Eduard Blanxart i Pàmies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduard Blanxart i Pàmies
Biografia
Naixement 1915
Terrassa
Mort 27 d'octubre de 2014(2014-10-27) (als 99 anys)
Educació FAD
Activitat
Ocupació Interiorista
Família
Pares Daniel Blanxart i Pedrals
Modifica les dades a Wikidata

Eduard Blanxart i Pàmies (Terrassa, 1915 - Barcelona, 27 d'octubre de 2014[1]) fou un interiorista, dissenyador i músic català.

Fill de l'enginyer tèxtil Daniel Blanxart i Pedrals. Format amb Josep Rigol a Terrassa, i a l'escola de Llotja i el FAD a Barcelona, Fou sobretot deixeble de Jaume Llongueras.

Va dissenyar dins un acusat florentinisme, que amb els anys anà simplificant al màxim, mobles (calaixera de la sagristia de la catedral de Terrassa, c. 1951), peces d'orfebreria (custòdia de la mateixa catedral, 1946), interiors (sala de juntes del Condicionament Terrassenc, 1953), jardins (Vil·la Fancelli, Barcelona, 1967), etc. Va escriure diverses composicions musicals, especialment per a piano i cant, sovint en un estil derivat de l'impressionisme. Fou també un gran difusor de la cultura i va formar part molts anys de la Junta de Museus de Terrassa.

Els anys cinquanta col·laborà en la revista cultural minoritària Atzavara, i va publicar la biografia Antoni Ribera (Gent Nostra, Barcelona 2008), sobre un dels principals músics wagnerians de Catalunya. Donà la important discoteca del seu pare a la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya.

El 2012 va guanyar la Creu de Sant Jordi.[2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Núria Gil i Rossend Casanova i Mandri: Eduard Blanxart. Una vida dedicada a l'art. Disseny i decoració entre 1939 i 1983. Terrassa: Obra Social Caixa Terrassa, 2007.