Lluís Marià Vidal i Carreras

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Marià Vidal i Carreras
Lluís Marià Vidal i Carreras.jpg
 Q33191998 

1908 - 1910
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'octubre de 1842
Barcelona
Mort 10 de gener de 1922(1922-01-10) (als 79 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació enginyer de mines, geòleg
Modifica dades a Wikidata

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)[1] fou enginyer de mines, geòleg i president del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Ateneu Barcelonès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona i va ser batejat a l'església de Santa Maria del Pi. Era fill de l'advocat de la Reial Audiència de Barcelona, Marià Vidal i Merli, natural de Cardona, i de Maria Paula Carreras i Pahissa, natural de Piera. Entre els seus avantpassats hi ha havia uns quants metges i boticaris. L'interès familiar per les ciències i el contacte amb les mines de Cardona durant les seves estades quan era nen, varen determinar la seva vocació professional.[1]

Va estudiar batxillerat a Barcelona, on també va preparar a l'escola d'Enginyers Industrials el seu accés a la Universitat de Mines de Madrid. Va compartir estudis amb Lucas Mallada i Enrique Naranjo de la Garza i quan va acabar els estudis va ingressar al cos de mines de l'estat el 27 de juliol de 1866.[2]

Va treballar a les mines de Linares (Andalusia) i Almadén (Castilla-La Mancha) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona. El 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses. Es destacà com a autor d'estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida (1875), Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883) —en col·laboració amb Ernest Moliné i Brasés—, i d'un gran nombre d'opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).[3]

Va ser president de l'Ateneu Barcelonès durant el mandat 1910-1911. A Capmany hi ha un menhir que porta el seu nom per ser el primer que el va descobrir.[4]

Va morir a Barcelona el 10 de gener de 1922 i està enterrat al cementiri del Poblenou de la mateixa ciutat.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Gómez-Alba, 1995, p. 567.
  2. Gómez-Alba, 1995, p. 568.
  3. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya: 69 històries per a ments inquietes. 1a ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 20. ISBN 9788415695042. 
  4. Blog de Geseart, El "menhir" Vidal, retrobat.(Capmany, Alt Empordà)
  5. Gómez-Alba, 1995, p. 590.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]