Construcció naval

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els homes de l'expedició de Francisco de Orellana construint un petit bergantí el "San Pedro".

La construcció naval és l'activitat de fabricar embarcacions. Normalment es realitza en drassanes. Les arrels d'aquesta activitat es remunten a la Prehistòria.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres evidències arqueològiques de l'ús de vaixells es remunten a 50.000 o 60.000 anys enrere a Nova Guinea.

A l'antic Egipte hi ha evidències que ja es coneixien les tècniques per acoblar fustes planes per formar un casc, encadellant-les amb espigues de fusta i brea per calafatar. Els vaixells de la dinastia XXV tenien 25 metres de longitud i un sol pal.

El desenvolupament de la navegació en temps grecoromans va portar a la construcció d'amplis trirrems i quinquerrems.

A la Edat Mitjana, la navegació va patir un retrocés que no es va recuperar fins al segle XV quan nous vaixells (urques) i la reactivació de les rutes comercials marítimes va impulsar de nou el viatge per mar.

En l'època dels descobriments aquests nous models, creats per solcar el Bàltic i el Mediterrani, van ser substituïts per galions i caravel·les, ideades per a les travessies oceàniques, i l'activitat marítima i les drassanes passaren a la costa atlàntica (Londres).

Les tècniques més antigues de construcció de vaixells probablement fossin del tipus de buidatge de troncs per formar una canoa, o l'acoblament de troncs, joncs, etc. per formar barques (com ara la Kon-Tiki de Thor Heyerdahl) o les estructures de fusta o canya recobertes de pells de animals.

El primer salt tecnològic es va donar quan van començar a construir-se vaixells a base de planxes de fusta. Es donen dues tècniques: les fustes superposades a partir de la quilla, sense quadernes (a l'estil dels drakkars víkings) o les fustes unides i calafatades sobre quilles i quadernes. El calafatament consisteix a introduir entre cada dues taules, estopa i brea, de manera que s'eviti l'entrada d'aigua per les escletxes que queden entre dos taulons.

Fins al segle XVII no van començar les primeres construccions en metall. Durant la Revolució Industrial es van crear els primers dics secs artificials amb maons, mentre que els materials plàstics i els compostos de fibra de vidre o fibra de carboni amb resines epoxi van començar al segle XX.

També en el segle XX s'han desenvolupat tècniques d'epoxidació de fustes, el que les fa més duradores i resistents, i han obert la nova construcció de vaixells de fusta. La FAO ha publicat diversos textos referents a la construcció de pesquers artesanals en ferrociment. Com a detall curiós es pot citar que el casc està acabat en menys de 72 hores des de l'inici del procés, però és necessària la participació d'un total de 47 persones per la construcció.

Cal assenyalar que no només en les drassanes es fabriquen embarcacions. En l'actualitat, el procés es pot realitzar mitjançant una mestrança i el seu acoblament es pot fer en aquesta, depenent de les capacitats d'espai o es pot construir per parts i s'acobla en el terreny.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]