Bé cultural d'interès nacional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Bé nacional.
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica.
Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric

Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional. Constitueix la categoria superior de protecció, les altres dues són el bé cultural d'interès local (BCIL) i l'espai de protecció arqueològica (EPA).[1]

Els béns declarats utilitzen la denominació regulada Bé Cultural d'Interès Nacional com a nom propi.

Classificació[modifica]

Segons la llei, els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, han d'ésser declarats d'interès nacional, i es troben classificats en:

  • Monument històric: construcció o altra obra material produïda per l'activitat humana que configura una unitat singular.
  • Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
  • Jardí històric: espai delimitat que és fruit de l'ordenació per l'home d'elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.
  • Lloc històric: paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d'una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l'home amb valors històrics o tècnics.
  • Zona d'interès etnològic: conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.
  • Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d'ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües.
  • Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Els béns mobles poden ésser declarats d'interès nacional singularment o com a col·lecció.

Procediment de declaració[modifica]

  1. La declaració de béns culturals d'interès nacional requereix la incoació prèvia d'un expedient, iniciat d'ofici per l'Administració de la Generalitat o bé a instància d'una altra administració pública o de qualsevol persona física o jurídica. Els acords de no-incoació han d'ésser motivats.
  2. En la instrucció de l'expedient esmentat en l'apartat 1 cal donar audiència als interessats. Si l'expedient es refereix a béns immobles, cal donar audiència també a l'ajuntament corresponent i obrir un període d'informació pública.
  3. En l'expedient a què es refereix l'apartat 1 hi ha de constar l'informe favorable del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i també de l'Institut d'Estudis Catalans o d'una de les institucions científiques, tècniques o universitàries de prestigi o competència reconeguts que siguin determinades per reglament.
  4. L'expedient a què es refereix l'apartat 1 ha de contenir informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, acompanyats d'una completa documentació gràfica, a més d'un informe detallat sobre l'estat de conservació del bé.

Exemples[modifica]

La Força de Vilamajor, a Sant Pere de Vilamajor, segle XI

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Protecció». Direcció General del Patrimoni Cultural, 01-09-2015. [Consulta: 31 agost 2022].
  2. ↑ Registre de la vil·la romana de Can Terrers[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bé_cultural_d%27interès_nacional&oldid=31209752»