Shtandart (1999)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de vaixellShtandart
Shtandart.JPG
Període de servei 4 setembre 1999 –
Característiques tècniques
Tipus fragata
rèplica del vaixell
Eslora 34,5 m
Mànega 6,9 m
Calat 3,3 m
Velocitat 10 kn
Més informació
MMSI 273452840
Modifica les dades a Wikidata

La fragata Shtandart (en rus: Штандартъ, que significa estendard en rus) és una rèplica moderna del Shtandart (1703), el primer vaixell de la flota del Bàltic de Rússia i vaixell insígnia del tsar Pere I el Gran.

El nom «Shtandart» també es va utilitzar per anomenar als iots reials dels tsars fins a la Revolució russa de 1917. El vaixell reial del tsar Nicolau II va ser l'últim d'aquesta sèrie.

Història[modifica]

El Shtandart amb el Gorch Fock davant de l'Acadèmia Naval de Mürwik (2010)

El 1994, un petit grup d'aficionats a la navegació dirigit per Vladimir Martus va començar la construcció de la rèplica del vaixell històric Shtandart (1703). Martus va dissenyar una nova disposició del Shtandart, construint-lo amb quatre mampares i dividint-lo en cinc compartiments. El vaixell es va construir en una antiga drassana a la vora del riu Neva i es va completar en 5 anys, de 1994 fins a 1999.

Aquesta rèplica va ser construïda pel Centre d'Educació Marítima de Sant Petersburg com a part del «Projecte Shtandart». Aquest projecte consisteix a formar joves russos en la construcció naval de fusta i la navegació tradicional. Aquesta iniciativa va ser patrocinada pels governs rus i britànic, i també per contribucions financeres de donants estrangers. El vaixell és propietat del projecte Shtandart de Sant Petersburg, una organització sense ànim de lucre rus que ofereix creuers de formació.

El seu llançament va tenir lloc el 4 de setembre de 1999. El 2000 va participar en nombrosos esdeveniments navals fent els seus primers viatges als Països Baixos i Gran Bretanya. El vaixell va passar cinc mesos atracat a Sant-Maloù, durant l'hivern de 2001, esperant que el desglaç del seu port d'origen.

El Shtandart s'ha convertit en un vaixell escola internacional i, com a rèplica de vaixell, en un vaixell museu.

Història del vaixell original[modifica]

Article principal: Shtandart

El tsar Pere I el Gran (1672-1725) va voler desenvolupar la seva marina de vela. Per a això, va viatjar d'incògnit acompanyat d'una gran delegació a Anglaterra i Holanda, per adquirir els mètodes de construcció naval. Es va fer passar per un empleat de l'ambaixada i va treballar durant quatre mesos com a fuster a les drassanes de Deptford (Anglaterra).

Després de la guerra entre Rússia i Suècia, entre 1700 i 1721, Rússia va obtenir accés a la mar del Nord. Pere el Gran va començar la construcció d'una flota seguint els models de les naus europees de l'època. El Shtandart va ser el primer vaixell d'aquesta nova flota russa, i el mateix tsar va participar en la seva construcció. La nau original tenia 28 canons. Es va crear un nou escut naval de Rússia per a l'ocasió.

El vaixell, comandat pel mateix tsar, va participar moltes batalles (especialment contra Suècia) i es va convertit en el símbol de la flota russa a partir de 1728.

Característiques[modifica]

La rèplica de la fragata té tres pals i el seu desplaçament és de 220 tones. Té 25,88 metres de longitud en la seva línia central, 27,5 metres de llarg en coberta i 34,5 metres de llarg en total. El Shtandart té 7,0 metres d'amplada i un calat de 3,0 - 3,3 m. El vaixell està dissenyat per assolir velocitats entre 8-9 nusos amb vela i, amb els motors auxiliars, pot arribar fins als 13 nusos (25 km/h). La tripulació del vaixell original de 1703 era d'entre 120 i 150 mariners; la tripulació moderna es compon de 30 alumnes i 10 oficials.

El Shtandart modern té dues zones:

Les fites del Shtandart[modifica]

Shtandart interpretant el «vaixell del somni» al festival Veles escarlates, 2007

Problemes burocràtics[modifica]

A partir de 2007, tots els vaixells de vela a Rússia van tenir problemes amb una certificació. La Nova Autoritat Nacional del Mar i dels Rius (llavors Росморречнадзор / Rosmorrechnadzor), actualment Servei Federal de Supervisió del Transport (Госморречнадзор / Gosmorrechnadzor), es va negar a expedir certificats per a vaixells de vela. El Shtandart va ser un dels més destacats d'aquests vaixells, de manera que la seva disputa amb aquesta agència governamental va ser àmpliament publicitada.[4] La direcció del Rosmorrechnadzor del nord-oest va cancel·lar les certificacions del Shtandart, però el Tribunal d'Arbitratge de Sant Petersburg va revertir la decisió a favor de la fragata, i la cancel·lació del certificat es va declarar il·legal.[5]

Activitat del Shtandart entre 2000 i 2017[modifica]

El 25 de juny de 2000, el Shtandart va abandonar el port de Sant Petersburg per a iniciar el seu primer viatge.

Filmografia[modifica]

El Shtandart ha participat en quatre pel·lícules:

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Jaffry, Gwendal; Millot, Gilles. Guide des grands voiliers. Des voiliers de travail aux navires écoles (en francès). Le Chasse Marée, 1999. ISBN 290370886X. 
  • Le Brun, Dominique. Le Guide des grands voiliers (en françès). Le Chasse Marée - Glénat, 2010. ISBN 9782353570591. 
  • Le Brun, Dominique; Stichelbaut, Benoît. Grands voiliers (en français). Editions Le Telegramme, 2012. ISBN 9782848332833. 
  • Rolland, François Marie; Stichelbaut, Benoît. Grands voiliers (en francès). Editions Le Telegramme, 2008. ISBN 9782848331980. 
  • Schäuffelen, Otmar. Chapman, Great sailing ship of the world (en anglès). Nova York: Hearst Books, 2002. ISBN 1588163849. 

Enllaços extrens[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shtandart Modifica l'enllaç a Wikidata