Font d'Hèrcules (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Font d'Hèrcules».
Infotaula d'edifici
Font d'Hèrcules
Font d'Hèrcules.JPG
Dades bàsiques
Tipus escultura i font
Forma part de Art públic de Barcelona
Arquitecte Salvador Gurri (projecte)
Escultor Josep Moret
Construït 1796-1802
Característiques
Estil Neoclàssic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Pg. Sant Joan - c. Còrsega, Barcelona

41° 24′ 06″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.4018°N,2.16637°E / 41.4018; 2.16637
Bé cultural d'interès local
Identificador 08019/12854
Modifica dades a Wikidata

La Font d'Hèrcules és la font ornamental més antiga de la ciutat de Barcelona.[1] Obra de l'escultor Salvador Gurri va ser instal·lada l'any 1797 al passeig de l'Esplanada de Barcelona, inaugurat oficialment el 1802, i fou traslladada l'any 1929 al seu emplaçament actual, a la confluència del Passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega.[2]

La Font d'Hèrcules al seu emplaçament original del passeig de l'Esplanada tal com es representa al diorama que es conserva al Born Centre Cultural.

La font, d'estil neoclàssic[3] i feta de pedra de Montjuïc, es va realitzar per commemorar la visita del rei Carles IV i la seva boda amb Maria Lluïsa de Borbó-Parma.[4] Està coronada per la figura mitològica d'Hèrcules despullat, recolzat sobre un garrot i amb la pell del Lleó de Nemea al seu braç esquerre. En el pedestal que suporta la figura hi ha un medalló ovalat amb el retrat de Carles IV i la seva esposa Maria Lluïsa. El pedestal està flanquejat per dos lleons i tot el conjunt està damunt d'un sòcol amb esglaons enmig d'un estany circular.[3]

En la font hi treballà el marmolista Josep Moret i la seva ubicació inicial estaria en un punt proper a l'actual passeig Lluís Companys, davant el número 8 del carrer Comerç. Quan es va reurbanitzar l'antic passeig de Sant Joan, la font es va salvar, ja que quedava en un terreny públic no afectat pel traçat dels nous carrers.[1] En construir-se el Palau de les Belles Arts, l'arquitecte August Font va assegurar-se que no es toqués la font, que restà en els jardins d'aquest palau[3] fins que el 1928 va ser traslladada a la seva ubicació actual.[4]

L'any 1987 va ser restaurada[3] i el1998 la font va ser netejada i es va substituir el sistema de re-circulació de l'aigua.[1] L'any 2010 va ser restaurada de nou, íntegrament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font d'Hèrcules (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 La Vanguardia, 8/01/2010, El óxido se come la fuente ornamental más antigua de Barcelona
  2. La Vanguardia, 16 novembre 1929, El traslado de la fuente de Hércules
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 poblesdecatalunya.cat, Font d'Hèrcules - Barcelona
  4. 4,0 4,1 MARC PIQUER, LA FONT D'HÈRCULES