La Fura dels Baus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Fura dels Baus
Perth International Arts Festival SMC 2010.JPG
La Fura dels Baus en la inauguració del Festival Internacional de les Arts de Perth (2010)
Dades base
Tipus entitat companyia de teatre
Història
Fundació 1979
Organització i govern
Seu central 

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
El Naumon, vaixell de La Fura dels Baus
Teatre de carrer per La Fura dels Baus
Les màquines i estructures metàl·liques són típiques de La Fura dels Baus
Els grans ninots són recurrents en el seu teatre
Màquina furera
Solen incloure grues i elements de dansa-teatre-acrobàcia vertical
Accions (1984)

Companyia teatral fundada a Catalunya el 1979, quatre anys després de la mort del dictador Franco. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar teatre de carrer amb la vitalitat del rock i la irreverència del neocirc. La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants.

En aquella primera etapa van rebutjar les narratives lineals en favor d'una dramatúrgia fragmentària i sensorial que envoltava al públic i que ells van denominar estètica "furera", especialment a partir de la seva primera trilogia (Accions (1983), Suz/o/Suz (1985), Tier Mon (1988)). Aquelles produccions van consolidar un llenguatge propi mitjançant una imatgeria lúdica i provocativa a l'una. La imatge radical d'uns home joves amb vestit formal destruint un cotxe a Accions (1983) es convertí en una icona generacional, tant per la seva audaç interpretació desconstructiva de la idea de teatre com per catalitzar els desitjos de canvi de la nova democràcia a Espanya.

En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (Mediterrani, Cerimònia inaugural Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema (Faust 5:0 (2001)), discs (Krab (1995), Ombra (1999), XXX (2002)), workshops o propostes de gamificació (Game Over (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.

Dels nou fundadors, en l'actualitat, en resten sis (Miki Espuma, Pep Gatell, Jürgen Múller, Àlex Ollé, Carlus Padrissa, Pera Tantinyà) que desenvolupen de forma paral·lela nombrosos projectes individuals, en col·laboració interna o bé amb destacats col·laboradors escènics o d'altres disciplines artístiques. Profundament arrelats en el treball en equip, els creadors de La Fura dels Baus brinden un ampli marge de maniobra creativa als seus col·laboradors a partir de la cooperació i el contrast. Sens dubte, aquesta capacitat associativa ha estat una de les claus de l'èxit de la companyia.

El nom[modifica | modifica el codi]

Els membres moianesos del grup es reunien de joves en una mena d'abocador que anomenaven els Baus (topònim que prové dels balçs, és a dir, d'una balcera). La fura és un animal que furga, que cerca.

Context[modifica | modifica el codi]

La Fura dels Baus va néixer al final dels anys 70 del segle XX i es va fer coneguda arreu del món als anys 80, en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'òpera.[1]

Estil[modifica | modifica el codi]

En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90, respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia Accions (1983), Suz o Suz (1985) i Tiermon (1988), que aleshores van impactar per la seva estètica urbana i rockera, i pel fet de tractar-se d'espectacles de gran format sense separació entre els intèrprets i els espectadors. El públic era submergit en entorns en els quals convivien el primitivisme (ús de foc, crits, lluita, sang) amb sofisticada tecnologia (sistemes MIDI, llum d'alta pressió).[1]

Als 90 i al segle XXI, la moda vuitantera ja no era actual i el públic s'havia habituat a alguns elements i llenguatge. La música s'actualitza i els referents van sent més literaris, com es veu en Noun (1990), Manes (1995), Faust 3.0 (1998) i XXX (2001). Evoluciona a una gran empresa de creacions escèniques que amplia amb èxit el seu camp d'actuació tradicional als espectacles de gran format i òperes, entre d'altres.[1]

Espectacles de llenguatge furer[modifica | modifica el codi]

  • Accions (1983)
  • Suz o Suz (1985)
  • Tiermon (1988)
  • Noun (1990)
  • MTM (1994)
  • Furamòbil (1999)
  • Obs (2000)
  • XXX (2002)
  • Imperium (2007)
  • Degustació de Titus Andronicus (2010)
  • Orígens (2010)

Espectacles de gran format[modifica | modifica el codi]

  • Mediterrani, mar olímpic. Cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
  • Pepsíclope (1996)
  • Simbiosis (1997)
  • L'home del mil·lenni (1999)
  • La navaja en el ojo (2001)
  • La Divina Comèdia (2002)
  • Al-mariyat Bayyana (2005)
  • Inauguració del mundial de ciclisme en pista coberta (2007)
  • Cutty Sark Shangai-London (2007)
  • Obertura de l'Harare International Festival of the Arts (2010)
  • The Experience (2010)
  • Up- Flors Còsmiques (2011)

Òperes (posada en escena)[modifica | modifica el codi]

  • L'Atlàntida (1996)
  • El martiri de sant Sebastià (1997)
  • La condemnació de Faust (1999)
  • DQ, Don Quijote en Barcelona (2000)
  • Sobre los acantilados de mármol
  • La sinfonía fantástica (2002)
  • La flauta màgica (2003)
  • El oro del Rhin (2007)
  • Sígfrid (2008)
  • La Valquíria (2008)
  • El gran macabre (2009)
  • L'ocàs dels déus (2009)
  • Tanhäuser (2010)
  • Carmina Burana (2010)
  • Sonntag aus Licht (2011)
  • Quartett (2011)
  • Oresteïa (2011)
  • Orfeo ed Euridice (2011)
  • Turandot (2011)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • F@ust 3.0 (1999)
  • Las Troyanas (2001)
  • Metamorfosi (2005)
  • Boris Gudonov (2008)
  • Window of the City (2010)
  • Terra Baixa reloaded (2011)

Cinema[modifica | modifica el codi]

  • Faust 5.0 (2001) amb Isidro Ortiz

Altres formats[modifica | modifica el codi]

  • Naumon (2004), espectacle itinerant dalt d'un vaixell
  • Adéu a la tele (2008), exposició
  • La ciudad inventada (2008), programa d'espectacles

Treballs discogràfics[modifica | modifica el codi]

  • Ajöe (maxisingle)
  • Suz (casset)
  • Erg (casset)
  • Noun (vinil)
  • M.T.M. (cd)
  • KRAB (cd)
  • Manes (cd)
  • Simbiosis (cd)
  • Accions (cd)
  • Fausto 3.0 (cd)
  • fmol (cd)
  • Ombra (cd)
  • XXX (cd)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Fura dels Baus Modifica l'enllaç a Wikidata