Jaume Plensa i Suñé

De Viquipèdia
Infotaula de personaJaume Plensa i Suñé
O Jaume Plensa - Premi Atlàntida (cropped).jpg
Jaume Plensa recollint el Premi Atlàntida Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jaume Plensa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicEspanyols Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, pintor, dibuixant projectista, artista visual, gravador, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
GènereArt digital, art figuratiu i art públic Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt dels nous mitjans i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Representat perGalerie Lelong Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webjaumeplensa.com Modifica el valor a Wikidata

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català. També ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia.[1] L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2012 rebé la Creu de Sant Jordi. Actualment[Quan?] viu entre Barcelona i París,[2][3] tot i que té el taller a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials, com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.[4] En reconeixement a la seva trajectòria, l'any 2013 fou guardonat amb el Premio Velázquez de Artes Plásticas.[5]

Biografia[modifica]

Alma del Ebro (Saragossa, Aragó)

Jaume Plensa va estudiar art a l'Escola de la Llotja de Barcelona i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

El 1980 va fer la seva primera exposició individual a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró de Barcelona, on va començar la seva investigació sobre volums i tensions, que, caracteritzada als seus inicis pel treball amb el ferro, el duria de la figuració a l'abstracció, amb formats cada vegada més monumentals i amb la incorporació d'elements multimèdia.[6]

D'ençà del 1980, després de la seva primera exposició a Barcelona, l'artista va viure i treballar a diverses capitals europees, com ara Berlín, Brussel·les i París. També va residir un temps a Anglaterra convidat per l'Institut Henry Moore.[7] Entre el 1992 i el 1993 va treballar a l'Escola Nacional de Belles Arts de París, on va ensenyar escultura, i més tard, del novembre del 2009 al maig del 2010, als Estats Units, a l'Escola de l'Institut d'Art de Chicago.[8]

Obra[modifica]

En una primera etapa, la seva obra reflecteix l'interès per qüestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.[9]

Des de 1996 també s'ha dedicat a crear elements i decorats per a muntatges d'òpera i teatre, principalment en col·laboració amb la companyia La Fura dels Baus. Entre 1999 i 2003, Jaume Plensa es va transformar en un dels pilars de l'escenografia mundial, en reinterpretar, al costat de La Fura dels Baus, quatre òperes clàssiques: Atlàntida, de Manuel de Falla; El martiri de Sant Sebastià, de Debussy; La Damnation de Faust, de Berlioz, i La flauta màgica, de Mozart.[10]

El 2008 va realitzar l'escultura anomenada Alma del Ebro a Saragossa (Aragó), amb motiu de l'Exposició Internacional de l'Aigua. Aquesta escultura té 11 metres d'alçada i està situada davant del Palau de Congressos, a la vora del riu Ebre. Les lletres representen cèl·lules del cos humà, que està compost en més d'un 60 per cent per aigua. Les seves lletres blanques i l'estructura buida conviden l'espectador a mirar dins i reflexionar sobre la relació entre els éssers humans i l'aigua.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d'Amèrica).[11]

A Suècia té obres a Umeå (Heart of Trees, 2007, al parc Öbackaparken; Nosotros, 2008), Åre (Dialogue o Irma i Núria, 2009, Copperhill Mountain Lodge), Borås (House of Knowledge, 2014, davant de l'escola tèxtil de la Universitat de Borås), Göteborg (Dröm, 2012, a la plaça de la Reina o Drottningtorget), Tjörn (Grand latent blanc, 2016, Klövedal) i Estocolm (Cloe från Barcelona, 2017 a Stureplan).

L'any 2012 va fer el cartell de les Festes de la Mercè de Barcelona.[12] El 2014 es va inaugurar l'obra 7 poetes a la plaça Lídia Armengol d'Andorra la Vella. L'any 2015 inaugurà una escultura monumental amb el nom de Carmela davant del Palau de la Música, al carrer Sant Pere Més Alt.[13]

L'any 2020, Plensa va donar una escultura a l'Hospital Clínic de Barcelona com a reconeixement al personal sanitari per la seva tasca durant la pandèmia de covid-19. L'obra, de més de dos metres d'alçada, és un rostre esculpit en basalt i es va instal·lar en el vestíbul principal de l'Hospital.[14]

El 20 d'octubre de 2021 es va inaugurar a Newport (barri de Jersey City, a Nova Jersey) la seva escultura més gran: Water's Soul (L'ànima de l'aigua), de 24 metres d'alçada i un pes de 30 tones.[15][16] Representa el cap d'una dona jove que, amb un dit als llavis, mira als gratacels de Manhattan des de l'altra riba del riu Hudson, en el parc on ha estat col·locada.[16] Plensa ha declarat que va pensar que era oportú fer l'escultura amb el gest de demanar silenci «perquè estem en un moment tan sorollós que no podem sentir aquesta veu profunda de l'aigua, que sempre ens està parlant».[15]

Exposicions rellevants[cal citació][modifica]

La Font Crown (Crown Fountain) a Chicago

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a La Vanguardia, 25/11/2013 (castellà)
  2. Biofrafia de Jaume Plensa al Círculo de Bellas Artes (castellà)
  3. Jaume Plensa a Art Discover (castellà)
  4. 4,0 4,1 Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013 a El País, per Blanca Cia, 25/11/2013 (castellà)
  5. Cia, Blanca «Poesía en escultura: Jaume Plensa, Premio Velázquez 2013». El País, 25-11-2013 [Consulta: 14 novembre 2014].
  6. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  7. «Pàgina web My contemporary.com amb una biografia en francès de l'escultor». Arxivat de l'original el 2013-03-25. [Consulta: 7 setembre 2012].
  8. Currículum amb els cursos de Jaume Plensa
  9. Planas, Ricard «Jaume Plensa: Refiguració i homogeneïtzació». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.71. ISSN: 1885-4389.
  10. Biografia de Jaume Plensa a Publispain.com (castellà)
  11. «Jaume Plensa i Suñé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Jaume Plensa firma el cartell de la Mercè a El Periódico, per Helena López, 27 de juliol del 2012
  13. RIBAS, ANTONI «Jaume Plensa instal·la una escultura monumental davant el Palau de la Música». Ara.cat, 2016.
  14. «Jaume Plensa dona una escultura al Clínic en homenatge als professionals sanitaris». Clínic Barcelona - IDIBAPS, 28-07-2020. [Consulta: 22 octubre 2021].
  15. 15,0 15,1 Gutiérrez, Sílvia. «Jaume Plensa conquista Nova York amb l'escultura que demana silenci». betevé, 20-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  16. 16,0 16,1 324cat. «L'escultura més alta de Jaume Plensa ja demana silenci davant de Manhattan», 20-10-2021. [Consulta: 22 octubre 2021].
  17. «Découvrez les sculptures monumentales de Plensa à Bordeaux» (en francès). France 3, 21-06-2013. [Consulta: 9 juliol 2013].
  18. «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 42 – 43. Generalitat de Catalunya.
  19. El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi[Enllaç no actiu]
  20. «Jaume Plensa, Premio Nacional de Artes Plásticas 2012» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2021].
  21. Jaume Plensa, Premio Velázquez de Artes Plásticas 2013 a El Mundo, 25/11/2013 (castellà)
  22. «Jaume Plensa, acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts». Ara. [Consulta: 23 desembre 2014].
  23. «'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona». Ara, 03-02-2015.
  24. «La UAB investeix Jaume Plensa com a doctor 'honoris causa'». UAB.cat. [Consulta: 8 novembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Plensa i Suñé