Víborg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Viborg».
Infotaula de geografia políticaVíborg
Выборг (ru)
Bandera de Víborg Escut de Víborg
flag of Vyborg Tradueix Coat of Arms of Vyborg Tradueix
Vyborg from castle.jpg
Viborg des de la torre del castell

Localització
60° 42′ 33″ N, 28° 44′ 39″ E / 60.709166666667°N,28.744166666667°E / 60.709166666667; 28.744166666667
EstatRússia
Provínciaprovíncia de Leningrad
Districte municipalVyborgsky District Tradueix
Assentament urbàMunicipal district Vyborg Tradueix
Capital de
Població
Total 78.457 (2017)
• Densitat 487,77 hab/km²
Idioma oficial Finès
Geografia
Superfície 160,847 km²
Altitud 3 m
Història
Fundació 1293 (Gregorià)
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal 188800–188811
Zona horària UTC+03:00
Prefix telefònic 81378
Identificador OKTMO 41615101001
Identificador OKATO 41417000000
Altre
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Youtube: UCWnqMb9p7_nP9hSsJGMywzw
Modifica dades a Wikidata

Víborg[1][2] (Вы́борг en rus, Viipuri en finès,[2] Viborg en suec, Wiborg en alemany, en estonià Viibur) és una ciutat de Rússia dins l'oblast de Leningrad, en l'istme de Carèlia prop de la badia de Viipuri. El 2010 tenia 80.013 habitants. Era una ciutat de la Lliga Hanseàtica, i ha canviat de mans diverses vegades al llarg de la història. El canvi més recent va ser l'any 1944 quan va passar de ser finlandesa a pertànyer a la Unió Soviètica.

Història[modifica]

Castell de Viipuri
Escut finlandès de Viipuri

La zona de Víborg era un centre comercial de la conca del riu Vuoksi una part del qual va ser dessecada. La zona va estar habitada pels carelians, una tribu finesa que gradualment van caure sota el domini de Nòvgorod i de Suècia.

El primer castell de Víborg es va fundar l'any 1293 pel mariscal suec Torkel Knutsson. Pel tractat de Nöteborg de 1323, Viipuri va ser reconeguda finalment com una part de Suècia. Va estar sota un llarg setge durant la Guerra russosueca (1496–1499).

Viipuri va romandre sueca fins a la seva captura pel tsar Pere el Gran (1710). El Tractat de Nystad (1721), assignà aquesta ciutat com a part de la Vella Finlàndia a Rússia.

Una de les grans batalles navals de la història va ser la batalla de la badia de Viipuri (1790).

Arran de la Revolució Russa de 1917, Finlàndia es va declarar independent. Durant la guerra civil finlandesa Viipuri va estar en mans de la Guàrdia Roja finlandesa fins que el 29 d'abril de 1918 va ser capturada per la Guàrdia Blanca finlandesa.

L'any 1939 la ciutat tenia 80.000 habitants i tenia minories importants de finesos sueco-parlants, alemanys, russos, gitanos finlandesos, tàtars finlandesos i de jueus. Durant aquesta època l'arquitecte Alvar Aalto va construir edificis d'estil modernistes com és la biblioteca.

Durant la Guerra d'Hivern (1939–1940), més de 70.000 habitants de Viipuri van ser evacuats a l'oest de Finlàndia. Tot l'istme de Carèlia va ser incorporat a la Unió Soviètica el 31 de març de 1940. Pràcticament tota la població finesa de la ciutat va ser reubicada a Finlàndia.

El 29 d'agost de, 1941, Viipuri va ser recapturada per les tropes fineses i va ser formalment annexada a Finlàndia junt amb altres zones properes. cap a 1942, la ciutat tenia 16.000 habitants. Un 70% dels evacuats prèviament de la Carèlia finlandesa van tornar arran de la reconquesta, però amb la tornada de l'Exèrcit Roig rus van tornar a ser evacuats.

Economia[modifica]

Torre rodona a Vipuri (1550)

Viipuri és un centre important de producció de paper. El turisme s'incrementa i hi ha un festival de cinema rus Finestra a Europa cada any. Des de 1982, hi ha unes instal·lacions d'intercanvi d'energia elèctrica entre Rússia i Finlàndia.

Fills il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]