Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCentre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Museu de les Arts Escèniques hall.JPG
El Museu de les Arts Escèniques pertany a l'Institut del Teatre
Dades base
Tipus entitat biblioteca, arxiu i museu
Història
Fundació 1923
Activitat
Àmbit arts escèniques
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Anna Valls Pasola
Altres dades
Transport públic L3- Estació de Poble Sec

Web www.cdmae.cat
www.cataleg.cdmae.cat

Modifica dades a Wikidata

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.[1] Disposa d'un dels fons bibliogràfics i documentals més importants d'Europa. Entre les seves col·leccions destaquen les d'àmbit català i del Segle d'Or espanyol. També disposa d'altres col·leccions notables (cartells i programes de mà, fotografies, teatrins, esbossos escenogràfics i figurinisme) que es difonen a través d’un petit espai expositiu permanent, mitjançant el catàleg virtual Escena Digital  i potenciant les exposicions temporals. El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques aplega un arxiu, un museu i disposa de tres biblioteques: una a Barcelona, una altra a Terrassa i una tercera a Vic. Durant el 2011 van visitar-les un total de 15.330 persones.

El museu és membre de SIBMAS (Société Internationale des Bibliothéques et des Musées des Arts du Spectacle), ENICPA (European Network of Information Centres of the Performing Arts) i participa en el Projecte Europeu ECLAP .[2] En l'àmbit català, participa en diferents projectes del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya i al projecte PRAEC (Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes).

El MAE participa a la Nit dels Museus des de l’any 2013 organitzant visites guiades al seu fons, activitats per nens i joves, tallers i instal·lacions especials per l’ocasió. En l’ edició de 2015 va rebre un total de 2.450 visitants.[3]

Al juliol de 2016 el MAE va iniciar el projecte de proveïment participatiu anomenat Te'n recordes? que es basa en documentar i identificar als artistes en fotografies des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. En ell que es busca l'especial col·laboració de professionals, afeccionats, crítics del món de l'espectacle i dels espectadors entre altres. Posteriorment s'han afegit al projecte objectes de les tipologies d'escenografia, figurinisme i art.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens del museu es deuen a Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, qui va idear un Museu del Teatre el 1912 i va presentar un projecte a l'Ajuntament de Barcelona i a la Mancomunitat el 1912. Sense obtenir permís de les institucions, Bertran ja va començar pel seu compte a recollir objectes i documents relacionats amb el món de les arts escèniques. Un any més tard, el 1913, es va crear l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), fundada en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.

Deu anys més tard, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte i va crear el Museu del Teatre, la Dansa i la Música, nomenant primer director a Bertran, a qui va cedir un espai al Palau de les Belles Arts.[5]

Després de diverses converses amb Adrià Gual, llavors director de l'ECAD -que seria la llavor de l'actual Institut del Teatre- Bertran va proposar a l'Ajuntament l'adscripció del Museu a l'Escola, proposta que es formalitzaria el 1923, però no duraria gaire. Bertran i el seu Museu sortiren de l'Escola en diverses ocasions fins que l'any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut.

El 1936 es va inaugurar un espai d'exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia del carrer Elisabeths de Barcelona, que va estar en actiu fins al 1945, quan es va traslladar juntament amb la Biblioteca històrica al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d'alumnes i professors.

Durant aquells anys tant el museu com la Biblioteca van anar incrementant els seus fons, a base de tota mena de llegats i donatius. Van ingressar milers de peces documentals: manuscrits inèdits, esbossos escenogràfics, fotografies, cartells, programes de mà i figurins entre d'altres.[6] Cal destacar la incorporació el 1968 de la biblioteca i el fons documental d'Artur Sedó (1881-1965), un bibliòfil i empresari català provinent del món del tèxtil. Aquest fons, amb més de 90.000 títols, va fer que el museu es convertís en un dels centres més importants d'Europa pel que fa a fons bibliogràfics teatrals, on destacaven especialment el fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d'or espanyol.[7]

Petita exposició al hall de l'Institut del teatre.

Més endavant a partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es va plantejar la idea de crear un Centre de Documentació, amb la intenció de fusionar biblioteca i museu en una única institució operativa. Un cop creat, es va centrar a catalogar i documentar la multitud de fons que es van anar incorporant a la col·lecció. També va donar suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica organitzant conferències, exposicions i premis teatrals entre altres activitats. El 1975 la Biblioteca-Museu va adoptar el nom oficial de Centre d'Estudis i Documentació de les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i més endavant el va adaptar per Centre de Documentació de l'Institut del Teatre (CDIT).[8]

A finals dels anys 90 es van iniciar unes obres de remodelació del Palau Güell, que amb el temps van fer que el llavors anomenat CDIT hagués de traslladar-se, ja el 1996, a una nova seu al carrer Almogàvers, al barri del Poblenou, mentre es construïa la que havia de ser la seu definitiva a Montjuïc (Barcelona). En aquell període els fons no eren accessibles al públic. Mentrestant, la biblioteca escolar havia anat creixent, primer al carrer Elisabeths i més tard al carrer Sant Pere més baix, i ja comptava amb 10.000 volums.[9]

L'any 2000 es va inaugurar el nou edifici, on es van ajuntar el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent, tot adoptant l'actual denominació: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de llavors el museu s'ha centrat a documentar els fons i iniciar la seva digitalització. El 2010 hi havia més de 20.000 imatges disponibles a internet.[10][11]

El mes de març de 2011 es va signar un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona[12] pel qual l'Ajuntament cediria l'edifici de la Casa de la Premsa, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, construït per l'Exposició Internacional de 1929 per tal instal·lar-hi l'exposició permanent del museu.[13] Un any després, l'agost de 2012, la coordinadora de Cultura de la Diputació de Barcelona, Rosa Serra, va dir que es paralitzava el projecte "per prudència".[14] El 2015 es va anunciar que s'estudiarà la reforma del Teatre Arnau, de titularitat municipal, per tal de situar-hi el museu, incorporant els arxius i peces històriques de l'Institut del Teatre.[15][16]

Historial de seus del museu

Objectiu[modifica | modifica el codi]

L'objectiu del museu és preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya, recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donant suport a la docència i la recerca que s'imparteix als diferents centres docents de l'Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d'arxiu; i donar resposta a les demandes d'informació sobre les arts escèniques catalanes.

Catàlegs[modifica | modifica el codi]

El MAE disposa de diferents catàlegs i recursos de consulta digital de lliure accés:

  • Escena Digital: Dipòsit digital del fons i col·leccions d’arxiu i museu.[17]
  • Biblioescènic: Catàleg del fons bibliogràfic i audiovisual.[18] Dins d’aquest destaca la consulta del Fons Sedó, comprat al bibliòfil Artur Sedó l’any 1968 i format per més de 5.500 unitats documentals en les que s’inclouen fotografies, cartes, autògrafs i especialment de 90.000 títols teatrals, especialment de teatre català i del Segle d’or espanyol.[19]
  • Hemeroteca Digital: Punt de referència de tot allò que apareix a la premsa sobre l’àmbit escènic català des de l’any 2004. S’actualitza diàriament i es nodreix de les notícies publicades al dossier de premsa del MAE.[20]
  • Base de dades d’espectacles: Informació sobre espectacles, principalment representats a Catalunya, dels darrers 20 anys, organitzat per obres, intèrprets i autors.[21]

El MAE publica cada any un dossier dedicat a una personalitat o temàtica del món de l’espectacle que enclou totes les dades i documents i objectes conservats al museu.[22] Com a recursos complementaris existeixen guies temàtiques d’àrea concreta amb la finalitat d’ajudar i orientar en la recerca d’informació a partir dels recursos electrònics i del fons.[23] També ha col·laborat al projecte Teatre Auri dins la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que tracta de difondre la literatura dramàtica amb una selecció d’obres completament digitalitzades dels segles XVI i XVII.[24] 

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

El museu disposa d'un fons molt divers pel que fa a tipologia i col·leccions, amb més de 500.000 peces que ha anat incorporant al llarg de la seva història. Actualment hi consten 127.347 registres a la biblioteca, 128.052 al museu, 302.525 a l'arxiu i s'han dut a terme un total de 74.380 digitalitzacions.[25]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Dels objectes que formaven part de la col·lecció fundacional, cal destacar els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; així com els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres i Lluís Labartra; les fotografies d'Audouard i Amadeu per al teatre català i els llegats dels actors Lleó Fontova i Mareca i Iscle Soler. Entre 1955 i el 1970 es van incorporar d'altres llegats i donatius, entre els quals destaquen els d'Alexandre Nolla, els germans Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Carmen Tórtola Valencia i Maria Morera.

Més endavant, entre els 70 i el 1990, es van incorporar al fons, entre d'altres, la col·lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d'Adrià Gual i d'Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, així com diversos objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i l'arxiu fotogràfic de Pau Barceló.

En els últims anys també s'han incorporat figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels,el llegat d'Aurora Pons, els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita, la col·lecció d'indumentària de Gelabert Azzopardi i la donació de l’arxiu de la Fura dels Baus.[26]

Fons[modifica | modifica el codi]

Ballarina Clàssica de Harry Vernon Tozer.
  • Fons personals: Que enclouen documentació molt diversa relacionada amb la trajectòria professional d'una personalitat, com és el cas dels fons relatius a Aurora Pons, Enric Guitart, Fabià Puigserver, Franz Joham, Gonzalo Pérez de Olaguer, Mary Santpere, Masó Majó, Mestres Cabanes, Ramon Solé i Valdívia, iXavier Regàs i Castells.
  • Fons institucionals: Provinents d'arxius de teatres, companyies i festivals d'arts escèniques, on destaquen el Teatre Malic, Teatre el Molino, Teatro Real, Teatre Romea, Centre Dramàtic Vallès.
  • Fons especials: En aquesta categoria es poden trobar col·leccions o arxius que per la seva tipologia,origen i valor, mereixen una comunicació i difusió específica, com és el cas de la col·lecció d'indumentària de Victòria dels Àngels, la col·lecció de castanyoles de José de Udaeta o l'arxiu fotogràfic de temàtica teatral de Colita.
  • Fons bibliogràfic: Format per uns 125.000 volums, 5.000 manuscrits i documentació diversa com ara autògrafs, epistolaris, contractes, etc. Destaquen el fons Aureliano Fernández Guerra, que consta de 190 volums amb 12 obres cadascun d'ells, són impresos i manuscrits; el fons Ducs d'Osuna; el fons Emilio Cotarelo y Mori que es compon de gairebé 3.000 títols que formen una unitat tipològica pel que fa a l'anomenat "teatre menor" en edicions rares del segle XVII, sovint també amb anotacions autògrafes; el fons Pedro Salvà i Ricardo Heredia, una col·lecció formada a mitjan segle XIX a París pel marxant en llibres Pedro Salvà en la que destaquen les obres de teatre menor (entremesos, lloes, passos, balls i èglogues) agrupades en dotze volums de petit format; el fons Joaquin Montaner, de teatre menor dels segles XVI i XVII; el fons Josep Canals, empresari de diversos teatres barcelonins (Novetats, Principal, Romea i Tívoli), del qual els seus arxius provenen moltes obres manuscrites inèdites que ofereixen un bon panorama del repertori teatral català del primer terç del segle XX; fons Lluís Millà, prop de 5.000 títols que comprenen tota la història del teatre català dels segles XIX i XX. Altres procedències significatives són les de la Casa García Rico i Compañía de Madrid; Enric Giménez (inclou textos teatrals, programes, dibuixos i manuscrits originals); Givanel i Mas, amb alguns documents procedents del fons d'aquest notable cervantista català; Díaz Escobar, amb documentació sobre actors del segle XIX i algunes comèdies soltes; Lasso de la Vega, humanista i republicà andalús; Eduardo Marquina, amb un fons de 200 obres manuscrites i impreses; i, el fons Fernández Shaw, amb un repertori significatiu de sarsueles, entre altres. També hi ha accés a la International Bibliography of Theatre & Dance.
  • Fons audiovisual: Està format per més de 10.000 enregistraments de vídeo, so i multimèdia, en creixement continu, i amb la finalitat de donar suport visual i d'àudio a l'estudi, la docència i la investigació, així com la creació i producció d'espectacles. Es conserven les produccions pròpies de l'Institut, bàsicament els tallers de teatre i dansa i d'altres activitats com tesines de finals de carrera, seminaris, conferències o workshops, entre altres.
  • Fons de cartellisme: El museu conserva més de 5.000 cartells d'àmbit teatral de procedències diverses i abast geogràfic europeu, que enclouen representacions que van des del segle XIX fins a l'actualitat prioritzant els d'àmbit català. El 95% d'aquest fons es troba digitalitzat a Escena Digital.
  • Fons escenogràfic: Amb més de 8.000 documents, representa bastament el període dels tallers dels pintors escenògrafs a la Barcelona de finals de segle XIX i principis del XX, incrementant-se durant la segona meitat del segle XX fins als nostres dies. Destaquen les obres d'autors com ara Francesc Soler i Rovirosa, Oleguer Junyent, Salvador Alarma, Maurici Vilomara, Joan Morales, Fèlix Urgellés, Fabià Puigserver, Sigfrid Burmann o els peculiars teatrins en miniatura de Jaume Respall.
  • Fons de figurinisme: Format per més de 7.500 dissenys creats per autors com Francesc Soler i Rovirosa, Apel·les Mestres, Trabal Altés, Álvaro de Retana, Lluís Labarta, María Araujo o Alexandre Soler. Destaquen els més de 1.300 figurins creats per Fabià Puigserver o els dissenys de Marià Andreu i del dibuixant de còmics Nazario.
  • Col·lecció de titelles i marionetes: Formada per 437 peces de l'art titellaire, on destaquen objectes de les col·leccions de Didó (Ezequiel Vigués), Anglès, Guinovart, Ingeborg, Vergés i les del marionetista Harry Vernon Tozer, cobrint especialment el teatre de titelles català de mitjan segle XX.[27]
  • Fons d'indumentària: El MAE compta amb un fons de més de 850 vestits de diferents artistes de l'escena. Destaquem les col·leccions d'Enric Borràs, Jaume Borràs, Lola Membrives, Margarida Xirgu i Maria Espinalt, així com els de la ballarina Tórtola Valencia, Carmen Amaya, el baríton Celestino Sarobe i el tenor Francesc Viñas. Les darreres grans incorporació han estat, a l'any 2008, les 100 peces de vestuari i attrezzo de la soprano Victòria dels Àngels i les 275 de la companyia de dansa Gelabert-Azzopardi incorporades al 2013.
  • Objectes: Compta amb més de 390 peces on destaquen les col·leccions de 292 parelles de castanyoles de José de Udaeta i la de 1000 objectes de màgia dels Germans Roca.
  • Fons artístic: Comprèn més de 700 peces, de diversa tipologia artística (dibuixos, pintures, gravats, escultures etc.) de molt variada procedència a la que destaquen les obres de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Marià Andreu en l'àmbit de pintura i obres dels escultors Lluís Montané, tres escultures de la ballarina Carmen Tórtola Valencia de Joaquim Viladomat, i l'escultura de Subirachs de Núria Espert.
  • Arxiu fotogràfic: Conserva reportatges d'espectacles i fotografies de personatges relacionats amb les arts escèniques, i conté més de 300.000 imatges d'espectacles, d'actors, cantants lírics, compositors, instrumentistes, escenògrafs, autors literaris, etc.. En destaca la rellevància de fotògrafs de finals de segle XIX i inicis del XX com Rafael Areñas i Miret, els fotògrafs Napoleón, Nadar, Pau Audourd, Antoni Esplugas, o més actuals com Pau Barceló, Pilar Aymerich, Documents Sedó, Teatre Regina, Teatre Romea, Fons Institut del Teatre i Colita. Des de 1980 el MAE fa adquisicions regulars de reportatges d’espectacles de la temporada teatral catalana.
  • Programes de mà: Formada per prop de 160.000 impresos dels espectacles que es representen als teatres de Barcelona, de Catalunya, la resta de l'Estat i l'estranger des de 1860 fins a l'actualitat. Destaca la col·lecció de programes de teatres del Paral·lel durant la postguerra (1940-1970).

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les múltiples col·leccions destaquen algunes peces:

  • Secreter del despatx d'Àngel Guimerà de Gaspar Homar. 1908 ca., Fusta, 174x94x40 cm
  • Vestit i barret per a l'estrena absoluta de "Doña Rosita la soltera, o el lenguaje de las flores" de Federico García Lorca estrenada al Teatre Principal l'any 1935, utilitzats per Margarida Xirgu. Indumentària confeccionada per Manuel Fontanals. 1935, teixit de seda, tul i flors artificials.
  • Vestit i complements de "Radamés" per Aida de Giuseppe Verdi al Gran Teatre del Liceu, utilitzats per Francesc Viñas. Anònim. 1903, teixit de seda, cotó i fils metàl·lics.
  • La Commedia dell'Arte de Marià Andreu i Estany. 1926, oli sobre tela, 129 x 122 cm[28]
  • Ànec d'Ezequiel Vigués (Didó). Titella de cartró i fusta. 58 x 38 x 16 cm
  • Retrat de Maria Riquelme de Santiago Rusiñol. 1895, oli sobre tela, 185 x 90 cm
  • Tórtola Valencia a "Danza oriental" de Josep Viladomat. 1919 ca., estàtua de bronze, 46x14x15 cm
  • Esbós per a l'obra Nausica. Acte I d'Adrià Gual pel Teatro Eldorado de Barcelona. 1921 esbós d'escenografia, tècnica mixta.
  • De la terra al sol. Acte I per l'opereta de màgia de J.Moles i N. Manent al Teatre Tívoli, de Francesc Soler i Rovirosa. 1879, teatrí d'aquarel·la.
  • Figurins de Cinta per a "Un lloc entre el morts" al Teatre Lliure de Fabià Puigserver. 1980, sèrie de figurins en tècnica mixta.
  • Enric Borràs com a Manelic a Terra baixa de Ramon Casas. 1897 ca., oli sobre tela, 200 x 120 cm.
  • Vestit oriental de Tórtola Valencia. 1913-1920 ca., teixits originaris de l'Índia en seda, cotó, brodat amb fil de seda, lluentons, miralls, fil metàl·lic, serrell de granets de vidre, boles de fusta i baquelita.
  • Cavaller "Tranquil o Pericu" de Jaume Anglès, 1927 ca., fusta, 43 x 47 x 8 cm.
  • Litografia signada i os de la mà de Calderon de la Barca d'Antonio Gómez Cross. 1840, 49 x 32,5 cm (amb marc). [29]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

El museu difón la seva col·lecció a través d'una sala d'exposició permanent i al vestíbul del Teatre Estudi a l'Institut del Teatre i d'exposicions temporals:[30]

Any Exposició
2001 La Creació de l'Efímer. De la idea a l’espectacle[31]
2001 Teatre Auri i Espais Verdians
2002 Colita, imatges de teatre i José de Udaeta
2003 40 anys de Joglars
2003 Joan Magrinyà, una vida en dansa
2004 Txékhov
2007 L'auca del senyor Rusiñol: la peripècia teatral d'un artista múltiple[32] [33]
2007 Arts de Màgia, la col·lecció dels germans Roca[34]
2008 Terra baixa
2009 Recordant els Ballets Russos[35] [36]
2009 Els fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre
2010 Personatges. Amadeu Ferré i Mas[37]
2010 Pawel Rouba, el gest que perdura[38][39]
2010 Mestres Cabanes, escenògraf[40]
2011 IDN: Imatge, Dansa i Nous Mitjans[41]
2011 Pau Barceló. L'escena en imatges (1954-1990)[42]
2011 10 anys de l'EESA/CPD de l'Institut del Teatre[43]
2011 Circ. La suma de totes les arts escèniques[44]
2011 Fabià Puigserver, teatre d'art en llibertat[45][46]
2013 Joan Maragall, el poeta extasiat[47]
2013 Teatres en risc. Observatori d'espais escènics 2007-2012: cartografies teatrals i teatres en risc[48]
2013 Adrià Gual (1872-1943), el perfum d'una època[49][50][51][52]
2013 Aules obertes d'escenografia[53]
2013 Gelabert-Azzopardi, cartells[54]
2014 Institut del Teatre. Els primers 100 anys[55][56]
2014 Serafí Pitarra (1864-1866)[57]
2014 Audouard i Amadeo, fotografies d'escena[58][59]
2014 Mariaelena Roqué, despulles despullades[60]
2015 Captuar l'alè. Festival IF Barcelona[61]
2015 La Memòria de les Arts Efímeres[62]
2016 Antonio Gades. 50 años de danza española[63]
2016 Paral·lel. Una nova societat de l’espectacle en el primer terç del segle XX[64]
2016 Tot recordant a Rosa Novell[65]
2016 L’aventura nord-americana de Maria Rosa de Guimerà[66]
2016 Ànima. Fotografies d’Albert Nel·lo[67]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bordes, Jordi «La Barcelona de les grans il·lusions». El Punt [Barcelona], 30-10-2007, p.2.
  2. ECLAP, que pretén crear una xarxa entre els teatres, els arxius teatrals i en general les institucions d’aquest àmbit per seleccionar, digitalitzar i fer accessible un conjunt substancial de material referent al món de les arts escèniques a través d’Europeana. El projecte el formen més d'una vintena d'institucions de 13 països de la Unió Europea. El projecte es va iniciar el setembre de 2010 i té una durada de 3 anys.  El MAE hi participa amb l’aportació de més de 30.000 objectes de les col·leccions del seu fons. Consultable a: www.eclap.eu
  3. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Memòria 2015. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. «Te’n recordes?» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  5. Permanyer, LLuís «La Diputación tiene un museo oculto». La Vanguardia [Barcelona], 13-11-2008, p.10.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  6. Pérez, Manuel. “Figurinisme : Vestir Teatre”. TeatreBCN (Núm. 103), gener 2009. Pàgines 46-49
  7. Cortés, Josep Maria «El legado de los Sedó». La Vanguardia, 11 d’octubre 2009, pàg. 12-13.
  8. Bordes, Jordi «Punt i a part. Embrió escènic a la nevera». Vilaweb [Barcelona], 09-01-2007.
  9. «Història del CDMAE». [Consulta: 12 gener 2016].
  10. Bordes, Jordi «Teatre sobre paper i, ara, en xarxa». El Punt [Barcelona], 09-01-2007, pàg. 2.
  11. «El fons bibliogràfic i documental de l'Institut del Teatre, a un clic». Ara, 03-02-2011.
  12. Serra, Laura «El museu del teatre arrenca sense la Generalitat». Ara, 09-03-2013.
  13. Serra, Laura «El Museu de les Arts Escèniques s'ubicarà a l'edifici de la Casa de la Premsa». Ara, 08-03-2011.
  14. «El futur Museu d'Arts Escèniques de Barcelona, paralitzat per la crisi». EuropaPress. [Consulta: 20 octubre 2012].
  15. «Balanç de mandat 2011-2015». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].
  16. «El teatro Arnau se perfila como sede del Museu d’Arts Escèniques de Barcelona» (en castellà), 16-02-2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  17. «Escena Digital» (en català, castellà i anglès). [Consulta: 19 gener 2017].
  18. «[Biblioescènic http://cataleg.cdmae.cat/search/query?theme=teatre]» (en català, castellà i anglès). [Consulta: 19 gener 2017].
  19. «Catàleg de documents del Fons Sedó» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  20. «Hemeroteca Digital» (en català i anglès). [Consulta: 19 gener 2017].
  21. «Base de Dades d'espectacles» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  22. «Consulta de dossiers monogràfics» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  23. «Guies temàtiques» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  24. «Teatre Auri. Projecte de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i el MAE» (en català). [Consulta: 19 gener 2017].
  25. Dades consultades a dia 19 de gener de 2017.
  26. «Firma de la donación del archivo de La Fura en el Institut del Teatre» (en castellà), 09-02-2015. [Consulta: 19 gener 2017].
  27. Rumbau, Toni. Els titelles Anglès de l'Institut del Teatre. Dins: Putxinel·li, 5 juliol 2012
  28. Aquesta obra es troba en préstec al Museu Guggenheim de Bilbao
  29. Ginart, Belén «Un tesoro en el sótano». El País [Barcelona], 30-08-2005.
  30. «Exposicions al MAE. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques» (en català). [Consulta: 13 gener 2016].
  31. Graells, Jordi-Guillem. La Creació de l'efímer : de la idea a l'espectacle : catàleg de l'exposició. Juny 2001-juliol 2002 (en català). Primera edició. Barcelona: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2001, p. 93. 
  32. Exposada a la Biblioteca de Catalunya la Sala Vaixells i el Palau Maricel de Sitges.
  33. «L'Auca del senyor Rusiñol.La peripècia teatral d'un artista múltiple» (en català), 01-03-2007. [Consulta: 13 gener 2016].
  34. «Art de Màgia. La col·lecció dels germans Roca» (en català), 20-09-2008. [Consulta: 13 gener 2016].
  35. Exposada al Teatre Nacional de Catalunya i a l' Institut del Teatre
  36. «Recordants els Ballets Russos» (en català), 18-12-2009. [Consulta: 13 gener 2016].
  37. «Personatges d'Amadeu Ferré Indumentària teatral (Barcelona, 1946)» (en català), 28-05-2010. [Consulta: 13 gener 2016].
  38. «Pawel Rouba. El gest que perdura» (en català), 04-03-2010. [Consulta: 13 gener 2016].
  39. Vilà, Jordi. Pawel Rouba, el gest que perdura [Enregistrament de vídeo]. COS-CAER : Institut del Teatre : Juandesafinado, 2009. 
  40. «Mestres Cabanes, escenògraf» (en català), 15 d’abril 2010. [Consulta: 13 gener 2016].
  41. «IDN: Imatge Dansa i Nous Mitjans» (en català), 13-01-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  42. «Pau Barceló. L'escena en imatges (1954-1990)» (en català), 31-01-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  43. «10 anys de l'EESA/CPD de l'Institut del Teatre» (en català), 16-09-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  44. «Circ. La suma de totes les arts escèniques» (en català), 27-09-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  45. «Fabià Puigserver. Teatre d'art en llibertat» (en català), 16 d’octubre 2012. [Consulta: 19 gener 2017].
  46. Adelantado; Carreño; Graells, Ferran; Carme; Jordi-Guillem. Fabià Puigserver. Teatre d'art en llibertat : catàleg de l'exposició (en català). Primera edició. Barcelona: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012, p. 60. 
  47. «Joan Maragall, el poeta extasiat» (en català), 14-01-2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  48. «Teatres en risc. Observatori d'espais Escènics 2007-2012: cartografies teatrals i teatres en risc» (en català), 14-01-2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  49. «Adrià Gual (1872-1943), el perfum d'una època» (en català), 4 d’abril 2013. [Consulta: 19 gener 2017].
  50. «Exposició 'Adrià Gual, el perfum d'una època'» (en català), 23-05-2013. [Consulta: 17 gener 2017].
  51. «Adrià Gual, "Fotografies d'escena"» (en català), 22 d’abril 2013. [Consulta: 17 gener 2017].
  52. «Adrià Gual, "El somni d'una nit d'estiu"» (en català), 22 d’abril 2013. [Consulta: 19 gener 2017].
  53. «Aules Obertes d'Escenografia» (en català), 8 d’abril 2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  54. «Gelabert-Azzopardi, cartells» (en català), 16-09-2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  55. «Institut del Teatre. Els primers 100 anys» (en català), 8 d’abril 2013. [Consulta: 12 gener 2016].
  56. Graells, Jordi-Guillem. Els primers cent anys : exposició [Enregistrament de vídeo] (en català). Primera edició. Barcelona: Institut del Teatre, 2013. 
  57. «Serafí Pitarra (1864-1866)» (en català), 15-06-2014. [Consulta: 12 gener 2016].
  58. «Audouard i Amadeo, fotografies d'escena» (en català), 06-05-2014. [Consulta: 12 gener 2016].
  59. Bravo, Calafell, Isidre, Jordi. Audouard i Amadeo: fotografies d'escena (en català). Primera edició. Barcelona: Fundació Vila Casas, 2013, p. 95. 
  60. «Mariaelena Roqué, despulles despullades» (en català), 06-11-2014. [Consulta: 12 gener 2016].
  61. «Capturar l'alè. Festival IF Barcelona» (en català), 18-09-2015. [Consulta: 12 gener 2016].
  62. «La Memòria de les Arts Efímeres» (en català), 01-07-2015. [Consulta: 19 gener 2017].
  63. «Antonio Gades. 50 años de danza española» (en català), 14 d’abril 2016. [Consulta: 19 gener 2016].
  64. «Paral·lel. Una nova societat de l’espectacle en el primer terç del segle XX» (en català), 24-05-2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  65. Projecte escenogràfic Estanis Aboal, graduat en Escenografia per l’ESAD, ideat per la Nit dels Museus 2016.
  66. «L’aventura nord-americana de Maria Rosa de Guimerà» (en català), 21 d’octubre 2016. [Consulta: 19 gener 2017].
  67. «Ànima. Fotografies d’Albert Nel·lo» (en català), 14 d’octubre 2016. [Consulta: 19 gener 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Modifica l'enllaç a Wikidata

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]