Joan Mercader i Riba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Mercader i Riba Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 14 de setembre de 1917
Igualada
Mort 24 de novembre de 1989(1989-11-24) (als 72 anys)
Igualada
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Mercader i Riba (Igualada, 14 de setembre de 1917 - Igualada, 24 de novembre de 1989) fou un historiador català. Fou deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona. El 1946 es doctorà amb la tesi 'Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 (1949).[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joan Mercader fou el fill primogènit de Martí Mercader i Josepa Riba.[2] El seu pare era el propietari de la fàbrica de pastes alimentoses "La Ideal" i la seva mare filla d'un graner veí. La farina no anava bé per a la salut d'en Joan, ja que n'era al·lèrgic, i era massa tímid per estar darrere el taulell.[2] El seu pare va fer que estudiés el batxillerat a l'escola de l'Ateneu Igualadí, ja que la indústria i el comerç semblava que eren camins vedats per a ell. Va fer Magisteri i es llicencià en Filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.[2]

El 1945 va fundar Anabis, entitat precursora del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat per ell el 1947 juntament amb altres estudiosos com Gabriel Castellà i Raich. Del 1948 al 1954 fou professor adjunt a la Universitat de Barcelona i des del 1950 vicesecretari de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos iniciades a Martorell. Asmàtic, el clima humit de Barcelona no li era propici i traslladà la seva residència habitual a Madrid l'any 1954, on fou investigador del CSIC.

La seva especialitat fou la història catalana i hispànica en general dels segles XIX i XX. Va col·laborar en la Historia social y económica de España y América, dirigida per Jaume Vicens i Vives. Quan es jubilà el 1984 tornà a Igualada. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou admès com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Actualment existeixen els premis de recerca Jaume Caresmar i Joan Mercader -centrats especialment en la ciutat d’Igualada i en la comarca de l’Anoia-, convocats per l’Ajuntament d’Igualada, el Centre d'Estudis Antoni de Capmany d’Economia i Història Econòmica de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar (1947)
  • La ideologia dels catalans de 1808 (1952)
  • La ciutat d'Igualada (1953)
  • El segle XVIII. Els capitans generals (1957)
  • El siglo XIX (1957) dins Historia de la Cultura Española
  • Felip V i Catalunya (1968)
  • José Bonaparte, rey de España. 1808-1813 (1971) en dos volums:
    • Historia externa del reinado (1971)
    • Estructura del Estado español bonapartista (1983)
  • Catalunya i l'imperi napoleònic (premi Crítica de Serra d'Or 1978)
  • Obra dispersa (1987)

Premis i Distincions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Joan Mercader i Riba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Llibre "Arrels Igualadines" (1990) de Jaume Ferrer i Piñol. Pàgines 221 i 222.
  3. Universitat de Barcelona,Premis a la recerca