Isona Passola i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsona Passola i Vidal
Isona Passola, XIII Premis Gaudí (2021).jpg
El 2021 als premis Gaudí Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
68a President de l'Ateneu Barcelonès
25 març 2021 –
← Jordi Casassas i Ymbert
Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català
2013 – 2021
← Joel Joan i Juvé – Judith Colell i Pallarès →
Executiva en cap Massa d’Or Produccions
1992 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, actriu, directora de cinema, productora de cinema, productora delegada Modifica el valor a Wikidata
Família
PareErmengol Passola i Badia Modifica el valor a Wikidata
GermansTònia Passola i Vidal Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmassador.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0664929 Allocine: 258542 Allmovie: p192737 Modifica el valor a Wikidata

Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953)[1] és una productora, guionista i directora de cinema catalana. Va ser la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català del 2013 al 2021, en què va assumir la presidència de l'Ateneu Barcelonès.[2] És presidenta de l'APIMED (Associació Internacional de Productors Audiovisuals Independents de la Mediterrània) des de l'any 2007[3] i també forma part del consell d'administració de Betevé.[3]

És coneguda per l'èxit de les pel·lícules Pa Negre (2011) i Incerta glòria (2017), del director mallorquí Agustí Villaronga, així com pels seus documentals socials i polítics com Cataluña-Espanya (2009)[4] o L'Endemà (2014), ambdós dirigits per ella mateixa.[5][6][7]

Biografia[modifica]

Isona Passola és filla de l'empresari catalanista Ermengol Passola. Es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1992 va fundar la productora Massa d'Or Produccions i des de llavors s'ha dedicat bàsicament a la producció i a la direcció cinematogràfica. Entre els ideals fundacionals de la productora, s'hi destaca el de la lluita aferrissada per a tenir un cos potent de cinema en català; per la importància de fer cultura en la llengua pròpia i la convicció que no existeix cap país fort sense una cultura audiovisual potent. El tàndem format per ella i Agustí Villaronga ha tirat endavant una trilogia temàtica sobre la guerra civil, conformada per les pel·lícules El mar (1999), Pa negre (2010), guanyadora de nou premis Goya i 13 premis Gaudí, i la més recent, Incerta glòria (2017), també premiada amb vuit premis Gaudí. També ha produït pel·lícules de Jesús Garay, Mario Gas o Joaquim Jordà i una desena de documentals i TV movies.

La seva vessant més política, mantinguda també al llarg de la seva trajectòria professional, es concreta audiovisualment amb les produccions Cataluña-Espanya (2008) i L'endemà (2014), que ella mateixa va dirigir i que tenien l'objectiu de fer divulgació sobre l'independentisme. En la mateixa línia, va figurar a la llista de Junts pel Sí per a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2015 i es va implicar en la campanya pel Sí al referèndum de l'1-O.

Va formar part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) (2012-2019), va ser presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català (2013-2021), durant anys va ser professora universitària a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[3]

És jurat dels Premis Lluís Carulla i del Premi Ramon Llull i participa sovint com a tertuliana a diversos mitjans de comunicació.[3]

El febrer de 2021 fou nomenada presidenta de l'Ateneu Barcelonès, esdevenint la primera dona presidenta en els 160 anys d'història de la institució.[2]

Filmografia[modifica]

Any Títol Productora Directora Guionista Notes
1990 Despertaferro (llargmetratge) Sí Sí De Jordi Amorós. Productora executiva.
1993 Les gens d'en face (llargmetratge) Sí Sí De Jesús Garay. Productora executiva.
1995 El passatger clandestí (llargmetratge) Sí Sí D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
1998 Mensaka (llargmetratge) Sí Sí De Salvador García Ruiz. Productora associada.
1998 El pianista (llargmetratge) Sí Sí De Mario Gas. Productora executiva.
1999 El mar (llargmetratge) Sí Sí D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
2000 Valèria (TV movie) Sí Sí De Sílvia Quer. Productora executiva.
2001 Germanes de sang (TV movie) Sí Sí De Jesús Garay. Productora executiva.
2002 Mucha sangre (llargmetratge) Sí Sí De Pepe de las Heras. Productora executiva.
2003 De nens (documental) Sí Sí De Joaquim Jordà. Documental. Productora executiva.
2004 Desaparegut (documental) Sí Sí De Julien Cunillera. Productora executiva.
2004 El manifest groc (documental) Sí Sí De Xavier Montanyà. Productora executiva.
2005 Maria i Assou (TV movie) Sí Sí De Sílvia Quer. Productora executiva.
2006 Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (documental) Sí Sí De Joan Dolç. Productora executiva.
2008 Mirant al cel (llargmetratge) Sí Sí De Jesús Garay. Productora executiva.
2008 Les veus del català (documental) Sí Sí De Sergi Doladé. Productora executiva.
2009 Cataluña-Espanya (documental) Sí Sí Sí Sí Sí Sí D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista.
2010 Pa negre (llargmetratge) Sí Sí D'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la Pa negre d'Emili Teixidor
2013 Per on passa el futur (documental) Sí Sí Sí Sí Sí Sí D'Isona Passola i Joan Dolç. Productora executiva, codirectora i coguionista.
2014 L'endemà (documental) Sí Sí Sí Sí Sí Sí D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista.
2016 El testament de la Rosa (documental) Sí Sí D'Agustí Villaronga. Productora executiva.
2017 Incerta glòria (llargmetratge) Sí Sí D'Agustí Villaronga. Pel·lícula basada en la novel·la Incerta glòria de Joan Sales
2018 Utopia Iogurt (documental) Sí Sí D'Anna Thomson Teixidor i David Baksh. Productora executiva.
2019 La vida sense la Sara Amat (llargmetratge) Sí Sí De Laura Jou. Productora executiva.
2021 Altsasu (aquella nit) (documental) Sí Sí D'Amets Arzallus i Marc Parramon. Productora executiva.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Picazo, Sergi «“Votar és una forma de fer canviar els polítics”». El Punt Avui, 11-04-2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Isona Passola, primera dona que presideix l'Ateneu Barcelonès». Vilaweb, 2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Isona Passola i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 gener 2022].
  4. ↑ Data d'estrena del documental "Cataluña-Espanya"
  5. ↑ Entrevista a Isona Passola (Tornaveu)
  6. ↑ «Entrevista a Isona Passola (Cultura21)». Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 30 maig 2010].
  7. ↑ "El documental 'Cataluña-Espanya' es projectarà al festival 'Spanish Cinema Now' de Nova York"[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Isona Passola, Premi d'Honor de la Fundació Lluis Carulla». Diari Ara [Barcelona], 18-11-2011, p.31. ISSN: 2014-010X.
  9. ↑ El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català». Ara, 09-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isona_Passola_i_Vidal&oldid=30919582»