Urbanització del Born

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Urbanització del Born
Imatge
Carrer de la Ribera, 4-18
Dades
TipusConjunt d'edificis Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Fontserè i Mestre Modifica el valor a Wikidata
Construcció1872 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Picasso - c. Fusina - c. de la Ribera - c. Comercial Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 06″ E / 41.38589°N,2.185°E / 41.38589; 2.185Coord.: 41° 23′ 09″ N, 2° 11′ 06″ E / 41.38589°N,2.185°E / 41.38589; 2.185
Format per53
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador41159
Plànol
Projecte ciutadella fontsere.jpg
Projecte d'urbanització dels terrenys de l'antiga Ciutadella. Josep Fontserè (1872) Modifica el valor a Wikidata

La Urbanització del Born, també coneguda com a Porxos d'en Fontserè, és un conjunt d'edificis declarat Bé cultural d'interès local.[1]

Descripció[modifica]

La Urbanització del Born comprèn les illes delimitades pel passeig Picasso i Pujades, el carrer Comerç i l'avinguda Marquès de l'Argentera. Es tracta d'un projecte urbanístic fet a instàncies municipals per donar coherència a aquesta àrea de la ciutat després de l'enderroc de la fortalesa de la Ciutadella. El projecte aprovat finalment preveia tres pisos sobre una planta baixa amb alçada suficient per ubicar un entresòl. Aquestes directrius volumètriques i el respecte estricte al llenguatge estilístic imposat pel projecte és el que ha arribat als nostres dies. El sector consta de cinc illes amb diverses parcel·les privades a cada illa, totes elles seguint la disposició del projecte de Fontseré i utilitzant les mateixes pautes per totes les façanes amb una única excepció: la que afronta al passeig Picasso, on es formen uns interessants porxos coneguts com a porxos d'en Fontserè.[2]

Celobert de l'edifici del carrer del Comerç, 15

La façana dominant, per tant, és la que dona a tots els carrers excepte la del passeig Picasso. Aquesta té una composició molt equilibrada en una trama de dues direccions; els eixos verticals formats per l'alineació de les obertures i els horitzontals pels balcons i les cornises separadores. Aquests elements arquitectònics, al repetir-se en tot el perímetre del bloc, donen una imatge monumental a l'illa com si es tractés d'un edifici únic i de caràcter institucional/representatiu.[2]

La planta baixa que integra un entresòl disposa d'un ordre clàssic d'arcs i pilastres a doble alçada. Aquest ritme formal està subdividit, així mateix, en un ordre més petit dins del qual s'integren les obertures dels entresòls. Sobre les pilastres descansa la llosana de pedra motllurada de la balconera perimetral del primer pis.[2]

L'altra façana, la que afronta al passeig Picasso, repeteix el mateix esquema mantenint la composició d'obertures però en aquest cas apareixen els porxos que, en estar presents en tota aquesta façana, donen continuïtat urbana i potencien l'activitat comercial. En aquest cas, la porxada provoca l'aparició d'una façana interior que replica els mateixos recursos formals que la seva corresponent façana exterior.[2]

Les teulades són planes amb terrat, en el qual neixen construccions auxiliars prudencialment retirades de la façana. El coronament perimetral se soluciona amb un ampit d'obra sobre cornisa amb motllurat clàssic recolzada sobre permòdols i mènsules de pedra. Aquestes últimes sempre alineades amb el ritme de les pilastres de la planta baixa.[2]

Cal destacar la solidesa i coherència estructural d'aquest edifici amb la decoració de les façanes, sobretot les pilastres sense capitell que recolzen el balcó corregut del primer pis i que mostren aquesta entrega amb una voluta que fa de mènsula profusament decorada amb formes vegetals. La resta de detalls són formes neoclàssiques amb inspiració romàntica de l'època. També són notables les reixes de ferro de fosa de les baranes dels balcons i els permòdols decorats sota les llosanes.[2]

Història[modifica]

El 1872, el mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre projectà la urbanització dels terrenys de l'antiga fortalesa de la Ciutadella, incloent-hi l'esplanada, on hi havia el Jardí del General i el Passeig de l'Esplanada.

La Urbanització del Born va ser un projecte que imposà unes directrius volumètriques i estilístiques comunes, d'acord amb les que es parcel·laven les diferents finques i els edificis es van anar construint segons les necessitats i capacitats de les promocions privades. L'inici de la activitat constructiva es pot datar al 1878.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urbanització del Born
  1. «Conjunt de la Urbanització del Born». Catàleg del Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Urbanització del Born». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]