Palau de les Belles Arts

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Palau de Belles Arts.
Infotaula d'edifici
Palau de les Belles Arts
PalauBellesArtsBCN-1888.jpg
Palau de les Belles Arts
Dades bàsiques
Tipus civil
Arquitecte August Font
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Barcelona

41° 23′ 19″ N, 2° 10′ 57″ E / 41.388735°N,2.182588°E / 41.388735; 2.182588
Vistes
PalauBellesArts1911.jpg
Interior del Palau
Modifica dades a Wikidata

El Palau de les Belles Arts fou un edifici polivalent de Barcelona. Enderrocat el 1942 fou construït amb motiu de l'exposició universal de 1888, a l'espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant del Parc de la Ciutadella, a la cantonada del passeig de Lluís Companys i el passeig de Pujades.[1]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Obra d'August Font, va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals. L'edifici era de planta rectangular i feia 91 x 50 metres. L'estructura de ferro permetia cobrir un gran saló d'actes. Tenia torres de máo vist, amb cúpules a les cantonades. A la segona planta, hi havia diferents sales, al voltant de la gran, amb llum zenital, que permetia fer-hi actes i exposicions.

L'edifici, bàsicament, constava d'una gran sala, el Saló de la Reina Regent, amb 2.000 metres quadrats de superfície, destinada a actes públics. Una publicació de començament del segle XX la descriu:

"Es uno de los salones más vastos y elegantes que nuestra ciudad encierra, y responde admirablemente al objeto con que fue construido, que no es otro que el de celebrar en él grandes fiestas artísticas, musicales, literarias y de todos los géneros que se ofrezcan. Bien proporcionado, decorado con singular acierto, sin adornos superfluos ni mezquindades ridículas, a la primera impresión se le juzga favorablemente y tras un rato de contemplación se le admira sin restricciones".

Estava decorat amb escultures i pintures dels millors artistes de l'època (Eduard Batiste Alentorn, Marià Benlliure, Modest Urgell, etc.). En els seus jardins hi va restar la font d'Hèrcules, obra de 1797, fins que fou traslladada l'any 1928.

Després de l'exposició, va continuar obert fins al 1938 (durant el bombardeig de l'Aviació Legionària Italiana de març de 1938 li va caure una bomba al mig del Saló Central). Va ser enderrocat durant l'estiu de 1942, argumentant-ne el mal estat, i aprofitant per a vendre'n el ferro de l'estructura. Possiblement hi va tenir a veure que el palau era vist com un edifici que, pels actes que hi havien tingut lloc, tenia una certa significació catalanista.

Ús com a sala d'actes[modifica | modifica el codi]

El Palau va esdevenir, per la capacitat de la seva sala, el lloc preferent per a fer-hi actes públics, congressos, etc. Va ser el lloc on es celebrà la inauguració oficial de l'Exposició Universal, el 20 de maig de 1888, amb assistència de la reina regent Maria Cristina d'Àustria i el rei nen Alfons XIII. Posteriorment, va ser la seu on van celebrar-se durant anys les festivitats dels Jocs Florals.

Hi van tenir lloc actes importants, com la inauguració oficial de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, el 16 d'abril de 1904, per Alfons XIII, que va ser-ne nomenat president honorari. El 30 d'octubre i 1 de novembre de 1910, va tenir-hi lloc el congrés de Solidaridad Obrera, anomenat "Congreso de Bellas Artes", amb delegats sindicals de tot Espanya i on es va fundar la CNT.

El maig de 1919 s'hi va fer el primer Saló de l'Automòbil de Barcelona i en 1920 la primera fira oficial de mostres de la ciutat.

Ús com a sala de concerts[modifica | modifica el codi]

La sala comptava amb un gran orgue d'Aquilino Amezua (1847-1912): tenia cinc teclats manuals i pedal i funcionava amb electricitat; en aquell moment, era un dels millors orgues del seu tipus a Europa. En va ser organista oficial Primitiu Pardàs i hi van donar recitals músics com Gigout, Widor, Guilmant i Saint-Saëns.

Hi van fer concerts habituals l'Orquestra Simfònica de Barcelona i la Banda Municipal de Barcelona. Van ser molt populars els concerts la Banda de diumenge al matí, que es transmetien per ràdio, i que es van donar, sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, entre 1930 i 1936. Gratuïts per als qui no seien (l'entrada amb dret a seient costava una pesseta), van ser el mitjà de difusió del repertori simfònic (tot i que arranjat per a banda) més important de l'època, juntament amb els concerts de l'Associació Obrera de Concerts.

Ús com a sala d'exposicions[modifica | modifica el codi]

Baldomer Gili Roig.Exposició “Autoretratos de Artistas Españoles” al Palau de Belles Arts de Barcelona, 1907

Aquest edifici va ser la primera seu del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, entre 1891 i 1915, on van reunir-se les diferents col·leccions d'art municipals i posteriorment provincials, col·lecció que anys més tard formari part del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Durant l'Exposició Universal va exhibir-s'hi una exposició d'obres d'art provinents de les col·leccions municipals i altres fons de tot Espanya. Després hi van tenir lloc les exposicions de belles arts i d'indústries artístiques (Exposició General de Belles Arts de Barcelona). La celebració periòdica d'aquestes mostres obligava a traslladar temporalment els fons a altres llocs. El 1917 s'hi va organitzar la Exposition d'Art Français en solidaritat amb els artistes francesos.

El 1921 es van incorporar les obres pertanyents als Museus Municipals d'Arts de Barcelona.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DDAA. El Gran dia de Girona. Anatomia d'un quadre. Museu d'Art de Girona / Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-393-8507-3. 
  2. VVAA. Museu Picasso. Catàleg de Pintura i dibuix. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984, p.20. ISBN 84-7609-006-4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FUENTES MILÀ, Sergio; El Palau de Belles Arts de Barcelona: gènesi, vida i mort (1887-1942); Tesi de Màster en Estudis Avançats en Història de l'Art, dirigida pel Dr.Joan Molet i Petit; Universitat de Barcelona, Departament Història de l'Art: 2010
  • FUENTES MILÀ, Sergio; El Palacio de Bellas Artes de Barcelona: el Eclecticismo suntuoso como sede de colecciones (comunicació de Seminari). Al Seminari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid "Desamortizaciones, colecciones, exposiciones y comercio de arte en los siglos XIX y XX" (10 i 11 de juny de 2011)
  • CIERVO, Joaquín; Historial del Palacio de Bellas Artes; Impr.Viuda de R.Tobella, Barcelona: 1943

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de les Belles Arts Modifica l'enllaç a Wikidata