Font d'Hèrcules (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Font d'Hèrcules».
Infotaula d'edifici
Font d'Hèrcules
Font d'Hèrcules.JPG
Dades bàsiques
Tipus escultura i font
Forma part de Art públic de Barcelona
Arquitecte Salvador Gurri (projecte)
Escultor Josep Moret
Construït 1796-1802
Característiques
Estil Neoclàssic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pg. Sant Joan - c. Còrsega, Barcelona

41° 24′ 07″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.401834°N,2.166374°E / 41.401834; 2.166374
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 41261
Modifica dades a Wikidata

La Font d'Hèrcules és la font ornamental més antiga de la ciutat de Barcelona.[1] Obra de l'escultor Salvador Gurri va ser instal·lada l'any 1797 al passeig de l'Esplanada de Barcelona, inaugurat oficialment el 1802, i fou traslladada l'any 1929 al seu emplaçament actual, a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

La Font d'Hèrcules al seu emplaçament original del passeig de l'Esplanada tal com es representa al diorama que es conserva al Born Centre Cultural.

La Font d'Hèrcules està ubicada al centre de la cruïlla del passeig Sant Joan amb el carrer Còrsega del districte de Gràcia. És un monument centrat en la talla d'una figura de tipologia dempeus dedicada a la figura mitològica d'Hèrcules, que s'ubica en la part més alta del monument. Aquesta està acompanyada d'altres elements secundaris en la temàtica però que conformen un conjunt compositiu esculpit en pedra de Montjuïc.[3]

El monument presenta planta circular i disposa d'una vorera que permet passejar-hi al seu voltant.[3]

L'estàtua representa la figura d'Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del Lleó de Nemea al seu braç esquerre. En el pedestal que suporta la figura hi ha un medalló ovalat amb el retrat de Carles IV i Maria Lluïsa. El pedestal està flanquejat per dos lleons. Tot el conjunt descansa sobre una base de pedra situada enmig d'un estany circular. La base conté els pedestals que suporten els lleons i a la part central apareix una cascada d'aigua formada per quatre basses semicirculars que aboquen l'aigua una sobre de l'altre. L'aigua brolla d'una petita figura de dofí i els lleons també disposen de brolladors a la boca. Tota l'aigua es recull a la bassa gran que delimita el conjunt. El conjunt presenta una component vertical amb la talla a dalt de tot, els elements amb brolladors a mitja alçada i la bassa d'aigua a baix de tot. L'alçada total del monument equival a unes tres plantes.[3][4]

Artísticament cal destacar el delicat treball de la pedra que s'utilitza per crear els elements decoratius i escultòrics.[3]

Tot el conjunt reflexa un estil neoclàssic, tenint en compte la utilització d'ordres clàssics en la cornisa i pedestals.[3]

Història[modifica]

La font, d'estil neoclàssic[4] i feta de pedra de Montjuïc, es va realitzar per commemorar la visita del rei Carles IV i la seva boda amb Maria Lluïsa de Borbó-Parma.[5] Al principi es va col·locar, juntament amb d'altres, al passeig de l'Esplanada.[3]

Després de ser una obra atribuïda durant molt temps a Damià Campeny, la documentació demostra que fou projectada per Salvador Gurri i esculpida per Josep Moret.[3]

Modificada després de la visita reial, prengué aleshores la configuració actual.[3]

La seva ubicació inicial estaria en un punt proper a l'actual passeig Lluís Companys, davant el número 8 del carrer Comerç. Quan es va reurbanitzar l'antic passeig de Sant Joan, la font es va salvar, ja que quedava en un terreny públic no afectat pel traçat dels nous carrers.[1] En construir-se el Palau de les Belles Arts, l'arquitecte August Font va assegurar-se que no es toqués la font, que restà en els jardins d'aquest palau[4] fins que el 1928 va ser traslladada a la seva ubicació actual.[5][3]

L'any 1987 va ser restaurada[4] i el1998 la font va ser netejada i es va substituir el sistema de re-circulació de l'aigua.[1] L'any 2010 va ser restaurada de nou, íntegrament.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 La Vanguardia, 8/01/2010, El óxido se come la fuente ornamental más antigua de Barcelona
  2. La Vanguardia, 16 novembre 1929, El traslado de la fuente de Hércules
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Font d'Hèrcules». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 poblesdecatalunya.cat, Font d'Hèrcules - Barcelona
  5. 5,0 5,1 MARC PIQUER, LA FONT D'HÈRCULES

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font d'Hèrcules (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Font d'Hèrcules». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.