Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Museu de les Arts Escèniques hall.JPG
Vestibul del Museu de les Arts Escèniques
Dades bàsiques
Abreviació MAE
Tipus entitat Biblioteca especialitzada, arxiu i museu
Història
Fundació 1923
Activitat
Àmbit arts escèniques
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Anna Valls Pasola
Afiliacions Institut del Teatre
Altres dades
Transport públic L3- Estació de Poble Sec

Web Lloc web oficial
Facebook: MaeArtsEsceniques Twitter: cdmae_it Instagram: museuartsesceniques Youtube: UC1q_Bhk6bbWyW9a_mZTawfQ

Modifica les dades a Wikidata

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[1] Disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen les d'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonen a través d’un petit espai expositiu permanent, mitjançant el catàleg virtual Escena Digital  i potenciant les exposicions temporals. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques aplega un arxiu, un museu i disposa de tres biblioteques: una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. L'any 2017 van visitar-les un total de 11.532 persones i 24.224 a través de la pàgina web.

El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle), i participa en el Projecte Europeu ECLAP .[2] En l'àmbit català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i al projecte PRAEC (Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes).

El MAE participa a la Nit dels Museus des de l’any 2013 organitzant visites guiades al seu fons, activitats per nens i joves, tallers i instal·lacions especials per l’ocasió. L'edició del 2018 va rebre un total de 2.620 visitants.[3]

Al juliol de 2016 el MAE va iniciar el projecte de participació ciutadana anomenat Te'n recordes? que es basa en documentar i identificar als artistes en fotografies des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Aquest projecte busca l'especial col·laboració de professionals, afeccionats, crítics del món de l'espectacle i dels espectadors entre altres. Posteriorment s'han afegit al projecte objectes de les tipologies d'escenografia, figurinisme i art.

Història[modifica]

Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.

Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, a qui va cedir un espai al Palau de les Belles Arts.[4]

Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.

El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabeths de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors.

Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementant els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals: manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà i figurins entre d'altres.[5] Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.[6]

Petita exposició al hall de l'Institut del teatre.

Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica organitzant conferències, exposicions i premis teatrals entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).[7]

A finals dels anys 90 es van iniciar unes obres de remodelació del Palau Güell, que amb el temps van fer que el llavors anomenat CDIT hagués de traslladar-se, ja el 1996, a una nova seu al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou, mentre es construïa aquella que havia de ser la seu definitiva a Montjuïc (Barcelona). En aquell període els fons no eren accessibles al públic. Mentrestant, la biblioteca escolar havia anat creixent, primer al carrer Elisabeths i més tard al carrer Sant Pere més baix, i ja comptava amb 10.000 volums.[8]

L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. L'any 2017 hi havia 111.500 imatges disponibles a internet.[9][10]

El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona[11] pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu.[12] Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència".[13] El 2015 es va anunciar que s'estudiaria la reforma del Teatre Arnau, de titularitat municipal, per tal de situar-hi el museu, incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.[14][15]. Posteriorment, el canvi de govern de l'Ajuntament de Barcelona va descartar la proposta.[16] Finalment, l'any 2017, la plataforma Recuperem l'Arnau van aconseguir, a través d'un procés participatiu, que l'Ajuntament de Barcelona acceptés convertir el Teatre Arnau en un museu del Paral·lel i espai comunitari.[17][18]

Historial de seus del museu

Objectiu[modifica]

L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.

Catàlegs[modifica]

El MAE disposa de diferents catàlegs i recursos de consulta digital de lliure accés:

  • Escena Digital: Dipòsit digital del fons i col·leccions d’arxiu i museu.
  • Biblioescènic: Catàleg del fons bibliogràfic i audiovisual. Dins d’aquest destaca el Fons Sedó, comprat al bibliòfil Artur Sedó l’any 1968 i format per més de 5.500 unitats documentals en les que s’inclouen fotografies, cartes, autògrafs i especialment de 90.000 títols teatrals, especialment de teatre català i del Segle d’or espanyol.[19]
  • Hemeroteca Digital: Punt de referència de tot allò que apareix a la premsa sobre l’àmbit escènic català des de l’any 2004. S’actualitza diàriament i es nodreix de les notícies publicades al dossier de premsa del MAE. També es pot trobar premsa retrospectiva (s'inicia l'any 2018).
  • Base de dades d’espectacles: Informació sobre espectacles, principalment representats a Catalunya, dels darrers 20 anys, organitzat per obres, intèrprets i autors.

Com a recursos complementaris existeixen guies temàtiques d’àrea concreta amb la finalitat d’ajudar i orientar en la recerca d’informació a partir dels recursos electrònics i del fons.[20] També ha col·laborat al projecte Teatre Auri dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que tracta de difondre la literatura dramàtica amb una selecció d’obres completament digitalitzades dels segles XVI i XVII.[21]

Col·lecció[modifica]

El MAE disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces i documents que ha anat incorporant al llarg de la seva història. Actualment hi consten 130.446 registres a la biblioteca, 24.649 al museu i a l'arxiu i s'han dut a terme un total de 55.684 digitalitzacions.[22]

Orígens[modifica]

Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, els germans Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera.

Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.

En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels,el llegat d'Aurora Pons, els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita, la col·lecció d'indumentària de Gelabert Azzopardi i la donació de l’arxiu de la Fura dels Baus.[23]

Fons[24][modifica]

Ballarina Clàssica de Harry Vernon Tozer.

Peces destacades[modifica]

Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:

  • Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar. 1908 ca., Fusta, 174x94x40 cm
  • Vestit i barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca estrenada al Teatre Principal l'any 1935, utilitzats per Margarida Xirgu. Indumentària confeccionada per Manuel Fontanals. 1935, teixit de seda, tul i flors artificials.
  • Vestit i complements de "Radamés" per Aida de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu, utilitzats per Francesc Viñas. Anònim. 1903, teixit de seda, cotó i fils metàl·lics.
  • La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany. 1926, oli sobre tela, 129 x 122 cm[26]
  • Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó). Titella de cartró i fusta. 58 x 38 x 16 cm
  • Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol. 1895, oli sobre tela, 185 x 90 cm
  • Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat. 1919 ca., estàtua de bronze, 46x14x15 cm
  • Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual pel Teatro Eldorado de Barcelona. 1921 esbós d'escenografia, tècnica mixta.
  • De la terra al sol. Acte I per l'opereta de màgia de J.Moles i N. Manent al Teatre Tívoli, de Francesc Soler i Rovirosa. 1879, teatrí d'aquarel·la.
  • Figurins de Cinta per a "Un lloc entre el morts" al Teatre Lliure de Fabià Puigserver. 1980, sèrie de figurins en tècnica mixta.
  • Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas. 1897 ca., oli sobre tela, 200 x 120 cm.
  • Vestit oriental de Tórtola Valencia. 1913-1920 ca., teixits originaris de l'Índia en seda, cotó, brodat amb fil de seda, lluentons, miralls, fil metàl·lic, serrell de granets de vidre, boles de fusta i baquelita.
  • Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès, 1927 ca., fusta, 43 x 47 x 8 cm.
  • Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross. 1840, 49 x 32,5 cm (amb marc). [27]

Exposicions[modifica]

El Museu de les Arts Escèniques organitza les exposicions en dues branques: temporals i permanents. En el cas de les temporals, són exposicions que només duren exposades uns mesos. Es van renovant constantment. Respecte a les exposicions permanents duren exposades durant un temps indefinit. Actualment, es pot visitar l'exposició La Memòria de les Arts Efímeres, que va iniciar-se l'any 2015.[28] Més a més, el museu presta les seves exposicions itinerants a altres entitats que vulguin acollir-les o presentar-les. El MAE disposa de dos espais per fer les exposicions: La Sala i El Vestíbul. També s'exposen en ocasions exposicions d'entitats col·laboradores.

Moltes de les seves exposicions han tingut ressò mediàtic en mitjans de comunicació coneguts, com La Vanguardia o El Periódico. Algunes d'aquestes han sigut:

  • Josep M. Benet i Jornet. Descripció d’un paisatge (gener del 2018) és una exposició que fa un homenatge al recorregut professional del dramaturg. [29]
  • La Memòria de les Arts Efímeres (2015-actualitat) és una exposició que pretén posar en valor tota la tasca de documentació, conservació i difusió a través d'un viatge en el temps que abasta més d'un segle. [30] [31]
  • L'aventura nord-americana de 'Maria Rosa' de Guimerà (octubre del 2016). [32]
  • Captuar l'alè. Fotografies de Jesús Atienza (gener del 2016). És una exposició fotogràfica sobre les titelles. [33]
  • Fabià Puigserver. Teatre d'art en llibertat (octubre del 2012). [34] [35]

Referències[modifica]

  1. Bordes, Jordi «La Barcelona de les grans il·lusions». El Punt [Barcelona], 30-10-2007, p.2.
  2. ECLAP, que pretén crear una xarxa entre els teatres, els arxius teatrals i en general les institucions d’aquest àmbit per seleccionar, digitalitzar i fer accessible un conjunt substancial de material referent al món de les arts escèniques a través d’Europeana. El projecte el formen més d'una vintena d'institucions de 13 països de la Unió Europea. El projecte es va iniciar el setembre de 2010 i té una durada de 3 anys.  El MAE hi participa amb l’aportació de més de 30.000 objectes de les col·leccions del seu fons. Consultable a: www.eclap.eu
  3. «La Nit dels Museus a l'Institut del Teatre - Museu de les Arts Escèniques» (en ca). [Consulta: 10 octubre 2018].
  4. Permanyer, LLuís «La Diputación tiene un museo oculto». La Vanguardia [Barcelona], 13-11-2008, p.10.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. Pérez, Manuel. “Figurinisme : Vestir Teatre”. TeatreBCN (Núm. 103), gener 2009. Pàgines 46-49
  6. Cortés, Josep Maria «El legado de los Sedó». La Vanguardia, 11 d’octubre 2009, pàg. 12-13.
  7. Bordes, Jordi «Punt i a part. Embrió escènic a la nevera». Vilaweb [Barcelona], 09-01-2007.
  8. «Història del CDMAE». [Consulta: 12 gener 2016].
  9. Bordes, Jordi «Teatre sobre paper i, ara, en xarxa». El Punt [Barcelona], 09-01-2007, pàg. 2.
  10. «El fons bibliogràfic i documental de l'Institut del Teatre, a un clic». Ara, 03-02-2011.
  11. Serra, Laura «El museu del teatre arrenca sense la Generalitat». Ara, 09-03-2013.
  12. Serra, Laura «El Museu de les Arts Escèniques s'ubicarà a l'edifici de la Casa de la Premsa». Ara, 08-03-2011.
  13. «El futur Museu d'Arts Escèniques de Barcelona, paralitzat per la crisi». EuropaPress. [Consulta: 20 octubre 2012].
  14. «Balanç de mandat 2011-2015». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].
  15. «El teatro Arnau se perfila como sede del Museu d’Arts Escèniques de Barcelona» (en castellà), 16-02-2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  16. «El Teatre Arnau serà enderrocat i construït de nou» (en ca). Ara.cat.
  17. «Un procés participatiu decidirà el futur del Teatre Arnau» (en ca). Ara.cat.
  18. «El Teatre Arnau ho serà tot: teatre, museu del Paral·lel i espai comunitari» (en ca). Ara.cat.
  19. «Catàleg de documents del Fons Sedó» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  20. «Guies temàtiques» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  21. «Teatre Auri. Projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el MAE» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  22. Dades consultades a dia 10 d'octubre de 2018.
  23. «Firma de la donación del archivo de La Fura en el Institut del Teatre» (en castellà), 09-02-2015. [Consulta: 19 gener 2017].
  24. Dates consultades i actualitzades 2018
  25. Rumbau, Toni. Els titelles Anglès de l'Institut del Teatre. Dins: Putxinel·li, 5 juliol 2012
  26. Aquesta obra es troba en préstec al Museu Guggenheim de Bilbao
  27. Ginart, Belén «Un tesoro en el sótano». El País [Barcelona], 30-08-2005.
  28. «Exposició oberta: "La memòria de les arts efímeres" - Teatre Auditori de Granollers» (en ca). [Consulta: 17 octubre 2018].
  29. «L'Institut del Teatre homenatja Benet i Jornet amb una exposició retrospectiva». La Vanguardia.
  30. PDF Mancomunitat de Catalunya
  31. «L’Institut del Teatre recupera l’escenografia del passat | Barcelona Cultura» (en ca). [Consulta: 17 octubre 2018].
  32. «L’aventura nord-americana de ‘Maria Rosa’ de Guimerà» (en ca). Núvol.
  33. «L'exposició 'Capturar l'alè', de Jesús Atienza, al Centre Cultural Albareda, Barcelona - Putxinelli» (en ca-es). Putxinelli, 27-04-2017.
  34. «Exposició, Fabià Puigserver, teatre d’art en llibertat — Ajuntament d'Igualada» (en ca). [Consulta: 17 octubre 2018].
  35. «Fabià Puigsever. Teatre d'art en llibertat» (en ca). Time Out Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Modifica l'enllaç a Wikidata