Carlus Padrissa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlus Padrissa
CarlusPadrissa MireiaRomero.jpg
Carlus Padrissa i la seva alter ego, Mireia Romero
Biografia
Naixement 13 abril 1959 (60 anys)
Balsareny
Activitat
Ocupació Director de teatre
Modifica les dades a Wikidata

Carlus Padrissa (Balsareny, 1959) és un dels sis directors artístics de La Fura dels Baus, una de les companyies de teatre més innovadores i prestigioses del panorama escenic actual, fundada el 1979 i caracteritzada des dels seus inicis per la cerca d'un llenguatge propi, en el que la participació dels espectadors resulta clau pel desenvolupament de l'espectacle. De la primera època destaquen obres com Accions (1984), Suz/O/Suz (1985), Tier Mon (1988), Noun (1990) y MTM (1994), que van consolidar a La Fura dels Baus com un grup de culte per la crítica i el públic. Carlus Padrissa veu literalment la música i els texts en imatges. Són aquests dibuixos inicials els que marcaran la direcció artística de les obres que es representaran tant a sobre d'un escenari, com al carrer.[1]

Òperes[modifica]

Els primers treballs de Carlus Padrissa en el terreny de l'òpera i en col·laboració amb Àlex Ollé van ser Atlàntida, de Manuel de Falla, i El Martiri de Sant Sebastià, de Claude Debussy. Van seguir La Damnation de Faust, d'Hector Berlioz, estrenada el 1999 al Festival de Salzburg; DQ. Don Quixot a Barcelona, amb música de José Luis Turina i llibret de Justo Navarro, una producció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, La flauta màgica, de W.A. Mozart, en el marc de la Biennal del Ruhr, en coproducció amb l'Òpera de París i el Teatro Real de Madrid, El castell de Barbablava, de Béla Bartók, i Diari d'un desaparegut, de Leóš Janáček, en coproducció de l'Òpera Garnier de París i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona[2]

La seva particular manera d'entendre l'òpera com a obra d'art total, li ha portat a tenir una relació molt especial amb les òperes de Wagner i el director musical indi Zubin Mehta. La seva relació va néixer durant la producció de la tetralogia de l'Anell del Nibelung de Wagner: L'Oro del Rhin, la Valquiria(2007) i Siegfried (2008), que es van estrenar al Palau de les Arts de Valènciai l'Ocàs dels Déus (2009) al Maggio Fiorentino Musicale a Florència. A 2010 estrena Tannhäuser a La Scala de Milán.

Junt amb Àlex Ollé co-dirigeix l'òpera Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny (2010) de Kurt Weill al teatre Real de Madrid que ha sigut representada també al Bolshoi de Moscú i al Teatro Mégaron d'Atenes.

Al desembre de 2011, també amb Zubin Mehta, estrena Turandot de Puccini a la Bayerische Staatsoper de Múnich. A 2008 dirigeix Michael Reise um die Erde de Stockhausen produïda pel Festival de primavera de Viena, l'Òpera de Colonia, la Biennal de Venecia i el Festival de Tardor de Paris. Durant la Quinzena musical de San Sebastià estrena Carmina Burana (2009).[3] Al Palau de les Arts de València i el Mariinsky de San Petersburg, amb direcció musical de Valery Gergiev estrena Les Troyens de Berlioz. És al mateix Palau de les Arts on estrena la Trilogia romana (2011) d'Ottorino Respighi. També el 2011, presenta Orfeo ed Euridice[4] de Gluck, al 25é festival de Peralada.

Ha participat en l'estrena mundial de 4 òperes de nova creació: DQ. Don Quijote en Barcelona (2000) de José Luis Turina, producció del Gran Teatre del Liceo de Barcelona, dirigida junt amb Àlex Ollé. En solitari ha dirigit Auf den Marmolkippen (2002) de Giorgio Battistelli, producció de l'Òpera de Manheim, Sonntag aus licht (2011)[5] de Stockhausen producció de l'Òpera de Colonia I Babylon (2012) de Widmann, producció de la Bayerische Staatsoper de Múnich que s'estrenará el 27 d'octubre a la capital de Baviera.[6]

Macroespectacles[modifica]

Va ser l'impulsor en solitari de la participació de La Fura dels Baus a la ceremonia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992, on va dirigir, junt amb Àlex Ollé i la col·laboració de Hansel Cereza, Jordi Arús, Miki Espuma i Pera Tantiñá: Mar Mediterrani, mar Olímpic, amb música sinfònica composta i dirigida per Ryūichi Sakamoto, un espectacle que va impactar i va fascinar a milions d'espectadors de tot el món.

Com a creador i director de grans espectacles, destaquen la celebracions multitudinàries del Bicentenari del 2 de maig de Madrid, amb el macroespectacle Els afusellaments de Goya (2008), al que van assistir mig milió de persones. Global Rheingold va ser el macroespectacle d'inauguració de la Capital Europea de la Cultura Ruhr 2010 a Duisburg, Alemanya. Up-Flores Còsmiques va obrir el també Bicentenari a Uruguai (2011). Per encàrrec de Xangai 2010, juntament amb Àlex Ollé, estrena Window of the City, espectacle creat per ser representat diàriament durant tota l'exposició universal.

El Naumon, un gran escenari flotant[modifica]

El Naumon

Entre les seves impactants i innovadores idees destaca la de convertir un vaixell de càrrega en un escenari ambulant capaç d'albergar des d'una òpera, a un dels grans espectacles que la companyia realitza al voltant del món. Carlus Padrissa es va encarregar de la direcció artística i cultural del vaixell Naumon(2003), un vell vaixell de càrrega de 60 metres d'eslora i 1100 tones de pes reconvertit en un modern centre cultural flotant que va navegar més de 40.000 milles des de l'oceà Atlàntic passant pel Mediterrani fins a arribar al mar de la Xina. En els seus cellers va estrenar Orfeu (2007) de Monteverdi en el 400 aniversari de la primera òpera de repertori. Actualment el Naumon es troba a Duisburg on es pot utilitzar per projectes de joves emprenedors culturals.

Referències[modifica]

  1. Carlus Padrissa al web de la Fura dels Baus
  2. Carlus Padrissa al web del Teatre Mariinsky de Moscou
  3. Entrevista a Carlus Padrissa El Cultural
  4. «Los Oficios de la cultura» (en castellà). RTVE, 08-10-2011.
  5. «La Fura dels Baus, una ópera europea» (en castellà). El País, 27-04-2004.
  6. Carlus Padrissa, de La Fura dels Baus: "No pararemos hasta renovar la ópera", eldiario.es, 8 de març de 2013

Enllaços externs[modifica]