Jordi Maragall i Noble

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Maragall i Noble
Biografia
Naixement 27 de gener de 1911
Barcelona
Mort 26 de maig de 1999(1999-05-26) (als 88 anys)
Barcelona
Escudo del Senado de España.svg  Senador per Barcelona
22 de juny de 1986 – 30 de setembre de 1997
← -
Circumscripció Barcelona
  President de l'Ateneu Barcelonès
1985 – 1989
Vicepresident Francesc Gomà i Musté
Dades personals
Formació professional dret i Filosofia i Lletres
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Advocat
Partit PSC-PSOE
Família
Fills Pasqual Maragall i Mira
Ernest Maragall i Mira
Pau Malvido
Pares Joan Maragall i GorinaClara Noble Malvido
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Maragall i Noble (Barcelona, 27 de gener de 1911 - 26 de maig de 1999) fou un advocat i polític català.

Biografia[modifica]

Va néixer el 27 de gener de 1911 a la ciutat de Barcelona, fill del poeta Joan Maragall i Clara Noble. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Palau i Joaquim Mirabent i rebé la influència de José Ortega y Gasset, Xavier Zubiri i Francisco de Cossío.[1] Fou professor adjunt de l'Institut-Escola entre el 1932 i el 1935 i també de la Universitat Autònoma fins al 1939. Col·laborà amb l'Escola de Bibiotecàries al costat de Joaquim Xirau. Després de la guerra treballà en una empresa farmacèutica fins al 1977. No deixà mai l'activitat cívica i cultural i sempre estigué a prop del moviment cristià progressista.[2] Va escriure a l'Avui, l'Avenç, Serra d'Or, El Ciervo, Convivium, La Vanguardia i El País, entre d'altres. Del 1981 al 1985 va ser el secretari de l'Ateneu Barcelonès i del 1985 al 1989 en fou el president.[3]

Fou el pare dels polítics Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), i d'Ernest Maragall, conseller d'Educació al Govern de Catalunya 2006-2010 i Conseller d'Exterior (2018).

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 26 de maig de 1999 a la ciutat de Barcelona.

Activitat política[modifica]

L'any 1978 fou nomenat Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 1980.

Membre independent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), l'any 1982 fou escollit senador per la circumscripció de Barcelona, càrrec que ocupà entre 1986 i 1997.[4]

Obra[modifica]

A més de les seves col·laboracions en diaris i revistes, publicà Balanç de la Universitat Autònoma (1971) i les memòries El que passa i els qui han passat (1985).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Jordi Maragall i Noble». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Universitat de Barcelona, 2016, p. 121. ISBN 978-84-475-4015-0. 
  3. «Presidents i juntes de 1977 a 2000 de l'Ateneu Barcelonès». www.ateneubcn.org. [Consulta: 30 juny 2008].
  4. «Fitxa de Jordi Maragall i Noble a la pàgina web del senat» (en es). www.senado.es. [Consulta: 30 juny 2008].

Enllaços externs[modifica]