Ramon Solé i Valdívia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Solé i Valdívia
Biografia
Naixement 1938
Cartagena
Mort 3 març 1997 (58/59 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Coreògraf i ballarí de ballet
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Solé i Valdívia (Cartagena, 1938Barcelona, 3 de març de 1997)[1] fou un ballarí i coreògraf, fundador del Ballet Contemporani de Barcelona i creador de les seves pròpies companyia i escola de dansa, en actiu fins a la seva mort l'any 1997. Passa la infantesa a Altet (Lleida), on aprèn danses tradicionals. El 1949 es trasllada amb la seva família a La Rochelle (França) i el 1954 comença a estudiar al Conservatori Municipal de Música i Dansa de Bordeus amb Colette Milner. Durant el 1958 i 1959 és solista i Primer Ballarí al teatre d’aquesta ciutat. Entre 1959 i 1974 col·labora amb els ballets de les òperes de Bonn, de Lió, de Roma, Gran Teatre de Ginebra, entre d’altres. L’any 1964 és convidat pel Gran Teatre del Liceu on estrena Las Gaviotas. En aquesta època, realitza gires artístiques arreu del món, ballant primers papers tant del repertori clàssic com contemporanis. L’any 1975 s'instal·la a Barcelona on imparteix classes de dansa clàssica a l’Institut del Teatre. Crea el Ballet Contemporani de Barcelona de línia experimental i contemporània. El 1976 es produeix una escissió i constitueix la Companyia de Dansa de Barcelona “Ramon Solé”, de línia neoclàssica i experimental, on entre les seves alumnes tindria la ballarina Aixa Guerra. La seva coreografia més coneguda és La Dansa de la Mort, amb música de Mozart i textos medievals, estrenada al Saló del Tinell de Barcelona el 1978 amb Sílvia Munt; i d’altres com Tot l’enyor d’un passat, Carmen, L’Adeu, Prélude à l’áprès-midi d’un faune, Dances Liturgiques, Tres poemes d’amor, Romeo i Julieta, Tango, etc. En el moment de la seva mort, després de 5 anys de lluita contra el càncer, encara treballava amb la ballarina i amiga, Jannick Niort els papers de Nijinsky així com en el ballet que es nomenaria Nikinsky le clown de Dieu, ballet que va restar inacabat.[2]

Fons[modifica]

El 2002 ingressà un conjunt de material representatiu[3] de la seva activitat artística, donat per Joan Ramon de Canals, administrador de la seva companyia, al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.[4]

Referències[modifica]