Anglaterra i Itàlia.

Paral·lelament, s'inicià també llavors la construcció del Laboratori Químic de l'Ebre i de l'Institut Biològic de l'Ebre, centres que foren dirigits posteriorment pels P.P.J.J Eduard Vitoria i Jaume Pujiula, respectivament.[3]

Primeres activitats [cal citació][modifica | modifica el codi]

Durant els primers cinc anys, l'activitat principal de l'Observatori es centrà a la determinació de les coordenades del centre, al calibratge in situ dels diversos aparells i, en general, a assegurar la veracitat de les dades obtingudes. Transcorregut aquest temps, començà a publicar-se el Boletín del Observatorio del Ebro. Aquesta publicació donà pas uns anys després a la revista Ibérica (1913), sota la direcció del Pare Cirera, dedicada a la divulgació científica.

L'any 1916, la Cia. de Jesús resolgué traslladar a Barcelona les facultats de Filosofia i Teologia, juntament amb el Laboratori Químic i l'Institut Biològic. Aquests dos últims, donaren pas amb el temps a l'actual Institut Químic de Sarrià (I.Q.S.). La casa de Sant Josep fou llavors destinada a Col·legi per a joves aspirants a la Cia. de Jesús amb el nom de Seminari Menor de Sant Josep. A partir d'aquell moment, l'únic centre científic que restà a Roquetes fou l'Observatori de l'Ebre, les seccions del qual es trobaven ja a ple funcionament: la d'Heliofísica, dedicada a fotografiar i mesurar diàriament la posició de les taques solars, la de Geofísica, centrada en l'estudi del magnetisme terrestre, corrents tel·lúriques i moviments sísmics, i la Meteorològica que investigava els fenòmens elèctrics i atmosfèrics.

Per motius de salut, el Pare Cirera sol·licità anys més tard el relleu en la direcció de l'Observatori, i l'any 1920 fou substituït per un dels seus més directes col·laboradors, el Pare Lluïs Rodés, qui en aquesta nova etapa dugué a terme importants millores en les instal·lacions, especialment en les de caràcter sismològic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). Springer, 2012, p.1175. ISBN 3642297188. 
  2. «Observatori de l'Ebre». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].
  3. Barberà i Salayet, Ramon J. Roquetes: apunts històrics. Tortosa: els autors, 2003, p. 80-82 [Consulta: 15 gener 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]