Jaume Plensa i Suñé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creu de Sant Jordi 2012 Jaume Plensa i Suñé
El Alma del Ebro.jpg
"Alma del Ebro" (Saragossa, Aragó)
Naixement Jaume Plensa
1 de gener de 1955 (1955-01-01) (61 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació escultor i artista
Obres notables Crown Fountain i Spillover II
Activitat professional
Art Escultura
Guardons
2012- Creu de Sant Jordi
1997- Premi Nacional d'Arts Plàstiques
Premio Velázquez de Artes Plásticas (2013)[1]

Lloc web www.jaumeplensa.com
Modifica dades a Wikidata

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1 de gener de 1955) és un escultor català, tot i que també ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia.[2] L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment viu entre Barcelona i París,[3][4] tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.[5] En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jaume Plensa va estudiar art a l'Escola de la Llotja de Barcelona i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1980 va realitzar la seva primera exposició individual a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, on va començar la seva investigació sobre volums i tensions que, caracteritzada als seus inicis pel treball amb el ferro, el duria de la figuració a l'abstracció en formats cada vegada més monumentals i amb la incorporació d'elements multimèdia.[6]

D'ençà 1980, després de la seva primera exposició a Barcelona, l'artista va viure i treballar a diverses capitals europees com ara Berlín, Brussel·les i París. També va residir un temps a Anglaterra convidat per l'Institut Henry Moore.[7] Va treballar a l'Escola Nacional de Belles Arts de París entre 1992 i 1993 on ensenyà escultura, i més tard del novembre de 2009 al maig de 2010 als Estats Units a l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago.[8]

Obra[modifica | modifica el codi]

En una primera etapa la seva obra reflecteix l'interès per qüestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat, i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.[9]

Des de 1996 s'ha dedicat també a crear elements i decorats per a muntatges d'òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003 Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l'escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de la La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla, El martiri de Sant Sebastià, de Debussy, La damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.[10]

El 2008 va realitzar l'escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó) amb motiu de l'Exposició Internacional de l'Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d'alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, el qual està compost per més del 60% d'aigua. Les seves lletres blanques i l'estructura buida conviden a l'espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l'aigua.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d'Amèrica).[11]

L'any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona.[12]

El 2014 es va inaugurar l'obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d'Andorra la Vella. L'any 2016 inaugurà una escultura monumental amb el nom de "Carmela" davant del Palau de la Música.[13]

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

La Font Crown (Crown Fountain) a Chicago

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cia, Blanca. «Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013». El País, 25-11-2013 [Consulta: 14 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a La Vanguardia, 25/11/2013 (castellà)
  3. Biofrafia de Jaume Plensa al Círculo de Bellas Artes (castellà)
  4. Jaume Plensa a Art Discover (castellà)
  5. 5,0 5,1 Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a El País, per Blanca Cia, 25/11/2013 (castellà)
  6. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a ed. (en català, castellà i anglès). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  7. Pàgina web My contemporary.com amb una biografia en francès de l'escultor
  8. Currículum amb els cursos de Jaume Plensa
  9. Planas, Ricard. «Jaume Plensa: Refiguració i homogeneïtzació». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.71. ISSN: 1885-4389.
  10. Biografia de Jaume Plensa a Publispain.com (castellà)
  11. «Jaume Plensa i Suñé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Jaume Plensa firma el cartell de la Mercè a El Periódico, per Helena López, 27 de juliol del 2012
  13. RIBAS, ANTONI. «Jaume Plensa instal·la una escultura monumental davant el Palau de la Música». Ara.cat, 2016.
  14. «Découvrez les sculptures monumentales de Plensa à Bordeaux» (en francès). France 3, 21-06-2013. [Consulta: 9 juliol 2013].
  15. «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 42 – 43. Generalitat de Catalunya.
  16. El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi
  17. Jaume Plensa, Premio Velázquez de Artes Plásticas 2013 a El Mundo, 25/11/2013 (castellà)
  18. «Jaume Plensa, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts». Ara. [Consulta: 23 desembre 2014].
  19. «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Plensa i Suñé Modifica l'enllaç a Wikidata