Santa Eulàlia (pailebot 1919)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de vaixellSanta Eulàlia
Pailebot Santa Eulalia.jpg
Historial
Drassana Marí, Torrevella
Iniciat 1918
Avarament 1919
Assignat 1919

Carmen Flores
Des de 1919
Propietari Pascual Flores Benavent
Servei transport

Puerto de Palma
1928 – ?
Propietari Jaume Oliver
Servei estraperlo
Destí decomissada

Cala San Vicenç
? – 1973
Propietari Naviera Mallorquina
Servei paquebot

Sayremar Uno
1973 – 1997
Propietari Sayremar
Servei vaixell auxiliar

Flag of Catalonia.svg  Santa Eulàlia
Des de 1997
Propietari Museu Marítim de Barcelona
Servei activitats pedagògiques
Port base Moll de la Fusta
Característiques tècniques
Tipus Pailebot
Desplaçament 215 t
Eslora 34,6 m, 47 m incloent-hi el bauprès i la botavara
Calat 4,05 m
Propulsió vela i motor: Volvo Penta (291,9 kW)
Tripulació 6 (capità i 5 mariners)
Notes
Modifica dades a Wikidata

El pailebot Santa Eulàlia és un veler històric característic de la Mar Mediterrània occidental i representatiu de la navegació de cabotatge. L’any 1919 va ser avarat a Torrevella (Alacant) i el 2011 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

L’any 1998 el Museu Marítim de Barcelona inicià la seva restauració i el rebatejà amb aquest nom en honor a la co-patrona de la ciutat de Barcelona, Santa Eulàlia. Actualment el pailebot Santa Eulàlia es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona i es pot visitar.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L’any 1918, l’armador Pascual Flores Benavent va ordenar construir dos pailebots idèntics de tres pals a les drassanes Marí de Torrevella que va batejar amb els noms dels seus fills, Carmen Flores i Pascual Flores. El veler Carmen Flores (avui Santa Eulàlia) va ser avarat el gener de 1919 i es va dedicar al transport de cereals, fusta, sal i minerals principalment.

Entre els anys 1919 i 1927 va navegar pel Mediterrani i també va creuar l’oceà Atlàntic en dues ocasions amb destí a l’illa de Cuba. Al juliol del 1928 l’armador mallorquí Jaume Oliver el transformà traient el pal de mitjana i afegint-li motor per convertir-lo en un motoveler de dos pals. L’any 1931 la nau adoptà el nom Puerto de Palma i es va dedicar a fer estraperlo entre Barcelona i les Balears, fins que fou decomissada per contraban.

Després, sota el nom Cala San Vicenç, la Naviera Mallorquina el va utilitzar com a paquebot per al transport de passatgers i càrrega durant gairebé 40 anys. El 1973 l’empresa Sayremar l’adquirí i el 1975 el va modernitzar sota el nou nom de Sayremar Uno per tal fer-ne un vaixell auxiliar en treballs submarins i de salvament.

En aquesta darrera època, l’any 1997, fou adquirit pel Museu Marítim de Barcelona per iniciar el procés de restauració, reconstrucció i habilitació del pailebot com a vaixell operatiu, conservant tot allò que fou possible i fent de nou algunes parts com l’arboradura i l’eixàrcia. Aquest cop va rebre el nom definitiu de Santa Eulàlia.

Actualment és el vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona i un recurs per programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb el mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).[2][3][4]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Pailebot Santa Eulàlia». Marmucommerce. [Consulta: 10 abril 2014].
  2. «El Veler que no es jubila». Patrimoni Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2014].
  3. «Pailebot Santa Eulàlia». Web Museu Marítim de Barcelona. [Consulta: 10 abril 2014].
  4. «Pailebote Santa Eulàlia, barco insignia del Museo Marítimo de Barcelona». Web Infonavis. El portal de nàutica en España, 17-11-2011. [Consulta: 10 abril 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia (pailebot 1919) Modifica l'enllaç a Wikidata