Bé cultural d'interès local

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un bé cultural d'interès local o simplement bé d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).[1] La declaració dels béns culturals d'interès local immobles la fa el ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o el ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993) text oficial i complet de la llei

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]