Isona Passola i Vidal
 El 2014 als Premis Nacionals de Cultura de Catalunya | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
1953 (65/66 anys) Barcelona | ||
2013 – ← Joel Joan i Juvé | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Guionista, productora de cinema, directora de cinema, actriu i productora delegada | ||
| Família | |||
| Pare | Ermengol Passola i Badia | ||
|
Premis
| |||
|
| |||
| Lloc web | Lloc web | ||
   | |||
 | |||
Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953)[1] és una productora, guionista i directora de cinema catalana. També és la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català. És coneguda per l'èxit de les pel·lícules Pa Negre (2011) i Incerta glòria (2017), del director mallorquí Agustí Villaronga, així com pels seus documentals socials i polítics com Cataluña-Espanya (2009)[2] o L'Endemà (2014), ambdós dirigits per ella mateixa.[3][4] [5]
Biografia[modifica]
Isona Passola és filla de l'empresari catalanista Ermengol Passola. Va estudiar Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1992 va fundar la productora Massa d'Or Produccions.
El 1992 va fundar Massa d’Or Produccions i des de llavors s’ha dedicat bàsicament a la producció i a la direcció cinematogràfica. Entre els ideals fundacionals de la productora, s’hi destaca el de la lluita aferrissada per a tenir un cos potent de cinema en català; per la importància de fer cultura en la llengua pròpia i la convicció que no existeix cap país fort sense una cultura audiovisual potent. El tàndem format per ella i Agustí Villaronga ha tirat endavant una trilogia temàtica sobre la guerra civil, conformada per les pel·lícules EL MAR (1999), Pa negre (2010), guanyadora de 9 premis Goya i 13 premis Gaudí, i la més recent, Incerta glòria (2017), també premiada amb 8 premis Gaudí. També ha produït pel·lícules de Jesús Garay, Mario Gas o Joaquim Jordà i una desena de documentals i TV movies.
La seva vessant més política, mantinguda també al llarg de la seva trajectòria professional, es concreta audiovisualment amb les produccions Cataluña-Espanya (2008) i L’ENDEMÀ (2014), que ella mateixa va dirigir i que tenien l’objectiu de fer divulgació sobre l’independentisme. En la mateixa línia, va figurar a la llista de Junts pel Sí per a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2015 i es va implicar en la campanya pel Sí al referèndum de l’1-O.
A més a més, forma part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA); és presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català i de l’Associació de Productors del Mediterrani (APIMED), professora universitària a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, és presidenta del Consell de Betevé, és jurat dels Premis Lluís Carulla i participa sovint com a tertuliana a diversos mitjans de comunicació.
Filmografia[modifica]
| Any | Títol | Productora | Directora | Guionista | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | Despertaferro (llargmetratge) |  Sí
|
De Jordi Amorós. Productora executiva. | ||
| 1993 | Les gens d'en face (llargmetratge) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 1995 | El passatger clandestí (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 1998 | Mensaka
(llargmetratge) |
Sí
|
De Salvador García Ruiz. Productora associada. | ||
| 1998 | El pianista (llargmetratge) | Sí
|
De Mario Gas. Productora executiva. | ||
| 1999 | El mar (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 2000 | Valèria (TV movie) | Sí
|
De Sílvia Quer. Productora executiva. | ||
| 2001 | Germanes de sang (TV movie) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 2002 | Mucha sangre (llargmetratge) | Sí
|
De Pepe de las Heras. Productora executiva. | ||
| 2003 | De nens (documental) | Sí
|
De Joaquim Jordà. Documental. Productora executiva. | ||
| 2004 | Desaparegut (documental) | Sí
|
De Julien Cunillera. Productora executiva. | ||
| 2004 | El manifest groc (documental) | Sí
|
De Xavier Montanyà. Productora executiva. | ||
| 2005 | Maria i Assou (TV movie) | Sí
|
De Sílvia Quer. Productora executiva. | ||
| 2006 | Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (documental) | Sí
|
De Joan Dolç. Productora executiva. | ||
| 2008 | Mirant al cel (llargmetratge) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 2008 | Les veus del català (documental) | Sí
|
De Sergi Doladé. Productora executiva. | ||
| 2009 | Cataluña-Espanya (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista. |
| 2010 | Pa negre (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la Pa negre d'Emili Teixidor | ||
| 2013 | Per on passa el futur (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola i Joan Dolç. Productora executiva, co-directora i coguionista. |
| 2014 | L'endemà (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista. |
| 2016 | El testament de la Rosa (documental) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 2017 | Incerta glòria (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Pel·lícula basada en la novel·la Incerta glòria de Joan Sales | ||
| 2018 | Utopia Iogurt (documental) | Sí
|
D'Anna Thomson Teixidor i David Baksh. Productora executiva. |
Premis i reconeixements[modifica]
- 2011: Premi d'Honor Lluís Carulla[6]
- 2012: Creu de Sant Jordi[7]
Referències[modifica]
- ↑ Picazo, Sergi «“Votar és una forma de fer canviar els polítics”». El Punt Avui, 11-04-2008.
- ↑ Data d'estrena del documental "Cataluña-Espanya"
- ↑ Entrevista a Isona Passola (Tornaveu)
- ↑ Entrevista a Isona Passola (Cultura21)
- ↑ "El documental 'Cataluña-Espanya' es projectarà al festival 'Spanish Cinema Now' de Nova York"
- ↑ «Isona Passola, Premi d'Honor de la Fundació Lluis Carulla». Diari Ara [Barcelona], 18-11-2011, p.31. ISSN: 2014-010X.
- ↑ El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Isona Passola i Vidal |
| Precedida per: Joel Joan |
Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català 2013 – |
Succeïda per: En el càrrec |
.svg)
